JOAN GAR El poema Joan Gar s el segon poema que trobem en el llibre Visions & Cants de Joan Maragall

publicat el 1909; en la primera part: Visions. En aquesta part del llibre tots els poemes que hi trobem estan vinculats a un mite o llegenda del passat. Daquesta manera podem dir que no sn poemes que es refereixen a un sentiment o tema abstracte, sin que expliquen una histria, sn poemes narratius. El poema est estructurat en quatre estrofes numerades, per de diferent nmero de versos en cadascuna. La rima tamb s irregular i els versos sn heptasllabs. Hi trobem una petita coda de dos versos en algunes estrofes en les quals es relaciona els protagonista i els seus actes amb lespai on passa lacci: Montserrat. Joan Maragall va ser estar relacionat amb la Renaixena a Catalunya i amb el moviment del Romanticisme, per aix veiem en el poema smbols relacionats amb el moviment. Ja al comenament, el poeta, ens situa en un espai simblic de la Renaixena, a la muntanya de Montserrat, que ell lanomena: La muntanya del miracle. Ens explica que el diable li fa una mala passada i li porta un donzella. A la segona estrofa ens descriu lescena on Joan Gar est a la muntanya resant quan arriba la donzella. Riquilda s representada com un raig de sol. Aquest s el moment que la passi carnal ven lamor espiritual de Joan Gar i cau en pecat. Aquest fet es representa a Montserrat tot envontant-la de boira. A la tercera estrofa, Fra Gar en adonar-se del seu pecat, intenta solucionar-ho matant Riquilda. En el poema ens diu que la llena dalt a baix de la muntanya; daquesta manera no esborra el seu pecat, per fa marxar la temptaci (el diable) de Montserrat i aquesta torna a estar fora de la boira. Joan Gar queda condemnat a vagar per les terres de Montserrat, no com un sant ni com un home, sin com un animal, i pateix un procs danimalitzaci, camina per terra amb el cap mirant cap baix. Per desprs, en la quarta i ltima estrofa, veiem un factor nou per al poeta: el perd. Al cap duns anys darrosegar el seu cstig, una veu dinnocncia fa que es pugui aixecar del terra i torni a ser lhome que era avan; s a dir, shumanitza. Aqu veiem la importncia de la paraula en els poemes de Joan Maragall, que s relacionada amb la importcia de la paraula en la religi cristiana, que s la que dna la fora. Podem establir una comparaci amb el poema el Comte Arnau, on el protagonista amb el mateix nom, s salvat per la can cantada per la veu innocent duna pastora. Tant en aquest poema, com en la resta que componen el llibre, Maragall utilitza una mtrica irregular, per aquesta diversitat mtrica lhem de relacionar amb la natura dinmica que trobem durant tota lobra.