LA

HISTORIOGRAFIA
GREGA
LA HISTORIOGRAFIA GREGA AL SEGLE V aC.

Heròdot d’Halicarnàs (480-
420 aC.) és el primer historiador
“oficial”.

L’anomena ἱστορίη “investiga-
ció”, per les seves investigacions
sobre les lluites entre Grècia i
Àsia.

Els nou llibres d'Història (de-
dicats a les 9 Muses).

Interpreta les guerres Mèdi-
ques com el primer conflicte en-
tre orient i occident.

Fa digressions sobre la
història, la geografia i els
costums d’Assíria, Pèrsia i
Egipte.

No dóna raons polítiques
als esdeveniments històrics.

Barreja els mites amb el
dinamisme històric.

Té merescut el títol que li
atorgà Ciceró en nomenar-lo
“pater Historiae” per tenir
una visió global dels
esdeveniments.

Tucídides d’ Atenes (470-395
aC.)

Enorme pas endavant en
molts aspectes.

Història de la Guerra del
Peloponès en 8 llibres (narra
els fets del 431 fins al 411 aC.).

Creador de la ciència his-
tòrica grega.

Exemple per als historiadors
posteriors.

No és un simple narrador, sinó un pensador polític.

Prescindeix de les consideracions mítico-religioses.

Diu que els estadistes
actuen per raons polítiques
i econòmiques, no per ra-
ons religioses, patriòtiques
i personals.

Influència de la sofística i
de la medicina hipocràtica.

Observa els símptomes de
la naturalesa humana.

Pronostica el curs de la
malaltia política i cívica del
període de temps que va
viure.

Xenofont d’Atenes (430-355
aC.)
 Les Hel·lèniques continuen l’o-
bra inacabada
de Tucídides i
expliquen el
final de la
Guerra del
Peloponès.

No va sa-
Historiador, militar i
ber mantenir filòsof, de família be-
la imparcia- nestant, deixeble de
litat del seu Sòcrates, visqué una
predecessor. època moguda.

L’Anàbasi són memòries
militars de l'expedició de
10.000 mercenaris grecs
que Cir el Jove contractà
per un cop d’estat contra el
seu germà.

Mort Cir a la batalla de
Cunaxa i assassinats els
generals hel·lens, Xenofont
dirigí la penosa fugida dels
grecs per territoris con-
trolats pels perses durant
1.500 kms.

La Ciropèdia, que tracta de l’educació de Cir el Vell.

Sòcrates fou una altra figura que va merèixer l’aten-
ció de Xenofont:

l’Econòmic, tractat d’economia domèstica on Sò-
crates proposa un exemple de bon govern d’una casa i
de l'educació ideal de la dona.

Records socràtics
(Σωκράτους Ἀπομνη-
μονεύματα), presenta
Sòcrates amb menys
altura i menys ironia
que la que Plató ens
ofereix en els seus
Diàlegs.

El Convit i l’Apolo-
gia de Sòcrates.

Tractats sobre te-
mes econòmics, de la
caça, d'equitació, etc.
LA HISTORIOGRAFIA GREGA A L’ÈPOCA ROMANA

Polibi de Megalòpolis
(202-120 aC), hostatge de
guerra deportat a Roma
després de la batalla de
Pidna (168 aC.).

Esdevé amic de P. C. Esci-
pió Emilià Africa-
nus Minor.

L’acompanya
en les campanyes
a Hispània i a Car-
tago (146 aC.).

Les Històries posen en
relleu el paper de Roma en
la història universal.

Diodor Sícul o de Sicília
(s. I aC.) compila una Bibli-
oteca històrica en 40 llibres.

Estrabó d’Amàsia
(c.63 aC.-c.19 dC.)

Geògraf, historia-
dor i gran viatger.

Geografia (en 17
llibres) dels pobles de
la Mediterrània.

Plutarc de Queronea (50-
120 dC.)

A les Vides paral·leles com-
para figures gregues i romanes.

Les Morals, escrits en forma
de diàleg, contenen les seves
idees religioses, polítiques, fi-
losòfiques i morals.

Pausànias (Lídia, Àsia Menor, s. II dC.) viatger in-
cansable.

La Descripció de l’Hèl·lada ofereix la primera guia
turística conservada del món antic.

És una obra de gran utilitat per a l'arqueologia.