Ágora

1-.SINOPSIS
Àgora és una pel·lícula històrica situada a Egipte del segle IV. Està
protagonitzada per Hipàtia d'Alexandria, una matemàtica, filòsofa i astrònoma
que tenia un fort sentiment per la ciència i disposava del seu temps per
ensenyar aquests coneixements als seus aprenents on dos d’aquells: Dravo un
esclau alliberat per ella i Orestes ,conegut per el seu pare ,la van ajudar en la
lluita contra el cristianisme amb l’objectiu també de poder estar amb ella. Els
motius dels quals Hipàtia va estar en contra de la doctrina Cristiana de l’època
va ser l’esclat d’un ambient hostil entre pagans i els qui es consideraven
cristians i aquests estaven en contra dels pensaments de les dones ja que les
consideraven inferiors. Finalment Hipàtia va morir condemnada però sense
dolor , per aquests per seguir amb la seva doctrina coneguda com a filosofia.

2-.QÜESTIONARI
A)Es van proposar opcions de diferents títols per aquesta pel·lícula :Hipàtia, la
nit dels temps,Àgora..., què significa àgora? Quina relació té aquesta paraula
amb la pel·lícula? On es trobava l’àgora a la pel·lícula?

La paraula Àgora prové del grec y significa plaça,de les ciutats o polis en grec.
Llavors era un indret públic i es feien assemblees. Amb el pas del temps
aquesta paraula es va expandir fins a fer referència a altres llocs de reunió o
d’administració de la justícia.

Aquesta paraula està relacionada amb la pel·lícula perquè l'àgora és el lloc

aquell on es reuneixen les persones com Hipàtia i els seus “germans” per
pensar i aquell lloc en el qual es qüestiona tot sense cap excepció s'entén com
a Àgora en la pel·lícula.

L'àgora es constitueix com un centre cultural, polític i comercial de cada ciutat.

L'Àgora d'Atenes, on els atenesos es reunien per discutir els seus problemes,
va ser un dels més importants. En la pel·lícula el “Àgora” es troba en el lloc on
es reuneixen els governants per deliberar les decisions, crear-les o modificar-
les segons convingués.
B)En quina ciutat tenen lloc els aconteixements de la pel·lícula fes cinc cèntims
d'aquest lloc.

La pel·lícula es desenvolupa a Alexandria, cronològicament en el S.IV.

Alexandria és una ciutat del nord d'Egipte, situada en el delta del ric Nil. És
també la capital del govern d'Egipte, i el principal port del país. La cuideu
d'Alexandria va ser fundada per Alexandre el gran l'any 332 a. C. a causa de la
seva estratègica situació portuària, així convertint-se pocs anys després al
centre cultural del món antic.

La història d'Alexandria és molt extensa des dels seus començaments l'any 332
a. C., Llavors Egipte estava sota el domini persa. Aquest mateix any, Alexandre
el gran va aconseguir conquistar la cuideu Egípcia i els seus ciutadans, ho van
acceptar i ho van aclamar com a un llibertador. Cal tenir en compte a més, que
a Egipte hi havia des de molt temps enrere gran quantitat de colònies gregues i
que per tant no eren gents considerades com a estrangers.

A l'any següent, en el 331 a. C., Alexandre el gran va fundar la ciutat que

portaria el seu nom en un lloc del delta del Nil habitat per un grapat de
pescadors. L'elecció de l'emplaçament va ser molt afortunada ja que coincidia
de totes les formes possibles, com perquè el riu Nil no l'afectés, però que
tingués aigua suficient per crear un port. Aquest port va ser concorregut per
vaixells mercants procedents de tot arreu del món, encara que la majoria d'ells
eren procedents del Mediterrani i de l’Atlàntic.

Alexandria va estar dividida en diverses etapes:

• Alexandria Romana:

Va succeir quan Julio César va prendre la ciutat en el 46 a. C., per resoldre la

guerra dinàstica entre Cleòpatra i el seu germà i corregent Ptolomeu XIII i
durant la batalla, en el mar es va produir l'incendi d'Alexandria, en la qual van
cremar alguns magatzems de llibres en el port, però no la Gran Biblioteca.

Després d'assegurar a Cleòpatra en el tron egipci i casar-la amb el seu germà

menor, Ptolomeu XIV, Julio César va tornar a Roma. Durant la guerra que es
va deslligar després de la mort de César, Marc Antoni va viatjar a Egipte per
convèncer a la reina que la recolzaria sota qualsevol circumstància.
L'entrada d'Egipte en la guerra va suposar la presa de la ciutat l'any 30 per
August, que va convertir Egipte en la seva propietat ensenyorint-se així del país
i acabant amb la seva independència.

Llavors els romans van convertir a Alexandria en el graner de l'Imperi, amb el

que va augmentar la importància de la ciutat, en els magatzems de la qual
havia de dipositar-se tota la collita conreada i enviar-la cada any a Roma.
Durant el període romà la ciutat va experimentar nombrosos desastres, entre
ells va haver-hi un període varis terratrèmols. En 616 els perses de Cosroes II
van prendre la ciutat.

• Alexandria Jueva:

Després de la seva conquesta, els jueus gaudien de tots els drets civils, com
qualsevol ciutadà grec, però mantenien els costums concedits pels reis perses,
i constituïen una comunitat política independent i autònoma, que únicament
estava limitada per la subordinació als Ptolomeos i posteriorment als romans.

Els romans, que abans de l'Imperi havien estat aliats dels jueus, els van atorgar
alguns privilegis més. No obstant això, el sentiment anti jueu encara estava
present en algun d'ells i va ser demostrat pels escriptors grecs alexandrins, que
en algunes ocasions els acusaven de favoritismes, grolleria i deslleialtat.

• Alexandria Cristiana:

Certes persones consideren que la primera persona cristiana a entrar a

Alexandria va ser Sant Marcos, aquests fets van succeir l'any 61 d. de C. Però
sempre han hagut rivalitats i a cert moment es va desencadenar una oberta
rivalitat entre les dues ciutats més importants del moment: Constantinoble i
Alexandria.
Aquesta rivalitat va afectar bastant als eterns debats teològics sobre la
naturalesa o naturaleses de Crist. Era la “guerra” entre els monofisites i els
ortodoxos de Calcedònia. Però les lluites i disputes entre cristians van continuar
sense remei.

Actualment Alexandria té increïbles monuments com:

El far: És el monument dut a terme pel segon dels Ptolomeos i que, segons
explica la Història, va arribar a estar catalogat com una de les set meravelles
del món Antic. Recentment s'han fet estudis submarins i sembla ser que s'han
trobat bastants ruïnes d'aquesta gran torre.
El Serapeo: Ja pràcticament no queda gens d'ell, ja que va ser destruït, amb
sort quedaran les restes d'algun túnel, cripta o alguna columna de marbre.

La columna o pilar de Pompeyo que pertanyia al Serapeo o temple del déu

egipci Serapis i que es troba situada sobre un monticle al centre de la ciutat.
El Cesareum és un dels monuments desapareguts, arrasat per les torbes de
Teófilo; en el seu lloc està l'estàtua del nacionalista alexandrí Saad Zaghloul.

La fortalesa de Quaitbay, una grandiosa fortalesa defensiva, manada construir

l'any 1480 pel sultà Quaitbay. El seu atractiu radica que està construïda
exactament en el mateix lloc on se suposa que es trobava el famós far.

C)La biblioteca d'Alexandria va ser la més important de la història perquè?

Quines escenes de la pel·lícula es desenvolupen a la biblioteca? Com va
quedar destruïda?Coneixes algun aconteixement en el que també s'hagin
cremat llibres ,en quina mesura tenen a veure aquests fets amb la intolerància i
el poder polític desmesurat?

La biblioteca d'Alexandria va ser un centre cultural del món hel·lenístic on la

protagonista Hipatia ensenyaba als seus aprenents i era el lloc on es trobaba la
major font que reunia fins a la seva destrucció la major col·lecció d'obres del
món antic.

Sota la protecció dels Ptolomeus, la biblioteca va concentrar a la majoria dels

savis de l'Hel·lenisme en un mateix lloc. Però desgraciadament va ser
destruïda, es calcula aproximadament que en la seva destrucció la humanitat
va perdre 500 anys de coneixements, ja que alguns projectes es van salvar, la
majoria van acabar destruïts i molts anaven ben encaminats cap a models que
es van descobrir en el futur.

La biblioteca d'Alexandria és la més important de la història a causa d'a part de

les raons anteriors, perquè aquesta biblioteca, va anar el primer centre de
recerca del món i Alexandria convidava a dignataris de tot el món a entrar a la
seva biblioteca i aportar els seus coneixements per anar ampliant-la.

Hi ha diverses versions sobre qui va destruir la biblioteca:

•La primera versió donada esdevé que la biblioteca va ser destruïda pels
cristians mes extremistes, van ser tirades les prestatgeries una a una i
finalment es va acabar amb la crema dels llibres, segons diuen algunes
persones, no ho van cremar tot, sinó que van cremar el que no els convenia i
es van guardar la resta, també diuen que la biblioteca va ser cremada per una
torba de les sectes dels zelotes (Els zelotes van ser la facció més violenta del
judaisme de la seva època, enfrontant-se freqüentment a altres faccions com
els fariseus o saduceus, als qui acusaven de tenir “zel pels diners”.

El vocable zelota ha passat a ser sinònim en diversos idiomes d'intransigència

o radicalisme militant.

El seu objectiu era una la Judea independent de l'Imperi Romà mitjançant la

lluita armada tal com va succeir en la Gran Revolta Jueva del 66-73 durant la
qual van controlar Jerusalem fins que la ciutat va ser presa pels romans, que
van destruir el Temple.)

•La segona versió que s’ha trobat és que la gran biblioteca va ser fundada pels
Ptolomeus i amb prou feines va resultar afectada en l'incendi del segle I, que se
li atribueix a Julio César haver cremat per primera vegada però parteix del
material i no la biblioteca.

Probablement, ja havia desaparegut al moment de la dominació àrab, encara

que alguns escriptors comenten que un califa anomenat Umar ibn al-Jattab va
ordenar la destrucció de milers de manuscrits. Indistintament de les culpes de
cristians i musulmans, la fi de la biblioteca ha de situar-se entre el S. III o IV,
potser en 273, quan l'emperador Aurelià va prendre i va saquejar la ciutat, o
quan Dioclecià va fer el mateix en 297.

La biblioteca-filla de Serapeu, successora de la Gran Biblioteca, va ser

espoliada, o almenys buidada, en 391, quan l'emperador Teodosi el Gran, va
ordenar la cremada per la torba de les sectes dels zelotes .. El seu objectiu era
una la Judea independent de l'Imperi Romà mitjançant la lluita armada tal com
va succeir en la Gran Revolta Jueva del 66-73 durant la qual van controlar
Jerusalem fins que la ciutat va ser presa pels romans, que van destruir el
Temple.).

I finalment un altre possible motiu molt relacionat amb el segon , va ser que
Teodosi va manar la destrucció dels temples pagans de la ciutat dels
Ptolomeos. Posteriorment va haver-hi una quantitat d'atacs i saquejos, i segons
es diu, al segle VI Alexandria va ser presa pels perses i quan el califa Omar I va
entrar en ella, va decidir eliminar els toms oposats.

Altres biblioteques que han estat destruïdes al llarg de la història han estat:

• La biblioteca real de Asurbanipal, que contenia relats com: l'Epopeia de

Gilgamesh, el mite de Adapa, o el pobre home de Nipur, precedents dels relats
bíblics i de les mil i una nits. Afortunadament, moltes restes de tablillas
ceràmiques van ser trobades pels arqueòlegs.
Aquesta biblioteca va ser destruïda quan els babilonis van arrasar Nínive, i van
destruir la majoria del seu contingut per l'any 612 a. de C.

• La Biblioteca de Constantinoble (creada en 315, per Constantino amb 7.000

vols. en el seu inici), que arriba a tenir més de 100 mil rotllos en l'època de
Teodosio, és cremada aquest any per León III el Isáurico.

Com el millor exemple, està la biblioteca d'Alexandria, que va ser destruïda pels
cristians per un motiu, que els textos que hi havia en aquella biblioteca,
posaven en dubte totes les seves creences i per a ells era molt més fàcil creure
en un Déu sense qüestionar-se com podia ser que existís, això s'ajunta amb el
poder que estaven agafant en aquell moment i ja que tot el poble estava al seu
favor.

Abans d'haver destruït tot, haurien d'haver pensat una mica en el futur i ser
més tolerants amb tot el que tenien entre mans en aquell moment, perquè
després de la destrucció d'aquella biblioteca, es va marcar un abans i un
després en la història.

D) Hipàtia va ser un personatge real, fer cinc cèntims de la seva vida i anomena
les seves aportacions científiques i filosòfiques.

Hipatia, va ser la primera dona matemàtica de la Història. Era filla del filòsof i
matemàtic Teón, i va passar a la història com un personatge destacat en la
defensa de les idees científiques enfront dels extremismes religiosos. No se
sap exactament quan va néixer, però si que va morir al març de l'any 415, a
Alexandria.

El seu un altre gran interès a part de l'astronomia va ser la filosofia, Hipatia no

exercia el paganisme, ni li atreia el politeisme, perquè a la seva manera de
veure simplement ho considerava un element més de la cultura grega que tant
admirava, ella no podia definir-se per cap tipus de religió ja que es qüestionava
moltes coses i no tenia resposta a la majoria de les preguntes de les religions.

Després d'un llarg temps acceptant a les dones, després de l'assentament de la

religió cristiana a Alexandria, Hipatia deixa de formar part del govern, ja que
segons la religió catòlica solament podria estar format per homes. Finalment és
acusada de bruixeria i és lapidada, arrossegada per la ciutat d'Alexandria i
finalment cremada.
Desgraciadament, cap de les seves obres s'ha conservat, però es coneixen
gràcies als seus deixebles, com Sinesio o Hesiquio.

• Comentari a l'Aritmètica en 14 llibres de Diofant d'Alexandria

• Cànon astronòmic.
• Comentari a les Seccions còniques de Apoloni de Perga (la seva obra més
important)
• Taules astronòmiques: revisió de les de l'astrònom Claudio Tolomeu,
coneguda per la seva inclusió en el Cànon astronòmic de Hesiquio
• Edició del comentari del seu pare als Elements d'Euclides.
• A més de va cartografiar cossos celestes, confeccionant un planisferi, també
es va interessar per la mecànica. Se sap que va inventar un destil·lador , un
artefacte per mesurar el nivell de l'aigua i un hidròmetre graduat per mesurar la
densitat relativa i gravetat dels líquids, precursor de l'actual aeròmetre.

E) Investiga la mort de Hipàtia i si prefereixes la mort real o la de la pel·lícula

Cyril la va manar a matar l'any 415 després de Crist mentre era patriarca de
Alexandria perquè creia que anava a ser millor servit si sacrificava a una dona
verge.
La van tirar del seu carruatge, la van desvestir i li van estripar la pell amb
petxines afilades fins que va morir, convertint-se en la víctima de les lluites
entre el poder civil de Orestes i l'eclesiàstic de Cyril de qui es pensa que va ser
el ordidor de tan salvatge atac.

Sincerament prefereixo la mort de la pel·lícula per què encara que la seva mort
va ser injusta, el morir asfixiada per el seu ex esclau cristià Davo perquè ell
l’estimava i després ser lapidada pels seus companys cristians va ser una mort
menys dolorosa i no va sofrir tant respecte la mort real.