Rodolf Sirera, El verí del teatre.

Lucía Hernández 1ºA

EL VERÍ
DEL
TEATRE
Lucía Hernández 1ºA

1
 Rodolf Sirera, El verí del teatre. Lucía Hernández 1ºA

RODOLF SIRERA, EL VERÍ DEL TEATRE

1-Fes un resum de l’obra amb una extensió màxima de 10 línies

El Verí del Teatre és una obra de teatre que comença amb Gabriel, un actor a l'espera de l'arribada del
Marqués. Mentrestant, el primer es troba amb un criat, sent això el primer engany el qual destapa el propi
criat (que realment era el Marqués). Durant l'obra, aquests actors assagen un fet real d'intoxicació produït
en el segle XVII: el Marqués li comenta d'interpretar una obra seua, alhora que l'actor nota que el seu
somni va en augment, notant-se cada vegada més adormit, fins que més tard comença a representar l'obra.
Però aquesta és interrompuda pel Marqués perquè no li agradava la interpretació, la qual cosa acaba en
una discussió que es tanca amb el descobriment per part de Gabriel que el vi és verí. Davant això, l'única
solució que dona el Marqués és un antídot que li donaria una vegada representada amb més motivació i
èmfasi l'obra. Al final, l'antídot és el verí de veritat, ocasionant la vertadera mort de Gabriel.

2- Descriu els temes que hi apareixen al llarg del llibre.

El Verí del teatre, sens dubte, dona peu a una reflexió no sols artística, sinó també en aspectes de nostra
dia a dia; la realitat i la ficció, la veritat i la mentida. I això ho fa mitjançant:

La naturalesa de la vida i l'art. És a dir, igual que en el nostre dia a dia estem acostumats a no sempre
estar d'acord amb la gent que ens envolta perquè tots som diferents, aquesta obra ens mostra això mateix,
aqueixa discussió i aqueix debat a l'hora de decidir com serà la creació del teatre. Ja que igual que en una
situació de la nostra vida podem tindre un punt de vista o una manera diferent de fer les coses a la
societat, això ho representa el director, qui tracta d'instruir als actors des d'una personalitat seua molt
pròpia, la qual cosa comporta a diversos conflictes que ens fan reflexionar sobre aquesta autenticitat i
naturalitat del teatre.

D'altra banda, tracta la ficció juntament amb la veritat. Ja que al llarg de l'obra els personatges confonen
la ficció del real, de manera que no saben distingir-ho, veient-ho borrós i homogeni. Per exemple: al
principi de l'obra el supòsit criat discuteix temes reals amb Gabriel, per a qui aquesta és una situació real;
mentre que el Marqués és conscient que és una simulació perquè el criat no existeix, sinó que ell es fa
passar pel criat. És a dir, és un joc mental en el qual dubtes de si el real és ficció i viceversa. Com quan
Gabriel li pregunta al Marqués si és ell realment encara que les proves que li ha donat siguen
indiscutibles.

A més a més, trobem refelxions sobre la jerarquització social. És a dir, trobem dúes parts, la població
minoritària i poderosa i la més abundant sotmesa per la primera. Açó está molt relacionat amb el teatre, ja
que com en aquest, en la vida real la gent accepta un rol en funció de la seua clase social. El Marqués, en
aquest cas, és la ment que sotmet a l’altra. GABRIEL: “El teu marqués, per exemple, exerceix el
poder…”

Finalment, un altre tema que tracta aquesta obra és aqueixa manipulació per part del teatre com a art.
Perquè els autors han d'aconseguir una ficció teatral adaptant-se a un fet real (l'enverinament) . Amb la
qual cosa, a l'ésser un tema delicat s'observa aqueix nivell de responsabilitat alhora que la reflexió
d'aquesta manipulació. Per exemple el Marqués posa per davant satisfer el seu plaer perquè l’únic que
l’interessa es l’estudi del comportament manipulant a l’actor sense pensar en que va a morir. MARQUÉS:
“….Aneu a morir de la mateixa manera que el meu personatge! La ficció es retira, vençuda per la
realitat!”.

2
 Rodolf Sirera, El verí del teatre. Lucía Hernández 1ºA

3. Com està estructurada l’acció en esta obra teatral?

Podem dividir El Verí del teatre en cinc parts que desenvolupen l’acció.

1. Primerament, l’actor Gabriel està al palau del Marqués perquè aquest volia parlar amb ell d’un
asunt. Però apareix “el criat” qui li dóna vi a Gabriel i parla amb ell sobre la seua afició i el
teatre.
2. En segon lloc, el criat revela la seua real identitat, que és el Marqués i procedeix a explicar-li
perquè li ha cridat. El Marqués havia escrit una obra sobre Sòcrates i volia que lo representara
Gabriel (qui es va adormilant durant l’explicació).
3. Després d’acceptar, Gabriel representa el monòleg, però el Marqués no n’està satisfet perquè
critica la falta de realisme. A més a més, Gabriel s’adona de que ha sigut enverenat.
4. Davant d’aquesta situació, el Marqués ofereix una solució a Gabriel, donar-li l’antídot a canvi de
que aquest reinterprete el fragment fins que el director estiga satisfet. Aleshores, com era una
situació de vida o mort, l’actor va reinterpretar a Sòcrates molt més naturalment.
5. Per últim, després de interpretar bé l’obra escrita pel Marqués, aquest dóna “l’antídot” a Gabriel.
Però el Marqués confesa que realment ’és el vertader verí, amb el que l’actor s’adorm. El
Marqués afirma que no n’és mortal i que recuperarà la consciència, aquest tanca l’obra.

4- Quins referents o elements de la realitat trobem en l’obra que has llegit? (personatges, llocs,
objectes...)

LLOCS

• El lloc on és sitúa l’acció geogràficament i el temps: París 1784.

• Ón es desenvolupa l’acció: el Palau del Marqués (la sala privada de rebre)

PERSONATGES

• Els que realitzen l’acció: el Marqués i l’actor Gabriel

• Mencionats: Rosseau

OBJECTES

• El candelabre al principi
• Copa de vi
• Enciclopèdia
• El text
• L’ampolla de l’antídot
• El rellotge d’arena
• Armari

5- Parla dels enganys i efectes sorpresa que trobem a l’obra.

• El primer engany i efecte sorpresa que trobem en l'obra és quan el Marqués es fa passar per criat
enganyant tant a Gabriel com a l'espectador.

• Un altre engany és el primer enverinament, ja que realment no ho era, en aqueix moment la

ficció supera a la realitat, però passa el contrari quan l'acaba enverinant realment.

• Realment, el Marqués fa referència al Marqués de *Sade, el qual no es trobava a París.

3
 Rodolf Sirera, El verí del teatre. Lucía Hernández 1ºA

6- Quants espais hi ha a l’obra? Parla de l’escenari dins l’escenari que apareix a l’obra.

L'obra se situa en un únic espai, la sala privada de recepció del palau rococó, del Marqués. Segons del
desenvolupament de l'acció dels personatges, podem descriure l'espai amb elements com una finestra, la
taula on es troba la beguda que li serveix el Marqués a Gabriel, unes cortines, un armari rober, una porta
tancada amb clau, etc. A més aquest espai el senten els personatges com cada vegada més tancat.

7- Busca informació: en quin any va ser escrita l’obra? Quina és la importància de Sirera i de la
seua producció teatral per a l’època?

El verí del teatre va ser publicat l'any 1978, un context de canvi en el qual es va proclamar la Constitució
Espanyola. És una de les obres més representatives de Rodolf Sirera (nascut el 26 de febrer de 1948) ,
donant-li una gran repercussió internacional. Molta de la seua importància es deu al fet que va estar
vinculat inicialment al moviment del teatre independent, produint durant la dictadura obres compromeses
juntament amb unes altres, els seus trets més personals. Fins que amb la democràcia, la seua extensa
producció es diversifica notablement. Sirera també destacava pel fet de qüestionar totes les convencions
teatrals, i de plantejar el tema principal del seu teatre, el de la relació necessària i conflictiva entre
l'intel·lectual i la seua societat. Però en relació amb l'El *verí del *teatre, amb aquest va fer el gran salt al
teatre hispànic i europeu.

8. Hi ha alguna connotació política relacionada amb la temàtica de l’obra?

Sí, ja que l'acció se situa en uns moments previs a la Revolució francesa, representant així situacions com
la que he explicat anteriorment: la presència de la classe aristòcrata posseïdora de tots els privilegis i
luxes (representada pel Marqués ) i, d'altra banda, la classe mitjana baixa submisa a la primera i
marginada.