Referents Feliçment jo sóc una dona:

Novel·la anglesa:

El gènere literari: les falses memòries

Titols dels capítols, extensos i detallats.
Falsa autobiografia→ Moll Flanders , Daniel Dafoe.

Novel·la picaresca.
Per tant, Feliçment, jo sóc una dona no és ni un llibre autobiogràfic ni una novel·la picaresca, és,
senzillament una novel·la amb la qual Maria Aurèlia Capmany farà i desfarà l’estructura, la veu
narrativa i la utilització del temps com més li convingui per explicar el que ella vol explicar i és que
Carola Milà és una dona afortunada de ser-ho.

Gènere i estructura
Una de les característiques de les novel·les picaresques, que trobem també en aquesta obra de
Maria Aurèlia Capmany, és la fragmentació: diversos quadres, com en una auca o un còmic, que retraten
diversos espais i aventures. Els escenaris van canviant, com els barris de la ciutat de Barcelona o les
classes socials per les quals passa la protagonista, a través de quadres independents que serveixen,
estructuralment, per relacionar diversos ambients i personatges. Cada quadre és una vida distinta de
la protagonista. Quines són les diverses personalitats de Carola amb els escenaris que les acompanyen.
L'utilització de la primera persona és una característica de la novel·la picaresca.

Llenguatge i estil

Opta per la ironia a l’hora de retratar les condicions de la dona i la desigualtat entre gèneres. Aquesta
li serveix per evidenciar el que vol denunciar. La llengua és rica i viva i reflecteix la parla del carrer.

Personatges

Carola Milà: és la protagonista de la novel·la. Una dona que construeix la seva propia identitat,
lluitant en un món que li ofereix molt poques coses pel fet que és dona i de clase obrera. Té una
intel·ligència natural, és valenta i té unes qualitats que li serveixen per triomfar i arribar a ser una
dona lliure.

Sebastià Milà: és l’avi de la Carola Milà. Home autoritari i de procedència humil. Aquest treballa per
sobreviure i es ven als amos. Traeix els seus orígens per benefici propi i és un personatge que reflecteix
la individualitat ferotge i l’egoisme.
Els Pujades: són els amos de la fàbrica on treballa Sebastià Milà i també avis naturals de la Carola Milà.
Representen la clase burgesa que s’enriqueix amb la industrialització.

Feliu Tobias: jove anarquista que s’enamora de la protagonista i será el seu primer amor. Personatge
que fa contrapès amb el Salvador Milà, el seu antagonista. Idealista de la lluita obrera.

Francesca Bertolozzi (Paquita Reinal): dona burgesa gràcies al seu casament amb l’Esteve Reinal, un
burgés de professió liberal. No té fills i fonamenta la seva vida a treballar a favor de l’educació de les
dones obreres (sempre segons les idees de la clase benestant).

Esteve Plans: marit de la Carola Milà. És de classe benestant per naixença i s’encaprixa de la Carola.
Després de que aquesta es quedi embarassada s’hi casa, tot i que estava promès amb una altra dona.
Al principi mantenen la relació en secret degut a la diferencia de la clase social i la procedència de la
Carola. És un home masclista, maltractador i tracta a la Carola com si fos propietat seva.

Doctor Subietas: manté una relació cordial i amistosa amb la protagonista, tot i que pateix les les
conseqüències de l’educació burgesa que ha rebut.

Benito Garrido: és un personatge antagònic de l’Esteve Plans. Home de classe treballadora i valent.
Tracta amb igualtat a la Carola durant el curt període que dura la seva relació.

Els ambients socials vistos a través de la protagonista - narradora.

Món Obrer:
És un barri ple de gent, tot es mou “moviment incessant”, la poca llum que hi arriba de les escales és
suficient per escalfar-la i donar-li vida.
La protagonista s’estima aquest món, hi viu més lliure, sap moure’s, és on ha crescut, al carrer
pràcticament i ha convingut amb tota classe de persones i per això sap interpretar-les. Aquest món el
troba més viu, més autèntic que no pas el burgés. Es sent part d’aquest món i quan es jove sent que
hi pertany. Quan va a les reunions amb en Tobies sent que són els seus companys i la seva gent. No vol
deixar-ho mai, però la vida la portarà per altres camins.
ALtre estampa que tenim és quan es fa prostituta i viu la prostitució desde un punt de vista pràctic.
Carola Milà descriu la vida de prostituta a casa de la senyora Rosita “avorrida i ordenada com tota vida
conventual” (Capmany, 1969: 158) i de l’observació de les altres noies aprèn a no malgastar els diners
que guanya per tal de no acabar com la Laura que “Bevia com una condemnada”

Món Burgés
De petita aquest món li fascinava, l’ambient, la decoració. No buscava afecte, però hi treu tot el
benefici que pot. La seva vida és una lluita per aconseguir llibertat i diners, i a vegades sacrifica una
d’aquestes opcions a favor del altre. En diferents moments sacrifica la seva llibertat per diners.
Quedant-se amb la Paquita, qui la controla i vesteix i construeix al seu gust, o com quan es queda
embarassada. Recordem que Carola Milà, en la seva etapa de Llorença Torres, exercint la prostitució,
va conèixer Esteve Plans, un ric industrial de la burgesia barcelonina, que li va posar un pis, és a dir,
que la tenia «en exclusiva» com a amant, com a «mantinguda» tal com es deia a l’època. Joana, que
és esmentada en el text, és la minyona que tindrà Carola en aquest pis i que, posteriorment, es quedarà
també amb ella. La relació amb Esteve, amb altes dosis de possessió gelosa, sadisme i violència, fa un
canvi quan Carola, de nou en la seva aposta entre el diner o la llibertat, com ha passat sempre en la
seva vida, aposta pel primer i es queda embarassada de la seva filla. El 1925, ran d’aquest fet, Esteve
Plans es casa amb Carola Milà, que entra a formar part de la burgesia barcelonina i d’una gran família
—els personatges que intervenen en aquest fragment de la novel·la.

Per exemple, Matilde Rotllan, que havia estat la promesa d’Esteve Plans abans de l’embaràs i part de
Carola i que acabarà casant-se amb un germà, Arnau Plans. I l’altra cunyada, Dora Frisch, casad amb
Mateu Plans. O Bertold Heilbrun, un quìmic alemany que con- tractarà la famìlia Plans per dirigir
els negocis i que, des del primer moment, caurà malament a Carola, a qui li serà molt antipàtic i
no podrà veure. El mateix que li passarà a la filla de Carola, Rosa, batejada amb aquest nom perquè
va nèixer el dia d’aquesta santa, tot i que la famìlia, seguint les modes, li dirà Rossy. Però Carola
no encaixarà i s’avorrirà com a membre de la famìlia Plans, jerarquitzada i preocupada per les
empreses i els diners. Una famìlia i una classe conservadora i castellanitzada, amb una vida d’oci, de
viatges i espectacles, i amb fills i filles que els diran Rossy, Gigi, Nini o Rirri. Carola estimar à la seva
filla, però en viurà distanciada. Tal com passava en moltes famìlies d’aquesta alta burgesia, Esteve
Plans, el marit, dictarà les normes de la vida de Carola, i Rossy creixerà educada en mans de les
minyones i el servei. Carola, com hem dit, no s’avindrà gens ni mica amb Ber- told Heilbrun, sempre
present en la vida de la famìlia, ni tampoc ho farà Rossy, sobretot des d’un incident amb connotacions
sexuals succeìt durant la seva infantesa.

En esclatar la guerra, la famìlia Plans fugirà, però Carola es quedarà sola a la casa de Barcelona.
Seran uns anys, malgrat el conflicte bèl·lic, la fam o les bombes, en què viurà amb llibertat i tindrà
un gran amor amb el milicià Benito Garrido, que marxarà al front. A mès, el doctor Puig i Homs, un
personatge que ha anat apareixent al llarg de la vida de Carola, convertirà la casa dels Plans en un
hospital de campanya. L’hivern de 1939, però, les coses canvien.

La famìlia Plans, amb l’entrada de les tropes franquistes, retorna a Barcelona. La casa està
abandonada i Carola no hi ès. I aquì es on hem de situar aquest fragment de la novel- la. Esteve,
amb l’amor malaltìs i possessiu que hem comentat, vol recuperar-la. Però, so- bretot, l’interès de
la famìlia, i en concret de Bertold Heilbrun i la cunyada Matilde, per saber on ès rau en el fet que
les joies de Carola i altres riqueses de la famìlia les van dipositar en un banc de Ginebra, a Suìssa, a
nom seu. Per això cal trobar-la. No ès pas per afecte, sinò per interessos. I sense fer soroll ni avisar
a la policia, com es comenta en el text, perquè cal guardar les aparences de vicis privats i pùbliques
virtuts, seguint amb la hipocresia habitual de l’alta burgesia.

La crìtica a la burgesia que ja havìem trobat en etapes anteriors de la vida de Carola Milà, tant en
la seva vida com a Carmina Torres amb el matrimoni Reinal-Bertolozzi com amb la famìlia Plans,
augmenta encara en la postguerra i la dictadura franquista, quan aquesta burgesia catalana es posa al
costat i al servei dels vencedors. Una crìtica, val a dir-ho, present en la majoria d’obres de Maria
Aurèlia Capmany. Si, durant la primera guerra mundial, la famìlia Plans ja era germanòfila, ara,
durant la dictadura i la segona guerra mundial, serà partidària del nazisme, aliat del feixisme i del
franquisme. Bertold Heilbrun encarna els nazis, com es pot veure de forma evident en el seu comentari
sobre Freud i el jueus, a qui titlla de «repugnants» i que ens remet, per tant, al genocidi i l’Holocaust
portat a terme per Hitler.

Carola Milà, que provè d’una famìlia llibertària i catalanista, com en el cas de l’autora de la
novel·la, Maria Aurèlia Capmany, considera aquests anys com anys de foscor i de terror. Per això, en
la narraciò pren distanciament i utilitza la tercera persona per relatar els fets.