Tema 6: La Música Durant El Segle Xix

2n de Batxillerat.
HISTRIA DE LA MSICA
TEMA 6. LA MSICA DURANT EL SEGLE XIX

6.1. INTRODUCCI
El segle XIX representa un esclat artstic sense precedents en moltes de les arts, per sobretot en el camp de la Literatura i la Msica. Com veurs al llarg daquest tema aquestes dues arts estan ntimament lligades molt sovint, fins al punt que les obres ms importants daquest perode corresponen a fusions o collaboracions entre ambdues. Hi ha una relaci o un lligam entre els ideals romntics i lesclat de la Revoluci Francesa, dels darrers anys del segle XVIII. s tamb a la fi daquest mateix segle XVIII quan a Alemanya sorgeix el Sturm und Drang ( tempesta i impuls ), moviment cultural influt per les idees de Rousseau que promou la llibertat i el sentiment i rebutja el racionalisme rigors. Aquesta tendncia ens porta al Romanticisme. En sn els autors principals : Schiller, Herder, Lessing i Goethe. Desprs de les batalles de Napole Bonaparte contra els pasos europeus (el 1808 contra Espanya), el Congrs de Viena (1814-1815) aconsegu dinstaurar monarquies absolutes altre cop (Prssia, ustria, Espanya). Daltra banda, des de la segona meitat del segle XVIII, la industrialitzaci, que neix a Anglaterra, adquireix una gran importncia i les mquines comencen a substituir el treball artes. Aix porta a la Revoluci Industrial, en qu s primordial la producci en massa i el mxim rendiment per obtenir com ms beneficis millor. Aix divideix la societat en dos estaments: els patrons i els obrers. En lart, per, van continuar durant un temps encara les idees neoclssiques (L.David, Ingres, Canova). El rai de la Medusa, de Gricault, s la pintura pionera del Romanticisme. Goethe, Goya i Beethoven sn, com ja hem dit, els tres personatges pont entre les dues poques. Des dels punts de vista poltic i social, la monarquia absoluta es converteix en constitucional i a la major part dEuropa sinstauren formes de govern ms participatives, amb la qual cosa laristocrcia es troba desplaada per la burgesia. La influncia de lEsglsia disminueix i la mentalitat europea canvia, amb linici del liberalisme. En aquesta poca (1833) a Espanya sanuncia larribada al tron dIsabel II. El poder dels capitalistes burgesos augmenta desprs de la Revoluci Industrial, arran de la millora tcnica i de lincrement de la productivitat. Per aix crea una distinci entre les persones, segons el nivell econmic de cada u. La misria del proletariat, les desigualtats i la injustcia originen les primeres lluites reivindicatives, amb el suport de les idees del socialisme cientfic (Karl Marx) i de lanarquisme (Mikhal Bakunin). A Espanya, en sis anys, hi ha un perode que comprn una regncia, una monarquia (Amadeu de Saboia) i la Primera Repblica. Tamb shi introdueix la Primera Internacional, que hi porta les idees socialistes.
Josep Antoni Garcia Rami
2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA
Altres nacions, com s el cas dAlemanya i Itlia, comenaren un procs dunificaci que les porta a la unitat. En el conjunt europeu sorgeixen noves nacionalitats. Aquest fenomen s produt pel fet que la societat de lpoca comena a preocupar-se pels seus orgens i es produeix un amor a la histria, als mites, als contes i a les canons prpies de cada pas.
6.2.EL MOVIMENT ROMNTIC

La situaci cronolgica daquesta etapa o estil s imprecisa. en alguns pasos linici s a la fi del segle XVIII i a daltres dins el primer ter del XIX. Per no podem dir que tot el segle XIX pugui considerar-se romntic, sin noms una part. El naixement daquest moviment t lloc a Alemanya. A Alemanya les caracterstiques que anomenem romntiques van tenir un especial relleu, en part degut al seu desenvolupament patritic i poltic. Aix es va manifestar en el seu folklore i molt especialment en la can (lied) dins de les organitzacions orfeniques. Aquesta explosi de vida musical va anar lligada a la de les altres arts i a la de la filosofia idealista, que t com a referncies obligades Kant i Hegel. Novalis, poeta alemanya, va dir: Els dos elements de lhome sn la msica i la no-msica que alternen en ell com la viglia i la son, ja que la msica en sser lart ms abstracte i espiritual, representa els somnis, a linrevs de la viglia, que s el mn fsic en el qual ens desenvolupem. Lart en general pass una etapa dexaltaci de lindividualisme i del subjectivisme, amb un anhel de llibertat total. Daqu surten quadres com ara La llibertat guiant el poble, de Delacroix, o b Els afusellaments de la Moncloa, en qu Goya denunci la repressi dels invasors francesos. A lescultura tamb es nota linflux de les idees liberals. En els monuments pblics, les figures dels reis sn desplaades per altres: soldats illustres, pensadors, etc. La literatura es converteix en un bon vehicle de divulgaci dels sentiments romntics. En el teatre, la poesia i la novella, els herois denuncien una societat que no volen i contra la qual es rebellen. Cal destacar escriptors com Lord Byron, Victor Hugo, Espronceda, el duc de Rivas, Bcquer, i filsofs com Hegel, Schopenhauer i Nietzche. s en aquesta poca quan tamb es desenvolupa una nova via dexpressi: el periodisme. Lartista romntic aferma la seva personalitat com a individu independent i treballa individualment, sense la dependncia dun mecenes. El seu pblic ser la burgesia, la nova classe dominant. Lart que va saber expressar millor els sentiments romntics fou la msica. De fet, es considerava que era lart ms romntica de totes les arts. Els salons de palau i les capelles reials van anar deixant de ser lmbit musical, que es trasllad cap als teatres i les sales de concerts, on cabia ms gent. Aquest fet tamb va donar ms autonomia al creador i el port a compondre ms segons la seva idea. Una altra conseqncia fou lheterogenetat de la demanda de creaci musical. Les dones de lalta burgesia aprenien a tocar el piano i algunes es convertien en concertistes, deixant la composici femenina per a la classe social mitjana.
Clara Wieck Schumann, esposa de Robert, va ser la pianista ms virtuosa del segle XIX i tamb va compondre poloneses per a piano, lieder, un trio per a viol, violoncel i piano, i un concert per a piano. Fanny Mendelsshon va aprendre composici musical juntament amb el seu germ Flix, per tot i el seu talent, tant els seus pares com el seu germ li van prohibir que publiqus les seves obres. Noms nestrenava en reunions musicals a casa. El seu marit, que era pintor, la va animar a compondre i ella va escriure unes 400 obres. Maria Szimanovska va ser primera pianista i compositora de la cort de Sant Petesburg i mestra de Chopin. Tot i la gran vlua daquestes intrprets i compositores, el seu reconeixement social sempre va restar en un segon pla. Un altre fet important del Romanticisme fou el naixement de la Musicologia, una nova cincia que intentava donar una explicaci cientfica i histrica de la msica de diferents llocs.
6.2.1. La Msica Romntica.

Els compositors romntics pretenen expressar els seus sentiments a travs de la seva msica. En el romanticisme, el sentiment predomina sobre la ra. En el si del Romanticisme hi ha dues tendncies: una ms extravertida i grandiloqent (Berlioz, Mendelssohn...) i una altra de ms intimista (Brahms, Schumann). No obstant aix, tots es declaren admiradors i seguidors de Beethoven. Alemanya s el pas capdavanter en msica instrumental romntica i Itlia en msica vocal (pera). Tamb cal destacar linters per lEdat Mitjana (deixa de ser considerada un perode fosc de la Histria), pel folklore de cada pas (dna llum als nacionalismes) i pels pasos extics (per exemple, Espanya era considerada un pas extic per als romntics). Cal dir tamb que el llenguatge musical romntic no s una reacci, sin una evoluci del llenguatge clssic i els compositors el porten fins al lmit. El Romanticisme musical es pot dividir en tres etapes, que marquen el seu desenvolupament al llarg del segle XIX. Aquestes etapes sn: 1. Romanticisme primerenc (1800-1830). El Romanticisme s una manifestaci alemanya per excellncia, influda pel Romanticisme literari alemany. Els personatges sn populars, i t molta importncia la presncia de la natura i el bosc, la superstici i la creena en el mn sobrenatural o esotric. Per exemple, els lieder de Schubert expressen lesperit potic de lpoca amb tanta perfecci com la seva msica instrumental. Tamb en aquesta poca trobem contrastos: a la msica transcendental de Beethoven se li oposa la msica ms conservadora i artificiosa de Rossini. 2. Romanticisme ple (1830-1850). Fou introdut polticament per la Revoluci del Juliol de 1830, i es va convertir en un moviment cultural dabast europeu. El seu origen fou Pars (que va substituir a Viena), amb les seves nombroses fonts dinspiraci, especialment el Romanticisme literari francs. Per exemple, en aquesta etapa tenim la Simfonia Fantstica de Berlioz, que reflecteix el nou esperit de lpoca. Tamb s lpoca dels grans virtuosos, com Paganini en el viol, o
Liszt en el piano. Es desenvolupen a ms, la mgia sonora de Chopin, la msica potica i ingeniosa de Schumann, el classicisme romntic de Mendelssohn, lpera romntica de Wagner, i els xits operstics de Meyerbeer i Verdi. 3. Romanticisme tard (1850-1890). Coincideix polticament amb la Revoluci de 1848. Desprs de la mort de Mendelssohn (1847), de Chopin (1849) i de Schumann (1856), comena una nova poca amb els Poemes Simfnics de Liszt (a partir del 1848), els drames musicals de Wagner i les obres de maduresa de Verdi. Al mateix temps sorgeix una generaci ms jove com Franck, Bruckner, Brahms i daltres. s el prembul del que anomenarem Post-romanticisme. La fi del segle, amb la generaci de Puccini, Mahler, Debussy i Strauss, marca les diferents tendncies que sorgeixen com a conseqncia de portar fins al lmit les innovacions romntiques. Per una banda sorgeix un nou estil, limpressionisme, molt relacionat amb el simbolisme francs, i per laltra continuen alguns compositors que podem considerar els darrers romntics o post-romntics. De totes maneres, la fi del Romanticisme s diferent segons cada moment i cada pas. Podem dir sense por a equivocar-nos, que aquest estil queda definitivament esgotat i acabat quan Schnberg inventa latonalisme i esclata la I Guerra Mundial, lany 1914.
6.2.2. Caracterstiques generals de la Msica Romntica.

o Melodia: s leix vertebrador del llenguatge musical romntic i t un gran poder expressiu. Per a aconseguir la mxima expressivitat, el compositor pot emprar frases molt senzilles (darrel popular) o molt fantasioses (plenes descales i notes dornament). La frase clssica (regular i ben estructurada) desapareix en favor de la frase ms llarga i destructura ms lliure. o Ritme: El ritme est al servei de lexpressivitat. s un ritme lliure i de vegades t una certa complexitat. Per aconseguir efectes dagitaci i dapassionament sempren ritmes rpids i superposats (polirtmies). o Harmonia: La msica romntica t un teixit harmnic ms dens i complex, amb fora modulacions (canvis descales o de tonalitats), cromatismes i dissonncies. Predomina el to menor i es converteix en smbol de lexpressi. o Timbre o Instrumentaci: Predomina la msica instrumental sobre la vocal. La msica instrumental es considera la creaci ms sublim de lsser hum, per la msica vocal es continua conreant donades les possibilitats expressives de la veu. Lorquestra va evolucionar tant que fins i tot va canviar la figura del director. A partir daquesta poca el director es va comenar a posar davant dels msics i desquena al pblic, fent moviments amb els braos i amb el cos. La importncia temtica de les obres instrumentals, i el perfeccionament dels instruments van fer ms complexa la tasca de la direcci dels conjunts instrumentals. Hi ha tamb molt sovint una interpretaci musical, instrumental o vocal, basada en el virtuosisme. Els intrprets instrumentals o vocals aconsegueixen un domini espectacular de la seva tcnica i la utilitzen per meravellar el seu pblic. o Textura: Conviuen les tres classes de textura polifnica: la monodia acompanyada (emprada en el lied), lhomofnica i la contrapuntstica (lobra de J.S.Bach s redescoberta per Mendelssohn i per Brahms). Josep Antoni Garcia Rami
o Forma: El compositor intenta fugir de les formes preestablertes, o les empra noms com a base, i crea formes ms lliures i obertes que li permeten deixar volar la fantasia (Poema Simfnic, nocturn, impromptus...). Poden tenir una durada curta o llarga. o Dinmica: El compositor no deixa descriure tota classe dindicacions de dinmica a la partitura. Aquestes afecten la intensitat (ff, pp, cresc...), el tempo (accel, rit, allegro con moto...), el carcter (apassionato, con brio...). Una de les indicacions que a vegades no apareix escrita per que es feia molt sovint s el rubato (de robar), que consisteix en accelerar o disminuir la velocitat (tempo) en algun moment i recuperar-la tot seguit. o Gnere: Predomina la msica profana per sobre de la religiosa. s lpoca daurada de la msica dramtica (pera), de la msica programtica (Poema simfnic) i de la msica pura (Brahms). Altres caracterstiques sn: o La msica s ms propera al poble, donada la seva senzillesa meldica i per lorgen popular de moltes de les melodies. o Sorgeix la msica nacionalista, per tant hi ha diferncia musical segons cada pas. o Es produeix molta uni o fusi entre la msica i la poesia i la literatura. Per exemple, el lied s poesia musicada, els Poemes Simfnics o la Msica Programtica no sn ms que intents dexpressar musicalment arguments literaris descriptors de lpoca. ACTIVITATS. 1. Com podrem definir, des del punt de vista socio-poltic, lpoca que correspon amb el Romanticisme? 2. Quines sn les prioritats i ideals del moviment romntic? 3. Com era lartista romntic? 4. Com va ser el paper de la dona en la msica del Romanticisme? 5. Quin perode abasta el moviment musical romntic? 6. Quina relaci hi ha entre el nacionalisme i lexotisme i el moviment romntic? 7. Quins pasos europeus sn els capdavanters de la msica romntica, i en quins gneres van destacar cadascun? 8. En quantes etapes podem dividir levoluci de la Msica Romntica? Explica-les breument. 9. Llegeix les caracterstiques de la Msica Romntica i intenta de trobar diferncies amb la msica del perode anterior, el Classicisme.
6.2.3. Les Formes Musicals del Romanticisme.

6.2.3.1. Les formes instrumentals
Els instruments, durant el Romanticisme, experimenten un gran desenvolupament tcnic (la flauta es construeix de metall, els instruments de vent-fusta incorporen el sistema de claus i els de vent-metall el sistema de pistons) . Tamb hi ha un canvi en la consideraci social del compositor i, encara ms dels intrprets. Aquest fet determina que adquireixi gran importncia el virtuosisme instrumental (especialment del piano i el viol). 1. La msica per a Piano solista: El piano era linstrument de moda durant el segle XIX, linstrument romntic per excellncia. En els salons de la burgesia destaca entre tots els instruments i t una literatura musical prpia molt important, perqu sadequa perfectament a la interpretaci privada i la expressi individual del sentiment, que s un dels ideals del Romanticisme. Les formes dexpressi clssiques, com la improvisaci, la fantasia, el rond i la sonata, continuen utilitzant-se en aquest instrument. Per en el Romanticisme apareixen noves formes, normalment formes menors o de curta durada, que acompleixen la funci de proporcionar un repertori de petites peces lriques per a piano, un equivalent al lied, per en la msica instrumental. Aquestes formes lliures i amb carcter similar a una improvisaci sn: Balada: de carcter lric i melancnic, molt sovint basades en balades o composicions potiques de lpoca. Impromptu: de carcter improvisat i lliure. Elegia: trista i melanclica. Intermezzo: petites obres per a piano, potser pensades per a omplir els descansos dun concert, per en realitat no tenen una funci clara, perqu es podien interpretar en qualsevol moment. Nocturn: de carcter intimista i sentimental. Barcarola: imita les canons dels gondolers, amb ritme ternari. Rapsdia: de carcter fantstic, basada en temes populars. Preludi: obra de carcter ms o menys vehement. Mazurca: dansa dorigen polac, de ritme moderat i accent ternari, en la qual, de tant en tant saccentua el tercer temps. Polca: dorigen txec, animada i dividida en seccions de 8 compassos. Polonesa: dansa dorigen polac de ritme majestus, i a vegades, guerrer. Vals: Dansa de ritme ternari, derivada del minuet, que va assolir molt dxit en aquesta poca a tota Europa. Els valsos per a piano converteixen la dansa en msica per ser escoltada, estilitzada i elegant. Estudis: Composicions lliures, sovint amb carcter virtuosstic, i amb intenci didctica, que els compositors composaven a fi de tractar determinades dificultats dinterpretaci tcnica, adreades al pblic, per amb una qualitat musical que les converteix en peces adequades per ser interpretades en concerts pblics.
Els compositors ms importants dobres per a piano sn: Franz Schubert, Felix Mendelssohn, Frederik Chopin, Robert Schumann, Franz Liszt i Johannes Brahms, encara que la majoria de compositors daquesta poca van dedicar composicions a aquest instrument. A continuaci sexposa una breu ressenya biogrfica sobre aquests compositors, i comprovars que tamb sn reconeguts per la seva obra per altres gneres o agrupacions instrumentals. o Schubert (1797-1828): la seva vida s parallela a la de Beethoven per en petit, fins i tot va morir prematurament, als 31 anys. Tingu protectors i amics de taverna, xits, fracassos, amors frustrats, penries econmiques i malalties incurables que li amargaren la vida des de jove. Va composar obres per a orquestra simfnica, msica de cambra i tamb lieds, que sn molt valorats actualment i es consideren obres insuperables. En la seva msica per a piano va preparar el cam per larribada de Chopin i Schumann. Aquestes obres de piano sn gaireb perfectes i tenen una lnia meldica plena de bellesa i senzillesa potica. Sn molt coneguts els seus Impromptus i els Moments Musicals. o Mendelssohn (1809-1847): Era fill duna famlia jueva molt culta i rica. No va tenir cap problema per dedicar-se exclusivament a la msica. Era de carcter simptic i amable. Tenia el do de gents i era amant de la famlia. Va participar de manera important en el redescobriment de lobra de J.S.Bach, especialment de la seva Passi segons St.Mateu. La msica de Mendelssohn s serena i extravertida. Representa la felicitat, lharmonia i la perfecci de forma. Aquest fet fa que sel consideri un compositor romntic de tarann molt clssic, o, com alg ha dit, el ms clssic dels romntics. Malgrat que no era un personatge revolucionari, va crear per a piano les canons sense text Romances sense paraules. No creia en la msica programtica i deia que La msica pot comunicar el que cap paraula no pot dir: All inexplicable. o Chopin (1810-1849): Entre els romntics s el compositor de piano ms conegut. Tingu una infantesa feli i des de ben jove fou ajudat per a fer-se conixer com a concertista i compositor. Tenia un fsic molt malalts i delicat. Mor de tuberculosi als 39 anys. Tingu una vida amorosa fora intensa malgrat no haver-se unit mai definitivament amb una dona. Gaireb tota la seva msica s per a piano sol. Ell don a aquest instrument el pensament esttic romntic definitiu. La msica, rica en matisos, s duna tendresa, nostlgia i fantasia insuperables. No va fer mai msica programtica, sin que deixava lliure labstracci interna. Per aix els ttols de les seves obres sn els de les Formes Musicals menors. Chopin va ampliar el nocturn i va fer valsos i masurques daudici, impossibles de ballar per la seva complicada polirtmia. Quan calia era molt viril i patritic, com en les seves poloneses. Totes aquestes coses el fan lautor del piano romntic ms estimat per loient en general.
o Schumann (1810-1856): Era un personatge amable, afectus, lleial i un pl precipitat en la seva generositat. Per tenia una malaltia mental hereditria que sagreuj quan hagu dinterrompre la vida de concertista de piano a causa dun mal en un dit de la m dreta. Mor als 46 anys en un sanatori mental. Sel considera el ms gran mestre de la msica de cambra i de msica simfnica entre Beethoven i Brahms. En les obres orquestrals fa servir les formes musicals clssiques, per en la seva obra pianstica va compondre peces lliures, amb harmonies molt originals i una expressivitat molt elevada. Tota la seva msica s emotiva, ntima i meditativa, per aix tamb fou un mestre del lied. Ell sempre deia que sentia lorquestra en el piano, la qual cosa s evident quan escoltem les seves peces pianstiques. o Liszt (1811-1886): Encara ara sel considera un dels ms grans pianistes de la histria. Tenia una personalitat complexa: de vegades es mostrava geners amb altres msics, per daltres es mostrava arrogant. El seu carcter mund feia que li agrads estar envoltat de gent jove i sser-ne la figura central. Era una barreja de mundanitat i religiositat. Don una amplitud i caire diferent al piano: gran, impressionant i espectacular, tot i no desenvolupar els temes, sin ms aviat fent frases curtes que se succeen. De vegades, presenta un leitmotiv que va transformant, en un procs que ell mateix va anomenar metamorfosi. Ajud a obrir les portes de limpressionisme mitjanant una harmonia densa i un cromatisme molt influenciat per Wagner. Les obres pianstiques ms conegudes de Liszt sn Anes de pelerinage (Anys de pelegrinatge), una collecci de peces inspirades en diferents indrets dEuropa que va visitar, i els seus Vint-i-quatre Estudis, (anomenats Estudis dExecuci Transcendental), que qualsevol estudiant de piano ha dinterpretar a fi de poder ser considerat un virtus del piano. o Brahms (1833-1897) : Va passar desapercebut fins als 20 anys fins que Schumann en va parlar a la revista Neue Zeischrift fr Musik (Nova gaceta musical), la qual dirig durant deu anys. De jove era molt simptic i estimava els nens, per per la infantesa desgraciada que pass, per haver estat msic de taverna durant molts anys i per haver estat molt atacat per altres compositors, de gran es fu solitari, sever i poc sociable malgrat el seu carcter bondads. Brahms s la culminaci del Romanticisme establert per Beethoven i basat en les formes musicals clssiques. s el primer a igualar-lo dins el tarann totalment germnic. Brahms admirava tant Beethoven que deia: Que els altres facin el que vulguin, el meu mestre s Beethoven. Les seves quatre simfonies sn les obres ms representatives de lart simfnic alemany. Brahms s la sntesi de la msica de la seva poca i de molta de lanterior, per aix hom considera aquesta msica com una anticipaci de certes tendncies de lanomenat postromanticisme. En la msica de cambra, que va superar tots els de la seva poca, Brahms fou hereu de Schumann. De Beethoven va agafar la solidesa arquitectnica musical, de Schubert la inspiraci popular de molts dels seus lieder i de J.S.Bach el seu contrapuntisme. De fet, sovint es parla
de les tres grans Bs alemanyes: Bach, Beethoven i Brahms. En la msica destil popular va composar dos cicles de canons per a veu i piano, 18 valsos amorosos (liebesliederwalzer), per a veus i dos pianos i 11 canons gitanes (Zigeunelieder). Molta de la seva msica popular est impregnada del tarann hongars, donada la seva relaci amb els zngars a les tavernes demostrant aix el lligam de la saviesa popular amb la de gran alada. 2. La msica per a orquestra. Lorquestra simfnica va assolir molta importncia i es va establir com a instrument musical. Amb lorquestra, el compositor romntic podia aconseguir sonoritats i sensacions grandioses. Hctor Berlioz (1803-1869) va ser el seu impulsor i va augmentar-ne el nombre dinstruments. Berlioz fou un msic francs que va passar infinitat de problemes degut a la incomprensi dels qui lenvoltaven. Ja de petit el seu pare no li permetia estudiar msica. Va ser un msic molt admirat per Wagner i Liszt, per tamb molt detractat, pels seus atreviments orquestrals i de composici, per Cherubini i Rossini, compositors ms aviat conservadors. Ell va treballar en lampliaci de lorquestra i en canviar i millorar els aspectes tmbrics (color) de lorquestra, i va escriure per aquest motiu el seu Grand trait dinstrumentation et dorchestration modernes. Veiem les seves intencions artstiques especialment en el romanticisme exaltat del rquiem Grande messe des morts (Missa solemne de difunts) i en el seu Te Deum. Berlioz s el ms destacat dels simfonistes francesos, encara que en cap de les seves simfonies es va subjectar a les formes clssiques; s el pare de la instrumentaci moderna. Les seves influncies musicals sn, inicialment, Beethoven, per aviat se napart i cre el seu propi cam, i va arribar a influir ell mateix a Liszt i Wagner, especialment en la seva Symphonie Fantastique: pisode de la vie dun artiste, no solament pel contingut avanadssim orquestral, sin pel descriptiu. La complexitat creixent de les partitures orquestrals fa que la figura del director dorquestra sigui cada vegada ms necessria. El pioner que estableix el paper del director com a artista interpretatiu s Hans von Blow (compositor, editor, pianista i director dorquestra alemany que va estudiar amb Wagner i Liszt). 2.1. La simfonia romntica. Durant el romanticisme, les formes musicals es van allunyant de la seva rgida estructura anterior i de tot model preestablert. La forma predilecta els compositors romntics s la simfonia. Desprs de Beethoven, Schubert el segueix en importncia. Schubert va compondre nou simfonies, tot i que lOctava no la va acabar Simfonia inacabada). Destaca per la seva gran riquesa meldica. Schumann va compondre 4 simfonies seguint lestil de Beethoven. Brahms tamb en va compondre 4, i en elles va renovar el llenguatge harmnic i tmbric.
2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA Mendelssohn en va escriure 5, seguint el model clssic amb trets romntics.
10
Podem citar tamb Csar Franck, organista dorgen belga, per considerat francs, fams per la Simfonia en re menor i per les seves obres per a orgue. Aquest compositor va intentar nacionalitzar la simfonia i va incorporar-hi temes nacionals francesos. 2.2. La Msica Programtica: els Poemes simfnics. Les obres programtiques sn les que segueixen un tema o argument literari, nascudes de lafany de llibertat quant a la forma i a la relaci entre les altres arts; en aquest cas entre la literatura i la msica. El nom li ve perqu en els concerts pblics es donava un programa amb la narraci literria, de manera que el pblic podia seguir la trama argumental llegint-la mentre escoltava la msica que la recreava. Es tracta, doncs, de msica amb contingut extramusical. Liniciador daquest gnere musical va ser H.Berlioz amb la seva Simfonia Fantstica. La Simfonia fantstica s la primera manifestaci del anomenat poema simfnic, malgrat que el primer que va donar nom a aquesta forma musical fou Liszt uns anys ms tard. Aquesta obra descriu en cinc quadres o escenes part de la accidentada vida de Berlioz. A part daquesta simfonia, Berlioz va composar altres obres de carcter programtic, com Romeu i Julieta i la seva Simfonia Fnebre. El poema simfnic s una obra destructura lliure, normalment dun sol moviment, per a gran orquestra i inspirada en elements potics i descriptius. Liszt, desprs de Berlioz, es pot considerar com liniciador daquest gnere amb els seus Dotze Poemes Simfnics. Per desenvolupar un programa musical es pot fer de les segents maneres: Seguir un text o gui literari concret, evocant-lo sonorament, creant un clima ms que no pas una descripci (exemple: Mazeppa, de Liszt, i Dansa Macabra, de Saint-Sans) Partir dun text, per fer un comentari musical amb una certa llibertat. (Laprenent de bruixot, de Paul Dukas). Partir duna narraci, argument o llegenda i anar-la descrivint (Una nit a la Muntanya Pelada, de Moussorgsky) Retenir una idea dominant del text literari, i transformar-la progressivament al llarg de la composici. (Els preludis, de Liszt). Evocar, descriure o pintar musicalment un paisatge o quadre, sense cap base argumental prvia (El Moldava, dSmetana).
2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA 2.3. Altres formes simfniques
11
A ms de la Simfonia i el Poema Simfnic, durant aquest perode tamb es va composar altres obres per a orquestra simfnica, com lObertura, les Suites Orquestrals i la Msica de Ballet. Lobertura, tradicionalment amb forma allegro de sonata, pren en aquest perode lestructura dobertura programtica. Es tracta duna pea breu, relativament, colorista i descriptiva, que sinterpretava en aconteixements especials, com inauguracions dedificis i monuments, i tamb en concerts. La Suite Orquestral va rebre un nou impuls en la segona meitat del segle XIX amb linters historicista, el nou classicisme i linters pel nacionalisme. Hi coincideixen elements barrocs i elements folklrics. Sovint es basen en elements extramusicals, com narracions, llegendes o daltres obres dramtiques. La Msica de Ballet va ser ampliada durant el Romanticisme de 3 a 4 o 5 actes. Es tractava de danses tpiques (valsos, polques), acompanyaments propis de dansa (pas de deux, de trois, etc), i ms tard amb contingut programtic. Frana i Rssia van desenvolupar una rica tradici de ballet, especialment amb el coregraf francs M.Petipa i els contes de fades de Tchaikovsky, com El Llac dels Cignes, la Bella dorment, Trencanous, etc. 2.4. La Msica de Cambra. La msica de cambra, malgrat que no era tan espectacular com la gran msica (pera i msica simfnica), va ocupar un lloc permanent en la vida diria de la burgesia, concerts privats i audicions pbliques. Pretenia establir una cultura musical que comuniqus un contingut purament hum mitjanant la tradici viva i amb exigncies de mxima qualitat. Per aquest motiu la msica de cambra plantejava grans exigncies a lintrpret i a loient. Calia tenir un sentit lric i potic, estar preparat per estimar la msica absoluta o pura, captar de manera conscient o inconscient les subtils estructures i experimentar la sensaci de recolliment. Beethoven va imposar a principis del segle XIX les seves pautes per la msica de cambra. La msica de cambra amb piano va ocupar el lloc que el quartet de corda havia ocupat durant el Classicisme. En el perode romntic es preferien els contrastos de carcter, les possibilitats virtuosstiques i concertants i la personalitat del piano i els instruments de corda per assolir nous horitzons amb una gran varietat de formes i expressions. Un exemple molt conegut s el Quintet La Truita, en La Major, D.667, de Schubert, per viol, viola, violoncel, contrabaix i piano, basat en un lied tamb del mateix nom del mateix compositor. Hi havia una gran quantitat de msica de cambra per instruments de corda amb piano, perqu sembla que hi havia molta demanda daquest tipus de msica, convertida gaireb en una moda. Tots els compositors de msica per piano van composar obres per aquest tipus de conjunts.
12
Brahms, ja en la segona meitat del segle, va donar a la msica de cambra una altra dimensi, ms profunda i densa. Tamb es van composar durant aquest perode Quartets, Quintets i Sextets noms de corda, i msica de cambra per a instruments de vent i piano (duets, trios, quartets, quintets, sextets, septets, octets, nonets). Algunes daquestes obres reben el nom de Sonata, seguint amb el model clssic daquesta forma, per amb el carcter i contingut propis del moviment romntic. ACTIVITATS. 1. Completa la segent taula, referida a les Formes Instrumentals del Romanticisme. Formes Instrumentals del Romanticisme Msica per a piano solista Msica per a orquestra Msica de cambra
2. Quin dels compositors esmentats en aquest apartat va tenir un paper important en el redescubriment de la msica de J.S.Bach? 3. Quin compositor es va especialitzar sobretot en la msica per a piano i en peces de curta durada, o formes menors? 4. Quin compositor es caracteritzava per ser ms aviat clssic en les seves obres orquestrals, a cam entre Beethoven i Brahms, i en canvi, ms aviat romntic en la llibertat amb qu composava peces per a piano solista? 5. Qui va ser un pianista i compositor grandiloqent i espectacular que va anticipar-se a limpressionisme i que va influir tamb en la msica de Wagner? 6. Quines sn les aportacions musicals de Brahms al Romanticisme, i quines van ser les seves principals influncies? 7. Qu s la Msica Programtica? 8. Qui s el primer compositor que, tot i no anomenant-les per aquest nom, va inaugurar el gnere del Poema Simfnic? Amb quina obra va iniciar aquest cam? 9. Qu s un Poema Simfnic? 10. Quina agrupaci instrumental va substituir en les preferncies del pblic el quartet de corda durant el Romanticisme?
2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA 6.2.3.2. Les Formes Vocals.
13
La veu s un dels instruments predilectes del romanticisme. Per una banda, perqu amb la veu poden expressar-se sentiments ntims i individuals de manera molt plena. Per laltra, perqu permet una uni estreta entre msica i text literari.
La msica vocal profana.

Les formes vocals profanes del Romanticisme sn el Lied i lpera. El lied. Lied (en plural lieder) en alemany significa can de recital, una can en la qual la melodia cantada per una veu, lacompanyament del piano i la lletra formen un tot indissoluble. Els compositors partien de textos potics en alemany de poetes romntics i de canons tradicionals. Els lieder sinterpretaven en les cases, amb acompanyament de piano o guitarra, entre amics i familiars, molt rarament en una sala de concerts. Aix reflecteix el seu carcter intimista. La melodia romntica no t lleis ni regles, s lexpressi pura del sentiment; amb tot, hi podem entreveure en alguns moments aquestes formes o estructures: 1. Lied estrfic: s la ms senzilla. Una mateixa msica per a diverses estrofes del text: A-A-A... 2. Lied ternari: s la forma tpica. Tres estrofes (la primera i la tercera amb diferent lletra): A-B-A 3. Lied rond: T lesquema A-B-A-C-A 4. Lied desenvolupat: La melodia i lacompanyament sn sempre nous, seguint lacci (fins a arribar a lescena dramtica, clmax); la unitat musical sassoleix mitjanant el to del conjunt i tamb per lexistncia de motius (idees musicals breus) recurrents. Lautor ms important de lieder s, sens dubte, Schubert, que en va escriure ms de 600, entre els quals destaquen els cicles La bella molinera i Viatge dhivern. Altres compositors importants sn Schumann (amb les col.leccions Amor i vida duna dona i Amor de Poeta), Brahms, que sovint sinspira en msiques tradicionals, i Hugo Wolf. A part del lied alemany, daltres pasos europeus van desenvolupar el gnere de la can lrica de concert, especialment Rssia, amb trets moderns i realistes i un cert caire folklric, i Frana, en les seves Chansons, que van conrear compositors de la talla de Berlioz, Meyerbeer, David, Massenet, Gounod, Bizet, Delibes, Frank, Lalo, Saint-Sans i Gabriel Faur una mica ms tard. En el post-romanticisme es desenvolupa molt el Lied Simfnic, obra solista o per agrupaci vocal petita basada en cicles de canons amb acompanyament duna orquestra simfnica (La can de la Terra, de Gustav Mahler) Josep Antoni Garcia Rami
14
Lpera romntica.
Lpera era lespectacle preferit de la burgesia del segle XIX, perqu expressava de manera extraordinria els ideals romntics. Els temes mitolgics van quedar del tot descartats i els arguments es basaven en histries damor (de lpera buffa) o en adaptacions teatrals de qualitat. Per entendre el desenvolupament daquest gnere musical durant el segle XIX hem destudiar lpera als tres pasos ms importants des del punt de vista musical en aquest perode: Itlia, Alemanya i Frana.
1. Lpera a Itlia
Lpera italiana havia perdut, a finals del segle XVIII, el seu predomini a Europa enfront de lpera comique i la Grand opra franceses, per a comenaments del segle XIX va adquirir un nou impuls, especialment amb lpera buffa. Aquest tipus dpera es va extingir, per, amb Donizetti. En canvi, va sorgir la gran pera seriosa amb temes dramtics procedents de la literatura (Shakespeare, Schiller) i la realitat (verisme). Aix doncs, tenim que dins lpera italiana se succeeixen i coexisteixen tres corrents: lpera buffa, el bel canto i el verisme. El pas del Classicisme al Romanticisme el devem a Rossini, per s amb els belcantistes Vicenzo Bellini i Gaetano Donizetti que entrem de ple en el Romanticisme. En aquesta poca el fet vocal interessa ms que qualsevol altra consideraci, cosa que va en contra duna de les parts de la reforma de Gluck. El bel canto es basa en el virtuosisme vocal i en un gran sentit meldic. De G.Rossini sn famoses les obertures de les seves peres per ls del crescendo i els solos dels instruments de vent. De la seva obra destaquen El Barber de Sevilla (pera cmica) i Guillem Tell (pera dramtica). Tamb destaquen V.Bellini (Norma) i G.Donizetti (LElisir dAmore). El verisme pretn exposar la veritat de la realitat, amb arguments i personatges de classe social baixa, amb els quals es descriuen les emocions ms primries, apassionades, sovint portades al lmit (malalties, assassinats...). Podem dir que es tracta de ladaptaci del realisme i el naturalisme literaris. El naturalisme literari pretenia presentar el mn de manera realista, sense illusi ni idealitzaci romntiques, fins i tot amb un punt de crtica social. La msica verista pretenia reflectir aquest tipus de realitats des dun punt de vista dramtic. Molt sovint hi havia un inici brusc i buscava provocar impactes en el pblic, sovint amb tpics. En el verisme la msica es subordina al servei de la representaci dels processos interns (psicolgics) i externs. Entre els seus representants destaquen P.Mascagni (Cavalleria rusticana), Amilcare Ponchielli (La Gioconda), Ruggiero Leoncavallo (Pagliaci).
15
G.Puccini passa pel verisme per tamb conjuga en les seves peres el lirisme i altes exigncies musicals (La Bohme, Madame Butterfly, Turandot, Tosca...). De fet, Puccini va ms enll del verisme i es converteix en el ms clar representant del Fin de Sicle. G.Verdi s el principal representant de lpera italiana, seguidor del belcantisme (Nabucco), del verisme (La Traviata, Rigoletto, Il Trovatore), fins arribar als grans drames de final de segle (Aida, Otello). Verdi es va distanciar a propsit del verisme: retratar all veritable pot ser convenient. Per aleshores s una fotografia, no una pintura ni un art. Verdi era senzill i noble per naturalesa, per tamb es mostrava sovint brusc i esquerp. Quasi sempre tingu greus problemes econmics, socials, poltics i familiars. Era molt nacionalista. La seva 3a pera, Nabucco, en la que es retratava la misria i lalliberament dels hebreus sota el regnat del rei babilnic Nacubodonosor, es va convertir, en realitat, en un reflex del moviment dalliberament dItlia. El cor desclaus Va pensiero sullali dorate es va convertir en una mena dhimne nacional. El nom de Verdi apareix com un smbol revolucionari: VERDI equival a Vittorio Emanuele Re DItalia. Aix el port a trobar-se al centre de la insurrecci del 1848 contra locupaci austraca de part dItlia i a lluitar en la segona guerra de la independncia italiana del 1859 (guerra de Sardenya i ustria). Tot aix fa que la seva vida sigui parallela a la de Wagner. Tots dos autors sesforaven a crear un teatre purament nacionalista del seu pas al mateix segle XIX i amb la idea de la seva unificaci poltica. Tots dos estigueren a la vegada molt compromesos polticament. Les caracterstiques ms importants de la seva obra sn: Redu drsticament els moments elegacs de contemplaci lnguida i abstracta, afavorint lenergia dramtica, totalment diferent a la de Bellini, per exemple. Es preocup molt de la psicologia i carcter dels personatges dins lambient en el qual transcorre lobra. El valor de la paraula est reforat per lorquestra. Va donar el marc especfic a la veu de barton, que anteriorment no estava del tot diferenciada de la de baix. Les melodies senllacen successivament. Daquesta manera pretenia acabar amb els aplaudiments dins dun mateix acte i donar molta importncia a lunitat dramtica. les antigues formes (recitatius, aria, concertants i cors) es converteixen, ms enll dels grans finals progressius, en escenes musicals amb formes exclusivament musicals, com els cantabiles, cabalettas i romances. Verdi es vei obligat a escriure peres amb molta rapidesa, ja que la seva popularitat fu que els empresaris li ho demanessin. Per aquesta ra de vegades sinclinava cap a la composici fcil i intranscendent. Aquesta actitud canvi a partir de la seva pera Macbeth, en la que ja va reflectir un inters creixent en els grans clssics com a font dinspiraci argumental.
16
En lpera de Verdi no saprecia la influncia de Wagner. De fet, Verdi sempre va veure en el germanisme un perill envers la msica italiana. Verdi va seguir un altre cam envers el dramatisme, amb alguna influncia de la Grand Opra amb els seus grans cors i escenes collectives.
2. Lpera a Alemanya.
Lpera plenament romntica alemanya comena amb Karl Maria von Weber (Eutin, Slesvig-Holstein. Alemanya 1786-Londres 1826). La seva msica s dinfluncia italiana, tanmateix procura donar-li un caire alemany. En ell conflueixen els anhels romntics damor a la ptria i a la naturalesa. per aix se serveix de llegendes nacionals i la seva msica t molt de caire popular. Weber intent amalgamar les arts, cosa que aconsegu Wagner ms tard. Tamb amb les dissonncies i el color orquestral obr el cam a Berlioz i de rebot al Grup dels cinc i a limpressionisme. Tot aix ho veiem en la seva pera de ms qualitat i popularitat, Der Freischtz (El caador furtiu). La genialitat de Weber rau en qu vivint durant el primer Romanticisme ell ja ho s totalment i, a ms, obre les portes a tendncies posteriors a la seva poca. Wagner s un geni personal tan prodigis que difcilment sel pot classificar, ja que trenca tots els motlles anteriors. Tot pertanyent cronolgicament a lpoca del ple Romanticisme (2a etapa), no el podem catalogar noms com a romntic, ja que super la seva concepci musical i senlair cap a cotes sublims. Per aix, quan escoltem els seus passatges ms caracterstics, hi sentim la superaci del pur romanticisme hum. Ell no fou solament revolucionari en la msica, sin tamb en els quefers poltics, socials i amorosos. Per aix, fou quasi venerat i despietadament combatut. Les opinions sobre Wagner sn variadssimes i contradictries. s considerat per molts, com un dels genis ms nobles de la raa humana, per no obstant aix, encara avui dia molts dubten de la seva noblesa. Es considerava un Enviat per a la seva obra, i no dubtava a utilitzar qualsevol manera, ms o menys ortodoxa, per aconseguir els mitjans per a portar-la a terme. Era autosuficient i no li importava massa la opini que poguessin tenir dell. Era un gran nacionalista i revolucionari. Es consagr plenament a aquests ideals, tant en la msica com en la vida civil. Per aix no dubt a posar-se al cant dels revolucionaris en la revolta de Dresden del 1849, per a la unificaci dels territoris alemanys; hi arrib a escriure virulents articles i a lluitar a les barricades. Tenia una fora de voluntat extraordinria. En poques de grans problemes financers i morals componia sense treva les seves grans obres. Cercava amb emoci anhels de grans ideals i experincies profundes i commovedores. Va poder per aix gaudir de fora passions amoroses sense importar-li la seva licitud. Tenia un coneixement filosfic, religis, histric i esotric molt gran. Aix feia que a part dels seus ideals com a home, estigus i es considers enlairat per la
17
fora espiritual. Potser per aquesta ra o per vanitat deia: El mn em deu el que necessito. La revoluci wagneriana: EL Gesamtkuntswerk o Art Total. La imponent obra de Wagner obre el cam cap a una nova concepci esttica, orquestral, vocal, harmnica, meldica, etc., sense apartar-se prcticament gens de lpera, cosa que el fa el ms gran reformador daquest gnere, ja que si b les reformes de Monteverdi i Gluck anaren pel mateix cam de les dels seus temps, Wagner obr per primera vegada uns nous camins fins i tot a la msica no escnica. Wagner, que coneixia b la mitologia, la filosofia i la histria europees, compagin de tal manera aquestes matries que conjuntament amb els aspectes esotrics que ell dominava, en fu una unitat al servei de la redempci de lhome i tamb de la unificaci dels petits regnes alemanys en un sol estat. Per tant, el trobem treballant en una tasca ensems espiritual i poltica. Aquest msic, poeta, filsof, revolucionari, burgs, idealista i treballador incansable, aconsegu mitjanant tota aquesta amalgama de coneixements la seva nova concepci musical: el Gesamtkuntwerk o Art Total. Escrivia ell mateix els libretos amb arguments sobre la mitologia germnica i amb un llenguatge musical basat en els canvis de to i els cromatisme. Entre les seves peres ms importants destaquen El vaixell fantasma, Tannhuser, Lohengrin, Tristany i Isolda. Per representar la tetralogia de Wagner Lanell dels Nibelungs (Lor del Rin, La valquiria, Siegfried i El capvespre dels dus) va caldre un teatre especial, que Lluis II, rei de Baviera, va fer construir a Bayreuth. La reforma musical de Wagner t les segents caracterstiques: Leitmotiv: s un curt disseny meldic o rtmic que Wagner associa als personatges o idees. Daquesta manera aconsegueix estats emocionals o psicolgics profunds en diferents moments de lobra, que sn donats per la seva propietat de projectar el pensament cap al passat i el futur. El leitmotiv est sotms a canvis de ritme, dintensitat, de so, de timbre, etc. Ell lanomenava: imatges potico-musicals. Melodia infinita: Una de les seves grans revolucions s la de prescindir de lesquema operstic tpic format per recitatius i ries per la de melodia continuada o declamaci musical. aix fa que lpera tingui una continutat ininterrompuda, s impossible de fragmentar-ne els actes, malgrat els punts culminants que hi pugui haver. En aquesta melodia infinita hi est immers el leitmotiv o els diversos leitmotiv que anem sentint en el transcurs de lobra. Tractament de les veus humanes: Aquesta s una altra de les seves grans revolucions. Aix com lesquema operstic de sempre fa que lorquestra estigui al servei de la melodia del cantant, Wagner fa que la veu humana tingui la mateixa categoria que linstrument musical, de manera que lorquestra i les veus humanes troben la unitat musical mitjanant la melodia infinita i els seus leitmotiv.
18
Ampliaci de lorquestra: La magnificncia de lpera wagneriana a base de loriginalitat intrnseca de les seves novetats musicals, dels decorats i de largument, fu que es veis obligat a ampliar lorquestra. Fins i tot invent la tuba wagneriana que era una espcie diferent de trompa.
3. Lpera a Frana.
Lpera francesa est basada en elements de gran espectacularitat i pompa. Destaquen Meyerbeer, Gounod i Bizet (Carmen). A finals de segle neix lopereta (gnere menor inspirat en lopera buffa) amb temes lleugers i frvols, que combina parts parlades amb parts cantades. El principal representant s Offenbach (Els contes de Hoffmann).
La msica vocal religiosa.

No tota la msica sacra daquesta poca sinterpreta a lesglsia. Molts compositors la pensen per a la sala de concerts. Es tracta de mostrar una religiositat humana, de carcter universal. Sescriuen misses (Bruckner, Schubert), rquiems Schumann, Verdi) i oratoris (Mendelssohn, Liszt i Berlioz). ACTIVITATS: 1. Quines sn les formes vocals profanes del Romanticisme? 2. Qu s un Lied? 3. Quines estructures acostumen a tenir els lieder romntics? 4. Quins compositors de lpoca van composar lieder? 5. Quins sn els estils dpera italiana que van aparixer durant el segle XIX? Explica les caracterstiques de cada un daquest estil. 6. Esmenta els principals compositors dpera italiana associant-los a lestil que van conrear cada un dells. 7. Quines sn les aportacions de Verdi al gnere operstic? 8. Quines sn les aportacions de Wagner a lpera alemanya? 9. Quins sn els principals compositors dpera francesa? 10. Quines sn les formes vocals religioses del Romanticisme? (Brahms,
19
Activitat Comentari de Text comparatiu

11. Llegeix aquests textos amb atenci i utilitzals com a base per comparar la revoluci operstica wagneriana amb la pera romntica de Verdi. La obra de Wagner constituye la encarnacin de la pera neorromntica, cuyo camino haban preparado Weber, Marschner, Spontini, Meyerbeer, y muchos ms. Pero no debemos olvidar nunca que, a pesar de esta preparacin y a pesar de que Wagner sigui el camino marcado, sus peras pronto fueron una obra de arte de una especie distinta. (...) Con razn l no se tena por un msico a secas, sino por un msico-dramaturgo, por una combinacin, o la culminacin de la mezcla entre Beethoven y Shakespeare. Y como, tambin con razn, l pensaba que dicha combinacin era todopoderosamente sublime y nica, consideraba a su pas, y tal vez al mundo entero, como los receptores de este mensaje filosfico y artstico. (...)Fue uno de los revolucionarios que conscientemente se puso frente al mundo, un poltico de estado de las artes que quera conquistar el mundo. Pensando en los medios para llevar a cabo su conquista, le pareci que el modo ms eficaz era el drama con msica. Por consiguiente, se convirti en compositor, y fue el primero que utiliz la msica como medio para influir, cautivar, intoxicar y conquistar Y el caso es que Wagner y Verdi slo tenan una cosa en comn: el ser contemporneos. (...) Verdi consideraba el veredicto popular sobre sus obras como una especie de juicio divino, y soportaba el fracaso con ecuanimidad. (...) No fue en modo alguno un revolucionario, se limit a proseguir la obra de Rossini, Bellini y sobretodo de Donizetti. Como este, fue un compositor popular que dependa y se apoyaba en el aplauso de su patria. (...) Vigilaba apasionadamente para preservar la pureza del carcter italiano dentro del arte. (...) No quera fundamentar su arte, su msica, en otros presupuestos que no fueran la sinceridad de sus sentimientos y la franqueza o fidelidad de la expresin meldica. (...) Esta bsqueda de la simplicidad, la naturalidad y la verdad explica la esencia de su forma operstica, que es lo ms opuesta a la pera orquestal, que culmina en la voz humana y jams permite al elemento orquestal adquirir proporciones sinfnicas, que conserva las formas cerradas y evita la melodia ilimitada, que slo toma en consideracin a los hombres y atiende slo a los impulsos humanos. (Alfred Enstein: La msica en la poca romntica)
20
6.3. EL NACIONALISME MUSICAL.

A la segona meitat del segle XIX es van anar intensificant els sentiments nacionalistes impulsats per la burgesia, que pretenia formar estats lliberals independents dels grans imperis que dominaven Europa (unificacions dAlemanya i dItlia). Amb el nacionalisme es produeix una recerca dels valors essencials de cada poble, sobretot de les seves formes dexpressi, les tradicions i la cultura popular. Aquestes donaren com a fruit laparici del nacionalisme musical a mitjan segle XIX. Leclosi del nacionalisme tindr una importncia capdal en la histria de la msica culta, ja que en resultar molt influenciada. I al seu torn, la msica popular, font i inspiraci del romanticisme musical, es veur transformada per la incorporaci de nous instruments, el naixement del ballet modern (Rssia), la realitzaci destudis folklrics musicals, etc. El nacionalisme sestn rpidament per Europa, sobretot en pasos que, fins al Romanticisme, havien restat al marge dels moviments culturals dominants (pasos situats als extrems dEuropa: Espanya, Rssia, Finlndia, Noruega, Hongria...). La msica nacionalista s el moviment musical que sorgeix a la segona meitat del segle XIX i que busca lessncia del poble en la riquesa meldica (escales, melodies populars), rtmica (danses) i en les llegendes del folklore i la llengua prpies de cada cultura. EL Nacionalisme musical es pot dividir en dues etapes o perodes: 1. 1r Nacionalisme (1850-1900): Msica inspirada en el folklore. Apareixen tres grans escoles: la russa, la bohmia i lescandinava. 2. 2n Nacionalisme (1900-1950): Ms que la inspiraci directa en la msica popular, se cerca la seva essncia. Escola hongaresa i Escola espanyola.
6.3.1. LEscola Nacionalista Russa.

La primera escola nacionalista musical sorgeix a Rssia i pren com a punt de partida lobra de Glinka Una vida pel Tsar (1836). Mihail Glinka va ser el primer de recollir lextens i variat folklore rus, amb el qual va produir les seves obres. Aquesta manera descriure a partir del folklore influir en els msics posteriors, especialment en el Grup dels Cinc, que suposen la lnia ms pura del nacionalisme, i que construiran un llenguatge musical molt ric. El Grup dels Cinc estava composat per Alexander Borodn (1833-1887), Modest Mussorgsky (1839-1881), Csar Cui (1835-1918), Mili Balkirev (18371910) i Rimski-Korsakov (1844-1908). Sintetitzant molt, hom pot dir que Borodin s la poesia, Mssorgsky la fora, Balkirev el nervi, Cui la veu i Rimski-Korsakov la fecunditat
21
Borodin t fora obres de gust oriental, cosa que s corrent en la msica nacionalista russa. La seva msica s essencialment orquestral. Entre les seves obres sn molt populars A les estepes de lsia central i la Simfonia nm.2 en si menor. Noms escrigu una pera: El prncep Igor, que deix incompleta. El ms original, genial i revolucionari del grup s Mssorgsky, tant s aix que fins i tot influ en limpressionista Debussy. La seva msica reflecteix b la seva personalitat: s impetuosa, primitiva i espontnia. Sn famoses moltes de les seves obres instrumentals, i tamb s molt important la seva contribuci a lpera, en la qual hi ha recitatius meldics duna gran fora expressiva i cors duna grandesa insuperable. Aquest gnere el culmina amb lpera Bors Godunov. Sn molt apreciades les seves obres orquestrals Una nit a la muntanya pelada o Quadres duna exposici. Balkirev, que era lnima del Grup, fou lorientador dels altres quatre fins que se nindependitz. La seva fantasia oriental Islamei, per a piano, t molta importncia en les directrius de la msica nacionalista russa. El poema simfnic Tamara tamb va influir molt en els compositors occidentals del segle XX. El litu Cui, fill de mare lituana i de pare francs, oficial de lexrcit de Napole, s el menys nacionalista del Grup i el de menys vlua. Va composar una pera anomenada El presoner del Caucas. Rimski-Korsakov fou el ms preparat tcnicament i el que t la msica ms mplia i variada del Grup. Per aix revis, orquestr i acab molta msica dels seus col.legues. Rssia deu a Rimski-Korsakov el poema simfnic i la simfonia russa i en gran part el color orquestral rus tan caracterstic. Ell s hereu de lorquestraci de Berlioz, que perfecciona i completa. Fa servir amb perfecci els instruments de vent com a solistes, els gongs, les campanes, etc., amb gran impregnaci oriental. On ms cimeja s en lpera El gall dor, que deix incompleta. Sn tamb dell les obres segents: Caprici Espanyol, Schhrazade, La gran pasqua russa, i lpera La nvia del Tsar. Cal fer especial menci del gran compositor rus Piotr Txaikovski (1840-1893), que tot i no seguir les directrius del Grup dels Cinc, ja que fins i tot shi enfront, per la seva intenci de fer una msica de carcter ms aviat internacional, tamb s netament i inequvocament rus en molta de la seva msica, en les seves melodies, en la seva profunditat i dramatisme i en els ritmes dalgunes danses dels seus coneguts ballets.
6.3.2. LEscola Nacionalista Hongaresa.

A Hongria hi havia una gran tradici musical. Si recordes lpoca clssica, els prnceps hongaresos Esterhazy ja van patrocinar msics vienesos, com F.J.Haydn. En aquest pas han conviscut diferents tnies (hongaresa, gitana i turca) que han deixat, cadascuna, la seva forma particular de folklore. La msica daquesta escola es caracteritza per una preponderncia del ritme (ressaltat per la percussi) i per la inestabilitat tonal perqu es basa en lharmonia modal o basada en els modes. Els msics que van portar a terme el nacionalisme hongars van ser Zoltan Kodly (1882-1967) i Bla Bartok (1881-1945), que es van dedicar a estudiar el
22
folklore del seu pas i daltres pasos vens, i van descobrir escales especials, com la pentatnica (5 tons o 5 notes) i ritmes diferents.
6.3.3. Escola Nacionalista Bohmia (actual Txquia)

Els msics bohemis daquesta poca adopten el lema pel cant sarriba al cor; pel cor, a la ptria. Bedrich Smetana (1824-1884) s un dels fundadors daquesta escola. En la seva obra utilitza canons i danses folklriques del seu pas amb un ric estil meldic. La vida nacional txeca es reflecteix en obres com lpera cmica La nvia venuda, en el cicle de sis poemes simfnics La meva Ptria (que cont dues obres molt populars: El Moldava i Pels camps i boscos de Bohmia). Antonn Dvork (1841-1904)va investigar la msica folklrica txeca i eslovaca, i les seves obres ms madures reflecteixen un gran sentiment nacionalista. Algunes de les seves composicions sn: la cantata Hymnus, les Danses eslaves i el Concert per a violoncel en si menor. Als EUA va adquirir gran afecci pels espirituals negres i la msica prpia del pas. All va escriure la Simfonia nm.9 (Simfonia del Nou Mn) i el Quartet en Fa major (Quartet americ). Leos Jancek (1854-1928) t un estil basat en la msica popular de Morvia. Va recollir moltes composicions folklriques. En la seva obra destaquen Taras Bulba i les peres Jenufa (de carcter verista i influda pels ritmes i accents de la llengua morava) i el Cas Makropoulos.
6.3.4. Escola Nacionalista Escandinava.

En els pasos escandinaus destaquen el finlands Jean Sibelius (1865-1957) i el noruec Edward Grieg (1843-1907). J.Sibelius va ser un dels autors simfnics ms importants del segle XX. La seva msica sinspira en la natura i les llegendes finlandeses. No fa servir directament msiques folklriques, per s esquemes meldics i rtmics trets de la poesia i de la msica popular. Destaca el seu poema simfnic Finlndia. E.Grieg va defensar lescola basada en la msica folklrica noruega. Per aquest motiu sorigin un enfrontament amb els msics conservadors i les obres van tardar a ser apreciades. Liszt va ser el primer de lloar el seu treball. El 1847 el Govern noruec va concedir a Grieg un sou anual, estipendi que li va permetre dedicar-se de ple a la composici. Les seves obres ms importants per a piano sn les Danses i canons noruegues. Es va fer fams, per la seva msica incidental per al drama potic Peer Gynt, de Henrik Ibsen.
23
6.3.5. Escola Nacionalista Anglesa.

Desprs del barroc la msica anglesa havia decaigut. En aquesta poca, per, comptar amb un msic de gran rellevncia: Edward Elgar, que en les seves obres tracta estats dnims variats (variacions Enigma, conegudes amb aquest nom perqu el tema central no sexposa mai amb claredat). Lobra mestra que el va consagrar com a compositor fou el Somni de Geronci. Tamb destaquen el Concert per a violoncel en si menor, op.61, lEstudi simfnic Falstaff i 5 marxes populars anomenades Pompa i Circumstncia.
6.3.6. Escola Nacionalista Nord-Americana

Als Estats Units la msica nacionalista afaga un carcter especial quan es comena a explotar el jazz. George Gershwin va compondre musicals i canons prenent elements del jazz, de la msica popular jueva i del repertori romntic europeu. Als 25 anys va compondre Rhapsody in Blue, per a piano i banda de jazz. Aquesta obra va influir en compositors europeus i nord-americans, que van comenar a utilitzar melodies i patrons rtmics del jazz. Altres obres destacables sn el musical An American in Paris i lpera Porgy and Bess (de temtica negra).
6.3.7. Escola Nacionalista Sud-Americana

A Hispanoamrica el nacionalisme va suposar el naixement de la creaci musical alhora que saprofitava la msica popular. Destaca el Brasil, pas amb un folklore molt ric, amb barreja delements negres i portuguesos, on el nacionalisme don grans resultats. La gran figura s Hctor Villalobos. algunes de les seves obres sn les Bachianas Brasileiras, el Concert per a piano i orquestra i moltes altres per a piano i guitarra.
6.3.8. Escola Nacionalista Espanyola.

Els compositors espanyols van prendre, bsicament, com a punt de referncia, el material folklric andals i van elaborar una msica culta, genunament espanyola i reconeguda internacionalment. Els musiclegs i els compositors que van iniciar el moviment nacionalista van ser Francisco Asenjo Barbieri i Felip Pedrell (que va estudiar i publicar el folklore i va tenir una gran influncia sobre els altres msics nacionalistes espanyols). Els mxims representants de lescola nacionalista espanyola van ser: Pablo Sarasate (Pamplona): compositor i gran violinista. Va escriure Danzas espaolas i Aires Bohemios. Isaac Albniz (Camprodon, Girona): compondr sobretot per a piano (va ser un nen prodigi en aquest instrument) recollint tendncies romntiques i impressionistes. Compon obres per a piano (La Suite Espanyola, la Suite Ibrica), lpera Pepita Jimenez i la suite orquestral Catalonia, entre daltres. Enric Granados (Lleida): pianista i compositor conegut especialment per les seves obres per a piano. La seva gran obra mestra va ser la Suite per a piano Goyescas (inspirada en obres de Goya i resultat dinfluncies
24
romntiques, intimistes i de gran virtuosisme amb la tonadilla). Destaquen tamb les 12 Danzas espaolas. Manuel de Falla (Cdis): va ser el msic que va arribar a lessncia del nacionalisme espanyol pur, influt pel seu mestre F.Pedrell. No utilitzava les canons folklriques sin el seu esperit. La seva obra t influncies impressionistes. Destaquen Noches en los jardines de Espaa (per a orquestra i piano), els ballets El amor brujo i Sombrero de tres picos (escrit per als ballets russos de Diaghilev, amb decorats de Picasso), la fantasia escnica El retablo de Maese Pedro, el Concert per a clave i lAtlntida (oratori incomplert amb text de Verdaguer i acabat pel seu deixeble E.Halffter). Joaquin Turina (Sevilla): pianista, compositor i director dorquestra que va combinar el llenguatge musical andals amb una orquestraci impressionista. Destaquen la Simfonia sevillana, el poema simfnic La procesin del Roco, les Danzas gitanas per a piano, la Oracin del torero per a grup de cambra. Joaquin Rodrigo (Sagunt, Valncia): s conegut sobretot per les seves obres per a guitarra. Va tenir molt dxit amb el Concierto de Aranjuez i la Fantasia para un gentilhombre, ambdues per a guitarra i orquestra. Va ser considerat el millor compositor espanyol de la postguerra.
La Sarsuela
A Espanya es practica durant tot el segle XIX la Sarsuela, un gnere tpicament espanyol iniciat durant el Classicisme. Els autors ms importants sn: Bretn (La verbena de la Paloma), Chap (La revoltosa), Solozbal (La tabernera del puerto), Vives (Doa Francisquita).
6.3.9. El Nacionalisme musical Catal.

El moviment nacionalista catal parteix de la Renaixena, fenomen literari i poltic que pretn un renaixement de la personalitat dels costums i de la cultura catalana. Entre els msics daquesta poca cal esmentar: Josep Anselm Clav (1824-1874): promotor de les societats corals els cors Clav- a Catalunya. Aquests cors estaven formats per homes de classe obrera sense estudis musicals i lobjectiu de Clav era oferir un entreteniment ms culte a les classes socials ms baixes, que els ajuds a adquirir un grau de sensibilitat que les equipars amb la classe social ms alta. El 1850 fund La Fraternitat. Durant la segona meitat del segle XIX, sorganitzaren multitudinaris festivals que aplegaven gran quantitat de cors. Clav compongu obres com Les flors de Maig (1858), els Xiquets de Valls (1867) i Goig i Planys (1873). Felip Pedrell (1841-1922): compositor i musicleg, estudis de la msica folklrica i tradicional. Fou, amb Barbieri, el creador de la cincia musicolgica a Espanya. Dugu a terme molts intents per crear una pera nacional segons el model wagneri. La seva producci com a compositor inclou peres com Els Pirineus (1890). Amb tot, s ms
25
conegut per la seva incalculable labor musicolgica. Tota la seva obra influ en Granados i Falla. Pep Ventura (1817-1875): impulsor i renovador de la sardana. Aquesta dansa rep nova energia quan Pep Ventura li dna la seva estructura formal, i a la cobla, la seva formaci actual. Ell mateix i altres compositors van compondre nombroses sardanes i van situar aquesta dansa a mig cam de la msica popular i la msica culta. Una de les sardanes ms conegudes de Pep Ventura s Per tu ploro (1872). Enric Morera (1865-1942): va estudiar amb F.Pedrell i amb Albniz. Les seves sardanes van calar profundament i van col.laborar a la formaci dun profund sentiment catal (LEmpord, la Sardana de les monges, La santa espina...). s lautor que millor va servir als interessos del teatre lric modernista. Va col.laborar amb ngel Guimer, Santiago Rusiol, etc. Llus Millet (1867-1941): fundador de lOrfe Catal lany 1891. Lorfeonisme pretenia donar a conixer la can popular. Lany 1905 sinici la construcci de la seva seu social, el Palau de la Msica Catalana. ACTIVITATS: 1. Qu s el Nacionalisme Musical i quines sn les seves caracterstiques generals? 2. En quantes etapes es divideix el Nacionalisme Musical? 3. Quines sn les principals Escoles Nacionalistes Musicals? 4. Enumera els principals compositors de cadascuna de les principals Escoles Nacionalistes Musicals. 5. Qu era el Grup dels Cinc? 6. Busca les dates de naixement i mort dels compositors corresponents a lescola nacionalista espanyola i compara-les amb les dels compositors de lescola nacionalista catalana. Quin dels dos nacionalismes va sorgir en primer lloc? Quin penses que pot ser el motiu?.
26
6.4. EL POST-ROMANTICISME
A la fi del segle XIX la burgesia havia obtingut el poder i havia constitut estats liberals conservadors, que es van haver denfrontar a una nova fora poltica formada pel proletariat. El comenament del segle XX es caracteritz per un augment de la inestabilitat social i de la tensi internacional, que va culminar en la I Guerra Mundial. Durant aquests anys conclour no tan sols el perode romntic, sin tot el concepte de tonalitat. A finals del segle XIX saccentua la crtica cultural (Nietzsche) envers lera industrial, per la seva manca dorientaci interna, etc. El pluralisme destils del segle XX comena ja en el final de segle: al naturalisme shi posa el simbolisme amb les seves pregones dimensions psicolgiques (la generaci de Freud) que la sensibilitat de limpressionisme acaben per treure a la llum. La msica daquest perode reflecteix tot aix: s ms lliure i variada en el terreny estilstic. Per a alguns historiadors el postromanticisme no existeix com a tal. Ells inclouen entre els ltims romntics els que els altres anomenen postromntics. El motiu pot ser que el postromanticisme no fou capa de crear un estil propi prou clar i diferenciat com per a servir de model a les generacions posteriors, i aquests historiadors pensen que, en realitat, es tractava noms dun hiperromanticisme sense sortida, amb alguna caracterstica ben singular, aix s, com sn els temes musicals no resolts i, sobretot, leclecticisme musical. Sigui com sigui, els msics que alguns anomenen postromntics lluitaven entre lestilstica formal de Brahms (ms avesada a lestructura clara de les obres, en la tradici clssica passada pel seds romntic) i lesttica revolucionria de Wagner (en que la forma no s tan important, sin el contingut, i el predomini del sentiment i de lart per lart sn evidents).
6.4.1.Caracterstiques musicals del Post-romanticisme.

o Temes no resolts:Aix com en totes les poques anteriors els compositors tenen molta cura no solament de remarcar el tema sin de donar-li un principi i una conclusi inequvoca pel seu fraseig musical, el compositor postromntic el deixa com penjat, no resolt, mentre la seva fantasia va cap a altres elements de la composici. Desenvolupament llarg dels temes: El compositor postromntic dominava moltssim la tcnica de composici. Ja havia nascut la musicologia i per aix els coneixements cientfics de lart i de tot el que lenvolta eren considerats molt importants. Per aquesta ra, els desenvolupaments dels temes sn llargs, precisos i ben fets, encara que aquests temes no estiguin tan elaborats com en poques anteriors. Orquestra ampliada: Lorquestra, que ja amb els msics romntics havia crescut i shavia ampliat moltssim, segueix en aquest creixement, perqu la majoria dels msics postromntics busquen lampullositat musical com a efecte sonor, aix com la densitat sonora. Aquest fet provocar que, poc ms tard, la reacci al Postromanticisme consisteixi en una tendncia a disminuir el nombre dinstrumentistes.
2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA o
27
Cromatisme: La majoria dels compositors segueixen el cam iniciat per Wagner, en la seva forma de composar en que es porta al lmit la tonalitat, i les tensions derivades de buscar la dissonncia i el cromatisme sn ben presents, de manera que alguns dels compositors que fan servir aquest recurs sn ja precursors, gaireb, de latonalitat, de la qual en parlarem en la segent unitat. Msica eclctica: La msicapostromntica s com un gran edifici que tot mirant cap al futur (Wagner), t uns fonaments impregnats en el passat (Brahms). Per aix no solament es deixa influir per Wagner sin tamb pels estils i les formes anteriors al Romanticisme. Quan en una obra hi ha aquesta barreja delements es diu que s eclctica.
6.4.2. Principals compositors postromntics:

Els principals compositors postromntics van ser: Cesar Franck (1822-1890): Va nixer a Blgica tot i que sel considera un compositor francs. Personalment sel pot definir com un home modest i religis, amb una preferncia vital per la vida ntima i retirada de la humanitat. Sel pot comparar a Brahms per la seva solidesa formal i per lexpressivitat de les seves obres, la qual cosa el fa ser considerat el ms gran simfonista clssic del postromanticisme, malgrat que tamb hi veiem en ell influncies de Wagner. Entre les seves obres destaquen el Quintet en fa menor, i especialment la Sonata en la major per a viol i piano i el Quartet en re major. Tamb fou un gran compositor de msica organstica (per a orgue desglsia). Anton Bruckner (1824-1896): Aquest compositor austrac era de carcter senzill, tmid, ingenu i reservat. Era clibe i profundament catlic. Sel considera el ms romntic dels compositors postromntics i est fora influt per Wagner i allunyat de Brahms quant a la forma musical. Les seves melodies sempre sn clares i senzilles i molt sovint estan basades en motius populars. Tamb tenia grans dots dimprovisaci en lorgue, dots que van influir tamb en les seves simfonies, especialment. La seva msica, romntica i amb un punt de misticisme, est impregnada dun alt sentit religis i damor a la natura. La seva Simfonia nm.9, en re menor, inacabada, t la dedicaci Al bon Du. Gustav Mahler (1860-1911): aquest compositor nascut a Morvia (actual Txquia) fou conegut per tenir un carcter esquerp i a voltes violent. s molt possible que tot plegat es degus a les circumstncies especials que va haver de suportar en la seva infantesa. Fill duna famlia jueva, nombrosa, mal avinguda, amb forts problemes, i amb la pressi social que aquesta comunitat patia a Morvia. Mahler s el postromntic ms caracterstic daquest corrent ja que en les seves obres gegantines observem un total eclecticisme, capa demprar des de msica gregoriana fins a msica influda per Wagner, barrejant-la amb diverses idees musicals (tocs militars, marxes fnebres, msica de dansa, msica religiosa), etc, conjuntament amb motius populars de diferents bases tonals, com el
28
pentatnic, lescala de tons, etc. Peces caracterstiques daquesta tcnica sn la seva Simfonia nm.8 en mi bemoll major (anomenada la dels 1000, perqu calen 1000 intrprets, entre instrumentistes i cantants, per executar-la) i Das lied von der Erde (La can de la terra) per a cantants solistes, cor i orquestra (el que podem anomenar un recull de lieds simfnics) . El fams Adagietto de la seva Simfonia nm.5 fou emprat com a msica de la pellcula Mort a Vencia de Visconti, i s un dels fragments musicals de msica culta ms coneguts en els nostres dies. De vegades sembla que Mahler no tingui prou elements instrumentals i vocals per a satisfer la seva ampullositat i grandesa. A voltes, aquesta grandesa contrasta amb una melodia subsegent no gaire enlairada o, fins i tot, banal. Com a director dorquestra tenia tamb un gran domini de lorquestraci dobres de gran nombre destils i poques i aix ho va utilitzar en les seves obres, que traspuen una tcnica de composici molt depurada. Max Reger (1873-1916): Malgrat tenir una salut malaltissa, Reger era un infatigable treballador. s el compositor postromntic que ms va influir en la msica avantguardista que va encetar Schnberg. Reger era un gran organista i va fer servir les formes musicals instrumentals barroques i clssiques amb lharmonia moderna. Aquesta mena de sntesi o barreja el fa ser considerat un precursor de les teories atonals de lescola de Viena de la segona meitat del segle XX. Les obres ms grans que va compondre sn per a orgue: Per aquest instrument sn: Introducci, passacaglia i fuga, op.127, i Fantasia i fuga en re menor, op.135b, duna gran dificultat virtuosstica. Richard Strauss (1864-1949): Arrogant i orgulls en pblic, en privat es mostrava senzill i familiar. Amb un fi sentit de lhumor i un temperament sensible, raonable, intutiu, formalista i imaginatiu. Ideolgicament era anticlerical i ateu. Vital, pragmtic, ambicis i de pocs escrpols (se li critica, per exemple, la seva collaboraci amb el rgim Nazi alemany). Fou un gran orquestrador i director dorquestra. Les seves obres sn incomparables pel seu vigor rtmic i el seu tractament del color tmbric. Va composar poemes simfnics que superen els de Liszt, tamb escrigu lieder de gran categoria i va composar peres ms relacionades amb el simfonisme que amb Wagner, encara que tamb es nota la influncia daquest compositor, sobretot en les seves ltimes obres. Entre les seves peres tenim Elektra, Salom, el Cavaller de la Rosa, Ariadna a Naxos , totes elles molt considerades i que formen part dels repertoris operstics actuals. En les seves obres tamb traspua leclecticisme, perqu hi trobem influncies dels msics clssics (Haydn i Mozart), ms tard de Wagner, en algunes obres ratlla amb latonalitat, etc.
2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA ACTIVITATS:
29
1.Per qu alguns historiadors critiquen la denominaci postromnticisme? 2.Entre quins dos compositors romntics es debatien els compositors postromntics quant a seguir la seva influncia? 3.Quines sn les caracterstiques principals del Postromanticisme? 4. Quins sn els principals compositors postromntics? 5. En qu consisteix leclecticisme de Mahler i Strauss, i quin pot ser el motiu daquest eclecticisme?
30
AUDICIONS
1. Franz Schubert: Gretchen am Spinnrade, D.118 (lied)
Meine Ruh' ist hin Mein Herz ist schwer Ich finde, ich finde sie nimmer Und nimmermehr. Wo ich ihn nicht hab' Ist mir das Grab Die ganze Welt Ist mir vergaellt. Mein armer Kopf Ist mir verrueckt Mein armer Sinn Ist mir zerstueckt. Meine Ruh' ist hin (etc) Nach ihm nur schau' ich Zum fenster hinaus, Nach ihm nur geh' ich Aus dem Haus. Sein hoher Gang, Sein edle' Gestalt, Seines Mundes Lacheln, Seiner Augen Gewalt, Und seiner Rede Zauberfluss, Seine Haendedruck, Und ach, sein Kuss! Meine Ruh' ist hin (etc.) Mein Busen draengt Sich nach ihm hin; Ach durft ich fassen Und halten ihn! Und kussen ihn So wie ich wollt, An seinen Kuessen Vergehen sollt'! O konnt ich ihn kuessen So wie ich wollt, An seinen Kuessen Vergehen sollt! An seinen Kuessen Vergehen sollt! Meine Ruh' ist hin Mein Herz ist schwer. La meva pau se nha anat El meu cor sha fet feixuc Mai no puc trobar la pau I mai podr retrobar-la Sigui on sigui que ell visqui Esdev una tomba ; Tot el mn sencer em molesta, Estic perdent la ra El meu pensament est trasbalsat La meva pau se nha anat... Busco fora per la finestra Noms per veurel Deixo la casa Sols per trobar-lo El seu viril caminar La seva noble presncia El somriure dels seus llavis El poder dels seus ulls El mgic fluir de la seva conversa La fora de les seves mans, i oh, el seu bes La meva pau se nha anat El meu pit em fa mal, moltssim per ell ; Ah, si jo pogus retenir-lo i abraar-lo i besar-lo tan com voldria per fondrem en els seus petons Oh, si noms pogus besar-lo tant com jo voldria, per fondrem en els seus petons per frondrem en els seus petons La meva pau se nha anat El meu cor sha fet feixuc
2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA 2. Gioacchino Rossini : Il Barbieri di Siviglia : Una voce poco fa .
31
Rossini, el principal compositor itali de comenaments del segle XIX, tenia una gran capacitat per composar melodies i un gran olfacte musical per a aconseguir efectes escnics que li van reportar grans xits des del principi de la seva carrera musical. Entre els seus divuit i trenta anys dedat va estrenar a Itlia 32 peres i dos oratoris, a ms de 12 cantates, dues simfonies i algunes obres instrumentals. Entre les seves millors peres serioses hi ha Tancredi, Otello i La Donna del lago. Rossini congeniava molt b amb lpera cmica i moltes de les seves obres daquest gnere sonen encara fresques a lactualitat. La Scala di seta, LItaliana in Algeri, La Cenerentola i La Gazza Ladra, sn peres daquest gnere cmic, per, sobretot, la seva obra mestra va ser Il Barbieri di Siviglia, un dels exemples suprems de lopera bufa italiana. Lestil de Rossini combina un flux meldic inesgotable amb ritmes molt marcats, una fraseologia clara, una estructura molt ben conformada i poc convencional, una textura molt elegant i orquestracions molt netes que respecten la singularitat de cada instrument. Lharmonia, encara que no s molt complicada, s molt original. Un exemple de combinaci duna bonica melodia amb molta grcia i un caire cmic s la famosa ria Una voce poco fa, de Il Barbieri di Siviglia. Aquesta ria la canta la protagonista, Rosina, quan recorda la serenata que li va cantar el comte Almaviva, disfressat de Lindoro, fent-se passar per una pobre criatura romntica. Lria t forma de cavatina. En la secci Andante daquesta ria, Rosina decideix conquerir el comte, desprs, en un fragment amb tempo Moderato, presumeix de que pot ser dola i dcil sempre que no se li faci mal, perqu aleshores poc mossegar com un escur (una vipera). LAndante es deriva del tpic estil del recitatiu amb acompanyament orquestral, amb amplis salts meldics, notes repetides en una mena de parlando i escales rpides, mentre que lacompanyament es limita a anar fent acords que marquen el ritme. Quan parla de lliurar-se del seu vell tutor, el doctor Bartolo, que vol casar-se amb ella, els violins es burlen della fent notes dornamentaci. El Moderato acaba derivant en una Aria di bravura, de tempo ms rpid. Quan Rosina, desprs de presumir que posseeix cent estratgies per aconseguir els seus objectius (cento trappole) torna a parlar de la seva docilitat, tota lorquestra sembla burlar-se de les seves mentides. Anlisi musical: El ritme canvia segons les seccions. En la primera secci, landante, laccent s ternari, en la segona secci s binari, i en laria di bravura (la part ms rpida) tamb s binari. El tempo tamb canvia, de Andante, passant per Moderato i desprs un Allegro. Ens trobem davant duna melodia vocal dmbit ampli i lacompanyament est basat en els acords, molt senzills per molt efectius. Lharmonia s, doncs, vertical, la instrumentaci correspon a una orquestra i la veu solista s una soprano. La Textura s Monodia Acompanyada. La Forma s una Cavatina. I el Gnere s vocal, prof, culte i escnic.
32
El text s el segent: ROSINA Una voce poco fa qui nel cor mi risuon; il mio cor ferito gi, e Lindor fu che il piag. S, Lindoro mio sar; lo giurai, la vincer. Il tutor ricuser, io l'ingegno aguzzer. Alla fin s'accheter e contenta io rester S, Lindoro mio sar; lo giurai, la vincer. Io sono docile, son rispettosa, sono obbediente, dolce, amorosa; mi lascio reggere, mi fo guidar. Ma se mi toccano dov' il mio debole, sar una vipera, sar e cento trappole prima di cedere far giocar! ROSINA Fa molt poc que una veu en el meu cor ha ressonat; el meu cor ja est ferit i ha estat Lindoro qui li ha fet mal. Si, Lindoro ser meu, ho vaig jurar i ho aconseguir. El tutor es negar, jo far servir el meu enginy. A la fi ell es tranquilitzar i jo contenta quedar. Si, Lindoro ser meu, ho vaig jurar, i ho aconseguir. Jo sc dcil i respectuosa, sc obedient, dola, amorosa, em deixo governar, em deixo guiar. Per si em toquen el meu punt feble ser un escur, ho ser, i cent paranys abans de cedir far servir.
33
3. Hector Berlioz: Simfonia fantstica, op.14. 5 moviment: Somni duna nit de Sbat.
4. Frederic Chopin: Estudi en do menor, op.10, nm.12.
5. Modest Mussorgski: Una nit a la muntanya pelada.

Tema 6: La Música Durant El Segle Xix

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 6: La Música Durant El Segle Xix

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

2n de Batxillerat.

TEMA 6. LA MSICA DURANT EL SEGLE XIX

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

6.2.EL MOVIMENT ROMNTIC

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

6.2.1. La Msica Romntica.

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

6.2.2. Caracterstiques generals de la Msica Romntica.

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

6.2.3. Les Formes Musicals del Romanticisme.

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Josep Antoni Garcia Rami

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA 2.3. Altres formes simfniques

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA 6.2.3.2. Les Formes Vocals.

La msica vocal profana.

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

La msica vocal religiosa.

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Activitat Comentari de Text comparatiu

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

6.3. EL NACIONALISME MUSICAL.

6.3.1. LEscola Nacionalista Russa.

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

6.3.2. LEscola Nacionalista Hongaresa.

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

6.3.3. Escola Nacionalista Bohmia (actual Txquia)

6.3.4. Escola Nacionalista Escandinava.

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

6.3.5. Escola Nacionalista Anglesa.

6.3.6. Escola Nacionalista Nord-Americana

6.3.7. Escola Nacionalista Sud-Americana

6.3.8. Escola Nacionalista Espanyola.

Josep Antoni Garcia Rami

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

6.3.9. El Nacionalisme musical Catal.

Josep Antoni Garcia Rami