DORÍFOR

1. Identificació de l’obra
Títol: Dorífor
Autor: Policlet el Vell
Cronologia: 480 – 430 (S.V)
Localització geogràfica: Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Estil: Grec Clàssic.

2. Context històric, cultural i artístic. Apunts biogràfics de l’autor.

Durant les guerres mèdiques l'Acròpolis d'Atenes va quedar destruïda i es va començar a
reconstruir. Després de les guerres mèdiques Atenes lidera la Lliga de Delos, màxima
esplendor d'Atenes. Atenes gasta diners en obres públiques per demostrar el seu poder, la
seva grandesa.
Després s’iniciaren les guerrers del Peloponés que va ser l'enfrontament de les diferents
polis gregues contra la supremacia d’Atenes. Totes les ciutats gregues van passar a ser
sotmeses a un rei de Macedònia anomenat Felip (338 aC) pare d'Alexandre el Gran.

Policlet va ser, de fet, un gran especialista en la plasmació escultòrica de la bellesa del cos
humà. De la seva obra més admirada a l'Antiguitat, l'estàtua criselefantina d'Hera per a
l'Heraió d'Argos, només se'n coneixen reproduccions sobre monedes. Fou, juntament amb
Fidias , la gran figura de l'escultura grega del segle V aC
El seu autor, Policlet, és el creador del cànon de bellesa (segons el qual l'alçada total ha de
ser equivalent a set vegades el cap )

3. Característiques bàsiques de l’estil.

Característiques generals de l'estil classicista grec:
- Bellesa ideal: Les figures són ideals i harmonioses, i estan representades en la seva
millor forma física.
- Proporció harmoniosa: Les figures estan construïdes en proporcions harmonioses,
que es basen en el nombre d'or.
- Moviment natural: Les figures estan representades en moviment natural i dinàmic.
- Detall i realisme: Les figures estan elaborades amb gran detall i realisme.

Característiques específiques de Dorífor:

- Escultura idealitzada
- Ús del contrapposto
- Braços desenganxats del cos (tot i que un braç està enganxat per tal que s'aguanti
l'escultura, en l'original no ho estava)
- Ús del cànon i proporció (tot elaborat a partir de càlculs matemàtics)
- Naturalitat
- Rostres serens
- Moviment en front la rigidesa de l'arcaic
- Recerca de la perfecció
4. Aspectes formals

- Elements tècnics
Mètode: La original era modelat i la còpia sostracció.
Material: La original era de bronze i la copia de marbre.
Tècnica: La original era fosa a la cera perduda i la còpia talla.

- Tipologies de la representació: Exempta.

- Visió: multifacial.
- Expressivitat: Té una cara poc expressiva,.Rostre seré, decantat una mica cap a la
dreta, camina relaxat
- Composició: Hi predomina la línia vertical però no és simètrica gràcies al contrapost.
- Moviment: Representa que està caminant, moviment suau però no és estàtic, mostra
moviment
- Llum: Es reparteix uniformement per tot el cos, no hi ha clarobscurs.

4. Contingut temàtic

fonts literàries:
Les fonts literàries de DORÍFOR són diverses i provenen de diferents èpoques i cultures. La
Bíblia és una de les fonts més importants, ja que proporciona informació sobre la història, la
cultura i la religió dels jueus i els cristians. Les narracions clàssiques i històriques, com ara
les d'Homer, Virgili, Tàcit i Tucídides, també són fonts importants, ja que ofereixen una visió
del món antic. Les fonts socials i polítiques proporcionen informació sobre els canvis socials
i polítics que han tingut lloc al llarg de la història.

iconografia:
La iconografia del Dorífor de Policlet és de tipus ideal. El tema representat és un jove nu,
amb el cos atlètic, en actitud de marxa. El jove porta un xal a l'espatlla esquerra i un bastó a
la mà dreta.

La simbologia del Dorífor és complexa. Per una banda, representa la bellesa ideal de l'home
jove i atlètic. Per altra banda, també representa el concepte de proporció i harmonia, que
era essencial per als grecs. A més, el Dorífor també pot ser considerat un símbol de la
victòria i la força.

iconologia:
La composició del Dorífor és molt equilibrada i harmoniosa. El jove està situat en una
posició frontal, amb el cos girat lleugerament cap a la dreta. Els braços i les cames estan en
una posició de marxa, però el cos està en repòs. Això crea una sensació de calma i equilibri.

5. Significació i funció de l’obra

Antecedents
L’escultura del període Grec Arcaic.
Influències posteriors
Totes les escultures a les quals se’ls hi ha aplicat el cànon de Policlet, com probablement
August de Prima Porta.

Funció
És la representació de l’ideal de bellesa , preocupació de les classes altres per l'aspecte
físic.
Funció estètica, per decorar un espai concret

Finalitat
Va ser feta amb la intenció de ser esposada en un lloc públic, probablement en un estadi
olímpic. No se sap qui la va encarregar.

https://lasesculturas.com/escultores-famosos/praxiteles/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hermes_amb_Dion%C3%ADs_infant