HISTÒRIA DE L’ART CURS 2023-2024

LA NIT ESTELADA

FITXA TÈCNICA

Títol: La nit estelada

Autor: Vicent Van Gogh
Cronologia: 1889
Tècnica: Oli sobre tela
Mides: 74 x 92 cm
Estil: Postimpressionisme
Tema: Paisatge
Localització: MoMA (Nova
York)
Història de l’obra: El quadre
representa la vista exterior durant la nit des del sanatori de Saint-Rémy de Provença on Van
Gogh es va recloure després d’haver patit una de les seves crisis nervioses.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

Aquesta obra es situa dins la segona meitat del s.XIX, període caracteritzat per una sèrie
d’esdeveniments històrics de gran transcendència política i social: la unificació italiana
(1861), el reordenament dels grans imperis (destaca Alemanya el 1871), la caiguda del Segon
Imperi, l’establiment de la Tercera República a França (1870) i la consolidació dels Estats
Units d’Amèrica després de la guerra de Secessió (1861-1865), i a Espanya on el panorama
polític es va veurà alterat per la Revolució del 1868 i una pèrdua progressiva de les possessi -
ons colonials.
El gran creixement demogràfic, va suposar una major concentració urbana, el desenvolupa-
ment industrial i els canvis en les comunicacions, especialment en el ferrocarril, que van con -
duir al replantejament de les necessitats urbanístiques de les grans ciutats i a la substitució
del treball artesà pel treball mecànic. Davant la primera crisis de sobreproducció del capita-
lisme, les principals potències europees ocuparan territoris africans i asiàtics per donar sorti -
da a l’excés de població, de producció i per poder obtenir matèries primeres i un mercat
molt més gran (provocant tensions fins a arribar a l’esclat de la 1a Guerra Mundial).
A tot això cal afegir-hi la consolidació de la nova societat de classes protagonitzada per una
burgesia cada cop més poderosa i un proletariat cada cop més conscient de la seva situació
d’opressió La gran desigualtat social va afavorir la difusió de l'obra dels primers teòrics
anarquistes i socialistes, com ara Proudhon, i Marx i Engels.
En relació a la cultura, l’aparició de la fotografia revolucionarà l’art, sobretot la pintura, i la
introducció de la burgesia en el món cultural, portarà a la mercantilització de l’art i a una
nova relació entre artista i client. L’art del moment va apel·lar al gust de les classes dominats
que s’integren en un tot unitari (eclecticisme). Ara bé un altre corrent minoritari va irrompre
HISTÒRIA DE L’ART CURS 2023-2024

en el mercat cercant noves formes d’expressió, relacionades amb els progressos i experi-
ments científics de l’època. L’aparició de la fotografia revolucionarà l’art, sobretot la pintura,
i els artistes intentaran fer servir la llum i els colors per plasmar millor la realitat , a partir de
la teoria dels colors de Chevreul. Després d’aquest període, Europa va entrar en la moderni -
tat i l’impressionisme es va fer famós a París.
La societat, cada vegada més industrialitzada i competent, va contribuir a la substitució del
llenguatge artístic vigent fins al moment, i es va deixar enrere la postura de l’”art és igual a la
bellesa” i l’antagonisme entre l’obra d’art i l’objecte útil.
El centre artístic europeu més important de la segona meitat de s.XIX va ser París, que es va
convertir en creador i receptor de les tendències pictòriques principals: Realisme, Impressio -
nisme, Postimpressionisme i Simbolisme. Roma en canvi, va anar decaient.

LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTIC

Es tracte d’un oli sobre tela. La composició és oberta i asimètrica. L’obra representa un
paisatge nocturn d’un poble de Provença amb un gran xiprer en primer pla. El quadre es
divideix en dues meitats horitzontalment. A la part inferior hi ha un poblet amb camps i
muntanyes i a la part superior hi ha la representació del cel on hi ha els estels i la lluna. Tot i
que predomina la composició horitzontal aquesta es trenca amb dos elements verticals: el
xiprer i la torre del campanar que connecten les dues parts de l’obra, la terrestre i la celeste.
La línia de l’horitzó està constituïda per unes muntanyes i separa la tela en dues meitats: a la
part inferior la vista d’un poble i a la superior la brillantor dels astres del cel. A la part inferior
les cases de la ciutat que hi apareixen es representen a partir de línies rectes i figures
geomètriques bàsiques: quadrats, rectangles i triangles. Els arbres i les muntanyes han estat
perfilats mitjançant línies corbes, però seguint uns paràmetres de repetició que anul·len el
dinamisme i creen una sensació d’ordre i tranquil·litat. En canvi, els xiprers i el cel desperten
en l’espectador una sensació inquietant de caos i vitalitat, fruit de la pinzellada llarga i
sinuosa. Aquesta sensació es veu reforçada pels dos remolins que dominen el centre de
l’obra i que es contraposen a les línies verticals que projecten els xiprers i el campanar.
La profunditat de l’obra es dona a partir d’una línia de l’horitzó marcada per unes muntanyes
al fons i l’existència de diversos plans: el xiprer en primer terme ajuda a construir aquesta
profunditat.
Pel que fa a la pinzellada, aquesta és gruixuda, corba i sinuosa en el cel i més curta i recta al
poble.
El color predomina per sobre la línia, tot i que combina el color i el dibuix. Els colors que Van
Gogh fa servir són colors freds com blaus i verds. No obstant això, aquests es complementen
amb colors càlids com el groc i el taronja dels astres del cel i la lluna.
En relació amb la llum, a la part superior aquesta prové de la llum de l’alba del matí o dels
estels i la lluna i en la part inferior prové dels petits punts de llum provinents de les finestres
de les cases.
HISTÒRIA DE L’ART CURS 2023-2024

El ritme que té l’obra es manifesta a través del moviment que fa la pinzellada solta i
ondulada que es troba sobretot en la part superior i també en el gran xiprer. Aquest
moviment expressa certa angoixa, no és una obra on es percep calma sinó un sentiment
d’energia intranquil·la i estressant per la manera de pintar en forma de remolins.
Estilísticament l’obra s’emmarca dins del postimpressionisme on els artistes voldran anar
més enllà de la mera captació de la llum i l’atmosfera i voldran utilitzar el color com un
element expressiu de la seva visió més subjectiva del món.

INTERPRETACIÓ CONCEPTUAL

Aparentment el tema de l’obra és el paisatge que Van Gogh va pintar mentre estava
ingressat al sanatori de Saint-Remy després d’una de les seves crisis mentals més fortes.
Sembla però que tot i que va pintar un paisatge nocturn, es diu que quan el va pintar era de
dia. D’altra banda el poble representat a l’obra és fictici, perquè la torre de l’església evoca al
seu país natal, Holanda, i el xiprer és també fictici. Aquests elements són incorporats fruit de
la seva imaginació. Per tant cal interpretar l’obra des del vessant emocional i simbòlic de
l’artista i no com un reflex més o menys fidel d’un paisatge, a la manera dels impressionistes.
En aquest sentit i sabent que per l’artista la mort no era abominable i cruel, es pot arribar a
entendre el quadre com a una imatge de la redempció espiritual del propi pintor,
representada pel xiprer, arbre tradicionalment associat als cementiris, i els estels brillants,
dels quals l’artista afirmava que sempre el feien somiar. La funció de l’obra seria per tant
terapèutica, ja que l’autor pintava per treure’s l’angoixa que tenia a dins. Amb aquesta
pintura ell va expressar el seu estat d’ànim.
Les influències que va tenir l’obra de Van Gogh cal buscar-les en la pintura de Delacroix i la
seva força cromàtica, i en la preocupació de l'Impressionisme per la representació de la llum,
l’ús del color pla i el fet de contornejar les figures amb una línia negra.
Posteriorment Van Gogh va abandonar l'impressionisme i es va convertir en la influència
d’artistes posteriors com Matisse i Vlaminck, mitjançant l’ús simbòlic del color i la forma
mitjançant la pinzellada vigorosa i empastada. Essent una clara referència pels fauvistes i per
l’expressionisme. Podem relacionar La nit estelada amb les Cases a Chayou (1904) de
Vlaminck.