La Última Cena, Salvador Dalí

1. Composició tècnica
Dalí utilitza línies fluides i ondulades, típiques del seu estil surrealista. Les línies
s'utilitzen per a definir les figures de manera no convencional, emfatitzant
l'atmosfera onírica de l'escena. La llum natural prové d'un capvespre, creant ombres
i destacant uns certs elements. La figura de Jesucrist es presenta de manera
translúcida, projectant una llum intensa, simbolitzant la seva divinitat.

La paleta de colors és predominantment fosca, amb tons grisos i marrons,

transmetent serietat i tristesa. La figura de Jesús es destaca amb colors més
brillants i translúcids, representant la seva divinitat en contrast amb l'entorn terrenal.
Dalí utilitza una perspectiva única en situar l'escena dins d'un dodecaedre,
simbolitzant la perfecció geomètrica. El paisatge marítim al fons crea profunditat,
però la perspectiva general és surrealista i no convencional. La tècnica de pinzellada
de Dalí és acurada i detallada, especialment en representar la figura de Jesús i els
detalls de l'escena.

L'obra es divideix en diverses seccions: la part inferior amb dues figures, l'àrea
central amb els apòstols, el paisatge marítim i el cel amb la figura de Jesús. La
composició segueix la proporció àuria, mostrant la influència de les proporcions
matemàtiques en l'obra.
2. Interpretació Conceptual
L'obra va ser creada en 1955, en l'etapa mística de Dalí, reflectint el seu interès
renovat en la religió cristiana. El surrealisme de l'obra es barreja amb elements
simbòlics i geomètrics, mostrant la influència del corrent artístic de l'època. El
dodecaedre simbolitza la perfecció geomètrica i estètica, connectant l'escena
terrenal amb la divinitat. El número dotze es repeteix en les cares del dodecaedre,
representant als apòstols i les tribus, simbolitzant la comunió de la humanitat amb
Déu.

Dalí fa referència a l'Últim Sopar de Leonardo da Vinci, però aporta la seva visió
surrealista i simbòlica única. La composició segueix la Proporció Divina i utilitza la
geometria al servei de la fe, mostrant la influència del Renaixement i la connexió
entre art i religió.

L'obra reflecteix una profunda comprensió teològica, destacant la presència divina

en l'Eucaristia i la connexió entre Jesucrist, Déu Pare i l'Esperit Sant. La
representació de Jesús com a translúcid i la seva connexió amb el paisatge marítim
suggereixen aspectes de la cristologia i la transcendència divina.

"L'Últim Sopar" de Salvador Dalí és una obra complexa que fusiona la tècnica
surrealista amb simbolismes geomètrics i teològics, mostrant l'evolució artística i
espiritual de l'artista en aquesta etapa de la seva vida.
Els jugadors de cartes, Cezanne

1. Composició tècnica
Cézanne fa servir línies clares i precises per definir formes geomètriques bàsiques
com cilindres i cons, afavorint la geometrització de l'obra. Les línies diagonals
imaginàries també donen estructura a la composició. La llum artificial es reflecteix a
l'ampolla i es derrama per la composició, creant ombres que destaquen la forma
dels objectes i els jugadors. La direcció de la llum ajuda a definir l'espai.

Predominen els colors càlids, especialment marrons, des de tons clars fins a sépies i
vermellosos. La diferència de colors entre els jugadors intensifica el drama. Els
colors es posen amb pinzellades lliures i juxtaposades.

Cézanne juga amb la perspectiva, superposant plans i distorsionant-la, especialment

en la inclinació de la taula. Aquesta tècnica va influir en moviments artístics més
tard, com el cubisme. Les pinzellades són fluides, anticipant la influència en el
cubisme. La tècnica del facetat descompon les formes i l'espai, creant un efecte
vibrant i expressiu. Tot i que la composició sembla desequilibrada, està ben
estructurada. La ubicació de l'ampolla, la inclinació de la taula i la disposició dels
personatges contribueixen a la complexitat visual.
2. Interpretació Conceptual
L'obra pertany al postimpressionisme, on els artistes van buscar anar més enllà de
les impressions visuals immediates, explorant estructures i formes subjacents.
Cézanne, com a pioner postimpressionista, va buscar dotar a la pintura
impressionista de la solidesa i estructura dels mestres clàssics. El seu interès en la
geometrització i la simplificació de formes va influir en moviments posteriors,
especialment el cubisme.

L'obra reflecteix la transició de la pintura tradicional a formes més abstractes i

conceptuals, on la representació realista es fusiona amb la interpretació subjectiva
de l'artista. La distorsió de la perspectiva i la superposició de plans en "Els Jugadors
de Cartes" són precursores del cubisme, un moviment que es desenvoluparia més
tard en el segle XX, portant l'abstracció i la fragmentació a nous nivells.

L'elecció d'un tema quotidià, una partida de cartes, reflecteix la tendència

postimpressionista d'acostar-se a la vida moderna i alliberar-se de les convencions
acadèmiques de l'art.
Los comedores de patatas, Vincent Van Gogh

1. Composició tècnica
Van Gogh utilitza línies definides i expressives per a delinear les formes dels
personatges i objectes. Aquestes línies són sovint ràpides i brusques, contribuint a
la sensació d'expressivitat i moviment. La llum prové principalment de dalt,
destacant els trets dels personatges i generant ombres pronunciades que emfatitzen
la duresa dels seus rostres i la simplicitat de l'entorn.

Van Gogh opta per una paleta de colors foscos i terrosos, com a negres i ocres, que
reflecteixen la realitat austera i dura de la vida dels pagesos. La il·luminació des de
dalt agrega unitat a l'escena. La disposició de les figures entorn d'una taula crea una
certa profunditat en l'escena. Van Gogh utilitza una diagonal que va des de la
cantonada dreta per a proporcionar un sentit de perspectiva.

El traç de Van Gogh és ràpid i enèrgic, aportant una sensació de moviment i vitalitat
a les figures i a l'entorn. Encara que les figures formen part de la mateixa escena, la
falta de comunicació entre elles reflecteix la inexperiència de Van Gogh en aquesta
etapa. La disposició circular dels personatges crea una sensació d'unitat, mentre
que el llum en el centre divideix l'escena en dues meitats.
2. Interpretació Conceptual
Van Gogh se situa en la segona meitat del segle XIX, un període marcat pel
creixement del poder burgès, l'expansió imperialista i la Revolució Industrial. La
influència de l'impressionisme i del postimpressionisme, es reflecteix en la seva
obra.
En el context del postimpressionisme, Van Gogh s'alinea amb la tendència
expressiva i emocional, buscant transmetre l'essència primitiva dels pagesos. El seu
enfocament en l'expressivitat anticipa corrents artístics futurs com l'expressionisme i
el simbolisme.

Encara que aquest quadre és considerat com la primera gran obra de Van Gogh,
mostra un estil propi que no segueix les regles artístiques de l'època. Van Gogh
parla de la vida dels camperols com un tema social, mostrant la pobresa i la misèria
de manera dramàtica i realista. La seva elecció de representar els camperols amb
colors terrosos, especialment associats amb les patates que cultiven, vol connectar
la imatge amb la realitat que viuen aquests treballadors.

Van Gogh, tot i no ser molt realista com una foto, aconsegueix transmetre la
dificultat del treball diari i la tranquil·litat familiar després d'un dia molt dur. La seva
manera de ser expressiu i tractar temes socials el posa com a precursor dels
moviments innovadors del segle XX.
BIBLIOGRAFIA:
La Última Cena
https://rezarconlosiconos.com/granada/pag/35.html
https://arte.laguia2000.com/pintura/ultima-cena-dali
https://catoliscopio.com/2015/04/02/la-ultima-cena-pintada-por-salvador-dali/
https://www.youtube.com/watch?v=l6QPkO-XBIg
https://www.ecured.cu/El_sacramento_de_la_%C3%BAltima_cena
https://cordopolis.eldiario.es/cordoba-hoy/ultima-cena-salvador-dali_1_7021404.html
https://es.uobjournal.com/2446-description-of-the-painting-by-salvador-dali-the-las.ht
ml

Los Jugadores de Cartas

https://temasycomentariosartepaeg.blogspot.com/p/blog-page_545.html
http://lahistoriayotroscuentos.es/los-jugadores-de-cartas/
https://culturainquieta.com/es/inspiring/item/19658-cezanne-y-el-simbolismo-de-su-o
bra-los-jugadores-de-cartas.html
https://lacamaradelarte.com/obra/los-jugadores-de-cartas/

Los Comedores de Patatas

https://historia-arte.com/obras/los-comedores-de-patatas
https://lacamaradelarte.com/obra/los-comedores-de-patatas/
https://museovangogh.org/los-comedores-de-patatas/
https://pinturaypoemas.com/los-comedores-de-patatas-van-gogh/
https://www.youtube.com/watch?v=yryJ_w0V4Kc