a) context històric de l’obra

La victoria de samotracia va ser esculpida entre el 200-190 a.C

El naixement de la cultura i l’art grec va tenir lloc als segles IX i VIII abans de crist. Aquest
període inicial les característiques principals van ser la recuperació del comerç i la
colonització de territoris a l’extrem occidental del mediterrani. Les ciutats Gregues eren
originalment monarquies i s’organitzaven mitjançant l’estructura de POLIS (ciutat estat).

En el segle VII abans de crist el contacte amb la cultura egípcia i mesopotàmica va provocar
la eclusió de la arquitectura i l’escultura gregues que van assentar les bases de l’art grec.
Segles després la victòria contra els perses a les guerres mèdiques mitjans els segles V a.c
va servir per iniciar un període de completa autonomía cultural i artística. L’epicentre del
qual estava fixat a la POLIS d'atenes ciutat on es va assolir el màxim esplendor de l’art grec
durant el període clàssic.

La arrogancia atenesa cap a les altres POLIS gregues va ser l’inici de les anomenades
guerres dels Peloponès finals del segle V a.c que van propiciar la decadència econòmica de
les POLIS gregues. Aquesta situació de debilitat va ser aprofitada durant el segle IV a.c per
els macedonis que sota la direcció de Filip II i posteror el seu fill Alexandre el Gran van
unificar totes les POLIS gregues i van aconseguir conquerir els dominis de l'imperi Persa. La
sobtada mort d'Alexandre el gran va fragmentar l'imperi macedoni en diversos regnes i la
cultura de l’antiga grècia es va traslladar cap Orient.

Aquesta cultura grega va servir de referència als regnes orientals que van reflectir la
hel·lenització en les seves creacions artístiques. L'últim terç del segle I a.c Roma
aconseguirà el domini de tot el mediterrani i aprofitarà i absorbirà la rica cultura grega.

La cultura grega és antropocèntrica i es basarà en la raó. Els grecs eren un poble politeista
amb uns deus humanitzats que viuen en el mont olimp. L’art desenvolupat estara basat en
la bellesa, l'harmonia i la proporció, l'evolució de l’art grec es divideix en tres grans períodes
històrics: el període arcaic, el període clàssic i el període analytics.

b) estil i característiques de l’estil

L’estil de la victòria de samotràcia és grec hel·lenístic.

Característiques:
- trencament de l’equilibri i la serenitat clàssica
- escenes teatrals dinàmiques i captació del pathos
- ja no es tracta d’un art humanitzat
- abunden els grups escultòrics
- els materials empleats son el marbre i el bronze

c) anàlisi formal de l’obra

Es tracta d’una escultura exempte de mides monumentals realitzada amb el material de

marbre de Pharos i seguint la tècnica de la talla, l’escultura esta representada amv una
figura amb ales que es situava a la proa d’un vaixell, el cap i els braços estan perduts, la
figura vesteix un vestit molt fi transparent lligat amb un nus sota el pit. +

Descansa el pes sota la cama dreta mentre que l’esquerra va cap enrere en una suau i
llarga ondulació des d’un punt de vista frontal la figura es recargola i sobre en les dues
llargues corbes de les ales.

Les múltiples corbes del vestit aporten dinamisme i la tècnica dels draps molls provoca que
quedi adherit al cos aportant sensualitat i misteri

d) contingut, significat i funció de l’obra

L’escultura representa la victòria Niké considerada una deessa portadora de bona sort la
personificació de la victòria solia ser representada amb unes ales que li permetien
desplaçar-se a gran velocitat i portava una fulla de palma o una garlanda com a símbol de
victòria.

Normalment la representació de la victoria era una petita figureta que duia una altra divinitat
a la mà però les dimensions de la victòria de samotràcia ens indica que en aquest cas es
tracta d’una obra de caràcter commemoratiu d’una victòria naval.