EL VERÍ DEL TEATRE

(Apunts a partir de la xarrada de Ramon X. Rosselló a la Facultat de Filologia)

1. ANÀLISI.
1.1. Enmmarcament ficcional, (època i macroespai).
1.2. Personatges.
1.3. Història/acció.
1.4. Temàtica

1.1.- Emmarcament ficcional

Macroespai o lloc geogràfic: París (acotació inicial).
Època: 1784 (acotació inicial).

Context anterior a la Revolució Francesa.

Context social: les diferents categories o estaments socials propis des denominat “Antic
Règim”
Referents culturals i literaris (alguns vinculats directament al context ficcional i
d’altres a èpoques anteriors):

 Estil rococó (estil del palau, acotació inicial) (segle XVIII).

 Encicopèdia (segle XVIII).

“GABRIEL (sorprés): Decididament, tu seràs un d’aquells que estaven subscrits

d’amagat a l’Enciclopèdia! Mai no havia sentit un criat expressar-se amb un vocabulari
semblant!” p. 146

 Segle “tan il·lustrat”. La Il·lustració (segle XVIII).

“GABRIEL”: Tanmateix, senyor Marqués… en aquest segle nostre, tan il·lustrat, entre
els vostres civilitzats contemporanis…” pp. 152-153
 Diferents autors i filòsofs:
Anteriors al context de l’acció:
Sòcrates (text dins el text: la mort de Sòcrates).
Xenofont (obra Apologia de Sòcrates)

“MARQUÉS”: […] És una adaptació lliure de la vida de Sòcrates, segons l’apologia de

Xenofont. […]” p. 157
Jean Racine (1639-1699) (referent del teatre clàssic francés).

“CRIAT: […] I, per altra banda, com participar sincerament dels sentiments dels
personatges de Racine, posem per cas, quan Racine, com tots els clàssics, s’expressa
per mitjà del vers, d’una forma que, segons jo arribe a entendre, no és natural i amb un
vocabulari que, per altra banda, tampoc no és un vocabulari d’ús corrent?... “ p. 145
Vinculats al context de la il·lustració.

1
Jean-Jacques Rousseau (1712-1778).

“MARQUÉS: […] Ah, si prenguéssem seriosament les teories del senyor Rousseau,
aquest món seria un infern… ! (Diu açò darrer amb una certa delectació morbosa). El
bon salvatge... [...]. p. 152
Denis Diderot (1713-1784).
"GABRIEL: M'has eixit filòsof tu, com el senyor Diderot?" p. 146

"MARQUÉS: A mi no em preocupen massa les opinions mundanes... (Pausa). No, amic

Gabriel. La meua obra és una obra d'investigació. En ella vull comprovar -i demostrar-i
també- les meues teories: el senyor Diderot parla, de manera absoluta, que el millor
actor és aquell que més allunyat roman del seu personatge [...]." p. 154
Remet a les idees de l'obra La paradoxa del comediant, de Diderot.
Presència de topònims o noms de llocs:
París: (acotació inicial i dins del diàleg).
"GABRIEL: (glaçat). La vostra opinió sobre lameua capacitat artística, senyor marqués,
em sembla ben particular, i es contradiu, en la pràctica, amb la de la immensa majoria
del públic de París. I, quan parle de públic, és obvi qu em referisc també a persones
enteses... (remarcant les paraules) tan enteses i cultes com vós." p. 162
Xipre (vi de Xipre).

"CRIAT: Particularment (com si no hagués dentit les paraules de l'altre) jo gosaria

d'aconsellar-vos aquest vi de Xipre... [...]." p. 143

1.2 Personatges

-Personatges presents: Marqués i Gabriel.

-Personatges latents ( no apareixen a escena): Majordom ("CRIAT: Des de fora.
Aqueixes són les ordres que he donat al meu majordom." p. 149

Característiques del Marqués

- Denominació/nom: "Marques de..."/personatge sense nom ni conom/queda definit per

l'estament social, per un títol nobiiari (aristòcrata).

- Caracterització externa (cos, veu i vestuari): canvi en la caracterització quan passa de

Criat a Marqués (p. 150):

"CRIAT: Gabriel de Beaumont... (el canvi en la veu del CRIAT ha estat tan sorprenent
que Gabriel s'atura, corprés.) [...]
"CRIAT (segur): [...] (Mentre parla, ha obert la porta de l'armari, i en trau una perruca,
amb què substitueix la que duia, i una casaca, que convia per la del CRIAT.) [...]
- Activitat i caracterització interna

El marqués queda definit, per una banda, per una posició sociali, per una altra, pel desig
d'aconseguir allò que li provoca plaer, en una situació de poder:

2
"GABRIEL:2 [...] El teu marqués, per exemple, exerceix el poder... Gaudeix d'un poder
efectiu, real..." p. 146
El marqués presenta com un "investigador":
"MARQUÉS (enèrgic): Perquè necessite saber! [...]

"MARQUÉS (amb dignitat): no soc un assassí! Soc un científic! [...]. L'únic que
m'interessa és l'estudi del comportament humà! Els ser humans són coses reals coses
vives, i aquest estudi produeix en mi major plaer que totes les vostres obres de teatre, i
les vostre s simfonies!" p. 167

Moralitat: el marqués posa per davant satisfer el seu plaer o les seues "necessitats" que
el respecte a la vida humana.

"MARQUÉS: [...] Oh! Quina ocasió tan excepcional per dur a terme el meu experiment!
Aneu a morir de la mateixa manera que el meu personatge! La ficció es retira, vençuda
per la realitat! Ja no hi ha dues visions del món ni de les coses! Una visió tan sols, una
visió única, la veritat! La veritat per damunt de tots els sentiments i de totes les
convencions socials..! La veritat, Gabriel! Això val el mateix que la vida" p. 167-168
- Sadisme/Sade?

"MARQUÉS: [...] i el verí, el verí vertader, a poc a poc començarà a actuar sobre el
vostre organisme... molt lentament... durant algunes hores, i de manera dolorosa... [...]
Ah, quin moment més sublim, aquesta espera... [...]." p. 177
Nota inicial: el Marqués de Sade no es trobava a París.

Característiques de Gabriel

- Denominació/nom: Gabriel de Beaumont (individualització).

-Caracterització externa (cos,veu i vestuari) no en tenim dades.

- Activitat i caracterització externa. "Comediant", actor de prestigi, marcat pel seu orgull
professional-

"GABRIEL: [...] Però, amic meu, un actor del meu prestigi està sempre ocupat... Havia
de llegir avui mateix algunes obres... [...]." p. 142

"GABRIEL: Una prova? (Molest, ferit en el seu orgull professional.) Voleu dir que no
confieu en la meua capacitat... en la meua experiència...? Us heu pensat, potser, que
soc un principiant?" p. 156

"GABRIEL (glaçat): La vostra copinió sobre la meua capacitat artistica, senyor marqués,
em sembla ben particular, i es contradiu, en la pràctica, amb la de la immensa majoria
del públic de París. I, quan parle de públic, és obvi que em referisc també a persones
enteses... (remarcant les paraules) tan enteses i tan cultes com vos." p. 162

"GABRIEL: [...]. No m'agrad que se m'insulte. I dubtar del meu art equival, per a mi, al
que, per a vós, significaria dubtar de la vostra noblesa." p. 163
Es mostra com algú conscient de la seua situació dins la societat:

"GABRIEL: [...]. I, de tota manerta, la meua nissaga i la meua professió se m'inposen

sempre com un mur de contenció, com un guàrdia vigilant, que em diu: ets rebut pels

3
reis i seus a les taules de la noblesa, però mai no podràs posar-te al seu nivell. Sempre
seràs un còmic." p. 147

Tor i que no estroba a gust amb l'estructura social, "actua" seons les convencions
socials, com veiem en la manera de comportar-se (Criat/Marqués).

Gabriel se'ns mostra com algú fàcil d'enganyar, dominat per les aparences (p.147,148).
Ironia: l'expert en interpretació acaba enganyat per l'actuació del Marqués.

Trets d'oposició entre els dos personatges:

Estatus social/persona individual (denominacions),

Aristòcrata/comediant, Poderós/sotmés, Titellaire/titella, Enganyador/enganyat,

Botxí/víctima.

Tipus de personatges:

L'obra no se centra en la construcció d'uns personatges de gran complexitat sinó en el

plantejamnet d'unes idees (o unes reflexions) i en la cració d'una interacció marcada
pels enganys i les sorpreses.

L'obra no planteja una evolució interna en els personatges. Els personatges,

especialment en el cas del Marqués, van "desvelant-se" al llarg de l'acció (joc de
màscares, va llevant-se les diferents màscares).

1.3. Història/acció

- Inici de la història/inici de l'acció (situació inicial).

Escassa presència del passat anterior a la situació inicial de l'acció.

"GABRIEL: [...]. En l'entreacte de la funció d'ahir va enviar-me un missatge: "Desitjaria

parlar uns minuts amb el senyor Gabriel de Beaumont, comediant... [...]" p.142
(retrospecció).

Tor ique no s'hi esmenta explícitament, tindríem la preparació del pla per part del
Marqués, amb tot allò que necessita per al seu objectiu, amb la incorporació d'un seguit
d'objectes necessaris (les begudes, el seu text, l'ampolla de l'antídot/verí, el rellotge
d'arena...)
-Final de l'acció/final de la història.

Mitjançant el darrer parlament del Marqués (fi de l'acció), se'ns avança el final de la
història: la mort de Gabriel (anticipació).
Construcció de l'acció.
Espai de l'acció (espai escenogràfic i microespai):
-Espai únic: "Sala privada de rebre d'un palau rococó" (acotació inicial).
-Espai tancat (sense moviments d'entrada i eixida):

4
"[...] un gran finestral enreixat [...]." (acotació inicial).

"CRIAT: Amb el vostre permís... (Prepara una tauleta baixa, amb un servei de begudes
i copes que trau de darrere una de les portes laterals, que resulta ser la d'un gran armari
encastat.) [...]." p. 143

"CRIAT: Això és un armari guarda-roba (somriu) i l'altra porta, la que dona al vestíbul,
està tancada amb clau..." p. 14

"(El Marqués descorre les cortines de la gran arcada que fa xamfrà en el fòrum, i hi
queda oberta una espècie de'absis, amb estretes finestres enreixades, i sense cap
porta. Els murs són de pedra, sense treballar. Sembla el decorat "teatral" d'una presó
de l'edat mitjana [...]" pp. 156-157 [També implica una transformació en l'espai: espai
escènic dins l'espai].
-Més sobre l'espai escènic dins l'espai de l'acció:

"GABRIEL: [...] (Com que el Marqués no li respon, perquè està encenent els llums de
l'escenari, GABRIEL, cada cop més incòmode, s'apropa al prosceni el petit teatre.) [...]"
p. 157
-Transformació de l'espai (cada vegada més tancament):

"MARQUÉS (dolçament): Llavors, em descobrisc davant el vostre valor. (Avança cap a

un costat de l'escenari, per la part on ha descorregut les cortines, i prem una motllura
de la paret, suaument i sense bruit (soroll) comença a baixar del sostre una gran reixa,
la qual, en uns segons tan sols, arriba a terra, tancant completament la boca del petit
escenari.)" p. 173
Progressiu tancament del'espai per a Gabriel. L'espai com a presó o gàbia.

Video: https://www.rtve.es/alacarta/videos/altres-programes-darxiu/arxiu-tve-catalunya-
lletres-catalanes-veri-del-teatre/3510241/

Temps de l'acció

Localització temporal de l'acció:

Acotació inicial: "[...] La resta del fòrum presenta un gran finestral enreixat, a través dels
videres del qual s'observa l'avanç inexorable del capvespre."
(Sonen en un rellotge llunyà, sis campanades.) . 142
- Durada (breu, al voltant d'una hora):
a) acció completa (sense el·lipsis temporals)
b)acció lineal (sense alteracions de l'ordre temporal de l'acció.

Atmosfera global

Un espai que va tancant-se i tancant Gabriel i un moment del dia en què es va fent fosc
(llum de canelobres). Atmosfera sinistra, que presagia una desgràcia.

5
 Estructura de l'acció

-L'obra no té sequenciació formal (sense divisions marcades per l'autor). Com un acte
únic, sense divisió en escenes (els dos personatges es troben sempre a escena).
-Estructura interna de l'acció: obra en quatre parts.
Primera part: "el joc innocent de les disfresses". El Marqués es fa passar per Criat
(denominació CRIAT al diàleg).
Segona part (a partir de la p. 151): canvi en la denominació al text/proposta i primera
dramatitizació del text del Marqués /Gabriel acaba pensant que ha estat enverinat
Tercera part (a partir de la p. 168-169): Proposta de fer una segona dramatització/A la
fi, Gabriel pensa que li ha donat l'antídot.
Quarta part (a partir de la p. 173): transformació en l'espai (baixa la reixa)/ El Marqués
explica a Gabriel que li ha donat el verí.

Aquesta estructura es relaciona directament amb diferents enganys fins al moment de

descobrir-se l'objectiu del Marqués.

La interacció:
el subministrament de la informació (enganys i sorpreses)
- Interacció Marqués-Gabriel: domina absolutament la forma del diàleg, encara que
trobem les dues escenificacions del text del Marqués -monòleg en una situació de teatre
(o assaig)) dins el teatre- i el parlament final de l'obra adreçat a Gabriel, en què a partir
d'un moment Gabriel perd el coneixement -monòleg adreçat a un destinatari que no pot
contestar.

Interacció obra-receptor extern (marc de la interacció): obra que respecta la quarta

paret, el personatges no parlen mai directament amb el receptor extern, tampoc no hi
ha personatges interiors ni explícitament aparts.

Gabriel és sotmés a una sèrie de'enganys per part del Marqués i experimenta diferents
sorpreses. El receptor de l'obra serà sotmés al mateix itinerari que Gabriel, ja que el
Marqués és qui ho sap tot i l'obra situa el receptor al mateix nivell informatiu que Gabriel.
Enganys:

- El Marqués es fa passar per Criat.

- El Marqués explica les motivacions de la cita al palau: una suposada prova d'un
text escrit per ell.
- Després de la prova Gabriel creu que ha estat enverinat (amb el vi ) i el Marués
no li ho desmenteix.
- El Marqués fa creure a Gabriel que s'està jugant la vida i li proposa una sega
dramatització del text.
- Gabriel creu que el Marqués li ha donat l'antídot després de la segona
escenificació.

6
Sorpreses:
- Gabriel s'assabenta que el Criat era el Marqués fent de criat (p. 150):

"CRIAT (segur): [...] (Un cop vestit tanca la porta de l'armari, i es gira vers GABRIEL,
que el mira bocabadat.) Què em dieu ara?"

- Gabriel s'assabenta que el Marqués li ha donat el verí i no l'antídot (p. 174-176).

- Gabriel s'assabenta de tot el pla del Martqués: veure la seua mort.

"GABRIEL (aferrant-se angoixat a una darrera i fútil esperança): [...] Digueu-m'ho, per
favor... Digueu-me que no és veritat... digueu-me que somie.." (p. 176)
En els dos casos Gabriel es resisteix a acceptar la nova situació davant la sorpresa.

Gabriel estava condemnat des del moment en què arriba al palau. El Marqués ha jugat
amb Gabriel i, alhora, amb el receptor extern (gran tensió emocional en augment).

1.4 Temàtica de l'obra

Pérez Gonzàlez:

El verí del teatre "presenta una polisèmia cm cap altra de les obres, que la fa adient per
a molt diverses lectures: la verinosa creació artística les relacions humanes desiguals
de poder, els límits de la convenció artística (entre la realitat i la ficció, que avui enllaçaria
amb les snuff movies), la dramatització de diverses teories sobre la interpretació teatral
(Dicerot, Artaud) o el mal i l transgressió impune i moral, entre altres."

- L'art de la interpretació/les tècniques de la interpretació (p. 144-146/ p. 154-155).

- Les categories socials/les convencions socials/ "actuem en el pla de la realitat/"el
teatre del món" o "el món del teatre" (p. 146-147/ p. 151-152).
- Les arts de la representació enfront del moment únic i irrepetible (o de l'objecte
únic). La "representació" de la mort/representació única (realitat i ficcció) (p.
158/159/ p. 176).
- La bellesa o el plaer de la transgressió/els límits del plaer (de l'espectador) (quins
són els límits de la transgressíó?) (p. 153/ p. 59/ p. 167-168/ p. 175-177).
La bellesa que pot tenir la tr54ansgressió de les convencions.

"MARQUÉS: [...] Però jo, quan parlava de l'infern en la terra, ho feia no amb to de
rebuig... moral... ni de condemnació pietosa... Constatava objectivament un fet pel qual,
per altra banda, sent una certa admiració... diguem-ne estètica...

GABRIEL (sorprés): Llavors, no us comprenc, senyor Marqués... com pot tenir la

transgressió... bellesa?

MARQUÉS: Oh, però... (una mica decebut). No ho penseu vós també? Això
m'estranya... Realment, quan interpreteu personatges depravats o assassins, no sentiu
al fons de la vostra ànima una certa enveja...? Vull dir... durant un temps abandoneu la
pell de les conviccions socials, de les formes establertes... Deixeu de ser com cal..." p.
153
"MARQUÉS (amb dignitat): [...] Els sers humans són coses reals, coses vives, i aquest
estudi produeix en mi major plaer que totess les vostrres obres de teatre, i les vostres
simfonies!

7
GABRIEL: Esteu boig! Sou un monstre!" p. 167-168

ART (ficció, representació) /VIDA (realitati, veritat). Temàtica més vinculada a l'àmbit de
l'art (estètica, objecte únic/representació, ficció/realitat escènica...) o a la vida (les
convencions socials l arecerca del plaer, autenticitat/fingiment).

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA TEMÀTICA

Què vol l'espectador, amb què gaudeix, fins on es pot arribar per satisfer els des itjos
dels espectadors/de les persones?
- "Què caldria que féssem per deixar satisfets jutges tan exigents?[...] Únicament
ens hauríem d'allunyar de les coses naturals, per deixar-nos caure en els braços
de les extraordinàries..." (Jean Racine. Primer Prefaci de Britànic).
- L'espectacle de la "realitat"/l' "escpectacularització" de la realitat.
- Són necessàries les convencions en la vida i en l'art? "El bon salvatge"
- Assistim a una pèrdua de les diferències entre realitat i ficció, en una
"ambigüització" d'aquesta diferència, tant en la vida com en l'art (manipulació de
les imatges, "fakenews", no considerar la fiabilitat de la font, "realities", autoficció,
art performatiu/performance...)
- Contemplar execucions, actes violents agressions...

2. El verí del teatre en la trajectoria de Rodolf Sirera.

Rodof Sirera (València, 1948)

Dramaturg però també ha desenvolupat altres ocupacions: crític teatral, gestor cultural,
guinista...

Escriptura individual, però una part de la seua producció fou escrita amb Josep Lluís
Sirera (tres trilogies, a banda d'altres textos).
Escriptura de peces llargues i també teatre breu.

Majoritàriament ha escrit eatre per a adults, però també ha fet alguna peça per a infants
o teatre familiar (La princesa del desert).

Obra original, com El verí del tatre, però també ha fet diverses versions teatrals (Tres
forasters de Madrid, d'Escalante), traduccions teatrals (L'home, la bèstia i la virtut, de
Luigi Pirandello) i adaptacions al teatre (La caiguda d'Albert Camus).

- El gust per l'experimentació formal des dels inicis: Plany en la mort d'Enric Ribera
(1972), Indian summer (1987), Raccord (2004)... (també té obres més
convencionals o que treballen des de referents de gèneres tradicional o
populars).
- Temàtiques: el compromís de l'intel·lectual o de l'artista, les relacions de parella,
relacions o límits entre ficció i realitat, la dificultat d'accedir a la veritat o de
construir un relat únic.

Etapes com a autor teatral (segons les dates d'escriptura)

- Primera etapa (aproximadament entre 1969 i 1977):

8
Vinculació directa a grups de teatre independent i al context de lluita contra el
franquisme. Centre Experimental d Teatre (1968-1972) i El Rogle (1972-1976). Primera
obra: La Pau (retorna a Atenes). Primera trilogia (La desviació de la paràbola) amb J.L.
Sirera. Mirada al passat històric. Inicis de l'experimentació: Plany en la mort d'Enric
Ribera (1972).
- Segona etapa (aproximadament entre 1987-1985):

Nou context polític i cultural. Primers encàrrecs. EScriptura individual. Treballa amb
formes, subgèneres i models de procedència diversa. Varietat de propostes i temes.
Trobem temes de caire íntim (relacions de parella) i metateatrals. L'assassinat del
doctor Moraleda (1978), Bloody Mary show (1979), La primera de la classe (1984) o
Funció de gala (1985).

Destaca en aquesta etapa El verí del teatre (1978) estrenada el 1978, dins el programa
televisiu Lletres catalanes. Format nou/metateatre. Traduïda a més de 10 llengües
(anglés, francés,portugués, italià...).
- Tercera etapa (aproximadament entre 1986 i 1994):

Segona trilogia (Trilogia de les ciutats) amb J.L. Sirera. etapa caracteritzada per la
consolidació d'unes formes característiques de Rodolf Sirera, marcades per la
investigació i la reflexió. Cavalls de Mar (1986), Indian summer (1987) i La caverna
(1983). Fi d'un cicle de l'autor.
Dedicació important al guió des de finals dels 80. Anys sense escriure teatre.
- Quarta etapa (1999...):

La represa. A partir de Punt de fuga (1999). Reactivació en els darrers anys. Tercera
trilogia (Europa en guerra): estrena de Dinamarca (2019). Diversitat en les propostes.
Voluntat de connexió amb el públic (Trio, Plagi).

3. El teatre des de 1939 fins a l'actualitat

3.1. El teatre durant la dictadura franquista
Característiques

Context de censura. Les limitacions del realisme. Teatre "en clau" (diverses estratègies
per parlar de la realitat sociopolítica). El cas d'Espriu (recurs dels mites clàssics i bíblics).

El teatre més innovador, a partir de la dècada dels cinquanta, rep la influència de

diversos models del teatre europeu.

Cronològicament, trobem el teatre existencialista (Sartre) i el teatre de l'absurd (Beckett,

Ionesco...). Obres com Cruma (1957) o Homes i No (1957) de Manuel de Pedrolo.

Posteriorment, l'arribada del teatre èpic (Brecht). Obres com El retaule del flautista
(estrenada el 1970), de Jordi Teixidor.

Als anys setanta trobem el teatre document (d'origen alemany), amb obres com
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obres de
Catalunya (1970), de M. Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Relació amb un teatre que
mira la història pròpia.

9
Autors/autores destacats

- Continuen la seua trajectòria anterior: Josep M. de Segarra, Joan Oliver...

- Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, M. Aurèlia Capmany, Joan Brossa...
- Inicis de J.M. Benet i Jornet, Jordi Teixidor...

El teatre independent. Inici de la posada en marxa de companyies amb creació pròpia:

Els Joglars (1962), Els Comediants (1971)...
Irrupció del teatre gestual i visual.

3.2. El teatre actual

La institucionalització teatral ("estat de les autonomies")

Passem del protagonisme de les companyies (i del teatre visual) a un retorn al "teatre
de text" cap a finals dels anys vuitanta.
Característiques formals
Obres amb pocs personatges.
Fragmentació de l'acció ("desaparició" de l'acte com a base estructural).
Jocs estructurals o espaciotemporals:

- manipulació de l'ordre (acció present/acció passda -o futura-)

- fils d'acció presents (simultaneïtat d'accions).
- repeticions, variacions.

Nivells ficcionals (realitat i ficció -teatre o assaig dins de teatre-, realitat i somni o món
interior, realitat i fantasia, realitat i cració textual...)
Ús abundant dels monòlegs o, fins i tot, obres que són un monòleg (interior o narratiu).
Opacitat informativa (escassa informació, ambigüitat...)
Teatre amb diverses històries o sense història.
Autoficció (igual denominació personatge/intèropret/autor)
Incorporació d'elements documentals (videos, fotografies, textos escrits o audiovisuals
reals...).
Temàtiques
Segle XX (anys 80 i 90):

Trobem una mirada cap al món interior, cap a l'individu i la seua quotidianitat/certa
descontextualització (o universalització) de les ficcions, amb temes com:

- La comunicació
- La identitat
- Les relacions amoroses o familiars
- El pas del temps
També una mirada cap a la creació artística o teatral ("metateatre")
Segle XXI:

10
Trobem, a més, una mirad cap al món actual i larealitat social pròxima, amb temes com:

- Migració, identitat/xoc cultural, marginació.

- Violència de gènere.
- Memòria històrica.
- Temàtiques vinculades a la crisi econòmica i social.

Autors/autores destacats:

Entre el tardofranquisme i el període democràtic: Josep M. Benet i Jornet, Rodolf Sirera,

Manuel Molins...

Des de finals dels anys vuitanta i anys noranta: Segi Belbel, Lluïsa Cunillé, Carles
Alberola, Roberto Garcia, Patrícia Pardo...

11