Les temàtiques més importants són:

-Relació entre l'intel·lectual, la societat i el poder defensant l'opció personal davant els esdeveniments.

-El xoc entre realitat i ficció.

-El teatre dins del teatre (metateatre).

-La creació artística.

-El compromís amb la societat i amb el teatre com a mitjà social. Trobem en la seua trajectòria el teatre compromès i
reivindicatiu.

-La història valenciana. Més que en successos en els moments, les causes i les conductes del fracàs de la burgesia
emergent fins la claudicació i genuflexió com a classe social dirigent. La finalitat és deixar documents estètics útils per a
la societat.

-La cerca d'un teatre valencià culte.

TEMES PRINCIPALS:
a) Creació artística
b) Relacions humanes i el poder: els personatges actuen en el món real com si fora un teatre, una ficció, en funció de
les convencions socials que otorguen poder als estaments superiors i releguen els estaments socials inferiors a una
situació de sotmetiment.
c) Frontera entre realitat i ficció: el teatre hi apareix com una representació que es pot repetir, i es contraposa a l
´escena única i irrepetible. Per exemple, la representació de la mort se sitúa entre la realitat i la ficció.
d) Interpretació teatral i transgressió de normes morals. L´obra planteja una reflexió sobre els límits morals del plaer,
sobre la bellesa que pot haver en la transgressió de les normes.

Estructura
L´obra no en té cap segmentació formal i segueix un ordre continu de diàlegs sense cap mena de pausa i amb linealitat.
Els canvis de situacions es produeixen pels girs argumentals. Respecta la preceptiva clàssica d'unitat de temps, espai i
acció, garantint el principi aristotèlic de la versemblança, dominant al segle XVIII, amb una linealitat d'esdeveniments
dins del curs de la trama.

Dins la seua unitat i linealitat, podem dividir el text en cinc parts marcades pels girs argumentals, amb el qual Sirera
s'allunya de l'estructura tradicional en tres actes: plantejament, nus i desenllaç.

1) L'espera de l'actor Gabriel de Beaumont al Marquès i els diàlegs amb el criat al voltant de la professió teatral mentre li
serveix el vi de Xipre.

2) El gir on el criat es revela com el Marquès mateix i exposa a Beaumont la seua teoria del teatre fins explicar-li el motiu
de la cita: vol que represente el paper del filòsof Sòcrates durant la seua agonia de l'obra que ha escrit. Mentre li serveix
d'una ampolla per mantenir-lo lúcid.

3) Representació del monòleg per Gabriel. El Marquès no queda satisfet perquè estima que la seua interpretació no
transmet el que succeeix al personatge. Beaumont es sent marejat i s'adona que ha estat enverinat.

4) El Marquès proposa un pacte a l'actor: tornarà a interpretar el mateix fragment i si li agrada donarà l'antídot.

5) Després de l'actuació, el Marquès li dona altra copa. Gabriel beu. Però serà el verí autèntic,

Recursos: engany i sorpresa

És una obra breu tant de lectura com de representació però molt densa i intensa i admet diferents interpretacions. El joc,
l'engany | els efectes sorpresa (entre els personatges i davant l'espectador) seran fonamentals, el gir argumental serà el
recurs més important en el desenvolupament de l'acció. Una acció única que evolucionarà pels diversos canvis
sorprenents.
El primer gran gir es produeix quan el criat es descobreix com el Marquès, però alguns detalls creen suspens i criden
l'atenció en eixir-se de la conversa del teatre: comencen a parlar de les classes socials i les relacions de poder mentre
l'actor sent que el vi dolç li fa efecte fins a rebre la informació que es troba en un espai sense eixida. La intriga està
graduada cap a altres girs: l'obra del Marquès i la proposta de representar l'escena de la mort de Sòcrates, l'efecte del vi,
l'anunci del Marquès del seu parer negatiu sobre el que l'actor ha representat, el possible antídot, l'engany i a la fiel verí de
veritat. Aspectes que provoquen suspens accentuant les accions que capgiren l'argument.

La transmissió de la informació té una importància clau en una obra que gira al voltant de l´engany i la sorpresa com a
recursos fonamentals. Gabriel és sotmés a una sèrie d´enganys per part del Marquès i experimenta diferents sorpreses.
L´encadenament d´enganys i de sorpreses provoca un efecte d´intensitat dramàtica.

-Els enganys: Marquès es fa passar per Criat, el Marquès explica la raó de la cita al Palau i el Marquès deixa que Gabriel
crega que ha estat enverinat amb el vi.

-Les sorpreses: Gabriel se sorprén quan s´assabenta que el Criat era el Marquès fent de criat, sorpresa d´ell quan s´adona
que li ha donat el verí i no l´antídot i s´adona, també, del pla del Marquès: contemplar la seua mort.
El Marquès ha jugat amb ell com una titella (i, amb nosaltres, com a lectors/espectadors).

METATEATRE

El prefix "meta" significa "més enllà". Diguem metateatre quan l'obra tracta dins d'ella del teatre. O hi ha una
representació dramàtica dins de la representació.
El verí del teatre és teatre dins del teatre. Ens parla de teatre amb reflexions al voltant de la interpretació i introdueix la
representació dins la representació.

Per tant, els personatges actuen amb dos nivells, teòric I pràctic. El Marquès i l'actor són personatges que dialoguen. Però
també esdevenen en altres: el Marquès serà autor i director però també espectador en quan l'actor representa la mort de
Sòcrates. Beaumont és a la vegada, personatge del text de Sirera i esdevé en personatge de l'obra del Marquès.

Rodolf Sirera té un concepte del teatre com un acte de transgressió. En quant creador i en quant públic, doncs aquest troba
una realitat pertorbadora de la vida existent quan comença una funció. En 1978 El veri del teatre era una obra
transgressora de les convencions escèniques i atrevida per la conversió en discurs metateatral del text al tractar com a
ficció la mort real en escena.

Com diu Ferran Carbó, la fabulació d'El verí del teatre que incorpora la història del teatre contemporani perquè el text
passa de principal a secundari, l'autor és substituït pel director i també per l'actor i l'espectador, els quals amb la seua
intervenció també esdevenen creadors de l'obra.