HISTÒRIA DE L’ART

2n de BATX

Realisme, Impressionisme i
Pos mpressionisme
 L’ART DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX

1. EL REALISME
Apareix als voltants del 1848. Serà el moviment que iniciï la segona meitat del segle XIX. Oposat al
Roman cisme.

- Context polí c està marcat pel desencant social del fracàs de les revoltes liberals del 1848.
Consolidació de la burgesia al poder i naixement dels moviment de la classe obrera.
- A nivell econòmic té lloc l’expansió de la revolució industrial A nivell urbanís c creixement de
les ciutats amb la creació de Boulevards, eixamples...
A nivell cultural els cafès com a lloc de trobada: “El cafè Guerbois”, on es troben els
intel·lectuals d’esquerres.
- Aparició de la figura del “marxant”, que aconsella i dirigeix clients i ar stes alliberats
dels “Salons” oficials i les Acadèmies.

- El Posi visme filosòfic: August Comte. Basat en l’experiència i l’observació com a

úniques fonts de coneixement. L’anàlisi de la realitat a través de la pintura, la literatura:
E. Zola, Dickens diu: “el que jo vull són fets”, Galdós...

- Invents com l’ aparició de la Fotografia (1839): allibera l’ar sta de la feina de retra sta,
del reportatge, i li permet pensar en la pintura “pura”, no en la representació de la
realitat, que portarà a l’ Impressionisme (llum i color en estat pur).

- A nivell ar s c vindrà marcat per la consciència en els ar stes dels problemes socials
derivats de l’ industrialització: la vida i el treball dels obrers. La missió dels ar stes és
denunciar la injus cia. Influència de les idees socialistes. Sovint els ar stes prenen
par t pels més humils (compromís social).

- Temes: La representació directa del que envolta l’ar sta sense idealització (vida a
l’aire lliure, ciutats, paisatges, la mort, el treball, els treballadors, la burgesia...).

- Tècniques i composicions: casuals i lliures. Litografia i dibuix.

Pintura realista francesa:

-Honoré Daumier (1808-1879). Expressivitat a par r de certa deformació, caricaturista i
dibuixant, pare de la caricatura moderna, crí ca i sa rica.
-Gustave Courbet (1818-1877). El més polèmic i divers. Detallista, no amaga ni la lletjor ni
el desordre, va escandalitzar els seus contemporanis que el consideraren immoral.
- Jean-François Millet (1814-1875). La natura i el treball pagès, la fraternitat humana, la
dignitat. Retrata el món rural.
- Camille Corot (1796-1875).La llum. Relacionat amb l’escola de Barbizon (paisatgisme).
L’ENTERRAMENT A ORNANS

FITXA
August Courbet

Cronologia: 1949-50

Es l Realista

Musée d’Orsay, París. (3,14x6,63m).

ANÀLISI FORMAL

Oli sobre llenç

La composició:

Es tracta d’una composició oberta, ja que els personatges surten dels marge del quadre i
les figures es distribueixen en forma de fris. A l’esquerra veiem el clero al centre un grup
dones i més a la dreta el grup de dones. Destaquen les linies ver cals que dibuixen cada un
dels personatges juntament amb la línia horitzontal de la línia de l’horitzó on veim el
penya-segat. La línia horitzontal con nua es troba trencada per la creu que sobresurt en la
vall i on succeeix l’acció principal de l’escena.

Perspec va ve donada per la disposició de les figures que formen diferents plans. Es trenca
la disposició jeràrquica tradicional del personatges ja que en primer pla trobem la fossa i el
gos, en segon pla l’enterrador i l’home dret ben ves t, en tercer pla la resta de personatges
i al fons el penya-segat i el cel ennuvolat.

Pel que fa la línia de l’horitzó és alta i les figures són de dimensions reals, el que encara les
fa més properes a l’espectador com si estessim assis nt en el mateix enterrament.
L’acció o moviment es centra en els plors de les ploracossos i de l’home del centre que
s’eixuga les llàgrimes amb un mocador blanc, i en el capellà. El realisme aquí no té cap
càrrega literària i consisteix en la veracitat de la representació del lloc, dels personatges
presentats en la seva realitat.

El color, la línia i la llum:

U lització d’una gamma cromà ca reduïda per tal d’accentuar l’essència de l’escena.
NEGRES dels ves ts del grup compacte de figures. BLANC que trenca el negre general, dels
clergues i escolanets de l’esquerra, les mànigues de la camisa del personatge que recolza el
genoll a terra, el gos, les còfies dels “ploracossos” de la dreta. VERMELL de les togues i
birrets dels macers del centre. OCRES I MARRONOSOS del paisatge de fons.

Predomina el color i la pinzellada per sobre de la línia i el dibuix. Destaca una pinzellada
gruixuda i pastosa en els ves ts i una pinzellada molt minuciosa i detallista en els rostres
dels personatges on es pot apreciar cada una de les seves emocions i gestos. També
destaca el detallisme del recipient de l’aigua beneïda.

La llum és real, crepuscular i difosa, i permet així destacar els volums dels personatges i la
solitud del paisatge.

Es l. Elements formals que permeten iden ficar l’es l:

Courbet (breu biografia). Va neixer a Ornans, fill d’una família d’agricultors. Inicià els seus
estudis de Dret però aviat els va abandonar per la carrera ar s ca. Va ser un ar sta
compromés social i polí cament. Va par cipar en la Comuna de París on fins i tot va ser
empresonat. Va morir exiliat a Alemanya.
L’es l de Courbet destaca per fugir del realisme academicista de l’època i representar la
realitat. Courbet no es perd en detalls innecessaris i mostra el paisatge i els personatges
sense idealitzacions ni ar ficis. És un pintor compromés amb la societat de l’època.
-És un dels pintors més provocadors i polèmics per la diversitat de temes i el realisme de
les seves obres que sovint conten temes tabus per l’època.
- La tècnica és lliure, els personatges estan disposats sense jerarquies i són gent humil.

Les seves influències es basen en altres mestres del realisme com Millet (Les espigolaires)
el gust pels detalls ínfims de la natura i el color i la llum dels mestres holandesos (Hals,
Rembrandt), venecians (Veronese, Giorgione) i espanyols (Ribera, Zurbarán, Murillo,
Velázquez), presents al Louvre.
Exercí molta influència en Monet (Impressionisme) i la recerca de la realitat mitjançant
l’estudi de la llum. Picasso va pintar una versió de la pintura de Courbet, Les demoiselles
des bords de la Seine.

INTERPRETACIÓ

Tema: Costumista un senzill enterrament al poble natal del pintor, a on els assistents es
disposen a donar l’úl m adéu al difunt,

Al quadre observem l’assumpte d’un enterrament camperol al seu poble natal, tal com
devia succeir, possiblement un familiar seu llunyà i on apareixen la gent del seu poble i els
propis familiars de Courbet. Hi apareixen a l’extrem dret destaquen les seves tres
germanes: Julie e, Zoé i Zélie la seva mare, el seu pare més al centre i amics i veïns del
pintor.

L’efecte que aquest quadre va produir en el públic es pot veure en aquesta frase d’un crí c
parisenc: “Com es pot pintar gent tan horrible? Li fan perdre a un les ganes que l’enterrin a
Ornans!”. El mateix Delacroix ,defensor seu, va deplorar la vulgaritat del quadre. Courbet
objectà que ell no creava la realitat, que només la constatava.

El quadre va ser presentat al Saló de 1850 amb altres obres de Courbet i va provocar un
gran escàndol. Delacroix va defensar-lo, admirant la gran vàlua de Courbet com a pintor,
escrivint: “Hi ha detalls magnífics: els sacerdots, els escolanets, el gerro de l’aigua beneïda,
les dones desconsolades...”

El 1855, la seva obra “L’enterrament a Ornans” va ser rebutjada pels responsables de

l’Exposició Universal de París, cosa que va mo var al pintor a muntar un pavelló propi
anomenat “Pavelló del Realisme” on va exposar també el quadre “El taller del pintor”,
escandalitzant a la burgesia de París i als crí cs. Representa els gustos, odis i sen ments del
pintor, als seus amics Proudhon, Baudelaire...i homes i dones del carrer, de forma realista.

La funció del quadre era representar un esdeveniment social objec vament. Tot i això el
pintor era conscient de que estava trencant motlles i provocant a la societat ar s ca oficial
i a la burgesia. Un fet objec u representat tal com és, pot conver r-se, sense explicitar-ho,
en una denúncia. Courbet pinta escenes quo dianes observades objec vament, sense
amagar la lletjor ni el desordre.

VALORACIÓ

Courbet va ser el pintor que va donar nom al moviment. Va suposar una revolució ar s ca.

No desitja la bellesa sinó la realitat. Es retrata en el quadre “L’encontre, o Bonjour,

M.Courbet”, 1854, en mànigues de camisa, sor nt al camp a pintar, d’excursió, sembla un
rodamón. Això va ser considerat una ofensa pels ar stes “respectables”.
Courbet protesta contra els convencionalismes acceptats del seu temps, contra el burgès i
contra la tradició.

Escriu que no vol desviar-se dels seus principis per donar gust a algú o per vendre més: va
es mular a altres ar stes a seguir la seva consciència ar s ca amb sinceritat. Ell trenca el
foc. I era tota una revolució ar s ca.

Courbet estava convençut de que la força de la pintura estava en la pintura mateixa, no en

el tema, ni en el seu significat dramà c (roman cisme). L’enfrontament directe amb la
realitat es fa matèria pictòrica viscuda: els seus quadres són fragments de realitat.

Pintura realista a Catalunya:

La tendència realista té el seu representant més important en la figura de Ramón Mar
Alsina (1826-1894) que comença la seva ac vitat dins el cercle de la Llotja de Barcelona,
però després d’estar a París deriva cap a un realisme emparentat amb el de Courbet,
alhora que cri ca amb duresa el roman cisme. Va ser un pintor prolífic, amb un taller força
ac u, perquè els seus paisatges urbans (L’an c mercat del Born, 1870) i les escenes
quo dianes de la vida urbana (La migdiada, 1880) van trobar una clientela entusiasta entre
la burgesia barcelonina.

Aquesta clientela, formada per les classes mitjanes urbanes, va canviar els usos ar s cs a
Catalunya, sobretot a Barcelona, on es van començar a fer exposicions al marge de
l’Acadèmia de Sant Jordi, i aparegueren algunes galeries d’art, entre les quals destacà la
Galeria Parés. La proliferació de setmanaris i publicacions il·lustrades va donar a conèixer a
dibuixants com Apel·les Mestres i significà una via de difusió de l’art català dins del propi
país.

Fora de Barcelona destaca L’Escola d’Olot, impulsada per Joaquim Vayreda (1843-1894)
(home conservador, relacionat amb el carlisme), magnífic pintor d’uns paisatges d’amplis
horitzons, atmosfera vaporosa amb humils pagesos, d’una infinita tristor: Recança,1876; La
sega, 1881. (Recomanable anar al MNAC i veure les obres). El seu germà Marià Vayreda i
Josep Berga donaren con nuïtat al grup de la Garrotxa.

El pintor català més conegut internacionalment al s. XIX és el reusenc Marià Fortuny amb
un es l preciosista, caracteritzat per una pintura detallada, luxosa i de pinzellada
minuciosa. Temes costumistes però de gust burgès amb absència de crí ca social.
Exercici: LA VICARIA (Roma,1868-1869. París, 1870) , de Marià Fortuny

OMPLIR FITXA:

Cronologia

Es l

Localització

Dimensions.

CONTEXT

Ens situem a Espanya de segona meitat del s.XIX, quan Isabel II és des tuïda com a reina
amb el cop d’Estat del general Prim i s’inicia el període conegut com el Sexenni Democrà c
(1868-1874). Tindrà lloc la monarquia d’Amadeu de Savoia (1870-1873) i la Primera
República que durarà menys d’un any.

Un nou cop d’Estat donarà inici al període de la Restauració Borbònica amb el rei Alfons XII.

També hi ha la Revolució Industrial, en una Espanya molt endarrerida i una Catalunya i País
Basc que es comencen a industrialitzar.

Aquesta obra pertany al Realisme. És un trencament amb la pintura academicista, aposta

per una pintura objec va i que plasmi la realitat. Un dels pintors més destacats és Fortuny.
(Afegir algun aspecte context general)

MARIÀ FORTUNY ( Reus, 1838- Roma,1874)

L’autor: Va treballar d’orfebre. Desprès d’uns inicis brillants en què obté encàrrecs
importants de la Diputació de Barcelona, com el gran quadre de La batalla de Tetuán
(1860), exposada al MNAC, es va establir a Roma, on va ser el pintor estrella del marxant
Adolphe Goupil, un dels més importants a tot Europa. El gran èxit de Fortuny es deu als
seus quadres de costums, els anomenats quadres “de casacón”, pintats amb extraordinària
minuciositat, amb pinzellades soltes i una gamma variada i brillant; l’obra més significa va
d’aquesta etapa és La vicaria (1870), obra culminant de l’anomenada pintura
preciosista, que va tenir gran èxit a tot Europa com a expressió d’un realisme burgès
exempt del caràcter de crí ca social.

Posteriorment, Fortuny va evolucionar cap a una pintura més fluïda, amb gust per les
escenes exò ques i els temes anecdò cs (Nu a la platja de Por ci, 1874). L’evolució de
Fortuny el portava per un camí que podria haver confluït amb l’ Impressionisme, però va
morir jove, justament l’any 1874, el de la primera exposició a París dels impressionistes.

ANÀLISI FORMAL:

- Tècnica i suport:

- Tipus de composició:

-Disposició de l’acció principal:

- Distribució dels personatges:

-Perspec va: Observació de les dimensions, els elements ver cals i els horitzontals:

-Tipus de pinzellada:

-Colors i tonalitats:
-Distribució de la llum:

INTERPRETACIÓ

Tema (breu).

Iconografia (estudi del tema, qui són les figures?, quina acció realitzen?):

Significat:

Funció:

Models i influències:

Aspectes del quadre que es poden vincular a la pintura espanyola anterior, especialment a
Francisco de Goya ( pologies figura ves, recursos composi us...):

L’obra de Fortuny va ser relacionada per la crí ca de l’època amb els impressionistes. Per
quina raó?
VALORACIÓ (opinió personal i importància dins l’art espanyol i català – la Vicaria és la
“joia” del MNAC-)

L’ESCULTURA REALISTA A CATALUNYA: MIQUEL BLAY

MIQUEL BLAY (1866-1936): La seva ciutat natal és Olot. Aprèn a dominar la tècnica
acadèmica amb voluntat de superar el realisme superficial o/i descrip u. Viatja a Roma i
París. Aconsegueix un gran èxit amb l’obra Els primers freds (1892). És una obra primerenca
captada amb un estricte realisme, molt expressiva, tant que transcendeix l’anècdota per
tornar-se universal. Posteriorment l’obra de Blay pren un aire més proper al Simbolisme
(Perseguint la il·lusió, 1903) i al Modernisme ( Grup al·legòric de la Música Popular: La
cançó popular, a l’angle de la façana del Palau de la Música Catalana). Blay va estar
profundament influït per l’escultura francesa i per Rodin.

SIMBOLISME:

Mentre es desenvolupen el Realisme i l’ Impressionisme, altres ar stes prenen una direcció

molt diferent (igual que Goya o W.Blake en el seu temps). Els pintors simbolistes es neguen
a acceptar i representar el món real, que consideren objecte de la fotografia, i aspiren a
expressar el món de les idees i els sen ments interiors.

Per als simbolistes l’obra d’art és una conseqüència de les emocions de l’ar sta i no de
l’observació de la realitat ( en el s.XX derivarà cap al surrealisme i l’abstracció). Aquesta
idea interior s’expressa de forma indirecta per mitjà d’imatges evocadores o simbòliques.
Aquestes procedeixen de les tradicions religioses, l’orientalisme o les ciències ocultes, de
moda a la fi del s.XIX. Per exemple, el moviment d’emancipació de la dona es tradueix en
formes de representació diferents ( Eva, Pandora, Salomé...seran les heroïnes d’una nova
moral).

El moviment simbolista francès ( pel que fa a les arts plàs ques) està magníficament
representat per:

-Gustave Moreau (1826-1898), Pierre Puvis de Chavannes (1824-1898), Odilon Redon

(1840-1916)
El simbolisme francès es pot relacionar amb el Moviment Prerafaelita anglès. Els
prerafaelites anglesos més destacats són:

-Dante Gabriel Rosse i John Evere Millais

A Catalunya, l’estè ca simbolista està relacionada amb el moviment modernista , per

exemple amb l’escultura Desconsol (Barcelona, 1907) de Josep Llimona (1864-1934).

Fer el comentari de l’obra Els primers freds, de Miquel Blay

Els primers freds (1891-1892)

ELS PRIMERS FREDS

Autor: Miquel Blay

Cronologia: Finals del segle XIX (1892)

Es l: Realista / Simbolista

Dimensions: 1,36 m x 0,96 m

Localització: MNAC (Barcelona)

Context històric
Es la Restauració Borbònica, després del Sexenni Democrà c. Torn pacífic entre
Conservadors i Liberals. Falsejament electoral. Descontentament de la població. Inici del
desengany a Catalunya, com a resposta sorgiran moviments per diferenciar-se de la resta
de l'estat. Culturalment la Renaixença i polí cament el Catalanisme polí c. Socialment i
econòmicament Catalunya és molt diferent de la resta de l'estat. L'art que es fa a Catalunya
també es vol diferenciar del que es fa a Espanya i evolucionarà cap al modernisme.
Miquel Blay també evolucionarà cap al Modernisme, aquesta obra però és dels seus inicis i
té més trets del realisme. Amb el realisme els ar stes prenen consciència dels problemes
derivats de la industrialització i han de mostrar la crua realitat. L’art ha de servir per
denunciar les injus cies socials dels sectors més marginats que ha provocat la nova era
industrial.

Autor i es l: Blay neix al final del regnat d’Isabel II, viu molt jove el Sexenni Revolucionari, i
la Restauració, amb la Dictadura. La II República i mor l’any de l’esclat de la Guerra Civil.
Feu l’aprenentatge a l’Escola de Dibuix i Pintura d’Olot. Després, a Roma, i França, rep una
sòlida formació ar s ca.
El 1892 va rebre la primera medalla de l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, per
l’obra Els primers freds. El 1900 és primera medalla en l’Exposició Universal de París.
Roman a París fins el 1906, instal·lant-se a Madrid quan ja era un ar sta reconegut.

Blay desenvolupà un es l molt personal, Els primers freds és una obra primerenca de Blay.

Anàlisi formal
Elements estructurals: marbre / talla / exempta / grup escultòric/ sedent.

Composició: tancada. Les figures es repleguen sobre si mateixes.

Línies: L’avi està representat de forma simètrica, només una lleugera inclinació del cap i
d'una cama, format pràc cament per angles i línies rectes. La nena en canvi, té una
composició més asimètrica i formada bàsicament per línies corbes.

Proporció: Segueix el cànon clàssic.

Moviment: Tot i que l’obra presenta un cert esta sme pel fet que les figures es troben en
repòs i assegudes. L'ancià resulta més està c ja què té els peus clavats a terra, mentre que
el gest de la nena que s’acosta a l’avi dóna la sensació de dinamisme i també per les línies
corbes i diagonals que formen el seu cos.

Tractament del cos: Molt de realisme, minuciositat en l'anatomia de l'ancià, textura de la

pell, les arrugues de la cara, celles frunzides. Contrast amb la idealització de la nena sembla
una ninfa.

Expressivitat: molt expressius, rostre de l’avi la desesperació, nena indefensió, tendresa,

ingenuïtat... i no només són expressius els rostres, també ho són per exemple les mans de
l'avi o els peus de la nena.

Acabat: escultura polida. Difumina la llum i augmenta la sensació de fred al lliscar sobre
l’escultura. Destaca l’esfuma o de la cara de la nena, que està difuminada i realça les seves
formes suaus. Mentre que a l’ancià li reforça la duresa (arrugues). És monocroma.

Interpretació:
Tema: representa a un home vell i una nena asseguts en un banc amb un evident sofriment
extrem. El vell intenta protegir la nena, sobreposant-se al seu pa ment.
Significat: Els primers freds va més enllà d’una escultura anecdò ca per representar la
feblesa de l'ésser humà en dues etapes de la seva vida: la infantesa i la vellesa. L’autor vol
fer-nos reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida i per això u litza la gran
expressivitat dels personatges, nus. L’ancià presenta una musculatura robusta que recorda
la força d’anys enrere, però la seva mirada, encarada a l’espectador, el seu cos encorbat
resumeixen la seva feblesa actual.
La nena, delicada i tendra, mostra una ac tud d’indefensió i temor. La nuesa dels
personatges augmenta la seva indefensió.

Blay aconsegueix una representació idealitzada del pa ment humà. La indefensió, fragilitat
i vulnerabilitat en aquestes dues etapes de la vida, la vellesa i la infantesa. En defini va la
cruesa de la vida.

Funció: La funció estè ca i simbòlica. La va esculpir per presentar-la en un concurs a

l'Exposició nacional de Madrid el 1892 i adquirir fama. Va ser premiada amb la Primera
Medalla a l’Exposició Nacional de Madrid.

Prèviament, en la seva estada a Roma com a pensionat de la Diputació de Girona, va

modelar un esbòs en terra cuita d’un grup format per un vell i una nena ves ts, que li va
servir d’inspiració per a fer la talla.

Aquesta obra concretament es mou entre realisme i simbolisme: El realisme ja que busca
reflec r la realitat tal com és (cos de l'avi...) / figura humana com a centre d'interès/ pretén
fer una denúncia social o fer reflexionar , consciència social / la realitat ja és bella en ella
mateixa.
També Simbolisme: símbol de la indefensió, la vulnerabilitat, pobresa

Influències: L’obra de Blay va ser influenciada per Henry Chapú, qui fou mestre de Blay.
L’obra té influència directa amb l’obra de Dominique Jean Huges i la seva obra Edip a
Colonna, tot i que en aquesta les figueres representen a Edip i la seva filla An gona i van
ves des. També Hernry Chapu, mestre de Blay. També Rodin en el tractament dels volums
i la musculatura i el tractament inacabat (non finito) del rostre de la nena
Influirà clarament amb escultors com: Josep Llimona (El Desconsol) i Enric Clarassó
Altres obres de l'autor: grup escultòric al·legòric de la música popular del Palau de la
Música Catalana.

2. L’ IMPRESSIONISME

És el fenomen més important de l’art europeu des del Renaixement. És un art percep u
(basat en la pròpia experiència visual), subs tuint l’art conceptual.

És un art realista fins a les úl mes conseqüències: intenta captar la realitat en el moment
concret. Es pinta a l’aire lliure amb una tècnica lleugera i ràpida.

Se’l considera el 1r moviment ar s c modern lligat a un grup de pintors amb objec us

comuns oposat al món ar s c establert.

CONTEXT (el mateix que el Realista)

París, 2a meitat del segle XIX

-Revolucions industrial i burgesa

-Canvis urbanís cs. Els “bulevards”, La Torre Eiffel...
-Els cafès com a lloc de trobada: “El cafè Guerbois”, on es troben els intel·lectuals
d’esquerres.
- Aparició de la figura del “marxant”, que aconsella i dirigeix clients i ar stes alliberats dels
“Salons” oficials i les Acadèmies.
....

CONDICIONANTS TÈCNICS QUE MARCARAN EL NOU ESTIL

-La teoria dels colors de Chevreul.

- La preocupació pel temps (els torns de treball a les fàbriques)
- El ferrocarril.
- La Química: apareixen els colors industrials de bona qualitat. Els suports tèx ls són més
diversos i barats. Es comercialitzen pintures a l’oli de bona qualitat en tubs d’estany. Tot
això afavoreix la pintura a l’aire lliure.
- La Fotografia es desenvolupa i la còpia de la realitat deixa de ser l’objec u de la pintura.
Ajuda al pintor per poder pintar desprès al taller.

ANTECEDENTS ESTILÍSTICS:

- Delacroix: per l’ac tud alliberadora respecte el color.

- Courbet: pel realisme.
- L’Escola de Barbizon: per la pintura a l’aire lliure (Corot).
- La llum i el moviment de Velázquez, Rembrandt i Goya.
- Els paisatges anglesos de Turner i Constable.
- L’art japonès: colors plans i tractament sintè c de llums i ombres als gravats.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

Els impressionistes són un grup reduït de pintors i pintores francesos (o que viuen a
França) que desenvolupen la seva ac vitat com a grup en la dècada de 1870 a 1880.

- La llum passa a ser el principal element. El color queda supeditat a la llum. Repeteixen els
temes en diferents circumstàncies de llum per tal de captar la diversitat d’un mateix
paisatge o tema en funció del temps i moment concret.
- Estudi de les ombres. No u litzen el negre per enfosquir els colors.
- El color està per damunt de la línia. Ús de colors complementaris. Segueixen la teoria del
color de Chevreul.
- Ús pinzellades soltes de taques de color.
-Treballen a l’aire lliure “plain air”
- Desinterès pel tema.

PINTORS IMPRESSIONISTES: França serà el referent:

-Manet,

-Monet:

-Renoir:

-Degas:

-Pissarro,

-Mary Cassat,

-Berthe Morisot (alumna i cunyada de Manet).

Neoimpressionistes: Seurat i Signac.

LE DÉJEUNER SUR L’HERBE

EDOUARD MANET (1832-1883)

CRONOLOGIA

ESIL

LOCALITZACIÓ: París, Musée d’Orsay

DIMENCIONS (2,08x2,64m.)

Apunt sobre Manet: és considerat el precursor del moviment impressionista tot i que mai
no va par cipar en les exposicions del grup.

De formació acadèmica, des de jove es va separar de l’academicisme i es va sen r atret per

la pintura de Courbet.

Però la seva idea de realisme és molt diferent: per a ell el problema no és el tema sinó el
tractament pictòric de la imatge. Admira a Tizià, Frans Hals, Velàzquez i Goya. Els
impressionistes el consideren un mestre. Picasso va fer olis i dibuixos basant-se en aquesta
obra.

La seva fama va començar el 1863 quan va exposar al “Saló dels refusats” el quadre “Le
déjeuner sur l’herbe” que va provocar un gran escàndol, igual que dos anys després amb
“Olimpia”. Va despertar l’entusiasme del poeta Baudelaire i del novel·lista E.Zola, el seu
principal defensor.

El rebuig de Manet per part dels pintors i crí cs oficials va venir pel tema (figures nues
sense referències mitològiques) i per la tècnica pictòrica: pinta amb colors purs, remarcant
els contorns amb línies negres i eliminant els efectes de clarobscur per suavitzar la transició
entre diferents super cies de color, de forma que el resultat és una imatge plana, amb
poca referència espacial i sense volum, com imatges retallades d’un fons. (“El Pifre”,1866).

ANÀLISI FORMAL

Suport: Oli sobre tela

Està formada per 3 figures humanes que ocupen l’espai central de l’obra:

El quadre forma una composició en forma de collage amb escena deslligada on sembla que
cada uns dels elements no formen cap unitat. Els personatges conformen una piràmide on
el vèrtex estaria situat en el rierol del fons. A l’esquerra trobem una dona totalment nua i
una home ves t com el que hi ha assegut el costat i al fons es veu un rierol i una altra
dona refrescant-se.
A la banda esquerra inferior del quadre hi ha un cistell amb fruits (restes del dinar que
dóna nom a l’obra) i els ves ts d’elles.
Trenca amb la perspec va tradicional. No hi ha perspec va, la dona del fons sembla massa
gran per estar al fons. Tot i això hi podem entreveure diversos plans.
El moviment de l’escena el trobem en la mà alçada de l’home que aixeca el braç per
prendre la paraula i en la mirada desafiant de la figura femenina que mira directament a
l’espectador.
Predomini de la línia pel que fa als personatges que es troben totalment delimitats en els
seus contorns i pinzellades soltes i més pastoses en el paisatge de fons justament amb una
pinsellada diluida en el rierol.

Color: Els personatges estan pintats amb colors plans destaca el blanc en la figura
femenina i el negre en els personatges masculins. Predomina una amplia gamma de verds i
ocres que envolten l’escena, juntament amb el contrast del color verd i blau en la natura
morta de l’esquerra.

Llum: Les ombres són simples taques de color juxtaposades a les altres. S’observa una llum
interior del quadre, al fons, que ve de dalt, i una llum exterior al quadre, que il·lumina
frontalment la dona nua.

INTERPRETACIÓ

Tema:

Iconografia: Els models retratats en 1r pla són el seu germà, l’escultor holandès Ferdinand
Leenhoff (futur cunyat del pintor) i Victorine Meurent (model favorita). De la figura del
rierol es desconeix l’ iden tat. La dona nua s’ha d’interpretar com una model descansant
més que com una figura ideal.
Iconologia: Manet actualitza un tema clàssic pel que fa als ves ts dels personatges i al
tractament pictòric. Va sobtar que prescindís de la referència mitològica però sense
conver r l’escena en un fet quo dià, creïble; la dona nua entre els homes ves ts dóna un
caràcter irreal a l’escena però obeeix al referent de la pintura de Giorgione (les converses
entre figures ves des i figures nues era un tema rela vament habitual en la pintura
veneciana i barroca) i a la lògica composi va del quadre per la contraposició del blanc de la
seva pell (de la dona nua) amb les tonalitats fosques dels homes i del paisatge. Per a
Manet, allò que importa és el quadre com a realitat específica, no com a reflex d’un tema
exterior.

- Nimfes mitològiques ---dones provocadores?

- divinitats fluvials---homes

- moralitat de l’amor diví---insolència de l’amor profà?

Le déjeuner sur l’herbe no va ser acceptat per ser exposat a Saló Oficial del 1863. Va ser
exposada al Saló dels Refusats o Rebutjats, on es va poder apreciar.

Funció: Manet volia vendre i exposar en els salons oficials. No va poder ser.

MODELS I INFLUÈNCIES: Considerat el guia i mestre del moviment impressionista, aquesta

obra és un model per que:

- Té una gran força expressiva, realista i alhora immediata

- Passió per pintar a l’aire lliure
- Estudi de la llum
- Importància del quadre (objecte), de la pintura, per damunt del tema
- Tractament del color, pla i simple.

Le déjeuner sur l’herbe s’inspira en el Concert campestre de Giorgione-Tizià(atribucions) i

en un gravat de Marco Antonio Raimondi sobre una pintura de Rafael, El judici de Paris,
renaixen sta. Totes obres conegudes en els tallers de pintura i exposades al Louvre.

Valoració: Manet va ser un ar sta que va revolucionar la pintura del s.XIX, influint en
Monet i els altres impressionistes: LA IMPORTÀNCIA ESTÀ EN EL QUADRE.

Altres obres: La execució de Maximilià, 1868 (inspirada en els afusellaments, de Goya),

Argenteuil, 1874, El ferrocarril, 1872-73, El balcó, 1868-1869, Olimpia, 1863, L’origen del
món...etc.
Sol ixent. Impressió. 1872

CLAUDE MONET (1840-1926)

Cronologia:

Es l Impressionista.
Musée Marmo an, París.

Dimensions: (48x63cm.)

Monet

Va ser l’experimentació en la creació de sèries de quadres d’un mateix tema (marines, la

catedral de Rouen, el pont de Westminster, L’estació de sant Lazare) però amb les
variacions corresponents a la qualitat de la llum en diversos moments.

Una de les seves nombroses marines va servir per donar nom al moviment, en ser cri cada
irònicament per Leroy: “Impression, soleil levant, aquesta vista de la badia de Le Havre
entre la boira de l’alba”.

El que va irritar als crí cs era la novetat tècnica i de la mateixa concepció del quadre:
Monet pintava sempre del natural, amb una pintura ràpida, basada en pe tes pinzellades
de colors purs que donen al quadre un aspecte d’esbós, d’inacabat, quan es mira de prop,
però que es fonen a l’ull de l’espectador en allunyar-se’n.

A par r de 1886 (úl ma exposició conjunta dels impressionistes) Monet inicià les seves
sèries en les quals la dissolució de les formes es va accentuant progressivament (“les
nimfees” pintades al jardí de la seva casa a Giverny) i a on les taques de color donen lloc a
una pintura molt propera a l’abstracció.

Monet és un representant important del moviment impressionista, entre altres coses

perquè un dels seus quadres (el que comentem) va donar nom al moviment. El seu interès
es centra en el paisatge i en la incidència de la llum en diversos moments: el reflex dels
objectes a l’aigua, l’efecte de la boira, la pluja, la neu són l’eix central de la seva pintura.

ANÀLISI FORMAL

Oli sobre tela

El quadre es compon de dos parts separades per la línia de l’horitzó la part inferior on
trobem el mar i la part superior on trobem els elements terrestres i el cel. Destaquen les
línies ver cals que insinuen les grues del port i la horitzontal de la línia de l’horitzó. Les
figures estan esbossades de manera molt esquemà ca i l’aigua i el cel omplen la
composició. Les pe tes barques en diagonal donen perspec va al quadre.

Tot i la calma del mar es percep moviment. Le fumeres del port, les grues fan que es
dedueixi l’ac vitat portuària a l’inici del dia.

Els colors són bàsicament tonalitats de blau, violeta, groc i vermell-ataronjat. Ús dels colors
complementaris.

La llum és representada per els reflexos del sol en l’aigua a través de pinzellades
vermelloses que se separen conforme s’apropen a l’extrem del quadre. La llum prové del
sol vermellós de l’alba barrejat amb el fum de l’ac vitat portuària.

Les pinzellades són l’element més important són soltes (descriure pinzellades).

INTERPRETACIÓ

El tema del quadre: una vista del port de Le Havre, amb la boirina del ma que comença a
escampar per l’efecte del sol que apareix per la línia de l’horitzó; algunes barques es fan a
la mar mentre que al fons s’insinuen les grues del port i l’arboradura d’alguns vaixells.
Com comentà l’autor de l’obra, el quadre no era una representació topogràfica del port de
Le Havre, sinó la impressió que li causà veure la sor da del sol, no volen captar una escena
sinó una atmosfera.

El nom del quadre, “Impressió” era de Monet. El redactor del catàleg, E.Renoir, germà del
pintor, va afegir-hi l’aclariment “Sol ixent”.

Quan Monet, juntament amb Renoir, Pisarro, Cézanne i Sisley van organitzar una expo. el
1874 a l’an c estudi del fotògraf Nadar, a París, al Bulevard des Capucines, la crí ca fou
ferotge amb ells. El comentari més cèlebre va ser el de Louis Leroy, que considerà el
quadre de Monet “Sol ixent. Impressió” una mostra de la tendència general del grup i tulà
la seva crí ca “Exposició dels Impressionistes”. En contra del que s’esperava, els pintors
al·ludits van reconèixer aquest terme, molt iden ficat amb la seva obra.

La seva funció és decora va i experimental expressar una nova concepció ar s ca que

pretenia captar la llum, l’atmosfera, per damunt de les escenes produïdes. Aquesta obra va
ser un referent del moviment.

MODELS I INFLUÈNCIES

L’es l de Monet el resumim així:

Treball a l’aire lliure. Rebuig de l’art convencional i el treball sempre al taller.

Color per sobre de la línia i el dibuix. Pinzellades amb una tècnica solta, de taques de color.

Estudi de les ombres i les relacions entre els colors complementaris. No u lització del
negre per enfosquir els colors a l’ombra.

Repe ció dels temes en diferents circumstàncies de llum per tal de captar la diversitat d’un
mateix paisatge o tema en funció del temps i el moment concret.

VALORACIÓ

El quadre i Monet mateix es consideren un dels membres més representa us del

moviment impressionista.

Va significar, junt amb Renoir i Degas, una obertura, una escletxa que la producció ar s ca
posterior es va encarregar d’eixamplar, amb Cézanne, Toulouse-Lautrec, Van Gogh...
El pensador (1880-1900)

AUGUSTE RODIN (1840-1917)

Cronologia

Es l

Museu Rodin, a París

(1,98m.x1,29m.x1,34m)

L’autor: August Rodin va ser un ar sta que va renovar el llenguatge escultòric i va obrir les
portes a totes les experimentacions del s.XX (igual que els pintors impressionistes). Recreà
figures monumentals, grans grups representats amb una textura del bronze que dóna la
sensació d’obra inacabada, fent “vives” les seves obres.

Els seus primers anys van ser di cils i el seu art no va ser acceptat. La fama li arribà quan va
exposar “L’edat del Bronze”, nu masculí de mida natural molt cri cat pel seu verisme
(alguns crí cs van dir que havia estat buidat d’un motlle fet del natural), l’any 1877 al Saló
de París.

Rodin treballa la pedra i el bronze. Les seves escultures tenen com a protagonista l’ésser
humà (figures femenines, masculines, “El Bes”, “Balzac”, “El crit”, “Víctor Hugo”, i de grup,
com “Els burgesos de Calais”), sensual i expressiu.

L’any 1880 el govern li encarrega unes portes pel futur museu de les arts decora ves. El
museu no es va construir però el gran projecte de les portes, anomenades “Les portes de
l’infern”, basades iconogràficament en l’obra de Dante, va ser l’origen de gran part de les
seves obres posteriors. Una d’elles, “El pensador”, obra cimera de Rodin per la seva
expressivitat entre tràgica i grandiloqüent.
La seva renovació escultòrica s’encaminà també i d’una manera important en la concepció
del monument: una ciutat moderna havia de tenir escultures i monuments moderns.

La seva fama va enfosquir la de la seva alumna i amant Camille Claudel (1864-1943), per
sort actualment ben representada al Museu Rodin i al Musée d’Orsay a París.

ANALISI FORMAL I ESTILÍSTICA

La tècnica i la matèria: El pensador és una figura fosa de bronze. Modelat previ d’argila
Escultura de volum rodó (exempta). Tipologia: sedent.

Composició: És una escultura tancada en sí mateixa: la mà esquerra descansa sobre el

genoll esquerra i la mà dreta sosté el cap, tancant el gest amb el colze dret, recolzat també
en el genoll esquerra.

Tot i que està en repòs. Té sensació de vida s’havia de transmetre representant el

moviment a causa de la tensió del seu cos. Pensa involucrant tot el cos en l’acció (pensa
amb les mans, pensa amb el tors, pensa amb l’esquena...). Tots els seus músculs estan en
tensió, crispats per l’esforç.

És a dir, l’ac vitat mental es tradueix en una tensió sica de cada part del cos, en una
musculatura poderosa modulada per la sensació d’esbós tan caracterís ca de Rodin.

Proporció:

L’acabat: És monòcroma i u litza la tecnica del non finito. Té una textura modelada
provoca impressions en les seves super cies fortes ombres que ajuden a transmetre a
l’observador el pa ment del pensador i a la vegada el realisme.

INTERPRETACIÓ

“El pensador” és un home en ac tud de pensar tot i que volgués ser també la
representació de Dante des nada a la “Porta de l’Infern”, la qual s’inspirava en l’infern de
la Divina Comèdia.

La composició de la porta és turmentada, i Rodin volia expressar així els conflictes de la

seva època.

Per alguns crí cs, “El pensador” és la imatge d’un home que executa un acte de rebel·lió
interior per tal d’elevar-se sobre la vida animal i que, inspirat per un centelleig, tan
inexplicable com oportú, dóna llum al primer pensament.

La figura s’inspira en “l’estàtua funerària de Lorenzo de Mèdici” de Miquel Àngel, situada a

la capella Mèdici, i que encarna el principi contempla u enfront el principi ac u encarnat
per la imatge de Giuliano. És, per tant, una figura en repòs.
Però una de les seves caracterís ques és la relació amb la matèria: sembla sorgir de la
matèria. L’ar sta volia simbolitzar el pensament torturat de l’home en adonar-se del tràgic
des de l’ humanitat.

FUNCIÓ

“El pensador” forma part del que havia de ser l’obra mestra de Rodin, “La Porta de
l’Infern”, encarregada el 16 d’agost de 1880 a Rodin per L’ajuntament de París, per a la
porta del futur Museu de les Arts Decora ves. I Rodin creia que l’escultura tenia la missió
de donar a la ciutat moderna monuments moderns. La monumental figura de “El
pensador” havia de presidir la llinda de la porta.

El primer disseny de “La porta...”seguia l’es l de les portes de bronze de Ghiber per al
Bap steri de Florència, però després va subs tuir la compar mentació en escenes per una
seqüència con nua dels justos i els condemnats ascendint i caient en un moviment que
recorda “El judici final” de Miquel Àngel, a la Capella Six na.

MODELS I INFLUÈNCIES

L’es l de Rodin està influenciat per l’estudi de l’escultura clàssica i la de Miquel Àngel.
Li dóna molta importància al volum, més que al acabat.
És considerat un escultor impressionista però també se l’ha catalogat de
pos mpressionista, simbolista, expressionista i romàn c.
Va renovar l’escultura a l’introduir el modelatge amb els dits i amb les mans, amb l’objec u
de donar més rugositat a les super cies (incloure la petjada de les eines de l’escultor en
l’obra, com una obra total).
Imprecisió o inacabat de les formes, que ajudava a suggerir més vitalitat i proporcionava
l’oportunitat d’incorporar jocs de llums: impressions, com els mestres pintors de l’època.

VALORACIÓ

L’obra de Rodin és considerada la més important de l’escultura europea del s.XIX. Va optar
per un realisme pur que ngué gran èxit entre el públic. La seva influència en la concepció
de l’espai escultòric va més enllà del seu segle.

3. EL POSTIMPRESSIONISME

No és pròpiament un es l sinó una segona generació d'ar stes va anar més enllà dels
postulats impressionistes, defugint l'estancament en què podria haver caigut
l'impressionisme. Al marge dels llaços d'amistat que els unien, en el terreny pictòric tenien
ben poques coses en comú, llevat de la recerca de llibertat plàs ca. (individualitat ar s ca)
Com els impressionistes basen l’obra en l’ús del color però rebutjant la representzció Fidel
de la natura. Així presenten una visió del món més subjec va i rebutgen la representació
de la fugacitat pròpia dels impressionistes.

Una llibertat que va fer que cadascú, per la seva banda, s'iniciés en unes tendències que
després van ser seguides per les avantguardes del segle XX i que són els fonaments de l'art
contemporani.

Els pos mpressionistes van recuperar el dibuix i el color negre com a element definitori de
les ombres i de les figures, per sobre del tractament de la llum; van treballar amb esbossos
previs per aprofundir en les inves gacions plàs ques, i van tendir a aplicar el color de
manera plana, creant superficies uniformes. A més de la influència dels ukiyo-e, també van
començar a apreciar l'art primi u, així com els clàssics del món occidental.

Paul Cézanne(1839-1906) va experimentar amb la geometrització de les formes, tant en

paisatges (1246) com en interiors i en persones (1230-1232), per la qual cosa se'l considera
un precedent del cubisme.

És el pintor de l’espai i del volum: pensa que tot es pot reduir a volums geomètrics:
cilindres, cons i esferes (tendència a es lització geomètrica dels personatges). Deixa de
banda la perspec va lineal renaixen sta i crea perspec vas diverses des de diferents
punts de vista. “L’art és una creació mental”, afirma.

La seva pinzellada era ampla, de colors nets i purs; i, més que buscar un moment fugaç,
cercava les formes perennes de la natura.

Toulouse-Lautrec va ser el gran pintor de la bohèmia parisenca. El domini del dibuix i

l'aplicació lliure del color produïen un impacte visual tan intens, que fou el gran innovador
del grafisme publicitari.

Paul Gauguin buscà l'ideal estè c pur en el món rural de la Bretanya. Aquesta recerca el va
portar finalment a Tahi , on va creure haver trobat aquest ideal, que plasmà en obres en
què la innocència era la protagonista i el primi visme.

L’aplicació del color pla, i de vegades aleatori, va ser un veritable referent per a pintors
posteriors com ara els nabís els simbolistes, els fauvistes i també els expressionistes.

L’holandès Vincent van Gogh va aconseguir transmetre els seus sen ments en els quadres,
fossin natures mortes, paisatges, interiors, autoretrats, etc. Les pinzellades espesses,
flamejants i sinuoses, de color pur, mostren el neguit que el va corsecar tota la vida.

La influència d'aquest pintor va ser molt profunda, sobretot en els ar stes vinculats al
moviment expressionista.
La Nit Estelada

Cronologia de l'obra: any 1889.

Es l: pos mpressionista

Localització: MOMA (Nova York)

Context Històric

Van Gogh va nèixer a...

Tenia una malal a mental i consumia alcohol. Estava obsessionat amb aconseguir allò que
es proposava, i era molt perfeccionista.

Van Gogh va iniciar la seva vocació ar s ca als 27 anys arran de una profunda crisis
religiosa. Durant el 1881 i el 1885, Van Gogh es dedica a pintar situacions rurals amb
camperols... Fins que aconsellat accedir a l’acadèmia de pintura d’Amsterdam.

L’any 1886 marxà a París on fou influenciat per l’impressionisme i l’estampa japonesa, així
doncs va abandonar el caràcter social de la seva pintura i es dedicà a explotar les
possibilitats del color. La seva carrera es consolidà en un pe t poble del sud de França,
Arlès, on Van Gogh va conviure amb Gauguin, altre pintor de renom, aquell fou el període
del qual resten les obres més importants de l’autor.

Van Gogh mogut per un gran malestar interior ingressà en un sanatori l’any i morí

Anàlisi formal

El quadre està dividit en dues parts; la inferior on Van Gogh pintà un poble a la profunditat
de la vall i la superior, el cel, on hi destaquem onze punts brillants que conformarien la nit
estrallada d’Auvers-sur-Oise. Ambdues parts es troben unides per dues línies ver cals: el
xiprer sinuós, el qual s’aixeca pròxim i el campanar del poble que destaca sobre la
homogènia altura dels taulats de les cases.

En la part inferior, les cases del poble, les quals són definides a par r de línies rectes i
figures geomètriques bàsiques: quadrats, rectangles i triangles, mentre la part superior
predominen les línies ondulants.

Perspec va

En els xiprers i el cel on trobem la lluna i astres, desperten una sensació inquietant de caos
i vitalitat, fruit d’una pinzellada dinàmica i sinuosa, generant així 12 remolins lluminosos
més 2 remolins blancs. La pinzellada és l’element més important del quadre. Trobem
diversos pus de pinzellada

Les tonalitats cromà ques principals esdevindran el verd, el groc taronja i sobretot el blau.
Fa ús dels colors complementaris. Les dues tonalitats fredes ; el blau i el verd, atorgaran al
quadre profunditat, calma i tranquil·litat, mentre que l’ús del groc i el blanc, tonalitats
càlides, representaran la llum, la força i la vitalitat del cel. També fa ús del negre per
delimitar i organitzar les cases del poble.

Pel que fa a la llum

INTERPRETACIÓ

Tema :
Significat :Aquesta obra fou pintada durant l’estada de Van Gogh al sanatori, on fou
internat per un dels seus atacs. En aquell període Van Gogh feu gala de la seva tècnica i
pintà la nit estelada, durant el transcurs d’aquesta sota la immensitat estelada.

Aquest poble es fic ci, ja que la torre de l’església evoca clarament el seu país natal,
Holanda. Així doncs, l’obra ha de ser interpretada des de la vessant emocional i simbòlic de
l’ar sta i no com una voluntat de reflec r un model fidedigne de la realitat observada, ja
que aquesta només és l’esquelet de quelcom més profund.

En aquest sen t i sabent que per a l’ar sta, la mort no era abominable ni cruel, es pot
entendre la composició com una redempció espiritual del propi pintor, representada per el
xiprer, arbre d’associació al cemen ri, i els estels lluminosos els quals l’ar sta afirmava que
sempre el feien somiar.

Funció:

MODELS I INFLUÈNCIES

La força cromà ca de Delacroix, la constant preocupació de l’Impressionisme per a la

representació de la llum i l’ús del color pla sense cap clarobscur, com també l’expressivitat
de contornejar les figures amb una línia negre, pic dels gravats japonesos Ukiyo-e. Van
Gogh més tard abandonarà la doctrina purament Impressionista en favor de la u lització
simbòlica del color i d’una pinzellada vigorosa i empestada., així Van Gogh es conver en
precedent de Ma sse i Vlaminck, essent aquests exponents del expressionisme.
ELS JUGADORS DE CARTES

AUTOR: Paul Cézanne

CRONOLOGIA: 1890-1892

ESTIL: Pos mpressionisme

LOCALITZACIÓ: Museu d'Orsay, París

CONTEXT HISTÒRIC

El quadre va ser pintat a la segona meitat del s. XIX. Era la època de la industrialització i hi
va haver molts canvis en la societat (canvis culturals, socials, polí cs, econòmics,
innovacions cien fiques i tècniques....).
Fins el 1870 Regnava Napoleó III, que va intentar crear un nou imperi, la qual cosa va
provocar una guerra entre França i Prússia. Napoleó va fracassar i es va proclamar la
tercera i defini va República francesa l’any 1870.
A nivell social, la religió cada vegada perdia més importància i el canvi de mentalitat de la
societat sumat a la introducció de les noves tecnologies, els nous materials, la invenció de
la fotografia, etc., influencia la creació d'un nou art que ja no buscarà el realisme sinó que
donarà més importància al color .

ANÀLISI FORMAL
Descripció: Dos homes asseguts davant per davant en una taula jugant una par da de
cartes.
Suport: tela Tècnica: Oli

Composició: La composició és tancada. El quadre es divideix en dues parts gairebé

simètriques separades per l'ampolla que fa d'eix de simetria. El costat esquerre queda
clarament més gran que el dret; com es veu el personatge de l'esquerra surt sencer i el de
la dreta tallat. Diem que hi ha una falsa simetria.

Al mig dels dos homes hi podem dibuixar un triangle inver t que passa pels ulls de tos dos
fins les mans i aquestes serien el punt de fuga. Hi ha predomini de la línia ver cal (cadires,
potes de la taula, ampolla) però queda força equilibrat amb la horitzontalitat de la taula.

El més destacat de l’obra de Cézanne és que redueix els volums a figures geomètriques
bàsiques, com podem veure al barret, l'abric, les cartes, etc. Podem reduir els objectes a
formes geomètriques regulars.

Perpec va: Trenca amb la perpec va tradicional.

Moviment: El quadre és força està c. Tot i que els dos personatges donen sensació de
concentració i atenció. L'home de la pipa sembla més segur i amb més experiència que el
més jove que es veu més insegur. El fet de dividir l’escena en 2 parts intensifica la
confrontació i dinamisme.
Colors: Hi ha predomini dels colors càlids (ataronjats, ocres, marrons). Els colors de la roba
dels dos personatges fa un contrast al portar un els pantalons marrons i la jaqueta groga i
l'altre els pantalons grocs i la jaqueta marró (ús de contrastos cromà cs).
Predomini del color per sobre de la línia. Tot i això, hi ha dibuix, ja que era molt important
per Cézanne. El pintor creu que dibuix i pintura no es poden separar.
Pinzellada: La pinzellada és solta. El quadre està fet a base de taques curtes, denses i fines,
sobreposades unes sobre les altres.
Llum: No hi ha gaires ombres, només una mica al fons, però no hi ha una ombra clara. El
que queda més il·luminat són les cartes de l'home de l'esquerra. Podem dir que la llum ve
just del davant, com veiem en el reflex que fa en l'ampolla de vidre.

INTERPRETACIÓ

Tema: És un quadre costumista on es veuen dos homes jugant una par da de cartes.
Significat: Es diu que l'home més gran podria representar el pare de Cézanne, que estava
en contra que fos ar sta per l'es l de vida que això suposava. Aquest estaria enfrontant-se
al seu fill. Una altra possible interpretació és que ambdós personatges són el mateix pintor;
el de l'esquerra el seu costat més assenyat enfrontat al seu costat més rebel.
Per pintar l'home més gran es diu que es va inspirar en el jardiner del seu pare.
D'aquest mateix quadre en va fer 5 versions, on canvia el nombre de personatges i el
decorat. Cada vegada el dibuixava més simplificat.
Funció: En aquesta època els quadres es feien per vendre. No s'acostumaven a pintar per
un encàrrec previ, sinó que l'autor pintava el que volia per després vendre-ho. Hi ha funció
estè ca i també experimental, en la reducció dels objectes a figures geomètriques. Es volia
trobar un nou llenguatge ar s c.

MODELS I INFLUÈNCIES

Presenta caracterís ques impressionistes, com el predomini del color, però no només es
vol captar la llum sinó també l'expressió. Està a mig camí entre l'impressionisme i
l'expressionisme. Es dóna més importància al dibuix que a l’ impressionisme.
El quadre conté caracterís ques pròpies de Cézanne, com el fet de reduir els objectes a
figures geomètriques regulars.
Va començar pintant a l'aire lliure i va ser molt amic de Pissarro. Posteriorment va passar a
buscar un camí més personal i a u litzar les figures geomètriques.
També es va interessar per obres de l'Escola de Venècia i autors com el Greco, però no van
influenciar gaire la seva obra.
Influenciarà en el Cubisme i el Fauvisme.