Teatre El verí del teatre de Rodolf Sirera

Reflexions introductòries a la preparació de la nova Prova d’Accés a la Universitat.

Per què llegir teatre si…? L’alumnat considera que llegir teatres és… difícil? avorrit?

I nosaltres, què en pensem? Cal educar els gustos partint de nosaltres mateixos.

Especificitat dels textos teatrals la representació com a finalitat de l’escriptura

dramàtica Convencions específiques d’escriptura
Convencions específiques

Acotacions: 1 f. [AQ] [FL] [FLL] Acció d’acotar, posant cotes a un mapa, un pla
topogràfic, un dibuix tècnic, etc., o anotacions a un escrit.
2 1 f. [LC] [FLL] [FL] Anotació al marge d’un escrit.
2 2 f. [JE] [LC] [FLL] En una peça teatral, nota explicativa referent a la disposició de
l’escena, al moviment dels personatges, etc.

Decalatges informatius
1 m. [LC] Desplaçament en el temps o en l’espai.
2 m. [LC] Separació entre dues coses. Decalatge entre el projecte i la seva realització.
3 m. [IN] En inform., desplaçament de tots els elements d’una cadena en direcció a un dels
extrems.
Diccionari Institut d’Estudis Catalans

Absència de narrador
L’absència de narrador: trama vehiculada pel discurs directe del personatges. Personatges subjectes a
l’acció i l’enuciació. No ens guía una veu narrativa.

-En el teatre pot narrar de dues formes:

- Mostrant les accions: En el teatre les coses no s’expliquen, si no que passen.

- O partir del relat digestiu en boca del personatge.

Studocu

Focalització:
La focalització (o filtre informatiu) a l'obra teatral no depén de cap veu, i amb una focalització externa (o
zero en el cas del monòleg interioritzat).

L'obra teatral aparenta objectivitat, ningú filtra la informació, però hi ha de vegades que hi ha
focalització interna i és quan tot el que ocorre depén del que un sol personatge sap i, llavors, pot ser,
controle la informació.

Però, pot ser, existisca un narrador, sobretot al teatre infantil, i, a més, hi ha els aparts, on un
personatge ofereix informació al públic i no a la resta.

Narrador generador
El texto teatral se diferencia del narrativo en que los personajes con sus diálogos nos van contando la
historia. No vemos un narrador que nos guíe. Sin embargo, el narrador está en el texto teatral de la
misma manera que está en el texto narrativo. El narrador de un cuento o una novela nos describe los
lugares en los que sucede la acción, nos explica cómo piensan los personajes, qué sienten, cómo hablan.
En un texto teatral también encontramos un narrador que nos cuenta dónde sucede la acción, qué
sienten los personajes o cómo hablan. El narrador de un texto teatral está escondido detrás de
las acotaciones escénicas.

www.edu365.cat/eso/castella/literatura/teatro/seductores/pantalla3.htm

Text primario / text secundari

Text primari: inclou tan els parlaments del personatges com les acotacions.

Text secundari: inclou sols els parlaments dels personatges.

Actes:
Part d’una obra escènica separada de les altres per un interval. Un drama en tres actes. Una
comèdia en un acte.

Diccionari Institut d’Estudis Catalans

Escenes
1 1 f. [LC] [JE] Lloc del teatre on es representa l’obra o un altre espectacle
teatral. Aparèixer, comparèixer, entrar, un actor, en escena. Restar, un actor, en
escena. Deixar l’escena buida. Director d’escena.

2 1 f. [JE] Lloc on figura que passa l’acció de l’obra dramàtica. L’escena és a

Girona. L’escena representa un bosc. En el primer acte hi ha un canvi d’escena.

3 1 f. [LC] [JE] Divisió d’un acte determinada per la sortida o l’entrada d’un o més
personatges. La segona escena del primer acte. L’escena final.

Diccionari Institut d’Estudis Catalans

Seqüències
1 f. [MT] [LC] Successió ordenada de moviments, d’operacions, de coses.
2 f. [LC] [JE] En cin., successió de plans que constitueixen una unitat dins el conjunt
argumental d’una pel·lícula. Diccionari Institut d’Estudis Catalans

Rèpliques
2 f. [LC] [AR] Reproducció d’una obra d’art feta pel mateix autor o supervisada per ell.

Diccionari Institut d’Estudis Catalans

L’autor

Rodolf Sirera (València, 1946), per què?

Pàgina de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana: És considerat l’intel·lectual teatral més influent
del País Valencià. Font fotográfica: … https://www.escriptors.cat/autors/sirerar/biografia

El verí del teatre (1978): li obre les portes al reconeixement internacional Proposta de la companyia de
teatre Micalet. Durada 57’ https://www.youtube.com/watch?v=Xnp6kWz9TIA Versió realitzada per a
Rtve. Durada 1 h 01’ http://www.rtve.es/alacarta/videos/altres-programes-darxiu/arxiu-tve-catalunya-
lletres-catalanes-veri-delteatre/3510241/

Argument: L’acció se situa en el París de la Il·lustració, en els anys previs a la Revolució Francesa. Un
aristòcrata convida un comediant al seu palau; allà, el Marqués reflexiona amb el comediant, Gabriel,
sobre l’art de la representació escènica. El Marqués, obsessionat amb aquesta temàtica, enverina el
comediant perquè li oferisca, d’aquesta manera, la representació més autèntica de la seua carrera
professional: la pròpia mort. Els límits entre la realitat i la ficció es difonen, de forma que la tensió va in
crescendo.

Possibles preguntes a la PAU

Quant a la temàtica
Proposa els eixos temàtics que es desenvolupen en l’obra, a partir dels que es tracten en el fragment
que tens a continuació. Extensió aproximada 85 paraules.
Fragment:

CRIAT (Impertorbable): Perdoneu la meua gosadia, senyor, però les categories socials són també una
convenció, com moltes altres coses. GABRIEL: Ah, no; això no és de veres. El teu marquès, per exemple,
exerceix el poder... Gaudeix d’un poder efectiu, real... Aquest poder –i tu has de saber-ho, sense dubte,
millor que jo mateix– no és una convenció social precisament...

CRIAT: Sí, però es pot accedir de la misèria al poder, o del poder a la misèria. Els status socials poden ser
invertits...

GABRIEL (sorprès): Decididament, tu seràs un d’aquells que estaven subscrits d’amagat a l’Enciclopèdia.
Mai no s’havia sentit un criat expressar-se amb un vocabulari semblant! [...] Aquest vi tan dolç no m’ha
degut caure massa bé. No havia d’haver-lo pres... sempre passa el mateix... (Transició). El meu lloc en la
societat, dius? El meu lloc en la societat es manté tot temps en precari. Depèn del meu art, i l’art depèn
també dels gustos d’una època... [...]

CRIAT (emocionat): Un còmic... La professió més menyspreada i envejada alhora. Tothom sent la
necessitat de representar alguna volta... En la vida real, vull dir; fora dels escenaris...(146-147).

Possible resposta: Les temàtiques que es desenvolupen en El verí del teatre, obra de Rodolf Sirera a la
qual pertany el fragment, són diverses. En aquest cas, s’hi poden destacar dos eixos temàtics
remarcables. El primer incideix en les classes socials com a vertebradores d’una societat piramidal, en la
qual no tots tenim el mateix poder; en aquest sentit cal tindre en compte que la història se situa en els
anys previs a la Revolució Francesa. El segon eix temàtic rellevant fa referència a qüestions metateatrals:
la interpretació, la ficció, com a part de la mateixa vida, és a dir, els límits difusos entre la realitat i la
ficció. Quan la realitat supera la ficció…

Possibles preguntes Quant a la forma

Esmenta l’autor, el títol de l’obra a la qual pertany el fragment del text que tens a continuació i l’any
aproximat en què va ser escrit. Tot seguit, i prenent el text proposat com a exemple, comenta quines
són les característiques formals específiques d’un text teatral, fes esment de forma expressa a les
rèpliques i a les acotacions que apareixen en el fragment. Extensió aproximada 100 paraules.

Possible resposta: El fragment pertany a una de les obres més representatives de Rodolf Sirera, El verí
del teatre, escrita en els anys setanta del segle XX. Quant a les característiques especifiques del text
teatral que podem observar a partir d’aquest fragment, farem esment a les rèpliques de cadascun dels
personatges, precedides de la denominació del personatge en concret (acotacions d’identificació), que
confereixen un caràcter marcadament dialògic al text. Aquesta característica dels textos teatrals, unida a
l’habitual absència de narrador que mediatitze la informació, ens permet aproximar-nos als diferents
punts de vista dels personatges. Quant a la resta d’acotacions, són extremadament breus i només
serveixen perquè el lector s’adone de l’estat anímic del personatge. Es tracta d’acotacions internes,
situades dins dels parlaments que, normalment, indiquen la manera de dir del parlant o el moviment
que l’acompanya. En el cas d’aquest fragment, l’acotació que diu transició marca un canvi de temàtica
en el parlament.

Possible pregunta Quant al context històric i literari en el moment de

l’escriptura de l’obra
Localitza el fragment que et proposem quant a autoria, títol i dada aproximada d’escriptura i comenta’n
breument el context històric i literari del moment de producció. Possible resposta:

El fragment pertany a una de les obres més representatives de Rodolf Sirera, El verí del teatre, publicada
justament l’any 1978, any en què es va proclamar la Constitució Espanyola. Per tant, podem afirmar que
el context històric d’escriptura de l’obra és un context de canvi i d’obertura política i social: arribada del
règim democràtic i de l’estat de les autonomies. En aquest sentit, es va incentivar la producció literària
teatral i es va renovar l’escena valenciana. En l’àmbit teatral, en aquells moments es podia parlar
especialment del teatre independent, creacions col·lectives que desafiaven la censura. D’altres
dramaturgs valencians remarcables, coetanis a Rodolf Sirera, són el mateix germà de l’autor Josep Lluís
Sirera o Manuel Molins, per exemple. Josep Lluís Sirera (València, 1954-2015) Manuel Molins (Alfara del
Patriarca, 1946)

Possible pregunta Respecte a la ubicació de l’obra en la trajectòria de l’autor

Localitza el fragment que et proposem quant a autoria, títol i dada aproximada d’escriptura i situa
l’obra en la trajectòria de l’autor. Comenta’n la rellevància. Possible resposta:

El fragment pertany a una de les obres més representatives de Rodolf Sirera, El verí del teatre,
publicada justament l’any 1978. Sirera va començar la seua producció a finals dels anys seixanta del
segle XX. A banda d’autor teatral, es va implicar en l’activitat dels grups de teatre independent, com El
Rogle. Posteriorment, amb l’arribada de la democràcia, va exercir càrrecs de gestió. També és estudiós i
crític de tatre, a banda de guionista de televisió. El verí del teatre va reportar a l’autor reconeixement
internacional; l’obra se situa en una segona etapa de la seua producció, fruit d’un context democràtic,
precedida d’una primera etapa amb una forta voluntat de compromís amb la llengua i la cultura dels
valencianes. Dos etapes més completen la trajectòria de l’autor, totes dues relacionades amb diferents
elements de l’experimentació teatral formal i del llenguatge teatral.

Bibliografia bàsica • Rosselló, Ramon X. (1999). “Aplicacions d’anàlisi a El verí del teatre de Rodolf
Sirera”, dins Anàlisi de l’obra teatral (teoria i pràctica). Valencia-Barcelona: Institut Interuniversitari de
Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 198- 240. • Rosselló, Ramon, X. (2009).
“Estudi preliminar” i “Propostes de treball i comentaris de text”, L’assassinat del doctor Moraleda. El verí
del teatre, Barcelona, Col·lecció Educació 62, núm. 41, 11-38 i 191-201. Gràcies per la vostra atenció!

Isabel Marcillas Piquer Universitat d’Alacant 17 i 18 de setembre de 2019