COMENTARI DE REALIA VIDES

PARAL·LELES DE PLUTARC: LISANDRE

Núria Tejeiro Torres
VIDES EDICIONS UTILITZADES:
1. GREDOS
PARAL·LELES DE VIDAS PARALELAS V
LISANDRO - SILA
PLUTARC CIMÓN - LÚCULO
NICIAS - CRASO
1. BERNAT METGE
LISANDRE I SUL·LA VIDES PARAL·LELES T. XIII VOL. III, PART IV
LICURG I NUMA
LISANDRE I SUL·LA
LISANDRE
En grec, Λύσανδρος, va nèixer al segle V
a.C. a Esparta i va morir al 395 a. C segons
Plutarc. Va esdevenir polític i general
comandant de la flota espartana que va
vèncer els atenesos a Egospótamos l’any
405 a.C. i així va terminar la guerra del
Peloponés.
[1] El tresor dels acantis a Delfos(1) té la següent inscripció :

(1)Es deia tresor (θησαυρός) la capella votiva que una ciutat tenía dins el recinte d’un
santuari, com Delfos o Olimpia; l’edifici era propietat particular seva, construïda en el
seu estil nacional, i servia per a guardar-hi principalment ofrenes.

Edifici del tresor dels atenesos

a Delfos
«Bràsidas(2) i els acantis(3), de despulles dels atenesos.» Per
això també molts creuen que la figura de marbre que hi ha dins
l’edifici, vora la porta, és de Bràsidas. Però representa a Lisandre,
amb la seva cabellera molt llarga, a la moda antiga, i una barba
deixada créixer generosament.

(2) En 424 Bràsidas la va fer indepentent dels atenesos (Tuc. 4, 84 seg.). Durant la
guerra del Peloponés Acant es va rendir davant l‘ espartà Bràsidas i la va
independitzar d’Esparta i Atenes amb la pau de Nicies al 421 a.C.b

Bràsidas fou un brillant general espartà durant la primera dècada de la guerra del
Peloponés. D’ell parlen Tucídides a la seva ‘Història de la guerra del Peloponés’.
(3)ACANT
Achanthus
Ἄκανθος
Acant era una colònia dels andris situada a la
península Calcídica, a Tràcia, en el golf
Estrimoni, vora el canal que Xerxes va fer obrir
a través de l’Istme, que més tard s’anomenarà
Erisso. Encara que degut a la seva extensió en
l’antiguitat que podria haver arribat a l’altre
cantó de la península.
[2] Perquè no és cert, com afirmen alguns(4), que, els argius després de la
gran derrota havent-se rapat en senyal de dol, els espartans, al contrari,
joiosos de l’éxit, es deixaren créixer la cabellera(5); ni que els Baquíades(6),
quan fugiren de Corint a Lacedémon, havent fet l’efecte de miserables i
deformes per haver-se rapat el cap, els espartans agafaren el punt de portar
els cabells llargs;

(4)Plutarc sembla referir-se directament a Heródot (I, 82). Els argius, ciutadans d’Argos que van combatir contra
els Perses, van fugir.

(5)Els grecs es tallaven el cabell com a senyal d’haver perdut una guerra.

(6) Els Baquíades foren una família oligàrquica, de llinatge Heraclida, que governà a Corint durant dos cents anys.
En 657, segons els antics cronòlegs, foren trets de Corint per causes i en circumstàncies sobre les quals hi ha
diversos reports, tenyits de fantasia (vegi’s Heròd. 5, 92; Paus. 2, 4, 4. 5, 18, 7; schol. Apoll rhod. 4, 212, etc).
sinó que és una institució de Licurg. (7)

(7) Licurg (en llatí Lycurgus, en grec antic Λυκοῦργος) fou un legislador espartà que va viure al segle 8 a.C.
Com Plutarc explica a Vides paral·leles XIII: Licurg i Numa. Lisandre i Sul·la, li van dedicar un temple a
Esparta després de morir a l’exili. Ja que va deixar unes lleis imposades a Esparta i va dir que no les
canviessin fins que ell tornés amb la intenció de no tornar i que fossin perpetues.
[3] I reporten una dita d’ell, que la cabellera fa els bells més escaients i els
lleigs més terribles.(8)

(8) Licurg deia que aquells que són agraciats els quedava millor la cabellera llarga i en canvi els que no ho
són tan agraciats no els afavoreix en absolut. Cf. Plut. Lyc. 22, I seg.; mor. 189e. 228f; Xen. rep. Lac. 11, 3.
GRÀCIES PER LA VOSTRA
ATENCIÓ