Tema 1- L’ANTIGA GRÈCIA

1. L’arquitectura grega:

1.1 Context històric

ELS ANTECEDENTS: CRETA (2000-1500 aC.) PALAU DE CNOSSOS
Reconstrucció palau de Cnossos
ELS ANTECEDENTS: MICENES ( 1400-1200 aC)
Megaron: antecedent estructural del temple grec.

CONTEXT HISTÒRIC DE L’ART GREC

-1200aC ➜ desaparició civilització micènica i grans moviments de població (colonització Àsia
Menor).
-Entre els segles XII i VIII aC ➜ llarg perìode de decadència.
-Segle VIII ➜ signes de recuperació: Homer i Hesíode, reaparició escriptura (segona
colonització: Mediterrània occidental i costes Mar Negra).
-Segles VII i VI aC ➜ evolució de moltes polis cap a la democràcia. -Segle V guerres mèdiques:
Atenes, esplendor i domini, època de Pericles.
-431-404 aC ➜ guerra del Peloponès: pèrdua de l’hegemonia d’Atenes.
-Filip II i Alexandre el Gran(330 aC) Conquereixen territori grec i comença l’expansió fins a
l’Índia. -323 aC (mort Alexandre): Macedònia,Àsia i Egipte ➜ conquerits per Roma entre segles
II i I aC.

1.2 La periodització de l’art grec

-El període arcaic (segles VII- VI aC), etapa amb indagacions artístiques, en paral·lel al
desenvolupament de les polis.
-El període clàssic (500-323 aC), moment d’equilibri i perfecció en l’art, que s’inicia amb
l’hegemonia d’Atenes, arran de les guerres mèdiques,,i acaba al final del regnat d’Alexandre el
Gran.
-El període hel·lenístic (323-31 aC), etapa d’importants canvis polítics, socials, culturals i
artístics, que comprèn des de la mort d’Alexandre el Gran fins a la incorporació d’Egipte i Orient
a l’Imperi romà, els centres artístics eren ciutats de la perifèria: Rodes, Alexandria o Pèrgam,
gust per la grandesa, l’exaltació i la propaganda del poder.

1.3 La concepció grega de l’art

L’art grec es basa en la realitat i la raó.
L’home és la mesura de TOTES les coses.
La religiositat grega és un sentiment de relació amb la divinitat molt propera.
La concepció de l’art com a recerca de la bellesa.
Característiques generals de l’art grec
-Racional: les regles de l’art són fruit de la reflexió, no de la tradició
-Naturalista: l’art aspirava a imitar la natura amb fidelitat
-A escala humana: no era un art colossal, sinó a la mesura de l’ésser humà
-En progrés continu: els artistes van indagar i l’art va evolucionar amb el temps, lliure de
convencionalismes i rigideses.
-Bell: com tot l’art antic, tenia una finalitat pràctica, però també perseguia la bellesa, entesa
com a ordre, harmonia i proporció.

1.4 Característiques generals de l’arquitectura grega

-Arquitectura al servei de la comunitat i a escala humana.
-Sistema constructiu: arquitravat.
-La columna prevalia sobre el mur com a element sustentador, el mur era un element de
tancament.
-Era una arquitectura de valors escultòrics perquè va otorgar més importància a l’aspecte
exterior que a l’espai interior.
-El seu concepte racional de bellesa exigia que cada part de l’edifici estigués en proporció i
harmonia amb el conjunt, d’on va sorgir el principi fonamental de l’ordre arquitectònic.

1.5 El llenguatge arquitectònic : els ordres

L’ordre dòric
-Va sorgir a la península,és fort, voluminós i sobri en la decoració.
a) La columna no té base, el fust és robust i amb arestes vives, i el capitell és molt senzill, format
per un equí en forma de coixí i un àbac quadrat.
b) L’entaulament consta d’un arquitrau indivís, un fris amb mètopes i tríglifs que s’alternen en
un ritme concordat amb les columnes, i una cornisa superior.
c) Els primers temples es van construir en fusta.

L’ordre jònic
-Aquest ordre es va originar a l’Àsia Menor (Jònia) i reflecteix el gust d’Orient per l’ornament. a)
La columna té base, el fust és més prim i amb canaletes de vora roma, i el capitell està decorat
amb volutes sota un àbac molt prim.
b) L’entaulament presenta un arquitrau generalment dividit en tres franges horitzontals, un fris
continu sense divisions i una cornisa.

L’ordre corinti
-L’ordre corinti, finalment, va aparèixer a finals del segle V aC i va ser molt utilitzat des
d’aleshores, en particular pels romans.
a) No és pròpiament un ordre nou, sinó una versió més ornamentada de l’ordre jònic, amb un
nou tipus de capitell, que té forma de campana invertida, amb caulicles( petites volutes a les
cantonades) i fulles d’acant.

1.6 Edifici més important de les ciutats gregues

El temple grec
a) Edifici més important de l’arquitectura grega.
b) Funció: allotjar-hi una divinitat i les seves pertinences, el culte als déus es desenvolupava al
voltant d’un altar pròxim a l’aire lliure.
c) Planta rectangular (origen mègaron micènic) amb teulada alta a dues aigües i un pòrtic
frontal. També pot ser circular(tholos).
d) Divisió en tres espais: naos, pronaos o cel·la i opistòdom.
e) Classificació segons nombre de columnes i situació d’aquestes.
f) Per arribar a l’harmonia i la bellesa de les formes: correccions constructives
g) Els primers temples eren de fusta, però des del segle VII es va començar a fer servir la pedra,
treballada en carreus o tambors, que es col·locaven sense argamassa, en tot cas amb grapes
internes.

Les parts més comunes

a) L’estereòbata o plataforma sobre la qual s’alçava, formada per tres esglaons, l’esglaó
superior, on es recolzen les columnes, es denomina estilòbata ( de “stilos”, columna en grec. b)
El nucli central o espai interior del temple, que podia tenir fins a tres estances: naos, pronaos i
opistòdom.
c) Una columnata o peristil, que envolta el nucli central de l’edifici.
d) Una teulada a dues aigües, que genera dos frontons als costats menors.
e) Segons la disposició de les columnes que tinguessin al davant: In antis, pròstil,
amfipròstil,perípter, dípter, monòpter o tolos.
f) Segons el nombre de columnes a la façana: dístils (2), tetràstils(4),hexàstils(6), octàstils(8) o
decàstils(10).

El teatre
L’edifici més innovador i important des del punt de vista arquitectònic, exceptuant els temples
és el teatre, edifici destinat a les representacions d’aquest gènere literari nascut a Grècia.
-El teatre es desenvolupa a partir de:
a) l’orquestra,espai circular on es situa el cor.
b) graderia (koilon o càvea), que aprofita el pendent d’un turó i a la qual s’accedia per dos
passadissos (parodoi).
c) L’escena, edifici tangent a l’orquestra per on entraven i sortien els actors i davant el qual
actuaven.Posteriorment , a molts de teatres es va afegir una construcció semblant a un pòrtic
amb columnes, el proskenion, situada davant de l’escena, que va passar a ser el lloc on actuen
els actors.

L’urbanisme
El gran desenvolupament de l’urbanisme es va produir en el període hel·lenístic, amb la creació
de noves ciutats, com Alexandria (Egipte) o Antioquia (sud Turquia), i la remodelació d’altres
com Pèrgam. En tots els casos es van seguir essencialment les teories hipodàmiques i els
edificis va deixar de ser considerats de forma aïllada, i es van integrar en un conjunt ordenat.

-La idea del plantejament urbà, és a dir, d’ordenar edificis amb una certa racionalitat tendint a
un millor desenvolupament de les funcions urbanes, no és originària de Grècia. A
Mesopotàmia, l’Índia i Egipte trobam una ordenació urbana ja al tercer mil·lenni abans de Crist.
-Els grecs, però, desenvolupen un urbanisme sistemàtic i racional i feren aportacions
fonamentals. Aquest desenvolupament apareix lligat a dos fenòmens històrics:
-Les colonitzacions i la necessitat de crear ciutats de nova planta. La idea dels carrers creuats
en angle recte és la solució més senzilla i pràctica; diverses ciutats de la Magna Grècia
(Agrigent, Paestum) i de l’ Àsia Menor (Milet, Priene) presenten aquest tipus de traçat conegut
com a hipodàmic, en record a Hipòdam de Milet, urbanista i teòric que va difondre aquest tipus
de plànol.
-La participació dels ciutadans en el govern de la polis i la intensa vida comunitària fan
necessària la creació d’espais públics adaptats a les funcions religioses (acropolis, santuaris,
polítiques i econòmiques (àgora)
-Dos tipus d’urbanisme: sistemàtic i orgànic

Els elements urbans bàsics de la ciutat grega són:

a) Els temples
b) La muralla que envolta la ciutat
c) L’àgora, gran espai obert envoltat, de vegades, de pòrtics o stoes i utilitzat com a lloc de
reunió i de mercat.
d) Bouleuterion,edifici on es reunia la bulé o consell dels cinc-cents.
e) Els barris residencials
f) L’àrea destinada a l’oci i les activitats culturals: teatre, gimnàs, estadi..
g) El port i la zona d’activitat econòmica

2. L’escultura grega
2.1 Característiques generals.
-És la manifestació artística que reflecteix més clarament els ideals de la civilització grega:
importància de l’home com a centre de l’Univers i recerca d’un ideal de bellesa basat en
l'equilibri i la proporció.
-El tema central i gairebé únic és la figura humana, que rep un tractament idealitzat.
-Els materials emprats són: marbre, el bronze i les criselefantines.
-Pel que fa a la tipologia trobem escultura exempta, amb preocupació pel volum i pel
tractament de la figura, poc a poc es defuig de la frontalitat; també trobem relleu sobretot en
frontons i frisos.
-L’escultura grega evoluciona progressivament cap a un naturalisme de les formes i escenes.
-L’etapa hel·lenística té una major diversitat estilística,els temes es diversifiquen introduint-hi
les imatges quotidianes i anecdòtiques, les al·legories, el retrat i els grups escultòrics a més dels
temes tradicionals. L’escultura presenta un major dinamisme i les robes es mouen en onades
vigoroses.

Etapes:
Època Arcaica( s VII a.C)
Kouroi i les koral
Escultures antropomorfes exemptes de cos sencer
Frontalitat i rigidesa
Model egipcis
Atletes nus

Època Clàssica (sV- sIV a.C)

Dominada per 3 artistes (artesans): Miró, Policlet i Fídies
Romp la frontabilitat i rigidesa
Imitació perfecta de la natura
Policlet- Representació de la bellesa perfecta
Fides l’escultor més famós de l'època
Decoracions del Pantenó
Centauromàquia

Època Hel·lenisme (s.IV a.C)

Bellesa idealitzada
Perfecciona el naturalisme+Representació d’emocions
Pathos
Moviment
Grup escultòrics
Evolució