NGEL GUIMER

(Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924) Dramaturg i poeta, destil romntic i realista, amb ideologies catalanistes. Un dels mxims exponents de la Renaixena. s l'nic dramaturg catal del segle XIX que traspassa fronteres a escala europea.

BIOGRAFIA
ngel Guimer i Jorge neix a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig de 1845. El seu pare, Agust Guimer, fill d'una antiga famlia del Vendrell, havia anat a les illes Canries per ajudar un oncle seu que hi tenia establert un negoci, i al cap d'uns anys d'estada a Santa Cruz, s'havia casat amb Margarita Jorge, filla d'una famlia canria. Quan Guimer encara no ha complert els set anys, el seu pare decideix liquidar el negoci i traslladar-se amb la famlia a Catalunya. Del 1859 al 1862, estudia al Collegi de Sant Antoni a Barcelona, on aprn la tcnica de versificar en castell. De retorn al Vendrell, lamic Ramon i Vidales li encomana el fervor per la Renaixena i, grcies a ells, es vincula al moviment literari catal. El 1870, la famlia es trasllada a Barcelona i Guimer entra en relaci amb l'agrupaci La Jove Catalunya. El 1871 s un dels fundadors del setmanari La Renaixena, que, posteriorment, ja convertit en diari, dirigeix fins al 1874. Bona part de la seva producci potica s recollida en un volum el 1887 i el 1920 publicar el Segon llibre de poesies. El 1879 estrena la seva primera tragdia en vers, Galla Placdia (obra que es situa dins la tradici del romanticisme histric). El 1886 estrena El fill del rei, que el consagra com a autor teatral i li obre les portes dels escenaris estatals. Dos anys desprs, Mar i cel, que obt un xit sense precedents, s traduda a vuit idiomes i inicia la projecci internacional de l'autor. Aquesta obra inaugura l'etapa de plenitud de Guimer, que s'estn fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres ms representatives: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), repetidament portades al cinema. Les tendncies romntiques s'hi mostren ja ms matisades i s'hi fa constncia de les inquietuds socials de l'autor. A partir del 1900 intenta connectar amb els nous corrents. En aquesta

nova etapa escriu drames realistes i cosmopolites, d'escassa autenticitat, que assenyalen una rpida davallada en la seva producci: Arran de terra (1901), La pecadora (1902), Aigua que corre (1902), La Miralta (1905), entre d'altres. Malgrat tot, produeix encara obres de qualitat, com ara Sol, solet (1905) (retorna al drama realista de temtica rural) i L'aranya (1906). Els gustos modernistes s'evidencien en La Santa Espina (1907), La reina vella (1908), Titnia (1910), Sainet trist (1910) i La reina jove (1911). Entre 1913 i 1915, Guimer veu estrenades en versi cinematogrfica Terra baixa (Marta of the Lowlands), La festa del blat i Maria Rosa; la filmografia basada en obres d'ngel Guimer continua fins a arribar a una vintena de versions. El 1916, el Govern francs li atorga la Creu de la Legi d'Honor. Guimer t un paper important en la poltica del moment: s portador del Memorial de Greuges a Madrid, interv en l'Assemblea de la Uni Catalanista (el 1894 s elegit president d'aquesta entitat) i presideix tamb l'Assemblea de Balaguer. s elegit president de l'Ateneu Barcelons (1895), on pronuncia en catal, fet inslit a l'poca, el seu discurs inaugural. Els seus discursos poltics, pronunciats arreu de Catalunya, sn recollits en el volum Cants a la ptria. El 1909, en rebre un homenatge de la multitud, la seva figura ja s ms representativa que combativa. ngel Guimer s acompanyat a la tribuna pels senadors, pels diputats a Corts i pels directors dels diaris de tot Catalunya. El 1911 s membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. Mor a Barcelona, al seu domicili del carrer Petritxol, el 18 de juliol del 1924. s enterrat al cementiri de Montjuc en un acte multitudinari.

OBRA TEATRAL COMPLETA

Obres i any destrena:

Galla Placdia, 1879 Judith de Welp,1883 El fill del rei, 1886 Mar i cel, 1888 Rei i monjo, 1890 La boja,1890 La sala d'espera, 1890 L'nima morta, 1892 En Plvora, 1893 Mestre Oleguer, 1892 Jess de Natzaret, 1894 Maria Rosa, 1894 Les mongetes de Sant Aimant, 1895 Mort d'en Jaume d'Urgell, 1896 La festa del blat, 1896. Terra Baixa, 1896 Mossn Janot, 1898 La farsa, 1899

La filla del mar, 1900 Arran de terra, 1901 La pecadora, 1902. Aigua que corre, 1902. Cam del sol, 1904. Sol, solet, 1905. La miralta, 1905 Andrnica, 1905 L'aranya, 1906 En Pep Botella, 1906 La Santa Espina, 1907 La reina vella, 1908 Titaina, 1910 Sainet trist, 1910 La reina jove, 1911 Jess que torna, 1917 Indbil i Mandoni, 1917 Al cor de la nit 1918 L'nima s meva, 1919 Alta banca, 1921 Joan Dalla, 1921