CAPELLA DE SAN PIETRO IN MONTORIO

FITXA TÈCNICA
Títol: Capella de San Pietro
Autor: Donato Bramante
Cronologia: 1502
Tipologia: església
Material: pedra, marbre i granit
Estil: renaixentista
Localització: Roma (Itàlia)

1) CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

Cronologia → 1502 (Cinquecento)

Políticament → trobem un mosaic de petites ciutats-estat com Florència, Pisa, Milà i Màntua. El poder està en mans
dels aristòcrates o banquers i ,a la Florència del s XV i inicis del XVI, concretament trobem la família Medici. Roma
comença a prendre el relleu polític i cultural a Florència.
Culturalment → cal destacar la cultura humanista del moment que fa una revisió crítica dels valors medievals donant
com a resultat una recuperació dels valors de l’antiguitat clàssica. Es recupera doncs l’antropocentrisme (home al centre
de totes les coses).
Artísticament → és important l’aparició dels mecenes. L’artista deixa de ser considerat un artesà membre d’un gremi
per passar a tenir consideració d’un intel·lectual.

2) CARACTERÍSTIQUES DE L’ART MODERN: RENAIXEMENT I MANIERISME

Generals

Renaixement:
- Ideològicament el Renaixement suposa la recuperació de l’Antiguitat clàssica i els seus valors. Hi va influir molt el corrent
ideològic, filosòfic i cultural de l’Humanisme.
- En l’art hi ha una renovació dels sistemes de representació amb el desenvolupament i aplicació de la perspectiva artificial.
- Aplicació dels mòduls per transformar els espais arquitectònics segons les proporcions de l’ésser humà = Antropocentrisme.
- Socialment es va passar de la figura de l’artista artesà a la figura de l’artista creador.
- Important l’aparició de la figura del mecenes.
Manierisme:
- Els principis del Renaixement segueixen vigents però al s XVI sorgeix el Manierisme = estil que trenca amb els cànons formals i
busca noves formes d’expressió formal i conceptual. Art frívol, refinat i luxós.
- Distorsió de les figures, creació d’espais irreals, ús de colors molt clars o molt vius.
- Temes preferentment fantàstics o esotèrics i també eròtics o cortesans.

Arquitectura Escultura Pintura

Renaixement quattrocento: Renaixement quattrocento: Renaixement quattrocento:

- Atracció per l'arquitectura clàssica
(cànons clàssics de l’antiga Roma).
- S'utilitzen els tres ordres grecs
(dòric, jònic, corinti) + el romans
(toscà i compost).
- S’utilitzen l’arc de mig punt, la volta
de canó i la cúpula de la mitja
taronja.
Renaixement cinquecento:
- Decoracions de figures meitat
- Evoluciona però inspirada en els
models clàssics.
- Formalment es caracteritza per
la proporcionalitat (canon 9
caps)
- Temes: bíblics, nus, mitològics,
retrat de bust i retrat eqüestre.
- Materials: marbre, bronze, fusta,
pedra, guix i terracota vidriada.
Renaixement cinquecento:
- Representació de les figures cada
cop més realista però seguint cànons
clàssics.
- Composicions harmòniques sovint
disposades en forma triangular.
- Es dona molta importància al dibuix.
- Tècniques: fresc, tremp i oli.
Renaixement cinquecento:
- Es consolida la tècnica de la pintura a
l’oli.
 animals, meitat humans + motius
vegetals = grotescos.
- Se segueix amb la normativa
clàssica.
Manierisme:
- Alteració de la morfologia dels
ordres arquitectònics establerts =
arquitectura experimental i
escenogràfica.
- Poc funcional.
- Naturalisme i tendència al
monumentalisme.
- Ús d’un sol bloc de pedra.
- Predomini de línies corbes
(serpentinata grega) =
dinamisme
Manierisme:
- Ús de més d’un bloc de pedra.
- Multifacialitat.
- Canon allargat i ús de forma
helicoïdal
- S’utilitza el clarobscur.
- Da Vinci introdueix l’esfumato i la
perspectiva aèria.
Manierisme:
- Disputa entre el color i el dibuix.
- Escola veneciana:
_ Pèrdua contorns del dibuix.
_ Exaltació de la riquesa.
_ Valoració del paisatge.
_ Distorsió de les figures.
_ Ruptura de la simetria renaixentista.

3) ANÀLISI FORMAL DE L’OBRA

Estil → Renaixentista
Tipologia → església. Edifici pel culte.

Integració urbanística → el temple es troba a l’interior del claustre rectangular del monestir de San Pietro.

Material i tècnica constructiva → El material és pedra, marbre i granit. Si bé és una església petita, els
nombrosos càlculs geomètrics i de proporcions que va fer en Bramante, junt amb una concepció pictòrica
de la llum que genera clarobscurs a l’interior, aconseguís una sensació de monumentalitat en la seva
construcció.

Descripció formal
Planta: la planta és centralitzada i circular.

Espai exterior: el temple es divideix en dos pisos. El primer pis comença amb una escalinata que delimita el
peristil de 16 columnes d’ordre toscà. Damunt d’aquestes columnes s’aixeca un entaulament clàssic
format per un arquitrau, un fris dividit en mètopes i tríglifs i una cornisa. El segon pis s’inicia amb una
balustrada que encercla un cos cilíndric dotat de finestres cegues i nínxols, damunt d’aquests s’aixeca una
cúpula de mitja esfera que al capdamunt té una llanterna rematada amb una creu.

Espai interior: cel·la circular amb pilastres adossades sobre una cripta on es suposa
es va alçar la creu del martiri de Sant Pere. Al costat oposat de l’entrada hi ha un
altar petit pensat per celebracions litúrgiques poc nombroses

4) SIGNIFICAT I FUNCIÓ

Significat→ La tipologia circular va ser triada per Bramante degut a la creença

neoplatònica que afirmava que a Déu li correspon la forma geomètrica més
perfecta: l’esfera. Per això aquest temple és considerat el temple platònic ideal i la
seva cúpula representa el trànsit del món terrenal al celestial.

Iconografia/tema → En el fris hi trobem imatges amb l’instrument del martiri de Sant

Pere i amb objectes de la litúrgia cristiana.

Funció → finançat pels Reis Catòlics es va alçar per commemorar el martiri de Sant Pere. La funció és
commemorativa i religiosa.

5) MODELS I INFLUÈNCIES

Models → Basat en el tholos grec (temple circular grec) una clar referència la trobem en el Panteó de Roma.
Influències → L’obra es va convertir en un model clàssic a imitar durant tot el Cinquecento, sent inclús pintat en
una obra posterior d’en RAFAEL.