EL VERÍ DEL TEATRE ACTIVITATS

1.3 Quines característiques presenta el personatge (criat, marquès, Gabriel)?

El Marquès, el qual canvia al llarg de l’obra degut al canvi de vestuari i veu, es mostra capritxos
sobre la fidelitat de la representació de l’obra, aprofitant-se del seu poder per a enverinar a Gabriel
ja que el realisme de la representació d’una mort li produeix plaer.

1.1 Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments,
objectes) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l'obra El
verí del teatre?

El verí del teatre es pot situar a l’època de la il·lustració, ja que al llarg de l’obra hi podem trobar
referències espacials que hi fan referència a aquest període, com el palau rococó o el nombrament
de Diderot o de Rousseau. A més, en aquest diàleg que ens mostren, es fa referència al segle
il·lustrat ple de canvis. Per tots aquests motius podem afirmar que els elements de la realitat que
hi trobem estan directament relacionats amb el marc espaciotemporal general de l'obra estudiada.

1.2 Situa o ubica el contingut d’aquest fragment en l’argument d’El verí del teatre
Aquest fragment pertany al gran canvi que es produeix en el personatge del criat, ya que aquest
desvel·la la seua identitat, la del Marqués. Ho podem vore quan s’explica com es canvia el vestuaris
segons la persona que es va a representar, a mes d’un canvi de registre per part de Gabriel, qui
tracta a mes respecte a la figura del Marques.

1.5 Analitza les característiques del tractament de l'acció en El verí del teatre. Segons el
fragment triat, la pregunta podria relacionar-se amb el tractament de l'espai de l'acció o amb
el tractament del temps. Sobre l'espai de l'acció, es podria plantejar la quantitat d'espais, les
seues característiques, el seu canvi o transformació al llarg de l'obra i els possibles punts
d'entrada i eixida dels personatges. Sobre el temps de l'acció (localització temporal i durada),
es podria plantejar en quina franja horària se situa l'acció i si la durada de l'acció és més o
menys llarga (a partir de la consideració de si l'acció és lineal i completa o si presenta algun
tipus de recurs, com ara alguna el·lipsi temporal).
En l’obra El Verí del teatre, l’acció es continuada i sense buits espaciotemporals. Podem dir que la
durada de l’acció es breu ja que inicialment estava destinada per a promulgar-se mitjançant la
televisió. Per altra banda, la línia temporal dins de l’obra es veu marcada per diversos objectes i
moments que adquireixen gran importància. Aquestos son el rellotge d’arena que marca el tems
que hi passa i el capvespre, que ens mostra la durada de les accions.

LA PLAÇA DEL DIAMANT CONTEXTUALITZACIÓ

2.1 En quin context històric i cultural se sitúa l'escriptura d'aquesta obra?
L’obra, gràcies a que està situada durant els primers anys de la República i el final de la Guerra
Civil, es pot dir que es desenvolupa entorn a l’any 1931. A més, finalitza a la postguerra, es a dir, al
principi dels anys 60, una etapa difícil per a la societat de classe mitjana espanyola i per a la
literatura que no fora en castellà, ja que es va instaurar la censura.
2.2 Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autora (etapes, blocs) i digues algunes
característiques de l'etapa o bloc, o diferències respecte a altres etapes.
La plaça del Diamant es troba escrita per Mercè Rodoreda a l’any 1962, situant-se així en la seua
etapa de maduresa, la segona. Anys enrere, la seua trajectòria triomfant es va vore interrompuda
degut al Franquisme, els exilis i també la Segona Guerra Mundial. Tots aquests fets es van vore
reflectits en les seues obres posteriors, les quals van inaugurar aquesta etapa. Els llibres
d’aquesta etapa es caracteritzen per l’aparició d’heroïnes com a protagonistes, les quals
manifesten el seu passat i simbolitzen la pèrdua de la joventut. Tot i això, fa ús de finals oberts per
a aportar certa esperança de felicitat a la vida dels personatges.

2.3 Quines característiques generals presenta el gènere narratiu en el context d'escriptura de

l'obra?
Les corrents que formen el món novel·lístic a l’època son diverses. La més destacada pot ser el
realisme psicològic, destacant , la novel·la catòlica o la poètica, on destaquen les obres de
Rodoreda, les quals son obres més simbòliques. A més, el realismo testimonial de Manuel de
pedrolo o de Sales també és destacable. Cal destacar el realisme testimonial d’Escriptors exiliats
com Artís-Gener o la narrativa en forma existencialista on es pot destacar a Manuel del Pedrolo o a
Sales.

2.4 Quins altres autors o autores destaquen en el context d'escriptura de l’obra (dins del
gènere)? Aporta algunes dades sobre l’escriptura (títols destacats i/o característiques
bàsiques).
Destacà l’escriptor mallorquí Llorenç Vilallonga, novel·lista i dramaturg que va escriure les novel·les
Mort de dama, d’un marcat caràcter esperpèntic i Bearn o la casa de les nines; totes dues dins el
corrent del realisme psicològic, com és La plaça del Diamant tracta de l’amor de joventut durant la
Guerra Civil.

Una altura escriptora relevant d’aquella oca va ser María Aurèlia Capmany, una escriptora
polifacética que s’inclina per una narrativa existencialista.

Per último, cal menciónala a Joan Sales, que a mes de ser escriptor, era editor de Rodoreda. La see
obra más destacada es “incierta gloria” que tracta de l’amor durant la Guerra civil.

2.5 Quins altres models o corrents del mateix gènere trobem en el context de l'obra? Explica
les seues diferències respecte al model o corrent en què s'inscriu l'obra.

2.6 Com evoluciona el gènere narratiu amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta
obra? Quines característiques presenta?

2.8 És destacada la presència d'autores en el context d'escriptura de La plaça del Diamant? I

amb posterioritat? Esmenta i ubica temporalment altres autores (novel·listes, poetes, autores
de teatre o assagistes) que destaquen en el període que va de la postguerra a l'actualitat
[mínim 4 autores i dos gèneres].

PERSONATGES

1.Quines característiques presenta el personatge Colometa/Natàlia? Tingues en compte el que

es diu en
aquest fragment. Evoluciona aquest personatge al llarg de l’obra?
Com veiem al fragment Natàlia és dependenta d’una pastisseria i es mostra com una persona
innocent i molt bona que no sap dir que no. És òrfena de mare. Quan es casa amb Quimet, es
sotmet a un procés de pèrdua d’identitat on passa a ser anomenada Colometa. Amb Quimet té dos
fills: Toni i Rita. Posteriorment, quan coneix a Antoni, el seu segon marit, recupera completament la
seua identitat com Natàlia.

EXAMEN PAU PRODUCCIÓ TEXTUAL

De cop i segon, dins del nostre cervell, es crea ràpidament un pensament. Una acció que és la
responsable del moviment paulati del nostre cos. Instintivament, la ma es va acostant, molt poc a
poc, a l’objecte relluent de la paret. Els dits, sense tremolar ni dubtar-ho, presionen sense cap força
l’interruptor, el futur causant d’una llum clara i brillant, Il·luminant de qualsevol manera fins al
angles mes vertiginosos de la sala, aquesta molt més ampla que el saló d’un famossísim
milionari.
Una vegada aquest és lleugerament pressionat, els cables enrevessats i els conductes elèctrics
fan tot el possible per a que la menuda bombeta, quasi d'una manera imperceptible, faça
alegrement una claror capaç d’emocionar a la mes minúscula arna del món.

VEUS DEL DISCURS (MERCÈ RODOREDA)

L’autor real d’aquest text és Mercè Rodoreda. A mes, el narrador utilitza la primera persona. No
obstant, és poden percibir diverses veus que intervenen al text D’estil indirecte.

TEXT 18 MANUEL DE PEDROLO

TIPOLOGÍA TEXTUAL

La tipología present aquest text és de caràcter narratiu, ja que narra un fets en un temps i lloc
concrets. Té diversos trets característics que ens ajuden a saber-ho, com per exemple l’ús de verbs
d’acció, especialment en passat, els quals es poden visualitzar en exemples com: “interrogava”,
“cremava” o “acudiria”. A mes, també es poden presentar connectors temporals que ens ajudarien
a situar l’obra en un marc temporal, com “doncs”. Finalment, el narrador utilitzat és en primera
persona, concretament del protagonista.

REGISTRE
El text present té un registre de tipus formal literari, ja que utilitza un vocabulari més estàndard,
és a dir, normativament correcte i fàcil de comprendre. La presència de recursos literaris com les
metàfores (“el seu rostre aprofundit per uns ulls on cremava la febre de totes les promeses”) o el
lèxic valoratiu (“poc àgils” o “revolta íntima”) que ens mostren la alta modalització del fragment.

VEUS DEL DISCURS

La veu del locutor és d’un narrador en primera persona, concretament la del protagonista, que
conta els fets en primer a persona, com tempsverbals en present en les formes verbals del
exemples següents: “La culpa era meua”, “Hi havia matins que em deia” o “Eren els meus dubtes”.

CANVI DE TEMPS VERBAL

Pot ser la culpa és meua; jo mateix m’adone que pose poc entusiasme en la feina, que les meues
preguntes són poc àgils manques d’habilitat, que tinc distraccions i que aquella falta d’interès
amb què procedisc és tan palesa que, automàticament suscita una semblant despreocupació en
les persones que interrogue. Ben cert que l’assumpte no té res d’apassionant, però no es tracta
d’això…

TEXT 1 “NETEJA ÉTNICA” P.37

El Text que ens disposem a analitzar es troba altament modalitzat, ja que hi podem veure
diverses marques lingüístiques que ho demostren. Per exemple, l’ús de recursos
tipogràfics com la cursiva en netejar (l.4) o l’aparició de figures retòriques com la ironía a
la línia 5 (pàtria ideal) o a la línia 15 (es persegueix la delinqüència) deixen clara la postura del
autor. A mes, el lèxic valoratiu com delirants (l.5), ideals (l.5) o inferior (l.8); o canvis de
registre con en la línia 12 quan diu fer empipar a algú. Finalment, també es troba present
les Márquez modalitzadores de deixi personal com repasso, observo o molestem.

TEXT 4 INCONTINÈNCIA GRÀFICA CUTRE

Tema: La crítica cap a les pintades injustificades

Resum: Les pintades injustificades i incoherents que practica la gran majoria de la

nostra societat jove és objecte de crítica. A més, l’autor el considera una forma poc
civilitzada d’expressar l’esperit juvenil.

Modal: El text que ens disposem a analitzar es troba altament modalitzat, ja que hi
podem veure diverses marques lingüístiques que demostren la seua subjectivitat. Per
exemple, l’ús de recursos tipogràfics com la cursiva en cutre (l.11) demostren la postura de
l’autor. A més, també s’utilitza lèxic valoratiu com rebel (l.1), empastifat (l.16) o caràcter
amorós (l.19); o canvis de registre con en la línia 10 quan es diu anar guixant xorrades.
Finalment, es troben present les marques de caràcter modalitzador de deixi personal com
jo, confesso o mi.

TEXT 4 LA LLENGUA INTERROMPUDA

Recursos tipogràfics: El text present, té diversos recursos tipogràfics que ajuden a

modalitzar el sentit del fragment. Primerament es pot observar l’ús de comentes en sentit
irònic, com “hi ha” (l.3) , “llengua oculta” (l.3) o “cohabitació (l.23). A més, es considera
una marca modalitzadora els parèntesis que aclareixen alguna data, com per exemple:
“(o multilingüe)” (l.18). Finalemt, en el fragment s’ha utilitzat els claudators (línies 13 i 24)
, el quals indiquen que s’ha suprimit una part del text original.

TEXT 5 SI MENGES UNA LLIMONA SENSE FER GANYOTES

Recursos tipogràfics: Els recursos tipogràfics i els signes de puntuació tenen com a
finalitat de millorar la llegibilitat i la comprensió del text. En aquest fragments, hi podem
trobar l’ús en especial dels dos punts, a la línia 8 i 16, com a signes d’aclaracions.
Finalment, els guionets que aclareixen qualsevol punt durant la oració, apareixen a les
línies 26 i 29.

LA PLAÇA DEL DIAMANT

1.4 Quina temàtica pròpia de l’obra es veu en aquest fragment? Quines altres
temàtiques són característiques d’aquesta obra?
El fragment que ens disposem a analitzar pertany a la Plaça del Diamant, una obra de
caràcter psicològic. Té diferents temàtiques, com la soledat o el pas del temps, però en
aquest fragment hi predomina l’amor passional que hi sent Natàlia després d’haver estat
amb el seu primer marit. Més endavant de l’obra