El context histric de LEdat Mitjana

Edat Mitjana s el perode histric que sallarga des de la fi de lImperi Rom (segle V) fins al comenament de lEdat Moderna (segle XV). Desprs de lesfondrament i de la desaparici de lImperi Rom (segle V), els territoris de

limperi i les terres de la riba del Mediterrani es van fraccionar en lImperi Rom dOrient (Bizanci) i lantic Imperi Rom dOccident ara ocupat pels pobles germnics. Malgrat les diferncies, tots dos imperis conservaren una certa vinculaci amb lherncia grecollatina i tenien en com la religi cristiana, fundada al segle I. Cal diferenciar entre lAlta Edat Mitjana (del segle V al XII) i la Baixa Edat Mitjana (del segle XII al XV) amb uns esdeveniments molt caracterstics. Per comenar, lAlta Edat Mitjana es va iniciar al segle V amb la caiguda de lImperi Rom dOccident. Al segle VI, es va establir lordre monstic dels benedictins que pregaven i treballen. Al comenament del segle VII, la fundaci duna nova religi, lislam, fou lorigen duna civilitzaci completament diferent. A partir daquell moment cristians i musulmans van compartir lespai de lantic Imperi Rom. Ms endavant, al segle VIII es produ la conquesta musulmana del regne visigot que van arribar a ocupar la major part de la Pennsula Ibrica i el sud de Frana. Un segle ms tard, es va establir la Marca Hispnica en regions properes als Pirineus; Carlemany delimit la frontera sud del seu imperi Carolingi per defensar-lo dels musulmans i dificultar el seu pas. Al segle X va tindre lloc el Califat de Crdova on Al-Andalus deix de dependre polticament i religiosament del califat oriental i va ser l'etapa poltica de la presncia islmica en la Pennsula Ibrica de major esplendor, encara que de curta durada. Tot seguit, al final del segle X sorgiren les Glosas

Emilianenses que van suposar els primers documents escrits en castell.

Als ltims segles de lAlta Edat Mitjana apareix lart Romnic. La gran importncia de la religi a la societat medieval i el pes de lEsglsia van fer que les manifestacions artstiques daquella poca eren religioses. Com la majoria de la poblaci era analfabeta les imatges es

convertiren en llibres per poder llegir i aprendre sobre la religi i els fets sagrats de la Bblia. Aquest tipus dart va durar fins al segle XIII, als inicis de la Baixa Edat Mitjana .

El punt segent tracta de la Baixa Edat Mitjana que es va iniciar amb la creaci duns documents escrits en catal al segle XII: el Forum Iudcum i lHomilies dOrgany que va ser un text destinat a la predicaci de l'evangeli.

Javi Gombao
Cal destacar tamb, que el comenament del segle XIII est marcat per la recerca de noves solucions arquitectniques i decoratives identificades amb l'esplendor poltica i econmica. Apareix lart gtic que rpidament s'escamp per tota l'Europa occidental i que

s'aplic a palaus, castells, esglsies, catedrals, monestirs i edificis civils. Aquest tipus dart acab
al segle VI, que va ser quan comen lEdat Moderna. A ms a ms, al segle XII va haver-hi una uni dinstica entre el regne dArag i el comtat de Catalunya: el casal dArag. Un segle ms tard, sesdevingu una campanya militar de carcter religis (croada) a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, sostinguda pels estats cristians contra els ctars. Al mateix segle, va tindre lloc la batalla de Muret que marc el preludi de la dominaci francesa sobre Occitnia i la fi de l'expansi catalana a Occitnia. Va aparixer una campanya militar de conquesta de la ciutat de Valncia i del territori que desprs va ser del Regne de Valncia, empresa pel rei Jaume I de Catalunya-Arag amb l'ajuda de les tropes catalanes i aragoneses, i que supos la integraci en la Corona Catalanoaragonesa. Al final del segle XIII va tindre lloc la creaci dun orde religis o medicant que depenia dun amor mstic, la caritat. Aquest ordre es dedic a predicar l'evangeli i al servei

dels pobres i necessitats. Els primers van ser els dominics i els franciscans, fundats al segle XIII
per a combatre el catarisme. Tingueren el suport de la burgesia i l'aristocrcia urbanes i van tenir una gran expansi. Per acabar, la fi de la Baixa Edat Mitjana el va marcar el segle XV per una srie desdeveniments molt importants: duna banda el descobriment dAmrica per Cristfol Colom, daltra banda la invenci de la impremta per Johannes Gutemberg i de manera parallela la

conquesta dels turcs otomans del Imperi Rom dOrient.

Recapitulant, lEdat Mitjana va ser un perode histric que es va iniciar i es va acabar

amb la caiguda de dos imperis: LImperi Rom dOccident (segle V) i lImperi Rom dOrient (segle XV) junt amb els descobriments dAmrica i la invenci de la impremta . En aquests mil anys dhistria es van donar una srie de successos histrics que suposaren laparici dels benedictins, la creaci dels primers textos en valenci i en castell, conquestes i campanyes militars... Per altra banda, durant aquest perode, es va produir la creaci de dos corrents artstiques molt importants i rellevants: primer lart Romnic ( segles XI al XIII) i desprs lArt Gtic (segles XIII al XV) que han deixat petjada en lactualitat mitjanant esglsies, catedrals, monestirs, edificis civils... Per tots aquests fets diem que lEdat Mitjana va ser una de les etapes histriques ms importants que es coneix.