Javi Gombao

PROVS DACCS A LA UNIVERSITAT CONVOCATORIA: SETIEMBRE 2010 VALENCI: LLENGUA I LITERATURA PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA: SETIEMBRE 2010 VALENCIANO: LENGUA Y LITERATURA

Tot Esperit
1. Comprensi
1) Descriu el tema i les parts bsiques del text.
El fragment que a continuaci analitzarem, Tot Esperit pertany a una producci literria de Pere Calders, escriptor nascut a Barcelona, concretament al llibre Invasi subtil i altres contes. Lautor, estigu exiliat a lestranger (Mxic), no obstant, conre una tendncia realista amb alguns trets fantstics, que es desenvolup a la postguerra, parallelament amb la narrativa psicolgica. Pel que fa a lobra literria es caracteritza per ser un compendi de contes, amb narracions i dilegs, que foren publicats amb la mort de Franco, linici de la transici poltica, la creaci de la Constituci de 1978 i la normalitzaci i la publicaci de composicions literries del catal, que en la dictadura franquista (1939-1975) estaven censurades. Centrant-nos al text, direm que el tema s labsurd de lexistncia. Per realitzar aquesta formulaci cal tindre present alguns mots, com per exemple: esperit, espant, desfici, suor freda, fantasma... Al seu torn, com a text narratiu que s, presenta la superestructura daquest tipus de textos: (plantejament, nus i desenlla), presentant-se en cadascun dells, uns successos determinats: - Plantejament: arribada de dos inspectors joves (un xicot i una noia), que li comuniquen al protagonista el seu estat de fantasma. Primer i segon pargraf. - Desenvolupament: el protagonista es sorprn davant daquesta situaci. Per aquest motiu, sollicita proves al xicot i a la noia i aquests tracten de prendre remeis per a que es tranquilitze i tamb, que no hi havia motius de preocupaci (hi havia molts ms casos com el seu). Abarca les lnies 6 i 19. - Desenlla: el protagonista acompanya als inspectors a leixida i sacomiada dells. Per de retorn al menjador, va poder comprovar que entre la camisa i el cos tenia una separaci (havia passat a un altre estat). Correspon a les tres ltimes lnies.

2) Resumeix el contingut
El protagonista del fragment es sorprs amb la vista de dos inspectors que linformen del seu estat de fantasma. Demana proves als inspectors que tracten de comunicar-li que no hi ha motius de preocupaci perqu hi ha ms casos com el seu i de que all que li ocorria no era perills. Desprs dacomiadar-se dels inspectors, es dona compte que entre la seua camisa i el cos hi havia una separaci i es planteja la possibilitat de que podria ser un fantasma.

3) Relaciona els recursos topogrfics i les veus del discurs

El fragment est narrat en primera persona protagonista, tret que ho sabem grcies a mots com per exemple: meua dona, meus fills... No obstant, apreciem dilegs (introduts per guions) dels tres personatges del fragment, i tamb cometes, que serveixen per a donar alguna citaci les paraules

Javi Gombao
literals dites pels inspectors (vapors, em digueren ells). Tanmateix, apreciem la utilitzaci del parntesi que matisa el significat de ladjectiu ser. Les veus dels participants apareixen introdudes mitjanant lestil indirecte perqu la veu de lenunciador apareix inserida en el discurs del locutor amb les adaptacions necessries (Podeu donar grcies de no ser un vampir- em digu-). Tot seguit, la polifonia textual o conjunt de veus participants en el discurs, la podrem dividir en dues parts diferents: - Per una bada, la realitat externa: lautor real del text s el protagonista (el narrador); i conta un conjunt de esdeveniments que van dirigits a un lector real que el llig (el receptor); ara b, el lector model, es pot associar, per exemple, a qualsevol persona que tinga un certs coneixements dels esperits fantasmals en la literatura o en el cinema; i la imatge que cada lector es podria fer de Pere Calders s que pot tractar-se dun autor amb interessos pels temes fantstics o ficticis.

Per altra banda, la realitat discursiva: el locutor (la veu que condueix el text) s el narrador, ja que ens trobem davant dun text narratiu. A ms, com que no hi ha adreces directes al receptor no hi ha allocutari per si que existeix uns enunciadors, que sn els personatges diferents del locutor que prenen la veu prpia del text (en aquest cas, els inspectors).

4) Identifica la tipologia textual especificant els tres components que apareixen al text
Quant a la tipologia textual direm que, la presentaci del text es un fragment, de temtica literria i de tema fantstic o de ficci. Al seu torn, es correspon a lmbit literari (recordem que s un recull de contes), amb finalitat esttica i ldica, que respon a lestructura dels textos narratius (plantejament, nus i desenlla); el canal s lescrit; lemissor i el receptor no comparteixen temps ni espai; i s un fragment no espontani, preparat, de carcter unilateral i multidireccional. Llavors, presenta un grau de formalitat variable: duna banda trobem registre colloquial als dilegs veiem cada quadre, no res, com si tal cosa; i de laltra un registre ms formal, apropant-se a lestndard (vaig rebre un imprs a mitjan de setembre). Daltra banda, es classifica dins de la variant diatpica oriental del catal (aix ho sabem per la utilitzaci dalgunes paraules prpies, com per exemple: imperfets de subjuntiu espants; la negaci pas; 1 persona del present dindicatiu en o (la vida que porto); lxic com vos, cops. Per ltim, quant als participants, aquest sn dialogats (diferents veus del discurs) amb presencia de lemissor. Com a conseqncia existeix una elevada modalitzaci: verbs 1 persona del singular (porto); paraules com suor freda, esverat, espantat i ser que reflecteixen els sentiments del protagonista, colloquialismes (Veiem cada quadre); interrogacions, exclamacions; i la informaci entre parntesis que t com a funci concretar la informaci (ficant-me la m a la pitera).

2. Anlisi lingstica del text

a) Pronunciaci
1. 2. 3. 4. Vaig rebre sonora Descobert oberta Retorn tancada Cos oberta

b) Elements del text que fan referencia els mots segents i funci sintctica
1. Se us imaginaven a vs CD (es refereix al narrador)

Javi Gombao
2. Sels veia molt segurs CD (es refereix als inspectors) 3. Tant mho digueren que a lltim em va venir suor freda CD (es refereix a que no hi havia motius de preocupaci) 4. Entre camisa i el cos hi tenia una separaci ben b dos travessos de dit CCL (es refereix a la frase anterior entre la camisa i el cos)

c) Significat
1. 2. 3. 4. Xicot Noi molt gran Ser Que reflecteix la tranquillitat de l'nim Dona Persona del sexe femen que ja ha arribat a la pubertat. Desfici Agitaci deguda a un mal fsic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d'un desig violent.

3. Expressi critica
b) Casos de la creaci de personatges fantasmals en la literatura o el cinema.
Sn molts els escriptors i escriptores que han tractat aquest tema, generalment des del punt de vista de la creaci de contes de terror i por. Comen amb el Romanticisme, que sorg a Alemanya i a Gran Bretanya a finals del segle XVIII, per s'estengu per Europa durant els primers decennis del XIX i, com a conseqncia dels canvis econmics, socials i poltics produts, essencialment, per la revoluci industrial. En aquest cas, trobem a autors com Lope de Vega (El Duque de Viseo), Tirso de Molina (El burlador de Sevilla) i Shakespeare (Hamlet). No obstant, fou en el segle XIX quan la creaci de personatges fantasmals tingu la seua mxima esplendor amb escriptors com Edgar Allan Poe (El demonio de la perversidad) o Oscar Wilde (El fantasma de Canterville). En el cas de lmbit cinematogrfic, els fantasmes han sigut un dels recursos ms utilitzats pels guionistes del cinema de terror des de fa ms de sis dcades. Ara b, algunes de les millors pellcules procedeixen d'adaptacions de novelles ms o menys clssiques.