Javi

Gombao

Les dos pintures ms importants de Botticelli

Botticelli fou un pintor renaixentista itali. Les seues obres pertanyen al Renaixement itali del segle XV (Quatroccento), on Florncia s el centre de l'art i de la cultura, donant suport a les formes, les virtuts i el llegat del mn clssic. Les obres ms importants de Boticelli sn:

El naixement de Venus:

En quant als elements formals l'escena est tractada amb una gran poesia i una senzilla exquisitesa. El suau moviment de les onades, el lent plugim de les roses i la delicadesa dels moviments de l'Hora tenen el seu referent en el lleu vaiv de venus, bressolada pel buf de Zr. Tot plegat fa la sensaci de repetir una cadncia musical que transmet la necessria delicadesa del naixement de la deessa de l'amor. Per reforar aquest llenguatge melodis i cadencial, Boticcelli ha emprat colors suaus, rosats i blau cels. L'escena se situa en el paisatge d'una badia de formes suaus, que permeten donar perspectiva a tot el conjunt. La composici es podria esquematitzar en la geometria del triangle, i en el desplaament cap a la dreta que provoca la direcci del vent. La centralitat assimtrica de Venus es compensa amb els grups de Zr i l'Hora. En quant a liconograa,Hesode explica que Afrodita (la Venus romana) va nixer, caigut en forma de pluja de roses. Acabada de nixer, la deessa va arribar a les costes de Xipre damunt d'una petxina, portada pel vent suau i clid de l'oest (Zr), acompanyat per la nimfa Cloris, que fa verdejar la terra. Venus s rebuda a la costa per la nimfa Hora, que amb un mantell cobreix la seva nuesa. Venus s la deessa de l'amor i l'ideal de la bellesa femenina. s a dir, el quadre simbolitza l'ideal de la bellesa femenina del Renaixement i la passi dels humanistes pel mn antic.

Javi Gombao La primavera

Aquesta obra, com gran part de la producci artstica de Botticelli, est ntimament relacionda amb la famlia dels Mdicis, grans comerciants i banquers, rectors de la vida orentina al segle XV. A banda, t un format monumental, amb gures de mida natural i grans dimensions. Aix s curis perque destaca la seu gran format en relaci amb l'habitual de l'poca, ja que les pintures d'aquestes dimensions, es reservaven sempre per a la representaci dels temes sacres. T un to de narraci situada fora del temps real. Es presenta una atmosfera de faula mitolgica en qu se celebra una espcie de ritu pag. A ms, trenca amb la pintura religiosa cristiana en il lustrar un ritu pag de primavera. D'altra banda, aquesta obra s'ha interpretat com la cara feli de la creaci, s a dir, l'humanisme acompanyat per la naturalesa, la perfecta harmonia entre els homes i l'univers que habiten. A l'obra, s'adverteix una Venus central cantant per als poetes antics i per Polizi; a la dreta, el Zr que descendeix com un vent blavs, essent de notar el valor compositiu d'aquell verd-blavs, segueix a Flora la dea de les ors i del renaixement de la terra que, posseida per ell, es converteix en "l'hora" de la primavera i escampa ors sobre el mn tot fecundada per ell. Venus, al centre, representa la Humanitas sota llur senyoriu es varen collocar els humanistes medicencs, per tant, s semblant a la saviesa. Tornant a l'episodi de la dreta, es denota un amor altament platnic tornat cap a la Bellesa Ideal i la Saviesa. Desprs, a la part ms esquerra del quadre, trobem les tres Gracies dansant i Mercuri, hermtic constructor i pensador d'obres tcniques i sviament artstiques. que dissuadeix els nvols. De les tres Gracies es diu que podria tractar-se d'una allegoria de les tres arts. Resumidament, aquesta seria una primera visi del mn de la Saviesa i de les Arts que Amor contnuament fecunda