Diadumenos

- Fitxa tècnica

-Títol de l'obra: Diaumenos.

-Artista: Policlet (circa 480-420 aC).

-Data de creació: 440 aC.

-Materials: Solia ser feta de bronze, tot i que la versió original ja no existeix. Actualment,
coneixem l'obra principalment a través de còpies romanes en marbre.

-Tècnica: L'original és la cera perduda i la de marbe la tècnica usada és la talla

-Ubicació actual: Hi ha moltes còpies de "Diaumenos" en col·leccions d'art arreu del món.
Algunes de les còpies més importants es troben en museus importants com el Museu
Britànic i el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.

-Estil i període: L'escultura representa una de les obres més rellevants de l'art grec clàssic.

-Mides: La mida exacta varia segons les diferents còpies de l'escultura, però típicament
mesura aproximadament 2 metres d'alçada.

-Exempta.

-Multifacial.

- Contextualització històrica i cultural

Correspon a l'antiga Grècia, específicament a la Grècia clàssica (500-323 aC). Aquest

període va ser molt significatiu en la història grega i va veure l'auge d'Atenes com a gran
potència en la regió.

Atenes va aconseguir una gran influència i prestigi després de la seva victòria sobre els
perses en les Guerres Mèdiques (490-479 aC). Aquestes guerres van ser una sèrie de
conflictes entre les ciutats-estat gregues i l'Imperi Aquemènida, liderat per l'Imperi Persa. La
victòria grega en les batalles de Marató, Salamina i Platea va consolidar la seva superioritat
i va portar a un augment del prestigi d'Atenes i d'altres ciutats-estat com Esparta. Després
de les Guerres Mèdiques, Atenes va entrar en una època de prosperitat i creixement
econòmic. Va esdevenir un centre cultural, amb un destacat desenvolupament de l'art, la
filosofia i la democràcia. Els governants com Pèricles van contribuir a l'expansió i a
l'embelleixement de la ciutat, amb la construcció de monuments com l'Acròpolis.

A la mort d'Alexandre el Gran, que va ser després del període clàssic (va morir el 323 aC),
les conquestes d'Alexandre van tenir un impacte significatiu a tot l'Imperi Macedoni,
incloent-hi

- Anàlisi formal

Aquesta escultura és un testimoni de la bellesa un home jove i atlètic. La diadema lligada al

cap de l'atleta no només serveix com una solució pràctica per mantenir el cabell fora del
camí i evitar la sudoració, sinó que també simbolitza l'èxit en la competició esportiva.
Aquesta dualitat de funció i significat en la diadema ressalta la relació entre la forma física i
l'èxit.

L'elecció de marbre com a material per a aquesta escultura afegeix una dimensió de textura
i pes a l'obra, tot i que l'original s'ha perdut amb el temps. El marbre és un material que
requereix habilitat i paciència per aconseguir el detall i la complexitat anatòmica que es
manifesta a través del cos de l'atleta. Al ser tan pesat aquest material s'ha hagut de posar
un suport en aquest cas el suport té forma de tronc per sentir-se més integrat mentre que la
peça de roba que el cobreix pot ser vista com un element simbòlic i decoratiu.

L'escultura, que és exempta i multifacial, significa que està dissenyada per ser vista des de
múltiples angles, permetent als espectadors admirar la seva forma des de tots els costats.

La postura de l'atleta en contrapposto, amb una lleugera forma de "S" que afegeix
dinamisme, contrasta amb la rigidesa i la simetria típiques d'altres èpoques. La seva figura
despullada i musculosa reflecteix l'èmfasi en la bellesa física i la perfecció anatòmica.

- Anàlisi significatiu

Representa un atleta jove nu que lliga una diadema al seu cap després de guanyar una
competició esportiva. Aquest gest té una gran importància simbòlica, ja que simbolitza la
victòria i l'èxit en l'àmbit esportiu. A la Grècia antiga, l'esport era una part crucial de la vida i
es valorava l'excel·lència atlètica. Així, aquesta escultura celebra el triomf i l'èxit a través de
l'expressió física i la bellesa. També simbolitza la relació entre l'èxit esportiu i la fortalesa
mental. L'atleta no només és físicament fort sinó també mentalment capacitat per a competir
i guanyar. Aquesta dualitat de cos i ment reforça l'ideal grec de l'home complet, que posseïa
no només la força física sinó també la intel·ligència i la virtut moral.
- Anàlisi estilístic

L'escultura de l'antiga Grècia és coneguda per la seva representació de la bellesa ideal i

l'excel·lència física i mental. Les escultures d'homes joves atlètics i nus, com "Diadúmenos",
exemplifiquen aquesta cerca de la perfecció. Aquestes obres no només reflecteixen
l'idealisme artístic sinó també les virtuts i els valors que aquesta civilització admirava. A
través de la representació de la figura humana nua, els escultors grecs intentaven capturar
la perfecció anatòmica i la plenitud física. Aquesta idealització del cos humà també es
combina amb una plenitud mental, ja que es valora l'harmonia, l'equilibri i la gràcia.

D'altra banda, les escultures de dones cobertes amb un pèplum representen una imatge
diferent. El pèplum és una mena de vestit o mantell que cobreix a les dones.