LES AVANTGUARDES

L’Avantguardisme és el moviment cultural d’abast europeu que s’inicia a la primera

dècada del segle i que pren força a partir del 1914 ( amb l’esclat de la Primera
Guerra Mundial). Desapareixerà progressivament cap als anys trenta.
En general,, es considera l’Avantguardisme com una reacció contra les pautes
artístiques , morals i de forma de vida que la burgesia, com a classe social
dominant, havia imposat basant-se en la raó i en el materialisme. Constitueix ,
doncs, un trencament amb la tradició i amb l’ordre consolidat, i per aquest motiu,
el moviment valora tot el que n és nou o experimental pel sol fet de ser-ho.
A Catalunya els avantguardistes presenten un tipus d’art alternatiu al projecte de
normalització cultural, política i social de la burgesia, és a dir, al Noucentisme. Però
el moviment català no tindrà l’agressivitat d’altres indrets d’Europa, perquè no es
podia atacar i destruir frontalment una tradició que no acabava d’estar del tot
establerta, que tot just en aquells moments estava en procés de construcció
després de tres segles de crisi.
En realitat el que anomenem avantguardes o Avantguardisme són una sèrie de
moviments europeus amb característiques pròpies que tenen en comú aquesta
voluntat de revolta que comentàvem en els paràgrafs anteriors:

CUBISME

Considera que l’art ha de reflectir la realitat,

però sense imitar-la. Per això en pintura hi
ha una nova interpretació de l’espai i es
descompon la realitat en fragments
geomètrics perquè l’espectador la
recompongui mentalment.

Característiques literàries:
Las Meninas (1957), Pablo Picasso
Per descompondre la realitat s’utilitza el collage (ús d’elements que s’incorporen
al text com si hi fossin enganxats) i de diferents tipus de lletres d’impremta. En
poesia és habitual l’ús del cal·ligrama ( es disposen les paraules de manera que
formin un dibuix d’acord amb el tema plantejat en la composició). Coincideixen
amb el Futurisme en la destrucció de la sintaxi tradicional i en la consegüent
supressió de la puntuació.

1
FUTURISME

Apareix a Itàlia el 1909 de la mà

de F. T. Marinetti. S’exalten les
innovacions i la modernitat, i
especialment la velocitat i les
màquines que la generen d’una manera o altra (automòbil, tren, avió,
transatlàntic, telègraf, telèfon, electricitat...). El sentiment és vist com una cosa
del passat, i es magnifica la competitivitat, l’heroisme, la joventut, la violència i la
guerra.

Característiques literàries: Formalment s’utilitzen una sèrie de recursos

tècnics, com l’ús de colors, l’ús de caràcters tipogràfics originals i l’ús de
“paraules en llibertat”. Per reduir l’escriptura a la seva essència, el moviment
propugna la destrucció de la sintaxi, l’eliminació dels signes de puntuació
tradicionals, de l’adjectiu, de l’adverbi i dels elements gramaticals de comparació
( com, semblar...). A més a més, l’ús de l’infinitiu com la forma verbal exclusiva
evita la presència del “jo” i del sentimentalisme que pot comportar.

DADAISME
Liderat pel romanès Tristan Tzara, es convertirà en el
moviment més trencador de tots. Es propugna la
destrucció per la destrucció i es rebutja , per tant, tota la
tradició humanística d’Occident i el seu concepte de
bellesa, sense donar mai cap programa que serveixi
d’alternativa. Així, l’objectiu del moviment és crear la
confusió ( de manera semblant a la confusió que viu
Europa amb la Primera Guerra Mundial) i la negació de
tot. Artísticament es valora l’espontaneïtat, l’atzar i
l’absurd.
Roda de bicicleta, Marcel Duchamp ( 1887-1968)

Característiques literàries: Invent de l’escriptura automàtica ( consistent a

transcriure els pensaments deixant-los fluir lliurement, sense que hi intervingui
la raó).

2
SURREALISME
Neix oficialment a París l’any 1924 amb
André Breton com a ideòleg principal.
Basant-se en els avenços de la psicoanàlisis,
els surrealistes pretenen explorar les
realitats profundes que s’amaguen en el
subconscient, en el món dels somnis i de les
al·lucinacions.
Característiques literàries: Es fa ús de
l’escriptura automàtica. S’elimina el
sentimentalisme i es crea un tipus de posa
plena d’associacions sense sentit pretén
reflectir el subconscient humà.
Dues figures, Artur Carbonell i Carbonell ( 1906-1973)

L’Avantguardisme a Catalunya. Generalment es divideix en dues etapes:

 Del 1916 al 1924: domini de les propostes futuristes i cubistes, amb
autors com ara Josep Maria Junoy (1887-1955), que va escriure Poemes i
Cal·ligrames (1920), obra que inclou el primer cal·ligrama escrit en català,
“Oda a Guynemer”; o Joan Salvat-Papasseit. A partir del 1924 aquests
corrents perden protagonisme, però molts escriptors avantguardistes
encara n’utilitzen les tècniques.
 Del 1925 al 1938: influència del Dadaisme i domini de la tendència
surrealista. Els autors més destacats que reben la influència d’aquests dos
moviments són J.V. Foix i Salvador Dalí, que a banda de la seva faceta
pictòrica escrigué diverses proses poètiques, com ara Peix perseguit per un
raïm.
LES AVANTGUARDES (1916-1938)
OBJECTIU
Trencar amb la tradició i amb l’ordre consolidat.
CARACTERÍSTIQUES LITERÀRIES
Usen una sèrie de tècniques i de recursos que pretenen crear un tipus
d’escriptura innovadors, deslligada de la tradició.
MOVIMENTS QUE L’INTEGREN
Cubisme, Futurisme, Dadaisme i Surrealisme.
ETAPES A CATALUNYA
 1916-1924: Domini de les propostes futuristes i cubistes.
 1925-1938: Influència dadaista i domini del Surrealisme.

3
AUTORS
Poesia: Joan Salvat-Papasseit i J.V. Foix (tot i que aquest darrer té també una
forta influència d’altres moviments).