UD 1 LA IL.

LUSTRACIÓ
“EL SEGLE DE LES LLUMS”
LA IL.LUSTRACIÓ
La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual que es va desenvolupar
a Europa durant el segle XVIII.
Va qüestionar les bases en què es recolzava l'Antic Règim:
-la monarquia absoluta
-la societat estamental
-l´economia senyorial
i va proposar una nova forma d'organització de la societat.

La nova burgesia ascendent va

fer seues aquestes idees i
les va convertir en un
programa revolucionari per
a enderrocar l'absolutisme.
DONES IL.LUSTRADES
Algunes dones van contribuir a la Il·lustració organitzant salons en
els quals els intel·lectuals debatien les noves idees o fent
elles mateixes treballs científics.

Quentin de la Tour: Émilie du Châtelet, primera

meitat del segle XVII
EL PENSAMENT DE LA IL.LUSTRACIÓ
LA RAÓ
Els il·lustrats propugnaven una fe absoluta en
la raó (intel·ligència humana) com a únic mitjà per a entendre i
explicar el món.
Per tant, els nous filòsofs es van enfrontar amb la concepció
medieval basada en la tradició i en el teocentrisme religiós.
LA TOLERÀNCIA
Els il.lustrats rebutjaven la superioritat de qualsevol religió
sobre les altres i condemnaven la intolerància religiosa.
Voltaire fou el gran defensor de la llibertat de consciència i de
la tolerància com a base de les relacions humanes.
EL PENSAMENT DE LA IL.LUSTRACIÓ
LA LLIBERTAT
La llibertat permet a l´ésser humà pensar per si mateix i
aconseguir el coneixement, gràcies al qual aconseguirà la
felicitat.

L´EDUCACIÓ I EL PROGRÉS
L´educació portarà a la humanitat a un progrés il.limitat
IGUALTAT
Tots els éssers humans són lliures i iguals en drets
 EL DESPOTISME
IL.LUSTRAT
Alguns monarques absoluts europeus es sentiren atrets per les idees
il.lustrades, el que va donar origen a l´anomenat despotisme il.lustrat.

Frederic II de Prússia Caterina II de Carles III d´Espanya

Rússia
Aquests reis o “dèspotes il.lustrats” realitzaren una sèrie de reformes pensades pel
benestar del poble, però sense comptar en cap moment amb els seus representants i
sense realitzar cap canvi en les estructures socials ni pollítiques.

“TOT PER AL POBLE, PERÒ SENSE EL POBLE”

La frase "Tot per al poble, però sense el poble" defineix el caràcter
reformista del Despotisme Il·lustrat i la voluntat dels monarques
d'actuar a favor del poble, però sense renunciar a cap dels seus privilegis.
QUINES NOVES IDEES VAN PROPOSAR ELS IL·LUSTRATS?

En l'àmbit social
Es van oposar a la societat estamental i van
proclamar que ningú no podia heretar
ni tenir prestigi o privilegis en nom
dels seus avantpassats.
Van defensar la mobilitat social, la igualtat
d'origen i el mèrit segons la vàlua de
cada persona
QUINES NOVES IDEES VAN PROPOSAR ELS IL·LUSTRATS?

En l'àmbit econòmic
Es van oposar als mercantilistes, que creien en el comerç i en
l'acumulació de metalls preciosos com a principals fonts
de riquesa d'un país, i van defensar que l'agricultura i les
activitats productives eren les que permetien viure als seus
habitants (fisiocràcia).
Van lluitar contra qualsevol reglamentació estatal i van
defensar la lliure iniciativa, la propietat privada i la
llibertat econòmica (liberalisme econòmic)
QUINES NOVES IDEES VAN PROPOSAR ELS IL·LUSTRATS?

En l'àmbit polític
Van criticar el despotisme i l'arbitrarietat de l'absolutisme.
Montesquieu va proposar la divisió de poders (legislatiu,
executiu i judicial), amb un èmfasi especial en la
independència del poder judicial.
Rousseau va plantejar la necessitat d'un contracte social entre
governants i governats (Constitució). També va definir el
principi de sobirania nacional, pel qual el poder emana del
lliure consentiment de tots els ciutadans, expressat per
mitjà del vot.
Voltaire va defensar la necessitat d'un parlament que limitara
el poder del rei i d'un sistema fiscal que no recaiguera
exclusivament sobre el poble.
 La difusió del saber

El segle XVIII fou una època de gran

circulació de les idees i dels sabers.
En les principals ciutats d'Europa,
sobretot París i Londres, es van
crear universitats i acadèmies.
També hi van proliferar els cafés i
els salons privats, on es reunia la gent
de ciències i lletres per presentar les
seues novetats científiques o discutir
sobre les noves idees il·lustrades.
Els progressos en l'alfabetització van
permetre una difusió més gran de la
premsa escrita i els editors van
augmentar el tiratge dels llibres.
La cultura escrita va assolir una
divulgació com no s'havia vist mai
abans
 L'elaboració de l'Enciclopèdia

En la segona meitat del segle XVIII filòsofs i científics van

col·laborar en l'elaboració de l'Enciclopèdia. Promoguda per
Diderot i D'Alembert, es va editar entre el 1751 i el 1772 i
constava de vint volums. L'obra va tenir una gran difusió i va
assolir un alt nombre de subscriptors a França i també en
altres països d'Europa.
El seu objectiu era reunir tots els coneixements de l'època
per a posar-los a la disposició de tots els lectors.

També pretenien exposar les idees crítiques

dels filòsofs de la Il·lustració sobre
la societat estamental, l'absolutisme i el funcionament
de l'economia, però les havien de presentar
de manera subtil per evitar la censura reial.