1.

- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

- Nom de l’obra Eros i Psique

- Autor Antonio Canova

- Cronologia Últim terç del segle XVIII (1787-1793)

- Estil Neoclàssic

- Material i tècnica Marbre / Talla

- Forma i Tipologia Escultura exempta / grup

- Cromatisme Textura Sense policromia i polimentada

- Dimensions 1,55 X 1,68 m.

- Localització Museu del Louvre (París)

 3.- L’ANÀLISI FORMAL

A) DESCRIPCIÓ
En aquesta obra veiem una parella sobre un irregular bloc de marbre. La figura
masculina núa i amb ales s´inclina i abraça la figura femenina que, estirada i mig
coberta per un mantell, rodeja amb els seus braços el cap del seu enamorat. ella és la
ment (psique, en grec), ell és l’amor físic (cupido, desig, en llatí).
Les figures presenten un
tractament idealitzat,
especialment visible en
les expressions dels
rostres, lluny de la
teatralitat barroca.
Amb aquesta idealització,
Canova ens mostra l'ideal
de bellesa masculí i femení
de l'època.
I amb la contenció de les
expressions aconsegueix
esculpir una obra plena
de tendresa.
 3.- L’ANÀLISI FORMAL

B) LA COMPOSICIÓ

Aquesta obra cerca la línia pura del contorn/puresa de línies oposada a la

sinuositat barroca.
L’equilibri, la proporcionalitat i l'harmonia
impregnen la composició i potencien la
bellesa de l’escultura.

L’escultura esta concebuda per ser vista

frontalment (unifacialitat).

Respecte als volums cal destacar el contrast

entre el caràcter massís de la base (roca) i la
lleugeresa de les figures. Contrast que
s'intensifica pel diferent tractament de les
superfícies: rugós a la base i suau i
polimentat a les figures.

.
 3.- L’ANÀLISI FORMAL

B) LA COMPOSICIÓ

L’estructura compositiva
està dominada per dues
diagonals que formen una X
(definida per les ales d’Eros,
la seva cama dreta i el cos de
Les dues
Psique) el centre de la qual
figures
es troba en l´espai que
s’entrellacen i
separa les dues boques a
formen una X
punt d´ajuntar-se.

Aquest recurs compositiu

aconsegueix centrar l'atenció
en aquest gest

Formalment és una obra

tancada per la col·locació
dels braços amb els que les
figures es busquen que
dóna lloc a una mena
d’el·lipse/cercle o que
encercla a les dues figures..
 3.- L’ANÀLISI FORMAL

C) SUPERFICIES

Amb Canova, l´epidermis pètria

aconsegueix unes qualitats tàctils
de gran delicadesa i suavitat.

Canova triava el marbre més blanc,

acabada l’obra el polia amb pedra
volcànica, calç i àcid, fent-lo lluir com pell
real. Dona suavitat a un material dur.

La falta de policromia s´ha d´entendre

des de la percepció errònia, que es tenia
durant el neoclassicisme, segons la
qual a la Grècia clàssica es valorava la
puresa blanca del marbre
 3.- L’ANÀLISI FORMAL

LA LLUM

La llum,
llum il·lumina tota l’escultura,
lliscant suaument per les
superfícies dels cossos fent-los
brillar.

Hi ha un contrast entre la base

rugosa i les figures polides i
brillants, creant zones de clarobscur
 3.- L’ANÀLISI FORMAL

D) EL RITME

L’obra presenta un dinamisme reposat i equilibrat , allunyat de la força dramàtica i de

la tensió del Barroc.

Les postures de les mans (ell li agafa el pit,

ella passa les mans per darrera el cap
d’Eros) realcen aquest dinamisme alhora
que remarquen el caràcter apassionat i
eròtic de l'escena (no estic d’acord).

Canova aconsegueix reflectir el moviment,

malgrat ser matèria inerta.
 3.- L’ANÀLISI FORMAL

Amb aquest gestos que manifesten un dinamisme equilibrat Canova aconsegueix

centrar l’atenció de l’espectador en el gest d’apropament dels dos rostres. (centre
de la composició)
 5.- ALTRES CONSIDERACIONS

5.- ALTRES CONSIDERACIONS

MODELS I INFLUÈNCIES

L’obra de Canova té com a referent el món clàssic,

que ell havia estudiat a través de l'estatuària
clàssica i com una reacció contra els excessos del
decorativisme rococó.

La seva obra va exercir una gran influència entre

els integrants del moviment neoclàssic, gràcies al
prestigi i la fama internacional que va tenir.

No obstant això, la seva particular sensibilitat,

va sobrepassar els estrictes principis
neoclàssics, manifestant una sensibilitat que,
de vegades, resulta propera al Romanticisme.

A Espanya, el seu ideari artístic va ser seguit per

alguns alumnes pensionats a Roma, com, per
exemple, el català Damià Campeny
Lucrècia
Damià Campeny: (1804)