EL PENSADOR → IMPRESSIONISME

Context: També serveix el context d'Esmorzar campestre

Cronologia: 1880-1900

Autor: Rodin se’l coneix com a pare de l’escultura moderna, ja que trenca amb els models
preestablerts de l’art. Va tenir una gran influència de Donatello i Miguel Àngel. Ha apostat per
l’experimentació i la innovació.

ANÀLISI FORMAL:

Descripció: El pensador és la figura d’un home adult, assegut en una roca amb les cames
lleugerament obertes i el tors lleugerament inclinat endavant. El cap descansa sobre el dors
de la ma dreta i amb el dos braços recolzats sobre la cama esquerra. Composició que
confereix al personatge una actitud clarament reflexiva

El tractament anatòmic és representat amb un gran realisme tot i la desproporció d’alguns

membres ( mans i peus).

Composició: El pensador és una escultura exempta, i que pot ser contemplada des de
múltiples punts de vista. L’obra presenta un volum força compacte i una composició tancada
o centrípeta. La posició d’aquest home assegut sobre una roca amb les cames lleugerament
obertes i molt flexionades amb els braços que es dobleguen per davant tanquen la figura
físicament. Això, juntament amb l’ampli arc que dibuixen el tronc i el cap reforcen la sensació
de tancament de la figura sobre si mateixa..

L’escultura presenta majoritariament formes anguloses. Rodin realitza un modelat en tensió

de tots els músculs del cos , com si el personatge en lloc d’estar fent un exercici mental,
estigués fent un gran esforç físic.

L’us de formes anguloses en el modelat, contrasta amb la presencia de diagonals que a mena
de ziga zaga dominen la composició, com una mena de llampec (reflex de la tempesta interior
que viu el personatge)

Tot això contribueix a donar una gran vitalitat a la figura representada.

Superfície:

El pensador presenta algunes diferències en l’acabat de l’obra . Els dits i les mans són les
parts més treballades. Podem observar l’ús de diferents textures (Cos pulimentat, aspror en
la pedra) i la presència de les empremtes del modelat realitzat amb les mans. L’obra presenta
en conjunt un aspecte tosc, com d’obra inacabada “Non finito”

Aquest ús de diferents acabats i textures fa que la llum reaccioni de manera desigual sobre
la superfície del metall, donant lloc a efectes lumínics de llum i ombra que incrementen la
seva expressivitat i la doten de vitalitat.

Ritme:
L’ús de diferents acabats i textures junt al jocs lumínics que genera la reflexió de la llum sobre
les diferents superfícies del metall donen dinamisme a l’obra, incrementant la seva vitalitat.
Aquest dinamisme també es veu incrementat pel modelat en tensió amb que rodin dona forma
a tots els músculs de la figura i la utilització de formes arrodonides i anguloses que contrasten
amb les diagonals que configuren l’entramat compositiu. Així doncs, contràriament la sensació
de calma i tranquil·litat que cabria esperar d’una figura sedent i en posició reflexiva , el que
trobem al pensador és un dinamisme i una vitalitat, que semblen emergir de l’interior del
personatge.

Temps:
El pensador més que la representació d’un moment fugaç i anecdòtic de reflexió personal
presenta una voluntat d’eternitat.

Amb el pensador Rodin ens mostra una representació de l’esser humà que, dóna llum al
primer pensament humà i que li que li permet elevar-se per sobre de la seva condició animal.

Estil:
Les principals característiques de l’estil de Rodin són:
-Tracta la textura del bronze de manera que dóna, com la pintura impressionista, la sensació
d’obra inacabada (tècnica del non finito (inacabat).
- Sovint utilitza uns contorns no nítids, imprecisió, inacabat de les formes
-Va introduir el modelatge amb els dits i les mans amb l’objectiu de donar més rugositat a les
superfícies. Rodin elabora un llenguatge artístic completament nou i oposat a l’academicisme
-Aquesta tècnica, juntament amb la imprecisió o inacabat de les formes, li permet incorporar
jocs lumínics a les escultures (incorpora l’impressionisme a l’escultura)
-També busca l’expressió per sobre del naturalisme (intensitat de la vida interior...)
- Valora el volum dotat de vida. Les escultures han de transmetre el sentiment que les anima.
Per aconseguir-ho usa actituds, gestos, jocs de llum i ombra...

Models i influència:

L’obra de Rodin no es pot entendre sense la influència que hi van exercir les escultures de
Miquel Àngel. Aquesta influència es revela en la intensitat del tractament anatòmic de la
musculatura, així com també en els volums sobredimensionats que mostren certes parts del
cos, i pel seu “no finito” (no acabat).

Rodin està considerat el gran renovador de l’escultura contemporània. Tant el seu tractament
particular de la matèria, com el gust per les formes arrodonides, van tenir un gran eco en
l’escultura modernista i de la primeria del nou-cents (simbolisme), fins a l’arribada de les
avantguardes

Anàlisi conceptual:

Tema: En un principi el pensador havia de ser la representació de Dante reflexionant sobre

la porta de l’infern, una escultura que formava part d’un conjunt escultòric encarregat pel
govern francès pel futur museu de les arts decoratives i que no es va realitzar.
La no realització del projecte conferí a l’escultura un entitat pròpia i és convertí segon les
pròpies paraules de l’autor en :Una representació d’un home en l ́acte de pensar, l’acte més
transcendent de la història humana que li permet elevar-se per sobre de la seva condició
animal.

Significat:
El pensador és un símbol, una icona universal del ésser humà com ésser racional, capaç de
pensar i que pren consciencia de la seva existència.
Aquesta idea vindria reforçada pel tractament de la figura del pensador com un home
d’aspecte més aviat rude, amb mans i peus grans, com els d’un obrer manual. La musculatura
exagerada, fan pensar en un home no acostumat a l’activitat intel·lectual, i és per això que el
fet de pensar li requereix un esforç extraordinari. Ha d’asseure’s, s’ha de concentrar, ha
d’involucrar tot el seu cos en aquest acte.

El pensador ha quedat per sempre com el símbol filosòfic per excel·lència de l’home
interrogant-se i cercant respostes sobre la seva existència i el seu destí,

Funció: Aquesta obra té una funció Decorativa. Rodin creia que l’escultor tenia una missió
històrica: donar a la ciutat moderna monuments moderns, ja que la ciutat moderna no és
monumental.

IMPRESSIÓ → SOL IXENT

Context: També serveix el context d'Esmorzar campestre

Cronologia: 1872

Autor: Un quadre seu va donar nom al moviment impressionista, va explorar amb el color i la
llum als seus quadres, es va interessar sobretot pels paisatges a l’aire lliure. Va rebre moltes
crítiques pero va morir sent un autor reconegut.

ANÀLISI FORMAL

Elements plàstics: En aquesta pintura podem observar una composició oberta on les línies
compositives que predominen són les horitzontals i les verticals, encara que les tres barques
en línia creen una diagonal. La pinzellada és solta, ràpida, gruixuda i, en algunes parts, curta.
Són pinzellades que no volen delimitar els contorns ni el perfilat de les figures, per tant, és
poc definida. Desapareix la línia, les figures simplement estan esbotzades de forma molt
esquemàtica amb una clara absència de dibuix. Les pinzellades són paral·leles i curtes en el
primer pla. (a falta de línies les formes es creen a partir dels contrastos de colors o queden
difuminades).

Color: El color adquireix molta importància i serà, conjuntament amb la llum, el protagonista
de la pintura. Monet mostra aquí el seu coneixement de la llei del contrast simultani que afirma
que dues tonalitats complementàries fan que la intensitat de totes dues sigui més gran, cosa
que permet abandonar el sistema tradicional de clarobscur.
Utilitza colors purs (sense mescla) colors complementaris i absència de color negre.
Hi predominen els colors freds (blaus, violeta, gris...) que contrasten amb el taronja del sol, el
seu reflex i el cel. Els colors es marcen purs al quadre no es barregen prèviament, per tant es
un efecte òptic de l’ull veure colors que no s’han utilitzat.

Llum: pel que fa a la llum, aquesta és natural i no intenta captar la realitat sinó la impressió
que aquesta provoca en l’aigua i en l’horitzó on el fum de les xemeneies, símbol de l’era
industrial, es mescla a la boira matinal. Important és la captació dels reflexos de la llum del
sol sobre l’aigua, a mesura que vagin passant les hores, el port ja no presentarà la mateixa
aparença.

Composició: El quadre presenta dos punts que capten l’atenció de formes similars, per una
part trobem el sol a l’últim pla de la composició d’un color taronja viu. E reflex taronja de l’aigua
en incita a observar el sol. Però paral·lelament el camí que segueixen els vaixells fa funció de
punt de fuga, juntament amb el sol,ja que la dinàmica que porten els vaixells ens indiquen a
centrar l’atenció a aquell punt. Per altra part les línies diagonals de les xemeneies i dels
vaixells trenquen amb l’horitzontalitat del quadre, i els vaixells en diagonal aporten profunditat.
Trobem dos plans principalment, el mar i els vaixells i al fons el port i el paisatge. El mar ocupa
gran part de la composició.

Ritme: El ritme es pausat, el port encara no està en moviment i no s’aprecia gaire. Els vaixells
naveguen lentament i el sol surt amb calma al final del quadre.

Temps: Plasma un temps dinàmic, pel fet que en poc temps el paisatge no seria igual. Volia
representar el sol sortint del port de Le Havre i la seva llum reflectint-se al mar. No volia
plasmar el que realment veia sinó només la impressió que li causa observar-lo.

Estil: Impressionisme
-L'element que unifica tots els artistes del corrent és l’interès per captar el moment concret tal
com el veu l'ull humà.
-Es tracta d’una pintura a l’aire lliure, es dibuixen paissatge de forma repetida.
- Pinzellades soltes i juxtaposades, a base de taques, amb una gran importància de la llum
(la foscor es fa també amb color).
- Els colors es creen al quadre a partir de colors complementaris (no a la paleta de colors).
-L' impressionisme és considerat el moviment més important a la pintura de les últimes
dècades del segle XIX.

Models i influències:
Sol ixent es considerat un dels principals quadres de l’impressionisme i va suposar juntament
amb Monet el seu autor, precursor dels canvis artístics de les primeres avantguardes. Altres
pintors on es veu la influència de Monet són Cezanne, Morisot, Renoir…

ANÀLISI CONCEPTUAL

Funció: Decorativa.
Tema: Tres barques naveguen per port de le Havre, on Monet va passar la seva joventut. Al
fons, a través de la boira matinal, la sortida del sol (captació dels reflexos de la llum damunt
de l’aigua) i la trama dels pals dels vaixells i dels braços de les grues portuàries.

Significat: La primera exposició dels impressionistes se celebrà, com ja sabem, el 1874, a

l’estudi del
fotògraf Nadar. El rebuig de la crítica fou contundent, i del públic també. La gent trobava el
quadre massa esquemàtic, el consideraven un esbós, no un treball acabat.

Es criticava la falta de detalls, de dibuix, de precisió. El nom que Monet donà al seu quadre,
però, donà nom a tot el moviment de joves pintors que seguia aquestes noves tendències.
Monet no volia fer una representació topogràfica del port de Le Havre, només la impressió
que li causà observar-lo en un moment determinat i des d’un lloc concret. No li interessava el
contingut, sinó el reflectir la naturalesa canviant de la llum, com faria en la majoria de les
seves obres posteriors.

NIT ESTELADA - POSTIMPRESSIONISME

Cronologia: 1889
Context:
Situació política: Triple aliança de Bismarck i guerres colonials. A Espanya, regnat d’Alfons
XII i regència de Maria Cristina. Independència de Cuba i pèrdua de les colònies espanyoles.
Desenvolupament de la industrialització o Segona Revolució Industrial a partir de noves fonts
d’energia, motors i formes d’organització del treball. Extensió del capitalisme i sorgiment de
les ideologies obreres anticapitalistes: anarquisme, marxisme, la Segona Internacional.
Auge de l’alta burgesia industrial i financera. Del positivisme a Nietzsche en la història del
pensament. La cultura del lleure burgès. La bohèmia com a contrapunt cultural.
Context cultural:
París centre artístic en detriment de Roma. Trencament amb l’Acadèmia i noves solucions. El
moment de l’impressionisme i postimpressionisme. Influència de la fotografia i el japonisme.
El contacte amb les cultures dites “primitives”.

Autor: Va tenir una gran producció de quadres, el seu estil va començar sent impressionista
pero va passar al post impressionista. Va crear quadres que tot i que son munedialment
reconeguts no van tenir beneficis quan Van Gogh vivia, i va morir sense saber l’èxit que tenien
els quadres que va crear.

Anàlisi formal:

Tècnica: Tecnica (Oli sobre tela): S’executa sobre fusta com sobre la tela o qualsevol suport.

Composició:
El quadre es pot dividir en dues parts clares: la terra, amb el poble i les muntanyes del fons, i
el cel ple d’estels. L’element d’unió entre ambdues parts és el xiprer vertical, i el campanar de
l’església, també vertical. Les muntanyes semblan part del cel. El sostre del campanari trenca
l’horitzont. En el cel blau es distingueixen dos enormes espiral que formen dinamisme. 11
estels brillen amb la lluna, de color grocs que resalten amb el blau cel. La mesura vertical del
cipres i la mesura del poble crea profunditat. Els cipressos tenen forma de llama. Les tonalitats
son comuns a totes les obres de la primavera del 89, mostren l’estat d’anim euforic de l’artista.
Pincellades llargues. Els colors indueixen als nostres ulls a moure’s constantment en el remoli.
Colors freds, predomina el blau.
La linea de l'horitzont esta baixa per donar-li protagonisme al cel. Tambe divideix la obra
en dos, el cel i la terra.

Color: Predomina el color, aplicat amb la pinzellada característica del pintor: corba i intensa.
La gamma cromàtica és de blaus i verds, contrastada als astres, les cases, els arbres... amb
tocs de groc molt viu, taronja i blanc. Colors de la nit, molt expressius. Groc i blanc expandits
anul·len la forta presència del blau.

Línea: En ocasions línia i color són una (al cel), cobreix el quade amb dinàmiques diferents
circulars, ondulats, tirabuixons, rectes... En el poble predominen les linieis rectes que indiquen
quietut. Linies del contorn dels edificis marcades amb traços grossos i tons oscurs,
com les montanyes. En el cel i vegetacio predomina les linies curves.

Llum: La llum irradia dels astres i il·lumina el cel deixant a les fosques el poble (sensació de
serenor, es de nit, el poble està en silenci.

Ritme: contrasten dos tipus de ritme; un ritme tranquil i pausat a la part del poble, que sembla
que serà sempre igual d’immòbil. Les formes geomètriques ho accentuen. En canvi, a la part
del cel, el ritme és molt més àgil, incrementat per les espirals i els elements més dispersos i
barrejats, així com el contrast de color.

Estil:
Es el conjunt d’estils pictòrics que sorgiren després de l’impressionisme. Fou tant una extensió
de l’impressionisme com un rebuig a les seves limitacions. Els postimpressionistes van
continuar fent servir colors vius, una aplicació compacta de la pintura, pinzellades distingibles
i temes de la vida real, però van intentar posar més emoció i expressió a la seva pintura. Es
segueix pintant el que veu l’autor que no pas la realitat.
Models i influències:
Agafa de model la forma cromàtica de la pintura de Delacroix, Impressionisme per la
representació de la llum i contornejar figures dels gravats japonesos de l’ukiyo-e. Fa
d’influència per artistes fauves com Matisse o Vlaminck que aposten per l’ús de registres
cromàtics violents i aleatoris.

Anàlisi conceptual:

Tema: Es mostra el poble de Saint-Remy, on estava ingresat Van Gogh.

Significat:
(copiat directament dels criteris de correcció de selectivitat).
Obra pintada quan estava al sanatori de Saint-Rémy on fou internat després d’un dels seus
atacs. En una carta al germà li diu que ha vist el camp des de la finestra i només es podia
fixar en l’estel del matí. Aquesta estel la relacionen amb la gran llum blanca al costat dels
xiprers. El poble que es representa es fictici ja que la torre de l’església evoca clarament al
seu país natal Holanda. Per tan hem d’interpretar l’obra des del vessant emocional. Per ell la
mort no era abominable i cruel, per tant podem interpretar el quadre com una imatge de la
redempció espiritual del propi pintor representada pel xiprer (arbre relacionat amb cementiris)
i els estels brillants (sempre el feien somiar)

Funció: Quan Van Gogh vivia les seves obres no van tenir tant reconeixement, per tant, la
funció va ser la mostra de sentiment de Van Gogh una forma de plasmar el seu dolor.
Posteriorment, va adquirir una funció estètica i un gran valor artístic i cultural.

ESMORZAR CAMPESTRE

Context històric: Serveix el de impressio, sol ixent i el de esmorzar campestre

Cronologia: 1862-1863
Segona meitat del segle XIX. Ens trobem en la segona revolució industrial, una època de
canvis i innovacions tecnològiques. També hi ha canvis en la manera de viure i de pensar. La
religió deixa de tenir tant de pes. El 1870 comença la 3a República Francesa que posa fi al
govern de Napoleó III. També aquest mateix any ens trobem la guerra entre França i Prússia,
la qual va provocar que molts pintors marxin a Anglaterra on coneixeran els paisatgistes
anglesos.
Un dels nous invents és la fotografia, però aquesta no té color, per això amb la pintura donen
més importància al color (ja no és important ser realistes, el realisme ja el trobaran amb la
fotografia). Aquesta obra és la que dona nom al moviment impressionista després que fos
criticada; ja que trobaven el quadre massa esquemàtic i era considerat un esbós, més no un
treball acabat.

Autor: Manet, es un pintor francés que va iniciar la seva carrera professional intentant entrar
a l’’escola naval. Al fracasar decideix ser pintor i comença a rebre influències d’altres estils
dels que destaca el barroc espanyol. Va desenvolupar la seva tècnica pròpia lleugera´i brillant
i va aconseguir reconeixement entre els impressionistes.
Anàlisi Formal:

Composició: Trobem tres plans superposats, el primer pla està format per la panera i els
vestits de les dones, el segón pla però que paral·lelament queda a sobre està format pel grup
reunit a la gespa i el tercer pla que també queda a sobre, està formada per la dona que es
baña i el paisatge del fons. Crea una proporció una mica forçada ja que les figures sembla
que estiguin unes sobre les altres. Les restes del dinar creen una natura morta.
Es una composició tancada i de forma piramidal, pel fet de que el personatje de la dona es
trobi per sobre dels altres i el punt de fuga elevat. Els arbres hi tanquen la composició de
l’obra i ajuden a crear el punt de fuga. Les tres figures humanes són l'espai central, entre elles
es troba l’autor de l’obra un amic seu, la seva dona i la seva amant. Les proporcions de l’obra
no són gaire realistes i com acostuma a passar amb l'impressionisme sembla un esbós.

Color: El color que predomina a l’obra és el verd, pel paisatge, i el blanc, blau i negre per les
persones i la seva roba. De tal forma que els colors són una estratègia de l’autor per crear
contrast i profunditat. Predomina el color sobre la línia.

Línea: El traç és molt més compacte i polit quan es tracta de les persones, no s’aprecia textura
a la pintura dels cossos ni de la roba ni es juga amb els clarobscurs. En canvi, al fons el traç
és molt més àgil i es prescindeix de la línia que sí que s’utilitza als cossos.
Llum: La llum prové del fons del quadre i il·lumina principalment a les persones, creant una
sensació il·luminació artificial als cossos femenins “angelical”. Augmenta molt més els
contrastos i defineix el punt de fuga.
Ritme: Els personatges són molt estàtics i hi ha poc dinamisme. Merament trobem el
moviment dels personatges que interactuen entre ells.
Temps: El temps d’aquesta obra és força costumista, es tracta d’una situació comuna que
pot repetir-se més vegades, però intenta plasmar un espai idíl·lic que aporta cert toc
“d’exclusivitat” a la situació.

Estil: Impressionisme Característiques de l’estil:

-L'element que unifica tots els artistes del corrent és l’interès per captar el moment concret tal
com el veu l'ull humà.
-Es tracta d’una pintura a l’aire lliure, es dibuixen paisatge de forma repetida.
- Pinzellades soltes i juxtaposades, a base de taques, amb una gran importància de la llum
(la foscor es fa també amb color).
- Els colors es creen al quadre a partir de colors complementaris (no a la paleta de colors). -
L' impressionisme és considerat el moviment més important a la pintura de les últimes
dècades del segle XIX.

Influència:
Es va influenciar el quadre, Concert Campestre i va influenciar a altres autors com Picasso al
seu quadre també de l’esmorzar campestre. Va tenir una gran influència en altres autors de
vanguardes.

Anàlisi conceptual

Significat: Va ser presentada al saló de París i va ser rebutjada, aquest rebuig va ser un
escàndol, ja que Manet era un dels artistes més importants de la seva generació. Napoleó va
cear el saló dels rebutjats per reiterar la poca traça d’aquests quadres. A aquest quadre Manet
es pinta a ell, a la seva amant i musa, a la seva dona i a un amic seu. L’objectiu era, igual que
altres impressionistes mostrar un paisatge, però no de forma estàtica sinó un moment captat
per l’autor, segons la seva percepció (sensació d'esbós). El quadre va ser molt criticar per la
dona nua que mira el públic.

Funció: Tenia una funció decorativa per ser exposada al Saló d’Exposicions.