Els guerrers de Riace

Fitxa tècnica

Autor: Desconegut
Localització original: costes
Reggio Calabria
Actual: Museu Nacional de Reggio de Calàbria
Estil: grec clässic

Dimensions: 2,05 m alt

Material: bronze
Técnica: fosa
Formes: exempta
Tipologia: dempeus
Cromatisme: policroma
Estat conservació: atacats per l'aigua de mar, però
ben restaurats
(algunes parts perdudes)
Van ser recuperats el 1972 del fons del mar

Contextualització històrica i cultural

Durant les guerres mèdiques del període clàssic, l'Acròpolis d'Atenes va ser destruïda.
Després de la Guerra de Reconstrucció Mèdica, Atenes va governar la Lliga Deliana i va gaudir del
màxim luxe.
Atenes. Atenea gasta diners en obres públiques per mostrar el seu poder i grandesa. Aleshores va
començar la Guerra del Peloponès, un conflicte entre diverses ciutats gregues.
Oposat al domini atenès. Totes les ciutats gregues es van sotmetre al rei
Felip de Macedònia (338 aC) és nomenat pare d'Alexandre el Gran.

Anàlisis dels guerrers de Riace

Es tracta d'un conjunt escultòric arcaic fet de bronze on es troben dos homes exempts, unificats (està
feta per ser vista pels quatre costats) i nus.

El principal material utilitzat va ser el bronze, però, per fer-la més natural els llavis els van fer de
coure, les dents d'ivori i els ulls de vidre.
Són dues juguen amb el contrapposto, és a dir, tracten amb l'anatomia elaborada, intenten que les
figures siguin el més natural i realistes possibles. Això ho aconsegueixen creant-les amb una postura
molt natural; una cama recta i l'altra cama doblegada així tot el pes del cos descansa a una cama,
aquesta postura provoca un desequilibri als malucs fent així que hi hagi una curvatura al tronc com
ens passa als humans.
Si ens fixem en els braços podem veure que tenen un estirat i l'altre doblegat (on abans hi havia una
llança) per així trencar la simetria i d'aquesta manera també ho fan amb el cap; el tenen lleugerament
girat. Tant els cabells com la barba la fan el més natural possible, intent de fer-lo en moviment i
definit això ho feien també gràcies a una cinta o un casc, ja que en aquella època els guerrers anaven
constantment equipats.

Altra informació

Es creu que, durant l'Antiguitat, els Guerrers es van portar

de Grècia a Roma i que el naufragi del vaixell on anaven, les fes anar al fons del mar.
No se sap on eren els Guerrers; els escriptors grecs diuen que hi havia escultures com aquestes als
carrers i temples de les seves ciutats; els romans, les apreciaven molt i se les enduien a Roma; gairebé
totes es van fondre en arribar a l'edat mitjana per aprofitar-ne el metall.

No sabem on ni quan es van fer els Guerrers, es pensa que poden ser d'entre el segle V i el segle Il
abans de Crist; tampoc coneixem el seu autor, un de sol o dos, ni qui, o que, representen. Podria ser el
seu autor Pitàgores de Regiu. Estil Grec Clàssic (àtic sever). A la 1a meitat del s. V aC.
Poden ser déus o herois, presentats com a Guerrers, d'on els ve el nom; han perdut les armes que
portaven, l'espasa i l'escut rodó; el Guerrer 1 podia dur casc o, potser, una corona, que s'ajustaria a la
banda del cabell; té un solc a la part més alta del cap, resseguit amb plom, per poder per encaixar
l'objecte.
Tots dos tenen relació i podien haver format una parella, o ser d'un grup d'escultures que explicaria
una història. L'home nu és un dels assumptes més importants de l'escultura grega, normalment és un
noi amb el cos atlètic i la cara juvenil, sense barba i els trets suaus. El Guerrer 1 és un home fet, que ja
ha deixat la delicadesa primera; és un tipus menys tractat, però del que hi ha d'altres exemples, com el
Zeus Posidó (al Museu d'Atenes).