- Fitxa tècnica

Títol: Guerrers de Riace.

Autor: Desconegut
Cronologia: 460-430 aC
Estil: Grec-Clàssic
Tècnica: Fosa (cera perduda)
Material: Bronze
Formes: Escultura exempta
Tipologia: Dempeus
Cromatisme: Policromada
Dimensions: 2,05 metres d'alt
Localització original: Costes de Riace
Localització actual: Museu Nazionale de Reggio de Calàbria

- Contextualització històrica i cultural

Els Bronzi di Riace són, sens dubte, un tresor de l'art i la història de l'antiga Grècia.
Aquestes dues escultures són un exemple emblemàtic de l'art grec durant el període clàssic,
que va presenciar una transició cap a una representació més naturalista i realista de la
figura humana.

Data del 460-450 aC coincideix amb una època de canvis significatius en l'art i la cultura
grega. Aquesta transformació reflecteix la influència de factors històrics, polítics i socials en
la creació de l'art. Durant aquesta època, Grècia estava immersa en tensions polítiques i
militars, i això podria haver influït en la representació de guerrers adolescents a través
d'aquestes escultures.

Aquestes escultures ens ofereixen una visió única de la cultura i els ideals estètics de
l'antiga Grècia. A més, l'expressió artística d'aquestes obres encara és una font d'inspiració i
admiració per a molts amants de l'art i l'arqueologia avui en dia.

- Anàlisi formal
L'escultura dei Bronzi di Riace és una obra grega que es va descobrir a prop de la costa
italiana després que un vaixell antic s'enfonsés. Avui en dia s'hi troben concretament al
museu de Riace. Aquestes dues escultures s'anomenen Guerrer A i Guerrer B, ja que no
sabem el seu nom, és una escultura exempte, multifacial i en ser dues escultures formen
part d'un conjunt escultòric.

Els Guerrers de Riace són reconeguts com a elements reals i imponents de l'època, pel fet
que estan formats per diferents materials. La seva estructura principal és de bronze, també
podem apreciar el coure que s'hi troba situat als mugrons i llavis. L'ivori també el van fer
servir per a les dents i el vidre pels ulls.

Una de les característiques més notables d'aquestes escultures és el seu realisme

anatòmic. L'escultor va buscar representar les formes humanes de manera precisa i
harmoniosa. Els guerrers estan dissenyats per mostrar la bellesa ideal que en aquella època
era un home jove amb una plenitud de condició física. Aquest enfocament en la
representació realista, Va ser un canvi significatiu en la concepció artística en comparació
amb èpoques anteriors, on les figures eren sovint més geomètriques i estilitzades.

- Anàlisi significatiu
Aquestes dues escultures representen dos joves guerrers, encara que un d'ells sembla ser
més jove que l'altre. La posició que adopten suggereix clarament que es tracta de guerrers,
ja que les seves postures reflecteixen una atenció meticulosa als detalls anatòmics i la
simetria. Anomenarem a aquests dos guerrers Guerrer A i Guerrer B.

Guerrer A i Guerrer B adopten postures específiques que es destaquen per la seva tècnica
detallada. La tècnica del "contrapposto" es fa evident en la cama estirada que suporta tot el
pes del cos, mentre que l'altra cama està flexionada. Aquesta tècnica afegeix una sensació
de moviment i naturalitat a les figures. A més, es fa servir la tècnica del "xiasmos" amb un
braç doblegat i l'altre estirat, que també contribueix a la sensació de dinamisme.

És important notar que aquestes escultures originalment van incloure elements reals com
una llança, un escut, una espasa i unes sandàlies. Malauradament, aquests elements es
van perdre amb el temps, probablement arrossegats pel mar. Aquests guerrers de bronze
són notables, ja que és poc comú que les escultures de bronze de l'antiga Grècia s'hagin
conservat en comparació amb la gran quantitat que es van crear.

- Anàlisi estilístic
L'art grec posava una gran èmfasi en la representació de l'ésser humà, especialment en
homes joves i atlètics, com ho reflecteixen les escultures de l'època. Les escultures gregues
buscaven capturar la bellesa i la perfecció ideals a través de la representació de cossos
proporcionalment ideals.

Policlet, un conegut escultor grec, va ser un dels pioners en l'establiment de les proporcions
ideals del cos humà a través del seu cànon, que utilitzava la mesura "7 vegades l'altura de
la capçada" com a guia. Aquesta proporció reflecteix la idea de la bellesa i la perfecció
basada en una estructura equilibrada i harmònica.

Aquesta obsessió per la bellesa i la proporcionalitat va ser una característica distintiva de

l'art grec antic i va influir en moltes de les seves obres d'art, incloent-hi les escultures,
pintures i altres expressions artístiques. La cerca de l'harmonia i la representació de la figura
humana en la seva forma més ideal han sigut fonts d'inspiració per a la història de l'art i
encara són apreciades avui en dia.

- Altra informació (descobriment, valor patrimonial, curiositats...)

Aquesta és una història fascinant sobre com es va descobrir les escultures dels Bronzi di
Riace. El 16 d'agost de 1972 Stefano Mariottini va fer una troballa sorprenent mentre
bussejava a uns 8 metres de profunditat i a una distància de la costa d'uns 300 metres,
perseguint un peix anomenat mer. Inicialment, va pensar que havia descobert un cadàver,
però més tard es va adonar que el que va veure corresponia al braç dret de l'estàtua
coneguda com a B. Al seu costat el mateix Stefano va trobar una segona estàtua l'estàtua
anomenada A. Ràpidament va informar les autoritats i aleshores van poder treure del fons
marí aquestes icòniques obres d'art. Per treure-les van fer servir una pilota plàstica la qual la
van omplir d'oxigen. D'aquesta manera van aconseguir elevar les escultures del fons del
mar. Aquesta troballa inesperada ha enriquit la nostra comprensió de la història i l'art grec
antic i ha atret l'atenció del món cap a aquestes valuoses obres mestres.