Preguntes possibles sobre 

El verí del teatre

1. Preguntes 3.a. relatives a l'anàlisi del fragment de l'obra (contingut o forma) [80 mots: 1
punt al selectiu]

A) RESPECTE AL CONTINGUT O LA TEMÀTICA

1.01 Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments,
objectes) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l'obra El verí
del teatre?

L’obra se situa al París de 1874 , abans de la Revolució francesa, per tant podem trobar elements de
la realitat relacionats amb aquest context històric com la menció a l’estil rococó , un estil de palau
del segle XVIII, la Il.lustració , Diderot i la seua obra la Enciclopèdia. A més, aquesta personalitat
serveix com a paradoxa del comediant , o Rousseau i la seua obra El bon salvatge. A més l’autor fa
referència a autors anteriors al context, com Sòcrates i la seua mort , base de l’obra teatral que
pretén el marqués que interprete el comediant, i finalment l’al.lusió a Jean Racine com a referent del
teatre clàssic francès. (Sofia Gómez)

1.02 Situa o ubica el contingut d'aquest fragment en l'argument de l'obra.

1) El fragment pertany a una de les obres més representatives de Rodolf Sirera, El verí del teatre,
publicada justament l’any 1978. Sirera va començar la seua producció a finals dels anys seixanta del
segle XX. A banda d’autor teatral, es va implicar en l’activitat dels grups de teatre independent,
com El Rogle. Posteriorment, amb l’arribada de la democràcia, va exercir càrrecs de gestió. També
és estudiós i crític de teatre, a banda de guionista de televisió.
El verí del teatre va reportar a l’autor reconeixement internacional; l’obra se situa en una segona
etapa de la seua producció, fruit d’un context democràtic, precedida d’una primera etapa amb una
forta voluntat de compromís amb la llengua i la cultura dels valencianes. Dueos etapes més
completen la trajectòria de l’autor, totes dues relacionades amb diferents elements de
l’experimentació teatral formal i del llenguatge teatral. (Víctor Garrido)

2) Les temàtiques en aquesta obra son molt diverses, on es poden destacar dos eixos remarcables: 

El primer es basa en les classes socials en una societat piramidal, on els poders no són iguals segons
la classe. I el segon eix temàtic fa referència a qüestions metateatrals, com la ficció, la interpretació,
etc. És a dir, els límits difusos entre la realitat i la ficció. (Pablo Higón)

3) El fragment pertany a una de les obres més representatives de Rodolf Sirera, El verí del teatre,
publicada justament l'any 1978, any en què es va proclamar la Constitució Espanyola.
Per tant, podem afirmar que el context històric d'escriptura de l'obra és un context de canvi i
d'obertura política i social: arribada del règim democràtic i de l'estat de les autonomies.
En aquest sentit, es va incentivar la producció literària teatral i es va renovar l'escena valenciana. En
l'àmbit teatral en aquells moments es podia parlar especialment del teatre independent, creacions
col·lectives que desafiaven la censura. (Claudia López)

1.03 Quines característiques presenta el personatge (criat, marquès, Gabriel)? Evoluciona el

personatge al llarg de l'obra?

1) A l’obra hi ha dos personatges protagonistes, l’actor Gabriel de Beaumont i el Marquès; i a més

un d’ocult, però necessari, que seria el criat que tanca l’estança per fora. Amb el personatge de
l’actor, l’espectador comparteix el mateix nivell d’informació, d’engany i sorpreses durant tota
l’obra, i per tant, és el personatge amb qui l’espectador s’identifica. No pertany a la classe alta, però
té assimilada la ideologia classista, que el fa tractar amb superioritat el Marquès quan creu que és un
criat. El Marquès no té nom, només el càrrec nobiliari, ja que representa el poder i la manca
d’humanitat de l’abús de poder. A mesura que avança l’obra , veiem que el veritable actor, el que
interpreta i manipula, és ell i els espectadors junt amb Gabriel de Beaumont som les seues víctimes.
(Sara Coronado)

2) Els personatges d'aquesta obra són totalment imaginaris. La data de localització de l'obra
accentua la impossibilitat d'identificació. En aquesta obra s'estableix un diàleg entre dues persones
dramàtiques: Criat/Marqués i Gabriel de Beaumont.

Criat-Marqués:

És un personatge sense  nom  ni  cognoms propis,  que  es  defineix  pel seu  títol  nobiliari,  és  a 
dir,  per  l'estament  social aristocrátic  del  qual  forma  part. L'aparença externa del qual està
marcada per la simulació en un primer moment, ja que aquest es fa passar per un criat de cara a
Gabriel. El pas de criat a Marqués està marcat per un canvi de veu: des d'un principi, quan es fa
passar per criat, ja té un llenguatge culte. El Marqués és una persona astuta, ja que aconsegueix
enganyar Gabriel i dominar la situació. La posició social d’aquest és alta i això li permet aconseguir
allò que vol i que li provoca plaer. Aquest personatge evoluciona de manera notòria en l’obra, ja
que el Marqués, en fer-se passar per criat, parla i vesteix d'una manera, i en confessar que és el
mateix amo es canvia de vestimenta i s'expressa d'altra manera. Es caracteritza per posar el seu
plaer per davant de qualsevol altra cosa, incloent-hi la vida humana.

Gabriel de Beaumont:

Té  un  nom  propi  (Gabriel/Gabriel  de  Beaumont)  que l'individualitza  com  a  persona.  L'obra 
no  en  dóna  dades  de  caracterització externa  (cos,  veu  i  vestuari).  Pel  que  fa  a  la 
caracterització  interna  i  a l'activitat,  és  un  actor  de  prestigi,  un  «comediant»  que  mostra  un 
gran orgull  profesional. Gabriel  és  conscíent  del  lloc  que  ocupa  dins  d'una  societat  dividida 
en estaments  que  no  li  agrada,  peró  ell  mateix  perpetua  les  convencions socials,  com  podem 
observar  en  el  comportament  diferent  que  adopta quan  creu  que  tracta  amb  el  criat  i  quan 
tracta  amb  el  Marqués. (Alejandro García)
3) El senyor Marqués, l'aparença externa del qual està marcada per la simulació en un primer 
moment, ja que es fa passar per un criat de cara a Gabriel. El pas de criat a Marqués està marcat per
un canvi de veu. Des d'un principi, quan es fa passar per criat, ja té un llenguatge culte. És una
persona astuta, ja que aconsegueix enganyar Gabriel i dominar la situació. La posició social del
Marqués és alta, i li permet aconseguir allò que vol i que li provoca plaer.
Gabriel de Beaumont, un home que es dedica al teatre. La seua aparença externa no presenta cap
acotació que el caracteritze; el caràcter realista de l'obra el fa innecessari. Quant al caràcter: està
marcat per la seua categoria social inferior i pel seu orgull professional.
Ambdós personatges no evolucionen al llarg de l'obra, però sí que fan canvis, ja que el Marqués, en
fer-se passar per criat, parla i vesteix d'una manera, i en confessar que és el mateix amo (és a dir, el
marqués) es canvia de vestimenta i s'expressa d'una altra manera. Gabriel també canvia, ja que
tracta el Marqués de forma despectiva quan pensa que és un criat, i amb més respecte i cordialitat
quan s'adona que és el Marqués. (Fran Segura)

1.04 Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són
característiques d'aquesta obra?

1) Sirera el que vol és transportar-nos al París de 1784, és a dir, a la França prerevolucionària. Per
aquest motiu en quasi tota l'obra trobem moltes paraules que remeten a aquest període de la
Il·lustració.
La temàtica que es desenvolupa en aquest fragment és la tragèdia, ja que és de gènere dramàtic i
tradicional on l'argument acaba en un desenllaç fatal. A més a més, cal destacar que en tota l'obra hi
apareixen dos eixos temàtics remarcables. El primer són les categories socials, ja que es representa
en l'obra com una societat piramidal, en la qual no tots tenen els mateixos drets. El segon són les
qüestions metateatrals, ja que ens enfoca quin és el límit entre la realitat i la ficció en la
interpretació actoral. (Raquel Lázaro)

2) “El verí del teatre” és una obra ambientada al París de 1784 -l’època de la il·lustració- amb una
polisèmia temàtica, és a dir, té gran varietat de temes a tractar, per exemple: les tècniques de la
interpretació, les categories socials, la representació de la mort, els límits del plaer, la bellesa o el
plaer de la transgressió. (Paola Urasma)

B) RESPECTE A LA FORMA

1.05 Analitza les característiques del tractament de l'acció en El verí del teatre. Segons el fragment
triat, la pregunta podria relacionar-se amb el tractament de l'espai de l'acció o amb el tractament del
temps. Sobre l'espai de l'acció, es podria plantejar la quantitat d'espais, les seues característiques, el
seu canvi o transformació al llarg de l'obra i els possibles punts d'entrada i eixida dels personatges.
Sobre el temps de l'acció (localització temporal i durada), es podria plantejar en quina franja horària
se situa l'acció i si la durada de l'acció és més o menys llarga (a partir de la consideració de si l'acció
és lineal i completa o si presenta algun tipus de recurs, com ara alguna el·lipsi temporal).
Trobem un marc de ficció, amb París com a lloc on ocorre l’acció, un context fantàstic i un espai
escenogràfic: la sala Rococó del palau. Ens referim a la sala Rococó com al marc espaciotemporal
sense descriure on es desenvolupa tota l’acció, així el lector s’imagina l’estil del segle XVIII.
L’acció ocore en un temps abans de la Revolució Francesa. Ens podem assabentar dels estaments
socials de l’època. Emmarquem l’obra en la Il·lustració perquè s’hi anomenen autors com
Rousseau. (Paula Cervera)

1.06 Veiem un engany o un efecte sorpresa en aquest fragment d'El verí del teatre? Juguen un paper
destacat aquests recursos en l'obra? Raona la resposta amb el comentari d'altres exemples d'enganys
o d'efectes sorpresa presents en l'obra.

De seguida podem trobar que l’obra se centra en l’interacció entre els personatges front a situacions
de sorpresa i enganys, aquestes interaccions serveixen per a anar revelant la personalitat dels
personatges i les seues maneres d’actuar. L’obra utilitza els enganys i sorpreses per a conduir l’acció
i subministrar la informació justa al receptor, que se sentirà igual de sorprés que el personatge de
Gabriel en assabentar-se dels enganys del Marqués al mateix moment, creant una dinámica molt
interessant entre els personatges i els receptors. (Víctor Galvany)

2. Preguntes 3.b. relatives a la contextualització de l'obra [80 mots: 1 punt al selectiu]

A) RESPECTE AL CONTEXT HISTÒRIC I LITERARI PROPI DE L'OBRA I A LA UBICACIÓ

D'AQUESTA EN LA TRAJECTÒRIA DE L'AUTOR

2.01 En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'El verí del teatre?

1) El verí del teatre va ser publicat l'any 1978, any en què es va proclamar la Constitució
Espanyola.
Per tant, podem afirmar que el context històric d'escriptura de l'obra és un context de
canvi i d'obertura política i social: arribada del règim democràtic i de l'estat de les
autonomies.

En aquest sentit, es va incentivar la producció literària teatral i es va renovar l'escena

valenciana. En l'àmbit teatral en aquells moments es podia parlar especialment del teatre
independent, creacions col·lectives que desafiaven la censura. (Aitana Aliaga)

2) Al marc històric, ens trobem amb la mort de franco el 1975, i Joan Carles I coronat rei. A partir
d'aquest moment, sota l'acció del president Adolfo Suárez, s'inicia la reforma política que ha de
conduir al restabliment de la democràcia. S'esdevenen les primeres eleccions democràtiques, el
1997, i l'any següent s'aprova la Constitució, que permet l'elaboració dels estatuts d'autonomia i el
restabliment de les institucions d'autogovern, com són la Generalitat de Catalunya, la Valenciana i
el Consell Insular. (Valentina Espí)

3) El verí del teatre va ser publicat a 1978, any en què es va proclamar la Constitució Espanyola.
Per tant, el context històric és el final de la dictadura, amb la mort de Franco, i posteriorment la
transició espanyola. En aquest moment es produeix una gran obertura política i social gràcies a
l’arribada del règim democràtic i l’estat de les autonomies. Al 1977 se celebren les primeres
eleccions des de la guerra civil espanyola, en les quals guanya UCD, liderat per Adolfo Suárez. Es
va formar govern i el 6 de desembre de 1978 es va ratificar la Constitució Espanyola, donant pas al
règim democràtic. (Alberto Igual)

4) L’obra va ser escrita l’any 1978. La dècada dels 70 es considera un període de trànsit cap a
l’estructura social i econòmica posterior.A Espanya la fi de la dictadura franquista (1975),
l’aprovació de la Constitució (1978) i dels diversos estatuts d’autonomia donen pas a un procés de
recuperació de les llibertats que passa també per la normalització lingüística i cultural. Al País
Valencià el procés d’institucionalització del món teatral es manifiesta en l’habilitació d’un seguit de
sales públiques. (Maria Magaña)

5) L’obra va ser escrita l’any 1978. La dècada dels 70 es considera un període de trànsit cap a
l’estructura social i econòmica posterior.A Espanya la fi de la dictadura franquista (1975),
l’aprovació de la Constitució (1978) i dels diversos estatuts d’autonomia donen pas a un procés de
recuperació de les llibertats que passa també per la normalització lingüística i cultural. Al País
Valencià el procés d’institucionalització del món teatral es manifiesta en l’habilitació d’un seguit de
sales públiques. (Joel Marín)

2.02 Situa aquesta obra en la trajectòria de Sirera (etapes, blocs) i digues algunes característiques de
l'etapa o bloc, o diferències respecte a altres etapes.

1) L’obra Verí del teatre pertany a la segona etapa de la trajectòria de Sirera, entre 1978 i 1985. En
aquesta etapa hi ha un nou context polític i cultural, apareixen els primers encàrrecs i l’escriptura
individual. Treballen formes, subgèneres i models de procedència diversa. Hi ha una varietat de
propostes i temes com les relacions de parella i metateatrals. Aquesta obra és la més important,
estrenada en 1978, dins del programa televisiu Lletres Catalanes, i traduïda a més de 10 llengües.

2) Al final dels 70, Sirera s’encamina a la professionalització, animat per les perspectives de
normalització cultural. L’autor s’interessa per formes dramàtiques molt diverses i reflexiona sobre
les possibilitats i els límits del llenguatge teatral. Les obres més destacades són El verí del teatre i
L’assasinat del doctor Moraleda. La primera s’interessa pels límits de la ficció i la segona és una
investigació sobre la novel·la negra i el cinema negre. Escriu altres obres com ara Indian Summer i
La primera de la classe.3 r (Mirian Olmeda) (Mancaria dir que aquesta obra pertany a la segona
etapa de les quatre que té l’obra de Rodolf Sirera)

2.03 Quines característiques generals presenta el gènere teatral en el context de l'escriptura d'El verí
del teatre?

1) Al llarg dels 80 amb l´aprovació de la Constitució i la proximitat dels estatuts d´autonomia

millora notòriament el clima de llibertats per a la creació. Hi ha una evolució, torna el teatre de text
i autors com Josep Maria Benet investiguen nous espais escènics, recuperen el paper del director i
posen en valor la trascendència dels diàlegs. Els autors s´aparten de la denúncia de l´opressió
col.lectiva i s´inclinen per temes purament literaris com ara el pas del temps, la perplexitat que
l’individu presenta davant la societat i els problemes de convivència urbana.
En aquest renovat teatre es van introduir noves tècniques com el desenvolupament del monòleg, la
descontextualització de diàlegs o l´ús d´acotacions extenses amb forma literària. En aquesta obra
l´acció se sotmet a manipulacions dramàtiques consistents a retardar i eclipsar la informació.
(Adriana Baciu)

2) A l’any 80 amb l'aprovació de la Constitució i la proximitat dels estatuts d'autonomia millora

notòriament el clima de llibertats per a la creació. El teatre evoluciona per la voluntat europeista
dels autors, torna el teatre de text i autors com Josep Maria Benet i Jornet o Rodolf Sirera
investiguen nous espais escènics, recuperen el paper del director i posen en valor la transcendència
dels diàlegs a més d'incorporar les possibilitats tècniques dels escenaris que havien investigat les
companyies independents. (Maria Cerrillo)

2.04 Quins altres autors o autores de teatre destaquen en el context d'escriptura d'El verí del
teatre (mínim 2)? Aporta algunes dades sobre l'escriptura d'aquests altres autors o autores (títols
destacats, característiques).

1) De dramaturgs valencians remarcables, paral·lels a Rodolf Sirera, trobem el mateix germà de

l’autor, Josep Lluís Sirera, i Manuel Molins.
D’una banda, Josep Lluís Sirera va ser catedràtic, encara que va destacar com a dramaturg, i va
publicar amb el seu germà obres com Cavalls de mar o Benedicat amb la voluntat de renovar el
teatre valencià.
D’altra banda, Manuel Molins és un autor prolífic, director i professor fins a l’actualitat. És
fundador del Grup 49 de teatre, que en els 70 es va proposar recuperar la llengua i cultura
valenciana, i autor de Dansa del vetlatori i Monopatins, obres destacades de la seua extensa i
variada producció teatral. (Noor Assad)

2) * Manuel Molins: Va ser fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participa en el moviment de
Teatre Independent. Es tracta d’una dramatúrgia subversiva, compromesa amb la realitat històrica i
social del moment. Algunes obres són Dansa del vetlatori (1978), Ni tan alts ni tan rics (1989).
* Josep M. Benet i Jornet: El seu teatre és realista, es caracteritza per la reflexió sobre l'individu i la
societat que l’envolta, i per la preocupació cap als temes socials, presentats dins d'un marc estètic
proper al teatre simbolista. Algunes obres: Revolta de bruixes (1977), Berenàveu a les fosques
(1972). (Adriana Siles)

B) RESPECTE AL CONTEXT ANTERIOR O POSTERIOR AL CONTEXT PROPI DE L’OBRA

2.05 Quines característiques presenta el teatre amb anterioritat al context d'escriptura d'El verí del
teatre? Quines diferències trobem en el teatre entre aquests dos períodes?
1) La situació del teatre en català als anys 50 i 60 es pot resumir en dos escenaris:

a) El model tradicional: Representacions en valencià molt restringides, falta de formació del públic;
predomini de la comèdia sentimental del XIX i dels sainets humorístics d’ideologia conservadora i
pobresa tècnica i lingüística.

b) El teatre de renovació: Teatre inèdit i no representat fins als 60. Algunes institucions innovadores
proposen connectar amb autors i directors de l’estranger, definir un cànon de teatre nacional,
publicar textos inèdits… (Carlos Lázaro)

2) Amb el final de la Guerra Civil, el teatre en llengua catalana va ser prohibit i va desaparèixer
totalment de la vida pública fins al 1946.
Als anys 50 es van permetre representacions en català amb algunes limitacions i s’introduïxen
propostes innovadores que provenen dels nous models internacionals: el teatre existencialista i el
teatre de l’absurd.
Als anys 60 es crea l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i comencen a aparèixer companyies teatrals
independents com: “Comediants” i “Els Joglars”. A més, trobem que apareixen nous estils de teatre
com són el “teatre èpic”, que s'oposa al teatre tradicional. 

En quant a les principals diferències que trobem en el teatre dels dos períodes són:

​  El canvi d’un teatre textual (d’autor) a un teatre no textual (teatre de companyia, com a
construcció col·lectiva).
​ La revaloració de la funció del director escènic, qui decideix els detalls. 
​ Nous espais escènics amb la improvisació de escenaris. (Raquel Perales)

2.06 Quins autors o autores destaquen en el teatre / la dramatúrgia amb anterioritat al context
d'escriptura d'El verí del teatre (mínim 2)? Quines semblances, novetats o diferències presenta
l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a l'autor del fragment?

La situació del teatre en català als anys 50 i 60 es pot resumir en dos escenaris:
- El model tradicional: representacions en valencià molt restringides. Es representen autors com
Eduard Escalante, Àngel Guimerà, Josep Maria de Sagarra.
- El teatre de renovació: Teatre inèdit i no representat fins als 60 (Joan Brossa, Manuel de Pedrolo,
Francesc de Paula Burguera, J. A. Gil Albors).
El resultat més visible és la incorporació a la pràctica dels nostres autors de dos corrents
internacionals. El teatre de l’absurd, en què destaquen Samuel Beckett i Eugene Ionesco, es
caracteritza per l'abandonament deliberat d'una construcció dramàtica racional i el rebuig del
llenguatge lògic conseqüencial. En la literatura catalana el trobem en les obres dels anys 50 de
Manuel de Pedrolo. El teatre èpic, per una altra banda, és una tendència encapçalada per l’alemany
Bertold Brecht i marcada pel distanciament, el missatge compromès i la concepció del teatre com a
instrument de lluita social i política.
A València el Teatre Estudi de Lo Rat Penat practica teatre d’investigació i es proposa dignificar i
modernitzar el teatre valencià.
Les companyies de teatre independent, sorgides en els anys 60, posen en pràctica sobretot les
possibilitats del teatre èpic. Són grups no professionals i desvinculats d’institucions oficials que
practiquen una dramatúrgia alternativa a la de l’escena comercial pel que fa a autors i continguts, a
les tècniques teatrals, ala llengua i als objectius.
En paral·lel al procés de modernització es creen premis que facilitaran la visibilitat dels nous autors:
Premi de teatre Josep Maria de Sagarra (1963), Premi de teatre Ciutat d’Alcoi (1971), Premi
Octubre De Teatre (1973). 
A final dels anys 70 les companyies independents s’enfronten a una sèrie de limitacions derivades
de la crisi del realisme històric, fonament ideològic del teatre com a instrument d’acció social, i del
teatre èpic. (Alex de Haro) (Resposta excessivament llarga. Caldria sintetitzar una mica)