LES AVANTGUARDES: JOAN SALVAT-PAPASSEIT

El terme designa una sèrie de moviments artístics i literaris sorgits a Europa devers el 1905 i que varen tenir
la seva millor època entre 1915 i 1925. Varen manifestar una crisi de valors que es va produir a
començaments del segle XX, a causa de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

Varen voler rompre radicalment amb la cultura tradicional, amb els convencionalismes i amb el
racionalisme, i cercaren noves formes d’expressió.

les seves característiques varen ser, Actitud rebel i provocadora de l’artista, Vida efímera, Utilització de
noves tècniques literàries i Gran diversitat

Hi va haver quatre moviments: Cubisme: neix a París; es caracteritza per la descomposició geomètrica dels
objectes. Es potencia l’ús del “collage” i el “salt de falla” i va destacar Apollinaire.
Futurisme: s’origina amb un manifest del poeta italià Marinetti. Proclama l’èxit de l’atzar per damunt de
l’intel·lecte i defensava, com a fonts d’inspiració artística, el perill, la violència, la guerra, el moviment i la
màquina i les innovacions tecnològiques. Rebutjava l’art tradicional, el sentimentalisme, l’academicisme,
els museus i les biblioteques.
Dadaisme: paraula que representa una veu infantil, sense significat. L’origen és a Zuric (Suïssa) amb Tristan
Tzara. Promou l’ espontaneïtat i l’atzar a l’hora d’expressar-se i ideen l’escriptura automàtica.
Surrealisme: va ser un producte del dadaisme. Breton va publicar el manifest fundacional del moviment; es
tractava de fugir del racionalisme. L’ésser humà pot descobrir l’autèntica realitat en el seu inconscient i en
els seus somnis. Es pot relacionar amb la psicoanàlisi de Sigmund Freud.

La temàtica dels avantguardismes varen ser: El Subconscient on el món dels somnis i la part subconscient
dels humans es converteixen en una font per experimentar en literatura. El Maquinisme on el futurisme
incorpora a la literatura temes de la vida industrial, especialment exalta les màquines i la velocitat. El
Bel·licisme on el poeta és vist com un heroi socialment inconformista, lluitador i aventurer… i els Esports,
els nous esports i la figura de l’esportista interessen a aquesta literatura com a motius per tenir en compte.

Les Tècniques avantguardistes més importants varen ser: El Collage que incorpora al text altres elements, el
Cal·ligrama on els poemes son visuals i els versos formen imatges, el Salt de falla, talls dels versos que
formen un escaló. És una tècnica cubista i les Paraules en llibertat que es tracta de paraules col·locades a
l’espai en posicions inusuals i independents. També va destacar la Supressió parcial o total dels signes de
puntuació, els signes de puntuació poden utilitzar-se lliurement, sense ajustar-se a la regla convencional, Ús
de l’espai en blanc on els espais en blanc poden representar el silenci enmig del vers, l’ Utilització lliure de
majúscules i minúscules
i Jocs amb la tipografia: diferents tipus de lletres i de mides, negreta, gruixos, colors de tintes…
A més va ser notable el Alliberament racional de la paraula on el vers o la frase poden estar totalment
mancats de sentit lògic o racional i l’Utilització de la poesia visual.

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894-1924) va ser un poeta molt important dins aquest moviment. Venia
d’una família obrera i va quedar orfe als set anys ja que va morir son pare. Joan Salvat-Papasseit tingué una
infància plena de privacions i va ser acollit en un asil. No va poder rebre gaire formació escolar, ja que va
haver de començar a treballar des de ben jove.
A través de l’ofici de llibreter conegué a Emili Eroles i a partir d’aquí es posà a freqüentar algunes tertúlies
literàries i va començar a interessar-se apassionadament per la literatura.

La formació de Salvat-Papasseit es caracteritza per l’autodidactisme i les lectures urgents i desordenades.

Una tuberculosi crònica va condicionar els seus projectes i la vida del poeta. Va morir als trenta anys a
causa d’aquesta malaltia. Va evolucionar políticament des d’un anarquisme inicial que continuà pels camins
del socialisme fins a arribar a un catalanisme personal i combatiu.
La seva obra destaca en el gènere poètic i està influenciada per les tècniques i els recursos avantguardistes
que imperaven aleshores a Europa, encara que no romp per complet amb la racionalitat.

Característiques de la seva obra van reflectir en la influència de temàtiques i tècniques avantguardistes: va

utilitzar les descripcions fragmentades, amb sintagmes incomplets, fa servir el “salt de falla”, va crear
collages i treballar amb cal·ligrames. A més, va suprimir els signes de puntuació, va fer un ús no
convencional de majúscules i minúscules, va emprar paraules i versos en llibertat i de vegades enalteix la
màquina, la tecnologia i la velocitat.

La seva poesia mostra una actitud sincera, directa i entusiasta davant la vida i davant la literatura.

Les seves obres més destacades varen ser: “Poemes en ondes hertzianes” (1919) on l’home es va enfrontar
amb la màquina i fa servir tot de recursos experimentals. “L’irradiador del port i les gavines” (1921) on
incorpora “les gavines” com a símbol de llibertat i poesia, obrint una línia que marcarà les seves obres a
partir d’ara: l’alegria de viure, la realitat de cada dia, l’amor i la infància.
També va destacar “El poema de la rosa als llavis” (1923).