EL CAF DE LA MARINA

Josep M de Sagarra








ADRI LORCA
ARTS ESCNIQUES
EL CAF DE LA MARINA
ESPAI ESCNIC (COMPOSICI, ELEMENTS ESCENOGRFICS)
La primera escena de lobra presenta lambient del poble, la vida quotidiana dels
pescadors, les relacions entre els protagonistes, etc. A lescenari hi ha els personatges
segents: Rafel, Baldiri, Gallaret, Antonet i Moreno, jugant a cartes en una taules; el
Ruf, sol en una altra taula; en Libori darrere del taulell, i la Salvadora parlant amb en
Libori i amb els de les taules.
Primer de tot, cal destacar que en lobra noms hi havia Libori, Caterina, Claudi i
Messieur Bernat. Entre aquests personatges es van representar les escenes importants
de lobra. La primera escena no es correspon amb lanomenada anteriorment sin que
es correspon a la ltima part de lescena VIII de la novella on Caterina parla amb Rosa,
Gracieta i Maria.
1) CROQUIS DE LESCENARI I POSICI DELS PERSONATGES









1.1) Ambientaci cronolgica: poca reflectida

El Caf de la Marina ens parla de la pobresa i de la supervivncia, del mn dels
pescadors catalans de principi del segle XX.

1.2) Ambientaci espacial: lloc i ambient triat per al desenvolupament de lacci:

El Caf de la Marina s un caf dun petit poble s un lloc de trobada, obert a
tothom. En un caf la gent t la possibilitat de comentar les coses que

succeeixen. Al caf, shi va per parlar, per trobar-se, per veure i ser vist, per
menjar i beure i, especialment, per conversar. Perqu leix de relaci en un caf
sn els intercanvis verbals entre els usuaris.

Josep Maria de Sagarra construeix la seva obra en aquest marc i pren les
converses dels parroquians i de la famlia que el regenta com a mirall del
drama. Recull les maneres de parlar, els costums, els hbits daquella gent
marinera, per tamb els sentiments, els projectes de vida i les decepcions
daquest petit univers entorn del Caf de la Marina.
Els personatges estan situats al centre de lescenari al voltant duna taula de
fusta. Es representa que hi ha tres persones ms a lescenari (Rosa, Gracieta i
Maria) mentre Caterina fa els seus monlegs cap a elles. Les tres noies estan
assegudes a les cadires que hi ha al voltant de la taula, excepte Caterina que es
passeja mentre va explicant la histria.

Com que noms hi havia una persona a lescena noms podem parlar del
vestuari de la Caterina.

Lexpressi de la cara ajuda molt a lactriu a manifestar el que est explicant. Tot
i que no porta res a les mans, el fet de moure-les i de no quedar-se quieta en un
punt fix de lescenari fa que sembli real que parli amb les noies. Encara que no
hi hagi les actrius a lescenari, ella les mires (en el lloc on haurien de ser-hi) i hi
interactua. Cada silenci mira al pblic, se suposa que per donar la sensaci de
que mira el final del bar, o mira un punt fix. Sempre actuant, mai interactuant
amb el pblic.

1.3) Vestuari i maquillatge
A lobra noms apareixen tres actors que interpreten a quatre personatges. A
continuaci definir el vestuari de cada un dels personatges:
Caterina: Vestit blanc amb un davantal marr
Libori: Camisa i pantalons
Messieur Bernat: Trajo
Claudi: Armilla, samarreta i pantalons
De tots els personatges noms porta maquillatge Caterina, tot i que en porta poc.



1.4) El lloc representat: decorat + utillatge + illuminaci
El lloc representat s tot el mateix: el Caf de la Marina. Lobra, tal com
loriginal, transcorre noms en un espai. SI ens centrem ens els elements hi
podem trobar una barra de bar a la diagonal esquerra de lescenari, una taula al
centre i quatre cadires que lenvolten. En opini a aix, trobo que potser hagus
fet falta una mica ms de decoraci de fons perqu sembls ms un bar. El fons
era un mar amb un vaixell i trobo que aix no quedava massa b i es podria
haver fet una paret de bar, per en general estava b. Pel que fa al utillatge que
es disposava en lescenari trobo que era el correcte i fins i tot, si haguessin
posat ms hauria ocupat massa espai i els personatges no shaurien pogut
moure amb tanta facilitat.
Si parlem de la illuminaci trobo que va ser bastant nefasta. Trobo que no van
representar en cap cas la illuminaci que es parla a lobra i van crear un
ambient neutre que lnic que feia era avorrir lespectador. En el llibre, Josep
Maria de Sagarra explica:
<< El primer acte s amb llum de tarda. El segon acte s a lhora de fer-se fosc i
acaba amb un llum encs que deixa anar el raig damunt del taulell. El tercer
acte s a ple sol. >>
La illuminaci doncs, hauria dhaver seguit aquestes pautes i, en la meva
opini, no ho va seguir. Potser si que entre acte i acte va canviar una mica la
intensitat de la llum, per tan poc que lespectador no ho notava.
El fet de que entre escena i escena aparegus una persona externa a lobra i
expliqus el que anava a ocrrer, feia que els tcnics li donessin ms llum. Tot i
aix, saugmentava tan poc que lespectador no ho notava pas.
En resum, trobo que la illuminaci va ser bastant pssima.
2) LOBRA DES DE DINS
2.1) Relaci protagonistes-espectadors
En aquesta obra no hi ha interacci entre els protagonistes i els espectadors.
Lnica interacci que hi ha amb lobra s entre escena i escena, on apareix un
senyor explicant el que passar a la segent escena.
2.2) Conflicte principal de lobra
El conflicte principal de lobra, que sexposa en la segona escena, s la desgrcia
de la Caterina que es va quedar prenyada i va haver danar a avortar a Frana.
3) ESPAI SONOR

3.1) Diegtic / Extradiegtic
Lespai sonor s diegtic. Tot i que en algun moment pot arribar a sser
extradiegtic, la majoria de vegades els sons del mar, la msica ambiental sn
coses que acompanyen el text dels personatges i fa que lespectador se senti
dins de lobra.
4) DRAMATURGIA

4.1) Llenguatge i temps de la representaci
El llenguatge utilitzat en lobra s el que sutilitzava en el segle XII a la Catalunya
nord, prop don transcorre lacci i, ms exactament, el que es parlava al Cap de
Creus.
El ritme que empreen els personatges s un ritme molt adequat al text, usant
pauses i utilitzant un tempo regular en convenincia amb el text. Lespectador
rep el temps de la seva realitat. Dels accents posats pels creadors, en depn la
lnia estilstica de lespectacle.