TEATRE D’EPIDAURE

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
b. Context històric i cultural
El Teatre d'Epidaure es va construir el 350 aC i està situat a l’època clàssica. Aquesta va ser
una època de gran esplendor de la cultura grega. Atenes va ser reconeguda durant aquest
període com a gran capital cultural i artística.

Després de la fi de la guerra del Peloponès (431 - 404 aC), que va enfrontar Atenes i
Esparta en una guerra civil, hauran de recuperar-se de la profunda crisi en què queden
sumides i es va percebre la necessitat d'una autoritat forta. En aquest context s’inicia
l’expansió del Regne de Macedònia sota el regnat de dos monarques, Fil·lipo II i Alexandre
el Gran.

Aquest va ser el període de màxima esplendor de l’art grec, i alguns dels artistes més
importants van ser Policlet, Fídies, Miró i Praxíteles. També va ser el moment de dramaturgs
com Sòfocles i Eurípides, i de filòsofs com Sòcrates, Plató i els sofistes.

c. Entorn i integració urbanística

Els teatres a Grècia, es construeixen associats als temples, en ciutats i santuaris, per tant,
el teatre d’Epidaure està dintre del santuari d’Epidaure. És el lloc on fou enterrat el mític
Asclepi, deu de la medicina.

2. ANÀLISI FORMAL
a. Elements tècnics i estructurals
El material utilitzat és la pedra. L'edifici estava totalment integrat a la natura que l'envoltava i
respectava el desnivell de la muntanya, que fa d'element de suport. Per evitar esllavissades
es van fer uns murs de contenció que van permetre construir les darreres filades de
graderies.

La planta és semicircular i el seu aforament és per a 15.000 espectadors. És el teatre més

gran de la Grècia clàssica.

c i d. Espai interior i exterior

El teatre es divideix en tres parts ben diferenciades:

1. Els edificis de l’escenari:

- El prosceni, que era la plataforma on els actors representaven el seu paper.
 - L’escena, un edifici que servia de decorat arquitectònic, de vestidors per als
actors i de magatzem.

2. L’orquestra, espai circular amb el terra de sorra on cantava i ballava el cor, amb
l’altar de Dionís al mig.

3. La graderia o càvea, és on seien els espectadors. A cada costat hi havia els

accessos per on el cor entrava a l'orquestra, anomenats pàrodes. L’interior de la
càvea estava dividit en dues zones per un passadís horitzontal anomenat diazoma.

La part inferior de la càvea té 13 escales radials que porten al diazoma. La part

superior en té 23 més que permeten desplaçar-se per les 34 grades.

A la primera filera hi havia els seients amb respatllers per als magistrats i persones
de rellevància, la resta eren per als ciutadans.

3. ANÀLISI CONCEPTUAL
Significat i funció
El teatre a Grècia estava relacionat amb els actes rituals en honor a Dionís (déu del vi i la
festa), tal com explica la presència d’un altar dedicat al déu al mig de l'orquestra. Així doncs,
tenia una funció religiosa, però també lúdica i pedagògica.

Models i influències posteriors

Il·lustra l’evolució de l’arquitectura clàssica cap a l’hel·lenística (alçament del prosceni,
càvea més gran). Va ser el model que van seguir teatres posteriors grecs (Teatre de
Segesta, Sicília) i romans, encara que aquests evolucionen en l’orquestra i l’escena.