Nom: Agustín Vera Faustino

Curs: 1º Batx C
Tutor: Guillem Gracià Mur
Matèria: Grec

1
 INDEX

INTRODUCCIÓ .................................................................................................. 3

EPIDAURE......................................................................................................... 4-5

1. TOPOGRAFIA......................................................................................... 6

2. ORIGEN I CONTEXT.............................................................................. 7-9

3. DISTRIBUCIÓ DELS PRINCIPALS EDIFICIS I CONSTRUCCIONS.... 10

a) TEATRE D'EPIDAURE...................................................................... 10-13

b) SANTUARI DE ASCLEPI.................................................................. 14-15

c) THOLOS............................................................................................ 16

4. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA.............................................................. 17

SANTUARI DELS GRANS DÉUS DE SAMOTRÀCIA...................................... 18-19

1. TOPOGRAFIA........................................................................................ 20

2. ORIGEN I CONTEXT............................................................................. 21-23

3. DISTRIBUCIÓ DELS PRINCIPALS EDIFICIS I CONSTRUCCIONS... 24-28

4. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA.............................................................. 29

DÍDIMA.............................................................................................................. 30-31

1. TOPOGRAFIA........................................................................................ 32

2. ORIGEN I CONTEXT............................................................................. 33-35

3. DISTRIBUCIÓ DELS PRINCIPALS EDIFICIS I CONSTRUCCIONS.... 36-38

4. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA............................................................. 39

CONCLUSIONS............................................................................................... 40

2
INTRODUCCIÓ

Els grecs, a diferència dels imperis Teocràtics i centralitzats d'Egipte, s'organitzaven

en petites comunitats independents anomenades Polis.
L'home és la mida de totes les coses. Això exemplifica la importància de l'home com
a eix central de la cultura grega. Els déus s'humanitzen tant en la forma com en els
sentiments, a l'art, l'home també serà el centre i la principal font d'inspiració.
Grècia representa el naixement de la filosofia i el pensament racional, l'home no es
conforma amb les explicacions màgiques de la natura, sinó que intenta comprendre-
les. Això es veu bé a les escultures, on es busca la realitat i la raó.
A partir del segle V comença l'època clàssica. Atenes implanta la democràcia
basada en la participació política de tots els ciutadans. A la democràcia atenesa els
ciutadans formaven part de l'assemblea en què es decidia la pau, la guerra, els
pactes i aliances; s'aprovaven lleis i nomenaments. La participació democràtica es
negava a dones, esclaus i estrangers.

3
EPIDAURE

4
L'antiga ciutat d'Epidaure era a la península d'Aktí (avui anomenada Nisí) a pocs
kilómetres del santuari. Era una petita ciutat grega de l'Argòlida, península al nord-
est del Peloponès, i es conèix principalment pel seu santuari d'Asclepi, que es troba
a uns 8 km a l'oest de la ciutat, i pel seu teatre, que acull representacions teatrals
encara als nostres dies. El seu nom prové de la locució grega epitis aures (“sobre la
brisa”). La ciutat apareix citada per Homer en el famós Catàleg de les naus del Cant
II de la Ilíada ia ella es refereix el poeta com a «Epidaure, la de les bones vinyes».
Era una de les principals ciutats comercials del Peloponès, tant és així que
disposava de colònies a les illes d'Égina, Kos, Kàlimos i Nísiros. Epidaure sempre va
apostar pel règim oligàrquic, cosa que la va fer, d'una banda, guanyar-se les
simpaties d'Esparta fins a la formació de la Lliga Aquea, i de l'altra, guanyar-se
l'enemistat d'Argos, la capital de l'Argòlida, una vegada a aquesta es va instaurar la
democràcia.
Des del 2011 és un dels municipis de la unitat perifèrica d'Argòlida.

5
TOPOGRAFIA

Coordenades geogràfiques d'Epidaure:

Latitud: 37.5958, Longitud: 23.0769
37° 35′ 45″ Nord, 23° 4′ 37″ Est

Superfície:
33.806 hectàrees
338,06 km²

Altitud:
326 m

Clima:
Clima mediterrani (Classificació climàtica de Köppen: Csa)

6
ORIGEN I CONTEXT

Al segle VII aC, Proclés, tirà d'Epidaure, va tenir una molt bona idea perquè els
argius no intentessin sotmetre'ls. Hi havia un antic assentament dòric que havia
sobreviscut a la frontera entre els territoris d'Epidaure i els d'Argos, concretament al
cim de la muntanya Kinortion, i hi va aixecar Proclés un santuari en honor d'Apol·lo,
el déu favorit dels corintis, tradicionals enemics dels argius.

 Προκλῆς (Proclés)

Aquí s'adorava Apol·lo sota l'epònim de Maleatas, nom que tenia relació amb el
d'una antiga divinitat grega que havia rebut culte al lloc durant segles. Restes
d'aquest santuari antic han sortit a la llum a prop de l'Asclepeion d'Epidaure.
Automàticament, els d'Epidaure es van guanyar l'amistat i la protecció dels corintis. I
per si això fos poc, Proclés va casar la seva filla Mélisa amb Períandro, el cèlebre
tirà de Corint. I així va ser com, després del culte a Apol·lo a la regió, va sorgir com
una lògica continuació el culte a Asclepi, el fill del déu. Aquest centre de culte va
aconseguir ràpidament un gran prestigi entre tots els habitants del Peloponès.
Al voltant del segle VI aC, el culte a Asclepi i les aigües dels generosos brolladors
de la muntanya Kinortion es van traslladar a la vall, sense que deixés de funcionar el
santuari de la muntanya.

7
 Ασκληπιός (Asclepi)

La ciutat va participar a la Segona Guerra Mèdica amb l'enviament de naus a les

batalles d'Artemisio i Salamina i tropes de terra a Platea. En acabar la contesa,
Epidaure es va aliar amb Esparta i va entrar a formar part de la Lliga del Peloponès.
Ja en els prolegòmens de la guerra del Peloponès la veiem subministrant trirrems a
Corint. En plena guerra, el 419 aC, els argius, els seus tradicionals enemics, van
intentar conquerir la ciutat però van ser rebutjats.

8
Al segle IV a.C., el santuari es va convertir en un dels principals llocs sagrats del
món grec. Va ser sotmès a una intensa activitat de construcció des del 380 aC, quan
es van aixecar el temple d'Asclepi, el Tholos, el Teatre i alguns petits temples.
Quan es van introduir els Jocs a les cerimònies anomenades Asclepia es va afegir el
gimnàs, la palestra, l'estadi i la majoria de pòrtics i termes. Epidaure va ser una de
les últimes ciutats del Peloponès a adherir-se a la Lliga Aquea i el 225 a. va ser
presa per Esparta. Més tard, tota la Lliga s'aliaria amb Roma amb què signaria un
tractat de pau el 198 a. Sota domini romà, la ciutat havia perdut tota la seva
importància i era pràcticament el port del temple d'Asclepi. El santuari va ser destruït
pels gots d'Alarico el 395 dC.

9
DISTRIBUCIÓ DELS PRINCIPALS EDIFICIS I CONSTRUCCIONS

TEATRE D'EPIDAURE

És la joia de la corona de l'Argòlida. El teatre d'Epidaure pertany a l'estil grec

hel·lenístic, construït amb pedra, mitjançant el sistema arquitravat (l'estructura es
basa mitjançant línies horitzontals i verticals). Està fet a mida de l'home, rebutja la
monumentalitat i dóna forma artística a l'exterior de les obres arquitectòniques i les
classifica en ordre: El dòric i jònic s'originen al període arcaic i el corinti al clàssic
però utilitzat a l'hel·lenístic. Es tracta del primer teatre grec que ha arribat fins als
nostres dies amb poques modificacions i un dels més famós de l’época grega. És un
edifici amb una funció social, cívica i cultural construït per Policlet el Jove a finals del
segle IV aC.

Consta de tres parts essencials: escena, orquestra i graderío. L'escena es troba a

nivell de terra i s'hi empren decoracions giratòries en forma de prismes triangulars.
L'orquestra és la part dedicada al cor; té planta circular i al centre s'alça l'estàtua
dedicada a Dionisos, déu en honor del qual se celebra la festa.
Es va fer servir un desnivell natural del terreny de 24 metres per edificar una petxina
de 120 metres de diàmetre que es divideix en dues zones.
La part inferior de l'hemicicle està dividida en 12 cuneus amb una trentena de
graderies cadascun mentre que a la zona superior es troben 22 cuneus amb 20
graderies cadascun. En total podía albergar fins a 15.000 espectadors que
disposaven de dos tipus de seients: els del poble consistent a les pròpies grades i
els de les personalitats polítiques, amb respatller i braços.

10
L'edifici podia albergar, després de la construcció d'un terraplè i de grades
suplementàries, 12.000 espectadors. Es compon d'una orquestra (l'escena) circular
de terra batuda de gairebé 20 m de diàmetre, envoltada per una graderia
semicircular, dividida en dos nivells per un passadís, el diazoma. El nivell inferior
compta amb 32 files de grades, dividides en 12 kerkidès per 11 escales. El nivell
superior compta amb 20 files de graus i 22 kerkidès. Les graderies existeixen encara
en gran part. L'edifici de l'escena és de pedra i està dotat d´un pis, amb dues
sortides laterals proveïdes de portes.
L'acústica del teatre d'Epidaure és excepcional: des de la part més alta de les
grades es poden sentir els actors parlant en veu baixa. Actualment encara tenen lloc
representacions. Es creu que aquest teatre va poder assolir una capacitat límit de
més de 14 000 espectadors en total, la qual cosa el converteix en un dels teatres
antics més grans i amb més aforament.

L'edifici ha esdevingut el símbol del teatre grec antic. Algunes cèlebres

representacions modernes inclouen l'actriu Katina Paxinou i la soprano Maria Callas
a l'òpera Medea.

11
És un espai arquitectònic concebut per a la representació d'obres de teatre, com ara
comèdies, sàtires o tragèdies, que van ser un vehicle important per a la transmissió
de la cultura grega. El teatre era un dels espectacles més importants de l'antiga
Grècia amb grans autors com Sòfocles, Eurípides o Èsquil. Albergava
representacions de música, cançons i actuacions dramàtiques que van ser inclosos
en el culte al déu Asclepi.

12
També va ser utilitzat com un mitjà per curar els pacients, ja que a l'antiguitat es
creia que l'observació de les representacions dramàtiques tenia efectes positius en
la salut mental i física.
A l’actualitat, el teatre és visitat per un gran nombre de grecs i turistes al llarg de
l'any. La primera exposició moderna es va fer l'any 1938, es va representar la
tragèdia de Sòfocles, Elettra. Durant la Segona Guerra Mundial els espectacles van
ser cancel·lats, a partir de l'any 1954 les representacions teatrals van començar de
nou a un festival organitzat. L'any 1955 es va establir un esdeveniment anual per a
les representacions d'obres dramàtiques antigues que tenen lloc durant els mesos
d'estiu. El teatre també ha estat utilitzat esporàdicament per albergar importants
esdeveniments musicals. Aquest festival ha estat denominat "Festival d'Epidaure",
durant el qual ha tingut cèlebres representacions modernes. Destacar que per als
grecs el teatre representa una icona nacional i va ser al Teatre d'Epidaure quan l'any
1822 Grècia va proclamar la seva independència de l'Imperi Otomà.
El teatre té una acústica immillorable, ja que des de la fila de seients més allunyada
es pot sentir perfectament allò que es diu a l'escenari i des de qualsevol seient del
teatre, la vista és bona. Finalment, pel seu valor arquitectònic i cultural, el Teatre
d'Epidaure va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1988.

13
SANTUARI DE ASCLEPI

Es troba al costar del Teatre I era també escenari durant els Asclepeia. Al món
clàssic, aquest era un esdeveniment que es realitzava en honor al déu Asclepi,
divinitat de la curació.
El santuari d'Asclepi a Epidaure, era visitat per malalts de tota la Mediterrània per
obtenir el favor del déu i ser curats.

El temple d'Asclepi tenia unes dimensions de 11,76 x 23,06 m. Era perípter, amb 6 x
11 columnes dòriques, i disposava de pronaos i naos. La naos estava enllosada
amb plaques de marbre blanques i negres i tenia un sostre enteixinat de fusta
proveït d'astrágalos, rosetes i fulles d'acant.
Fou construït entre el 375 i el 370 a. per l'arquitecte Teòdot. La decoració de marbre
pentèlic es va dissenyar per l'escultor Timoteu i va ser executada per diversos
artistes. Al frontó occidental es representava una amazonomàquia davant de les
muralles de Troia.

14
Davant del temple hi havia el gran altar, de 15 m de longitud, construït alhora que el
temple, on se celebraven els sacrificis en honor al déu.
L'auge del culte està entre els anys 370 i 250 aC. C. En aquests anys Epidaure
resulta ser un lloc de pelegrinatge que s'omple d'edificis sumptuosos. Al curs del
segle II després de Crist hi ha una gran expansió arquitectònica gràcies a la
generositat del senador romà Antonino. Aquest desenvolupament va continuar
vigent fins al 426 en què l'emperador Teodosi el va fer clausurar juntament amb els
altres santuaris pagans.
El conjunt d’edificis del santuari comprenia sales d’exercicis físics i estades
especials per als malalts. Aquests passaven primer per ritus solemnes de purificació
i després eren conduïts a un edifici especial anomenat enkoimeterion (o pòrtic
d'incubació) on se li apareixia el déu durant el son i li indicava el tractament a seguir.
Es donaven moltes curacions, però sobretot en els malalts psicosomàtics els
resultats eren impressionants i favorables. El tractament no era gratuït, però les
donacions eren assequibles. Any d'inscripció a la UNESCO (1988).

15
THOLOS

Nom: Θόλος της Επιδαύρου - Tholos de Epidaure

Data de construcció: 365-335 a.C.
Estil: Grecia, Periodo Clásico
Arquitecte: Policleto el Joven
Planta: Circular
Nº de Plantes: Una

Realitzat en grans carreus de marbre. La seva funció és per al culte als déus. Es
tracta d'un Tholos o Tholoi que és un temple de manera circular dedicat al déu
Apol·lo.
Es tracta de un tholos períptero d’ordre dóric a les columnes exteriors.Estava
fonamentat sobre tres murs circulars concèntrics, úniques restes del monument que
han arribat fins a nosaltres. Sobre un podi circular escalonat de tres nivells
recolzaven 26 columnes dòriques de 7 m d'alçada que sostenien un arquitrau
circular amb triglifs i metopes, decorades amb relleu i al seu interior hi ha una cel·la
amb columnes d'ordre corinti.

16
BIBLIOGRAFÍA I WEBGRAFÍA CONSULTADES (EPIDAURE) :

• https://es.slideshare.net/desperdicios/teatro-de-epidauro
• http://hartemparrale3.blogspot.com/2010/10/4-teatro-de-epidauro.html
• https://www.ecured.cu/Teatro_de_Epidauro
• https://tropter.com/es/grecia/epidavros/tholos-de-epidauro
• https://museovirtualarte.wordpress.com/2016/10/23/el-teatro-de-epidauro/
• https://es.db-city.com/Grecia--Peloponeso--Epidauro
• https://es-es.topographic-map.com/maps/8yp9/Λυγουριό/
• https://antonioheras.com/patrimonio_humanidad/europa/index1186.htm
• https://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_de_Epidauro
• https://www.grecotour.com/teatro-de-epidauro-grecia
• https://www.vacacionesporeuropa.com/teatro-epidauro-peloponeso-
griego.html
• https://www.sabuco.com/patrimonio/Epidauro.pdf
• https://www.artehistoria.com/es/obra/teatro-de-epidauro
• Micenas,Epidauro-Tirinto -Nauplia – ed. CLIO – Nicos Papayatsis
• Asclepios-Epidauros y su museo – ed. Apollo – Dimitrios Papastamos
• https://auladehistoria.org/teatro-de-epidauro-comentario/
• https://www.grecotour.com/historia-epidauro
• https://plantacentral.wixsite.com › home › grecia---epid...
• https://www.grecotour.com/tholos-epidauro#

17
SANTUARI DELS GRANS DÉUS DE
SAMOTRÀCIA

18
El Santuari dels Grans Déus de Samotràcia és un dels llocs arqueològics més
enigmàtics de tota Grècia. Es tracta de un Complex Temple format per unes
impressionants ruïnes que es troben a l'illa de Samotràcia, a Tràcia, al mar Egeu.
Les antigues observances religioses i rituals que s'hi practicaven eren inusuals i
també era un lloc d'una religió misteriosa. Samotràcia ofereix als visitants una visió
única de la civilització hel·lènica. Ès un dels principals santuaris panhel·lènics i està
construït a l'oest de les muralles de la ciutat de Samotràcia, era independent, com
ho mostra l'enviament d'ambaixadors de la ciutat al santuari durant les festes.

Localització de Samotràcia, juntament amb altres santuaris grecs.

I com a tal era un santuari sagrat, es a dir, un lloc sagrat de culte en l'Antiga Grècia ,
que estava obert a tots els grecs (o no grecs de parla grega) independentment de la
ciutat. Aquests llocs sants van ser sovint objecte de peregrinacions de tot el món
grec.
Normalment, un santuari o santuari pertanyia a la ciutat en el territori de la qual
estava situat. Els santuaris panhel·lènics eren llocs de neutralitat i, per tant, s'usaven
com a llocs neutrals de reunions polítiques entre diferents ciutats-estat gregues,
llocs on se celebraven els Jocs Panhel·lènics i llocs on diferents potències gregues
podien mantenir els seus tresors.

19
TOPOGRAFÍA

L'illa té forma d'una el·lipse i no compta amb ports autèntics, excepte l'escala de
Kamariotissa. Les costes són baixes i sorrenques, però a l'interior les muntanyes
arriben als 1611 msnm a la muntanya Fengari. Alzines, plàtans i arbustos salvatges
abunden a la illa.
REGIÓ:
Mar Egeu
ARXIPÈLAG:
Grup d'illes de l'Egeu
MAR:
Egeu
COORDENADES:
40°30 ' 02. 88 " N 25°31' 48. 36 ' E / 40. 5008 ° n 25. 5301 ° E 40. 5008; 25. 5301
SUPERFICIE: 178km111º1

20
ORIGEN I CONTEXT

Samotràcia, una illa muntanyenca de l'Egeu amb una àrea de 178 km² es va habitar
per primera vegada en el Neolític i després va ser colonitzada per colons grecs
entorn de 700 aC, probablement provinents de Samos. En la literatura, Samotràcia
apareix en la Ilíada d'Homer, quan Posidó s'instal·la en el cim de la muntanya de
l'illa per a veure l'espectacle de la guerra de Troia. La ciutat estava governada per
cinc tribus, de totes les quals Atenea era la patrona, que encunyaven les seves
pròpies monedes.

Παλλὰς Aθήνα (Palas Atenea)

En les guerres perses, sabem que almenys un vaixell va lluitar del costat dels
perses, i va enfonsar un vaixell atenès, durant la batalla de Salamina (480 aC).
No obstant això, després de la victòria grega, Samotràcia es va convertir en un
membre tributari de la Lliga de Delos, l'aliança de les ciutats-estat gregues liderades
per Atenes, des de 478 fins a 404 aC. Durant aquest mateix període, l'illa controlava
un territori (peraea) a la Tràcia continental, on es van establir colònies. Després d'un
breu període en el qual l'illa va caure sota el control de Esparta, Samotràcia va
atreure l'interès de Macedònia.

21
La importància de Samotràcia va augmentar considerablement quan va rebre el
patrocini de la casa reial de Macedònia, un estatus que va continuar durant tot el
període hel·lenístic. El santuari de l'illa probablement estava dedicat als Cabiros (o
Kabitoi, potser fos Hermes o Hefest), o les deïtats no definides conegudes
simplement com els Grans Déus (Theoi Megaloi, dels quals la més prominent era
probablement Axieros, més tard identificada amb Demèter). Aquests déus eren el
focus d'atenció d'un misteriós culte que prevalia per tot el nord de l'Egeu. Segons
Heròdot aquest culte havia estat introduït a l'illa pels pelasgos segles enrere.

Al món grec, l'únic culte més important que aquest era el dels misteris eleusinins.
Els pelegrins venien de lluny a la recerca de protecció, especialment del mar, per
millorar moralment, o per aconseguir una llarga vida o una vida millor després de la
mort. Tal com suggereix el nom, els detalls de les cerimònies que es duien a terme a
Samotràcia segueixen sent un misteri, però sabem que els que entraven per primera
vegada al culte (mystai) duien a terme els ritus amb els ulls tapats, mentre que els ja
iniciats es coneixien com a epoptai o "espectadors". Les cerimònies se celebraven a
la nit i s'hi feien balls. També sabem que no hi havia cap impediment per participar
als misteris per classe, riquesa o nacionalitat, i tant les dones com els esclaus també
hi podien participar.

22
Els macedonis van finançar grans projectes de construcció a l'illa, i va arribar a ser
tan important que moltes ciutats-estat gregues enviaven ambaixadors (theoroi), dels
quals alguns es quedaven com a proxenoi o residents permanents, que cuidaven
dels interessos de la seva ciutat a el lloc. Durant les guerres de successió després
de la mort d'Alexandre el Gran l'illa va canviar de mans entre diversos governants
grecs, però va continuar atraient visitants al santuari.
Durant el període romà, samotràcia es va convertir en una ciutat lliure amb certs
privilegis quant a l'autonomia fiscal i política. Va ser part de l'imperi Bizantí fins a
1204 dC i després va estar sota el govern de Gènova i va ser fortificada. A partir del
segle XV dC, Samotracia va estar governada pels otomans.

23
DISTRIBUCIÓ DELS PRINCIPALS EDIFICIS I CONSTRUCCIONS

El santuari ocupa tres terrasses estretes en els vessants occidentals de la muntanya

Hagios Georgios, separades per dos torrents empinats. L'entrada està en l'est a
través del propileu de Ptolemeu II , també conegut com a Ptolemeu, que travessa el
rierol de l'est i funciona com un pont. Immediatament a l'oest, en la primera terrassa,
hi ha una depressió pavimentada una cosa circular, que conté un altar en el centre,
que sens dubte va ser una àrea de sacrificis.

Un camí sinuós descendeix cap a la terrassa principal, entre dos rierols, on es

troben els principals monuments al culte. Un gran tholos, el Arsinoëion o Arsinoë,
l'espai circular cobert més gran del món grec antic de 20 m de diàmetre, pot haver
servit per a donar la benvinguda als theoroi, ambaixadors sagrats delegats per
ciutats i associacions a assisteix a les grans festes en el santuari.

24
La decoració de rosasses i caps de toro amb garlandes porta a alguns a pensar que
també poden haver tingut lloc sacrificis aquí. La rotonda es va construir sobre un
edifici més antic del que només queden els fonaments. L'embassament de Arlington
Massachusetts és una còpia exacta de la rotonda.

Just en l'obertura del camí que condueix al santuari, es troba l'edifici més gran,
l'Edifici del Fris de la Dansaire , a vegades anomenat Temenos , ja que correspon a
un recinte monumental que marca una àrea de sacrificis molt més antiga. Existeix
una gran variació en els plans reconstruïts per a aquesta part del lloc. Es tracta, en
essència, d'un senzill pati precedit d'un propileu iònic decorat amb el conegut fris de
la ballarina (foto inferior). El cèlebre arquitecte Scopas podia haver estat el
dissenyador.

25
L'edifici més important del culte, el epopteion , es troba al sud del Temenos. Aquest
edifici porta la inscripció de Hieron. No se sap qui va dedicar aquest edifici, però
donada la magnificència probablement era un membre de la reialesa. És algun tipus
de temple, però no hi ha peripteros i només un prostilo. L'ornamentació
arquitectònica de la façana destaca per la seva elegància. L'interior compta amb el
tram sense suport més gran del món grec antic: 11 metres. L'extrem sud d'aquest
edifici és un absis, que constitueix la part més sagrada.

Aquest absis pot representar, segons R. Ginouvès, una gruta per a la realització de
rituals ctònics . L'altar principal i l'edifici per a exhibir les ofrenes votives es troben a
l'oest del Hieron.
El capitel del front de la façana oest del Propileu de Ptolemeu II es poden veure uns
grius devorant un cérvol.

26
El Anaktoron, l'edifici per a rebre a la myesis, es troba al nord de la Rotonda de
Arsinoë, encara que la versió actualment visible data de l'era imperial.

La tercera i última terrassa, a l'oest del centre espiritual del santuari, està ocupada
principalment per edificis votius com l'Edifici Mileteano, dit així perquè va ser dedicat
per un ciutadà de Milet, i el Neorion, o Monument naval. També és la ubicació d'un
saló de banquets. Altres tres petits tresors hel·lenístics no són ben coneguts. Amb
vista a la terrassa central, l'espai està dominat sobretot per un pòrtic molt gran que
actua com a teló de fons monumental del santuari, sobre el teatre.
Els iniciats accedien a aquests cultes mitjançant unes cerimònies els detalls de les
quals romanen ocults.

 El Propileu de Ptolemeu II servia com a entrada per als iniciats al culte dels
Misteris de Samotràcia. L'estructura servia de pont per travessar un rierol
profund que separava el món físic de l'espai sagrat.
 A l'Edifici de les Ballarines, el nom del qual prové de les ballarines
representades en el seu elaborat fris, es feien sacrificis i libacions en ofrena
als déus. Aquest era el major edifici de culte construït al segle IV a.C.
 Finalment, a l'Hieró els iniciats finalitzaven els seus ritus després de doblegar
una cantonada i accedir a aquest lloc equipat amb llargs bancs enganxats a
les parets i amb un absis corb al fons.

27
Altres parts del santuari dels Grans Déus de la illa de Samotracia són:

 Anaktoron. El seu propòsit és un misteri però que ha estat destruït i

reconstruït en tres ocasions i al que és possible que els iniciats no hi
poguessin accedir.
 Rotonda d'Arsínoe II . Aquest gran Tholos, la sala circular més gran coberta
del món grec, va ser construït en marbre en honor a una princesa d'Egipte,
filla de Ptolemeu I Sòter.
 Sala de banquets. És la sala on els candidats celebraven haver estat iniciats
va ser una donació d'una rica benefactora.
 Neorion. En aquest edifici s'exhibia un navili sencer, probablement capturat
en batalla i ofert als déus pel vencedor.
 Estoa. Es creu que els iniciats pernoctaven aquí durant les visites de més
d'un dia. Els seus noms apareixen inscrits a les parets del que va ser l'edifici
més gran del santuari.
 Teatre. Excavat en un vessant de la muntanya, el teatre albergava
representacions públiques i obres dramàtiques religioses en què
s'escenificaven relats dels déus i els herois de Samotràcia.

28
BIBLIOGRAFÍA I WEBGRAFIA CONSULTADES (SAMOTRÀCIA)

• Ananiadis, D. Ancient Greece - Temples & Sanctuaries. Toubis Editions,

2016.
• Bagnall, R. et al. The Encyclopedia of Ancient History. Wiley-Blackwell, 2012.
• Boardman, J. Greek Sculpture. Thames & Hudson, 1985.
• Cline, E H. The Oxford Handbook of the Bronze Age Aegean Paperback.
2016.
• Herodotus. The Landmark Herodotus Publisher. 2016.
• Hornblower, S. The Oxford Classical Dictionary. Oxford University Press,
2012.
• Kinzl, H. A Companion to the Classical Greek World. Wiley-Blackwell, 2010.
• https://hmong.es/wiki/Samothrace_temple_complex
• https://es.co.edu.vn/es/Samotracia
• https://es.wikipedia.org/wiki/
• Santuario_de_los_Grandes_Dioses_de_Samotracia#:~:text=El%20Santuario
%20de%20los%20Grandes,al%20santuario%20durante%20las%20fiestas.
• https://kripkit.com/santuario-de-los-grandes-dioses-de-samotracia/
• https://es.wikipedia.org› wiki › Samotracia
• https://www.worldhistory.org› trans › samotracia
• https://historia.nationalgeographic.com.es› victoria-sa...

29
DÍDIMA

30
Dídima, també anomenada Bránquidas, és una antiga ciutat d'Àsia Menor, famosa
pel seu santuari oracular d'Apol·lo. Les seves restes es troben prop de la moderna
Didim, a la província d’Aydin al sud-oest de Turquía.

El temple hel·lenístic d'Apol·lo té una grandària de 118 m x 60 m que no es pot

comparar, a Jònia, més que amb el Hereo de Samos i amb el temple d'Àrtemis
d'Efes. Es troba entre un dels edificis millor conservats de l’época.
El Temple d'Apol·lo és el centre de saviesa de les ciutats jonas pioneres com el
camp sagrat de Milet, la capital forta de Jònia, Efes i *Priene. La seva construcció va
continuar al llarg de segles però mai va ser acabada.

31
TOPOGRAFIA

En *Didim, els estius són càlids, àrids i buidats i els hiverns són llargs, freds, mullats,
ventosos i parcialment ennuvolats. Durant el transcurs de l'any, la temperatura
generalment varia de 7 °C a 34 °C i rares vegades baixa a menys de 2 °C o puja a
més de 37 °C.

Nom: Mapa topogràfic Didim, altitud, relleu.

Coordenades: 37.33350 27.17151 37.56058 27.49044
Altitud minima: -2 m
Altitud máxima: 947 m
Altitud mitjana: 68 m

32
ORIGEN I CONTEXT

L'origen del nom Didima és controvertit, malgrat la seva aparent claredat. Els grecs
només podien associar-ho als bessons Apol·lo i Àrtemis, però no és impossible que
el nom es remunti a una forma més o menys similar del període cario anterior. A
més de Dídima, el lloc també era designat en l'Antiguitat amb el topònim alternatiu
de Bránquidas.
Aquest santuari està dedicat a un Apol·lo profeta, va ser aixecat prop de la ciutat de
Milet, amb la qual es trobava unit mitjançant una via sagrada. Els orígens del culte
cal buscar-los en l'Edat del Bronze, abans de l'arribada dels grecs, en la qual es
creia que una divinitat dictava les seves profecies al costat d'una deu. El culte a
Apol·lo estava controlat pels Brancidas, una família sacerdotal de descendents de
l'heroi Branco, fill d'Apol·lo i famós pel seu art endevinatori.

El primer santuari va ser aixecat en el segle VIII aC., al qual se li va afegir una
columnata en el segle VII aC. Més tard, en la primera meitat del VI aC, es va edificar
un Didimaion arcaic, que serà destruït pels perses en 494 aC. A més, els perses van
robar l'estàtua del déu i van deportar als Brancidas.
Després de la victòria d'Alejandro Magno en Gránico en el 334 aC., es va acceptar
la submissió de la majoria de ciutats jonias. Els milesis van establir un govern
democràtic. La victòria contra els perses va canviar l'esperit dels est poblo i va
marcar el començament d'una nova era per a la ciutat.

33
En aquest moment es va començar a idear un pla per a reviure l'oracle i reconstruir
el temple de Dídima. En el 331 aC. la reconstrucció ja estava en marxa i s'estava
construint un temple més colossal. D'aquesta època, aproximant-nos al 350 a. C.,
daten algunes monedes trobades en jaciments arqueològics, les quals reflecteixen
el rostre de la deïtat apolónica i porten la inscripció de ”SAGRAT (DACHMA?) DE
DIDYMA”. Segons algunes fonts, es pensa que aquestes monedes es venien en
llocs pròxims al santuari, la qual cosa és una clara evidència que el temple d'Apol·lo
didimeo i seguia actiu durant aquesta època. Els primers pronunciaments de l'oracle
van ser en favor d'Alejandro Magno. Es sap que Dídima li va declarar fill de Zeus, i
probablement va predir la seva victòria contra els perses. Aquests pronunciaments
van fer que el poble milesi es guanyés l'ajuda d'Alejandro Magno per a la
reconstrucció del temple, encara que en aquest moment estava ocupat en les seves
campanyes com per a prestar massa atenció als projectes milesis.

34
Per aquesta raó és per la qual el projecte va haver d'esperar uns 30 anys abans que
pogués començar la reconstrucció del nou temple més gran i escenogràfic. Va ser
Seleuc Nikator qui es va convertir en el benefactor de Milet i va ajudar a la
reconstrucció del santuari. Va rendir un gran servei a Milet i el culte a Apol·lo
didimeo va retornar juntament amb l'escultura que temps enrere va haver realitzat
Kanachos, una escultura en bronze d'Apol·lo, la qual havia estat recuperada per
Seleuc, i portada des de *Ecbatana de tornada a Dídima. durant el s.III a.C.
Durant l'època hel·lenística el temple va ser reconstruït i ampliat, sent major que ell
només el Artemision d'Efes i el Heraion de Samos. La construcció del temple es va
prolongar fins al període romà, sent una de les joies de l'art jònic. L'any 263 dC. el
temple va ser usat com a fortalesa contra els gots, convertint-se més endavant en
església cristiana.
El temple grec complia una funció religiosa, era considerat habitada dels déus, i dins
d'ell es realitzaven alguns ritus o cerimònies pels sacerdots, normalment en el
adyton on habitualment es trobava un altar. No estava concebut per a albergar fidels
per això solen tenir un caràcter més escultòric que arquitectònic, ja que no es tracta
de crear espais que exerceixin funcions.

35
DISTRIBUCIÓ DELS PRINCIPALS EDIFICIS I CONSTRUCCIONS

El temple d'Apol·lo en Dídima té una planta rectangular amb unes dimensions de

51×109 metres. El temple s'alça sobre un estereóbato o crepidoma. Sobre l'estilòbat
s'erigeix un peristil exterior de 10 columnes en els seus costats curts i 21 columnes
en els seus costats llargs, per la qual cosa podem dir que es tracta d'un temple
regular, que respecta la regla de disposar en els costats llargs el doble de columnes
que en els costats curts més una. Després trobem un peristil interior de 8 x 19
columnes. Totes les columnes són jòniques, molt pròpies d'Àsia Menor, amb una
altura colossal de 19 metres. Després l'edifici s'articula amb diversos espais,
començant per una *pronaos (3) composta de 12 columnes. Un adyton (7) compost
per dues columnes, el *adyton era un espai reservat només als sacerdots on es
duien a terme uns certs ritus o cerimònies. En els laterals del *adyton es troben dos
túnels amb escalinates que accedeixen a un nivell inferior. Des del *adyton
accediríem a una escalinata que descendiria a un nivell inferior on se situaria la
*cella o *naos (4), envoltada de gruixuts murs de fins a 25 metres d'altura. Dins
d'ella trobaríem un petit templet tetràstil (5) també conegut amb el nom de
«*naiskos» on se situaria l'estàtua d'Apol·lo, patró del Temple.

36
 Temple d'Apol·lo en *Dídima (Vista Aèria)

En el seu alçat, trobem en primer lloc el *crepidoma, compost per 7 graons, menys
en la façana principal, on trobaríem 22 graons. Després trobaríem les altes
columnes *jonias formant un doble peristil. Que aniria rematat per un entaulament
format per arquitrau, fris i cornisa. El temple manca de frontó, així com de coberta,
per la qual cosa es tracta d'un temple *hípetro i quedava a cel obert.
Quant als aspectes decoratius. hem de comptar els propis capitells de les columnes,
així com els plints de les mateixes que també van estar decorats amb relleus.
També hem de suposar que haguessin relleus en el fris de l'entaulament i en els
murs interiors del temple i columnes jòniques unides per una secció de l'arquitrau.

37
L'assentament de Dídima està molt lligat al de Milet, situats a una distància d'uns 15
km al nord. L'accés ordinari era per mar, una via sagrada, utilitzada pels pelegrins i
les processons connectava el port de Milet amb el santuari d'Apol·lo.
Els autors grecs i romans es referien a Dídima al·ludint al fet que tenia dos temples
bessons o dos temples dels dos bessons, Apol·lo i Àrtemis.

38
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA CONSULTADES (DIDIMA)

• Hammond, N. G. L. (1998) "The Branchidae at Didyma and in Sogdiana", en

The Classical Quarterly, New Series, 48.2 pp. 339-344.
• Joseph Fontenrose, 1988. Didyma. Apollo's Oracle, Cult and Companions,
(Berkeley). Catalogue of Didyman inquiries and responses, translated.
• H. W. Parke, 1985. The Oracles of Apollo in Asia Minor
• T. Wiegand (1941-1958). Didyma, 2 vols. in The prime archaeological report
4. Berlín.
• Klaus Tuchelt (1991). Didyma-Branchidai, von Zabern, Mayence. ISBN 3-
8053-1316-0.
• Stephan W. E. Blum, Frank Schweizer & Rüstem Aslan (2006). Luftbilder
antiker Landschaften und Stätten der Türkei, con vista aéreas de Hakan Öge,
von Zabern, Mayence, pp. 48–51 ISBN 3-8053-3653-5.
• Joseph Fontenrose (1988). Didyma. Apollo's Oracle, Cult and Companions,
Berkeley.
• Robin Lane Fox (1986). Pagans and Christians, capítulo 5
• N. G. L. Hammond (1998). "The Branchidae at Didyma and in Sogdiana", in:
The Classical Quarterly, New Series, 48.2, pp. 339-344
• H. W. Parke (1985). The Oracles of Apollo in Asia Minor
• Carle Claude Van Essen (1946). «Notes sur le deuxième Didymeion», BCH,
vol. 70, pp. 607-616.
• https://www.artehistoria.com/es/lugar/d%C3%ADdima
• https://es.weatherspark.com/y/94275/Clima-promedio-en-Didim-Turqu
%C3%ADa-durante-todo-el-a%C3%B1o
• https://es.wikipedia.org/wiki/D
%C3%ADdima#Origen_y_significado_del_nombre_%C2%ABD
%C3%ADdima%C2%BB
• https://auladehistoria.org/templo-de-apolo-de-didima-comentario/

39
 CONCLUSIONS

Els antics pensadors i arquitectes grecs van asseure les bases intel·lectuals de
molts camps d'estudi.
Ja sigui astrologia, matemàtiques, biologia, enginyeria, medicina o lingüística,
gairebé tota la informació que donem per fet avui dia va ser descoberta per primera
vegada pels antics grecs. Les seves idees innovadores i filosòfiques han motivat
milers d'altres intel·lectuals al llarg de la història.

• Els grecs van desenvolupar les principals ciències: la matemàtica,

l'astronomia, la física, la medicina, la biologia, la geografia i la història.
• En la cerca d'explicacions racionals als enigmes de l'existència va sorgir la
filosofia.
• Pels grecs va tenir gran importància la poesia. Grècia va asseure les bases
del que és l'art. L'art es va començar a considerar objecte d'admiració, delit i
possessió. L’artista va començar a ser reconegut.
• L'ésser humà i el cos eren la base essencial de l'art grec. Els edificis estaven
proporcionats a l'escala de l'ésser humà.

A Grècia, l'arquitecte projectave els traços de les ciutats, els palaus dels reis, les
cases dels déus. Aquesta professió acabaría adaptan-se a les necessitat dels
éssers humans a crear el seu propi món, i aquest canvi es va aconseguir en part
gràcies al desenvolupament de la paraula oral i escrita que, divulgades en espais
públics, van dotar d'existència i identitat al ésser humà, amb la seva vida política i
religiosa.

40