1.Catalogació.

Nom: Partenó
Autors: Ictinos i Cal·lícrates (arquitectes), sota la direcció artística de Fídies, responsable dels conjunts
escultòrics i del disseny general de l’Acròpoli.
Cronologia: 447-432 a.C. (s.V a.C.).
Dimensions: 69,5 x 35 (planta).
Localització: Acròpoli d’Atenes (Grècia), amb elements escultòrics al Museu Britànic (Londres), al Museu
del Louvre (París) i al Museu d’Atenes..
Tipologia: Edifici religiós (temple).

2. Context històric i cultural.

Espai i temps. L’obra està situada a l’Acròpoli d’Atenes. Es va construir al segle V a.C.

Característiques de l’època. La ciutat consolidarà la seva hegemonia sobre la resta de les polis
gregues entre les Guerres Mèdiques (490-478 a.C.) i les del Peloponès (432-404 a.C.). Un cop derrotats
els perses va organitzar una aliança defensiva (Lliga de Delos) i va acabar administrant les
contribucions que les altres polis feien a la defensa comuna. Això va incrementar el poder atenès, però
també l’hostilitat creixent de la resta de polis.
 L’economia atenesa era esclavista i es basava en l’artesania i el comerç marítim.
 La societat estava dividida en homes lliures, metecs (estrangers) i esclaus. Les dones no gaudien
de drets polítics i estaven subordinades a l’autoritat masculina.
 Pel que fa a la política, Pèricles, dirigent polític democràtic d'Atenes va governar la ciutat (461-
429) a l’època del seu màxim esplendor. La democràcia atenesa era limitada. Només els homes
majors de 25 anys i fills de mare atenesa tenien plenitud de drets polítics (20 % població).
 A nivell cultural, es desenvolupa la filosofia com a eina de coneixement racional i l’ètica com a
instrument de reflexió sobre el comportament humà. Paral·lelament, Èsquil, Sòfocles i
Eurípides van configurar la tragèdia grega representada als teatres. Heròdot i fonamentalment,
Tucídides van formular un concepte d’història amb base científica.

Relació de l’obra amb l’època. Pèricles va encarregar Fídies la reconstrucció de l’Acropolis, en

agraïment per l'ajut de les divinitats a la derrota dels perses que havien arrasat l’antic conjunt de
temples al 480 a.C.

3. Anàlisi.

3.1 Anàlisi tècnic i formal.

Descripció. Edifici religiós (temple) de planta rectangular i un sol nivell. Temple octàstil (8 x 17
columnes), perípter, amfipròstil sobre un estereòbat de 3 graons. Té una façana rectangular coronada
per un frontó triangular.

Materials. Els materials utilitzats eren els típics del classicisme: marbre pentèlic blanc, ferro i fusta per a
la coberta. Les grapes metàl·liques per lligar els arquitraus o llindes.

Sistema constructiu. Arquitravat.

Elements de suport i suportats. Les columnes externes del temple sostenen l´entaulament
horitzontal disposats en tres franges format pel arquitrau, el fris i la cornisa que recorren tot el perímetre.
Juntament amb el mur de la cel·la i les columnes interiors sostenen la coberta de fusta a dues aigües o
vessants determinada pels frontons triangulars de les façanes.

Espai interior. A l’edifici s’accedeix per un estereobàt. Entre les columnes exteriors i una filera paral·lela
hexàstila es crea el pronaos o vestíbul d’entrada). Dona accés a la cel·la o naos on es situava l´estàtua
d´Atena, envoltada per una columnata dòrica en forma de U a dues alçades. A la part posterior de la cel·la
es situa l’opistodomos suportat per 4 columnes jòniques que guardava el Tresor de Delos i acollia la sala
de les verges on es dipositaven les ofrenes.
El temple s´organitza al voltant de la cel·la de la divinitat que presenta només una obertura orientada a la
façana est. L’interior només es ben il·luminat en sortir el sol, que projectava els seus primers rajos
sobre l’escultura d´Atena.

Composició i ritme. Es tracta d’un edifici simètric, només alterat per la decoració escultòrica. . És
un conjunt harmònic i equilibrat gràcies als eixos horitzontals i verticals dominants que són coronats
per un frontó triangular. Presenta unes proporcions clàssiques en la seva planta (8 x 17) columnes i la
utilització del nombre auri alhora de dissenyar les proporcions del rectangle que determina la façana.
La successió de columnes i de l’alternança tríglifs / metopes aporten ritme i les escultures trenquen
la monotonia.
L’element diferenciador més important respecte a d’altres temples és el un conjunt de correccions
realitzades per tal d’evitar les distorsions òptiques produïdes per l’efecte de la perspectiva en la visió
humana. L’estilòbat i l’entaulament es corben al centre cap amunt per evitar la sensació
d´enfonsament. Les columnes, amb l´èntasi dòric, intenten evitar la sensació de concavitat (aprimament).
Conforme s’allunyen del centre, les columnes tenen un diàmetre superior i estan més pròximes. Les dels
extrems estan lleugerament inclinades cap l´eix del temple per vèncer la sensació de fragilitat. A més,
estan lleugerament inclinades cap endins respecte el teòric pla frontal per evitar en aquest cas la sensació
d´abocament. Pel que fa a les escultures, presenten un relleu més gran en les seva part superior, per
tal de vèncer la tendència a l´escorç en ser contemplades des de baix.

Espai exterior. Està ubicat en la part més elevada de l´Acropoli, espai sagrat que coronava la ciutat
d´Atenes. S´arribava per la Via Sacra o de les panatenees. Va ser concebut per ser vist obliquament, des
dels Propileus, no frontalment. Al conjunt destacaven:
 Els Propileus (437-432 a.C.). Eren l’entrada al conjunt. Fou construït per Menèsicles en marbre
blanc. Els propileus aprofitaven el desnivell del terreny. Constaven d´un doble pòrtic rectangular,
exterior i interior (dòric, hexàstil) amb 6 columnes jòniques disposades perpendicularment de forma
que creaven dues naus. Dues ales laterals envoltaven l´entrada i en elles s’haurien d’haver
instal.lat una biblioteca i una pinacoteca.
 Al conjunt de l’Acròpoli també destacava l’escultura en bronze desapareguda d’Atena Promakos
(la que lluita en primera línia de combat).
 L’Erectèon d’ordre jònic amb planta irregular i diferents nivells situat als antics llocs de culte.
Conservava espais dedicats als reis mítics d’Atenes, a Posido i Atena. També comptava amb la
singular tribuna de les cariàtides.
 El temple d’Atena Niké, una petita joia jònica tetràstila que presideix l’entrada, la construcció del
qual coincideix amb les Guerres del Peloponès. Contenia la imatge de la deessa desproveïda de
les ales pels atenesos amb la intenció d’evitar que la victòria marxés de la ciutat.

3.2 Anàlisi estilístic.

Estil i característiques. Pertany l’estil grec clàssic (s. V a.C.) i a l’ordre dòric.. L’obra respecta els
principis bàsics: equilibri, harmonia i un concepte de bellesa relacionat amb la perfecció geomètrica
(proporció). La columna presenta estries (aresta viva) i no té base, i un capitell sense decoració està
format per l’equí (tronc de conus) i l’àbac (paral·lelepípede). Hi ha una preocupació per les proporcions
matemàtiques (nombre auri).
Pel que fa a les obres escultòriques, les metopes transmeten violència, dinamisme i realisme, mentre
que les dels frontons i el fris de la cel·la presenten dels principis de l’art grec clàssic: la representació d’una
bellesa idealitzada, el moviment elegant i la serenitat expressiva. Utilitzen la tècnica dels draps molls.
Autors i escola. Ictinos i Cal·lícrates van formar part de l’equip que va reconstruir l’Acròpoli sota la
direcció artística de Fídies. El gran mèrit dels autors és el de introduir tot el conjunt de correccions
arquitectòniques per evitar la distorsió que la perspectiva pot generar en la visió humana. Cal·lícrates fou
també el dissenyador del temple d’Atena Niké.

Influències. El Partenó és la culminació de l’estil dòric. El model de temple grec influirà en l’art romà,
del renaiement i en el neoclassicisme. A nivell ornamental, destaquen els relleus la processó de les
Panatenees que amb el seu estil realista i naturalista influirà en obres com l’Ara Pacis Augustae (Roma).

Valoració crítica (recepció). El conjunt de l’Acròpoli ha estat i és un símbol del poder d’Atenes i de la
cultura grega des del moment de la seva construcció.
Els almogàvers, que van dominar el ducat d'Atenes (1310-88) hi van establir-hi una guàrdia d’honor
permanent. Va tenir un període de decadència durant la dominació otomana. El 1687, quan era utilitzat
com a arsenal de l'exèrcit turc, un bombardeig de la flota veneciana, el va destruir en part. L'erosió, els
terratrèmols i l'abandonament van deteriorar encara més l'edifici.
A principis del s. XIX, el diplomàtic Lord Elgin va adquirir part de les escultures que, posteriorment, serien
venudes al govern britànic i exposades al Museu Britànic de Londres amb el propòsit de ‘salvaguardar’ el
patrimoni.
Els refinaments òptics el fa passar per davant d’obres similars. En l'actualitat està reconegut com a
Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO, agència de l'ONU que s'ocupa de l'educació i la conservació i
promoció del patrimoni cultural que, precisament té un logotip inspirat en el model de temple grec.

3.3 Anàlisi del contingut.

Funció. El Partenó té en origen una funció religiosa dedicat a Atena, protectora de la ciutat. Alhora té
una funció política. El temple grec servia per allotjar les imatges de la divinitat. Les cerimònies es feien
a l'exterior. A més, es custodiava el tresor de la Lliga de Delos. Al s. VI es va reconvertir en una església
cristiana i al s. XV, després de la invasió otomana, en una mesquita i fins i tot en un arsenal. En
l’actualitat constitueix el símbol i un dels atractius turístics més destacats de la ciutat.

Ornamentació i iconografia. L’obra incorpora elements decoratius escultòrics, als frontons, les
metopes i el fris de la cel·la. Uns acroteris remataven els extrems del frontó a la part superior. El Partenó
era policrom: roig, blau i marró, incrustacions daurades i blanc (marbre).
Entre les obres que complementen l’edifici, destacaven:
 l’estàtua exempta d´Atena Partenos (dempeus i amb uniforme de guerra) era criselefantina (or i
ivori) i s’il·luminava en sortir el sol. Tenia una alçada de 12,8 m. L'estàtua d'Atena lluïa una esfinx al
cap (símbol de la protecció), el cap de la Medusa vençuda sobre el pit i sostenia a la mà dreta una
niké (victòria alada) i a la dreta un escut amb una serp.
 Els altrelleus del frontó est representava el naixement d´Atena del cap obert de Zeus i en
presència d´altres divinitats. Els del frontó oest, la lluita entre Atena i Posidó pel domini de l´Àtica.
 Les mètopes reprodueixen en relleu escenes de la gegantomàquia, l´amazonamàquia i la
centauromàquia.
 Al fris de la cel·la es representen uns baixrelleus (<5 cm. gruix) amb la processó de les
panatenees (noies de l´aristocràcia que bordaven un peplos o vestit com a ofrena a la deessa).

Contingut i significat (iconologia). El Partenó és un temple consagrat a la deessa Atena, protectora de

la ciutat. Inclou d'altres episodis mitològics com ara gegantomàquia, l´amazonamàquia i la
centauromàquia, que descriuen el triomf de les divinitats (el bé, el cosmos) sobre les forces del mal
(el caos). La processó de les panatenees, acompanyades per gran part de la societat atenesa reflecteix la
importància de la ciutadania que conviu amb les divinitats al mateix temple.
Representa indirectament l'esplendor de la Grècia clàssica i, en especial de l’hegemonia de la ciutat
d'Atenes després de la victòria sobre els perses a les Guerres Mèdiques (479 a. C.).