NEOCLASSICISME

CONCEPTE: És un moviment artístic que apareix a Europa a finals del segle XVII i es
desenvolupa al segle XVIII, que aspira el retorn a les normes i ideals del Classicisme i com a tal
presentés les seves mateixes característiques, com són el predomini de la raó i el realisme. Va
ser una adaptacion a les necessitats del moment

CONTEXTO HISTÓRICO: El neoclassicisme va sorgir com un entusiasme per la cultura

grega. És fonament a França a causa de les accions del racionalisme, la il·lustració i l'esperit
enciclopedista amb què es van manifestar políticament a la Revolució Francesa. El
neoclassicisme va arribar a Hispanoamèrica juntament amb les idees liberals dels precursors de
la independència.

Predomini de la raó sobre el sentiment i de la intel·ligència sobre la imaginació. Caràcter moral i

educatiu Predomini de la raó CARACTERÍSTIQUES Respecte per les unitats clàssiques:
acció, temps i lloc Separació dels gèneres

ELS GÈNERES NEOCLÀSSICS L'ASSAIG L'assaig va ser el gènere neoclàssic per

excel·lència, ja que permet als il·lustrats compartir les seves idees i criticar la societat. Principals
assagistes francesos: • Voltaire • Montesquieu • Rousseau

LA LÍRICA

Principals representants: • Jean de La Fontaine (França) • Preses d'Iriarte (Espanya) • Félix

María de Samaniego (Espanya) Per considerar-se de mal gust expressar sentiments, els poetes
d'aquest moviment adopten dos temes: POESIA BUCÓLICA O PASTORIL: En aquest tipus de
poesia s'enalteix la natura. Era el cant dels pastors. LA FAULA: Al segle XVIII també es va
cultivar la faula amb l'objectiu d'oferir al lector consells i ensenyaments morals posats en boca
d'animals.

LA NARRATIVA Les novel·les van seguir els motlles clàssics i van buscar a través de les
situacions reals, donar un ensenyament pràctic. La majoria d'aquestes obres contenien una
crítica crítica a la societat europea.

Principals representants: • Daniel Defoe • Jonathan Swift

EL TEATRE El teatre va ser el gènere grecollatines es van ampliar amb més rigor. Es van
estendre dues formes teatrals: LA TRAGÈDIA Els seus personatges eren arrossegats per grans
passions; i se salven o eren condemnats per l'ús de la raó.
LA COMÈDIA Es dedica principalment a la crítica de costums. Mostrava als seus
protagonistes els vicis, virtuts i defectes dels homes del segle XVIII a por simbolics