1. Catalogació.

1.1. Títol. Fris de l'altar de Zeus a Pèrgam: detall d’Atena i Gea

1.2. Autor. Anònim (escultor de l'Escola de Pèrgam)
1.3. Cronologia. 188 a.C.
1.4. Localització actual. Museu Pèrgam (Berlín)
Localització original. Pèrgam (Turquia)
1.5. Dimensions. El fris del basament exterior de l'altar té 112 m de llargada i 2'3 m d'alçada.

2. Anàlisi tècnica. (0'5 p.)

La tècnica utilitzada per a fer aquesta obra ha estat la talla, una tècnica escultòrica que consisteix en treure d’un bloc
compacte el material sobrant fins fer la figura final, no es pot corretgir si hi ha alguna errada. El material sobre el que es
va aplicar aquesta tècnica és pedra, concretament marbre blanc. L’escultura al estar aferrada al fris, és un relleu de tipus
alt relleu perquè sobresurt més de la meitat de les figures.

3. Anàlisi formal (2 p.)

L'obra consta d'un colossal i increïble edifici arquitravat amb unes grans escales i dues naus laterals guardades per gale-
ries de columnes d'ordre jònic. D'aquest edifici destaca especialment el fris, decorat amb espectaculars alts relleus. Un
d'aquests relleus és detall d'Atena i Gea, que mostra quatre figures un poc desgastades de dos éssers alats, un que pareix
ser una dona i l'altre un home, i dues dones, totes quatre figures diferents entre elles.
La primera figura, de més a la dreta, és l'home alat, conservat perfectament. Podem veure que és molt natural en tenir
un treball anatòmic molt treballat amb uns músculs ben definits i marcats. També amb la gran definició de les ales, que
estan fetes amb una perfecció impol·luta. El seu rostre mostra una màxima expressivitat tràgica, dolorosa i dramàtica
que ens fa intuir que sofreix. Els seus cabells estan també molt ben treballats, ja que tenen volum i estan ben tallats.
La figura que segueix aquest home alat, és una dona, concretament una representació de la Deessa de la saviesa Atenea.
No es conserva tan bé, perquè li falta el rostre. És també molt natural com podem apreciar amb els braços, el genoll
marcat i el tors que, amb la utilització de la tècnica del drap mullat; que consistia a esculpir la roba caiguda i aferrada
com si fos mullada, pareix que la roba és real. També pels plecs, ben marcats i naturals. Com que no té rostre, no es pot
saber quin nivell d'expressivitat tenia, però podem suposar que també era molt expressiva com les figures que si tenen
rostre.
La tercera figura és l'altre dona, en aquest cas Gea, la creadora de la Terra i l'univers. Té la cara un poc desgastada, pe-
rò, així i tot, en podem veure una part. El treball fet sobre ella és tan minuciós com el de les figures anteriors, trobem un
gran naturalisme en els braços i en el coll, que estan marcats. També amb la seva roba que, amb la tècnica del drap mu-
llat, té uns plecs ben situats i realistes. El seu cabell, molt treballat també, presenta un bon volum i unes ones naturals i
marcades. Pel que fa a la cara, només per veure els ulls desorbitats (l'únic que se'n conserva) podem afirmar que trans-
met expressivitat; una expressivitat de sofriment, tràgica.
Finalment, la figura de més a l'esquerra; que representa la dona alada, està mal conservada perquè li falta tot el cap. El
seu cos és molt natural i real com podem apreciar amb quan ben definit estan el peu, el braç i el genoll que es veuen. La
roba també té la tècnica del drap mullat aplicada pel que podem veure els plecs, ben treballats. Les ales, molt ben escul-
pides, són elegants i naturals.
Amb aquestes figures ja no és cerca crear una sensació de bellesa satisfactòria amb un cànon o unes proporcions estric-
tament establertes, sinó transmetre el sentiment en l'expressivitat i el moviment.

L'obra transmet una elèctrica sensació de moviment en acte. Té molt de moviment i molt veloç per diversos factors. El
primer d'aquests factors és la representació de diversos punts de vista del cos humà, per la qual cosa les figures tenen el
cos girat i retorçut en formes de essa i diagonals. No tenir el cos recte els posa en una postura inestable que també és
motiu de dinamisme. Els cossos estan en tensió, que es marca amb les extremitats estirades i els músculs tensos. Les ca-
res no miren frontalment, sinó als costats la qual cosa fa més sensació de moviment. També en trobem en les robes de
les tres figures que en porten: un ésser alat i les dues dones. Aquestes robes tenen un lleuger moviment, no cauen rectes
sinó que es mouen direccionalment, cosa que fa la sensació que hi ha vent en l'escena. Altres elements que donen movi-
ment són les ales, desplegades, que fan parèixer que els éssers volen, i també una serp, que està en forma de essa, situa-
da damunt l'home alat. L'obra és completament asimètrica.

L'obra no està policromada sinó que té el color del material original, encara que saben que moltes escultures i arquitec-
tures gregues van estar policromades amb colors brillants que amb el temps es van desgastar, podem suposar que aques-
ta potser també va perdre el color.

La textura que té l'obra és polimentada; llisa en els cossos dels personatges i rugosa en els cabells, el pubis de l'home
alat i els plecs més notoris de les robes.
Podem dir que 'L' Altar de Zeus a Pèrgam' és una obra que pertany a l'art grec hel·lenístic. Ho podem apreciar per la mà-
xima expressivitat de les figures, la sensació tràgica de les seves cares, les postures inestables i retorçudes i el movi-
ment abusiu de l'obra.

4. Interpretació. (2'5 p.)

El tema és mitològic, ja que representa una escena de la mitologia grega: la Gigantomàquia combatent amb els gegants,
fills de Gea i Cronos, i els Déus de l'Olimp pel domini del món. Concretament, l'escena que representa el detall d'Ate-
nea i Gea és a Atenea agafant del cabell i aixecant del sota a Alcioneu (fill de Gea), qui expressa pànic amb la mirada
desorbitada perquè està a punt de ser mossegat per la serp enrodillada al seu cos, mentre la seva mare mira amb la cara
suplicant…

L'obra va ser encarregada pel rei Èumenes II, que en aquell moment regnava Pèrgam, i s'adreça a la polis.

Té diverses funcions, l'obra. És propagandística, el rei volia que la gent sabés del seu gran poder amb la construcció de
l'edifici. També té funció commemorativa, ja que va manar construir-la per commemorar la seva victòria sobre els gàla-
tes. I finalment, és religiosa perquè probablement es varen realitzar sacrificis o holocausts en honor al Déu Zeus allà.

Al S. IV Alexandre el Gra, rei de Macedònia, va construir un imperi que reunia a les civilitzacions més importants del
món antic. Geogràficament, inclou Grècia, Àsia menor, Egipte i Orient Pròxim. Durant el seu regnat, va permetre que
aquests territoris mantinguessin la seva cultura, els seus Déus i les seves tradicions, però alhora els va voler fusionar.
Quan Alexandre mor, l'imperi es comença a desintegrar. A Grècia sorgeix l'hel·lenisme, un nou període artístic que mes-
cla elements dels classicismes grecs amb elements culturals dels llocs orientals conquistats. Però no només a Grècia va
ser on es va desenvolupar aquest moviment, sinó també als llocs conquistats. Un d'aquests llocs era Pèrgam, que se situa
a l'actual Turquia, i es va desenvolupar l'Escola de Pèrgam, que eren el conjunt d'escultors d'allà. Van destacar amb la
representació d'escultures de tema heroic i tràgic.

L''Altar de Zeus a Pèrgam' és un dels exemples més importants d'art hel·lenístic de l'Escola de Pèrgam, ja que, no tant
en l'àmbit arquitectònic com escultòric, és de les millors representacions d'aquest tipus d'art. Representa molt bé l'ex-
pressionisme tràgic i l'abundant ritme en les escultures. Aquest fris va ser esculpit per més de 40 escultors.

L'altar forma part d'un temple dedicat a Atenea i Zeus, és a dir que originàriament era més gran del que és ara. Va ser
durant l'hel·lenisme que els temples van guanyar importància i es van convertir en construccions monumentals dedica-
des als Déus, normalment a Zeus. Va ser l'altar més gran de l'antiguitat i té la peculiaritat de representar un podi i la
gran escalinata, agafant com a model el temple de 'Zeus de l'Olimp', d'Atenes, ciutat que va influir en l'art de Pèrgam.
Les escenes estan precedides; conten una història, pel que el fris serà precedent de la 'Columna Trajana' i altres colum-
nes commemoratives romanes.

Descobert el 1878 per Karl Humman, no es va completar l'excavació fins al 1936. Alemanya el va adquirir en construir
a Berlín el Museu del Pèrgam, però Rússia el va prendre durant la Segona Guerra Mundial. Fins als seixanta no va tor-
nar a Berlín, on es troba actualment.