Institut Vinyes Velles; Av. Barcelona, 2 2n.

BATXILLERAT
08170 Montornès del Vallès
Tel.: 93-568.60.79 - Fax: 93-568.68.73
e-mail: iesvv@xtec.cat
web: www.xtec.cat/iesvv

CIÈNCIES SOCIALS,
HISTÒRIA DE L’ART
GEOGRAFIA I HISTÒRIA

Prof: Oriol Torrente 3 de Novembre del

2023

Nom alumne/a: Alèxia Moyano Ramírez Puntuació:

Desenvolupeu el comentari complet del Dorífor.

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Títol: Dorífor
Autor: Policlet
Cronologia: Entre els anys 480 i 420 a.C
Tipologia: Dempeus
Tècnica: Original de bronze (cera perduda), posteriorment de
marbre (talla)
Materials: Original de bronze
Dimensions: 2,15m d’alçada
Estil: grec clàssic
Tema: Esportiu
Localització: Localització original a Pompeia, actualment al museu del Vaticà i museu nacional
de Nàpols ja que hi han diverses còpies.

1.2 CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

Ens situem entre els anys 480 i 420 a.C a l’època clàssica, on Grècia es trobava en la seva
època amb major esplendor tant políticament com econòmicament parlant. Destaquen dues
polis que estaven enfrontades entre elles, Esparta i Atenes (on es desenvolupa el nostre
sistema polític actual). Després de les guerres, es va formar una aliança militar, política i
econòmica anomenada DELOS, encara que la polis d’Esparta va iniciar uns pronunciaments
en contra d’Atenes, acabant derrotant-la. Això va fer que Grècia comenci un estat de
decadència, ja que depenia molt de la seva Polis.
Encara que Atenes va deixar de tenir tanta importància, en l’àmbit cultural mai es va quedar
insignificant. L’escultor, Policlet, va ser el més important de tota Grècia, després de Fídies.
Es van donar a conèixer grans artistes com Miró, Policlet o Fídies, grans filòsofs com Sòcrates
i Plató, o científics com Hipòcrates que va fundar l’escola de medicina.
A mesura que s’anava endinsant dins d’altres territoris, va anar propagant la cultura grega
però a la vegada també, va ser influenciada per les cultures dels països que anava
conquerint.

2. ANÀLISI FORMAL
Primerament, ens trobem la tècnica principal que és el contrapposto, la qual serveix per
donar una sensació harmònica, a més del cànon de bellesa que el mateix Policlet va
dissenyar (7 caps). Aquesta tècnica del contrapposto fa que l’escultura no sigui simètrica al
contraposar una cama, a més de ser una escultura vertical, Policlet abandona la frontalitat i
passa a tenir varis punts de vista, a més de ser una obra que està molt ben treballada. Les
parts que destacaría que estan millor elaborades, serien el tors i el cabell, ja que no és tan
geomètric i és més natural.
Hi ha un equilibri perfecte entre la part estàtica (tensa) i la dinàmica, destacant el dinamisme
i la naturalitat de l’escultura. Té una lleugera inclinació del cos deguda a la recreació de la
corba praxiteliana i el cap està una mica girat cap a la esquerra, trencant l’estatisme.
L’escultura de Dorífor dóna sensació de dinamisme per la tècnica del contrapposto (espatlla
inclinada, peu aixecat), a més d'expressar també naturalitat. És una figura representada amb
una intenció d’eternitat, i la llum és real i es reparteix per tot el cos, no hi ha clarobscurs.
Dorífor està representat com si estigués caminant; acaba de recolzar el peu dret i just
comença a aixecar l’esquerra. el braç esquerre es veu relaxat encara que, la mateixa cama
esquerra, suporta tot el pes del cos. Encara que busca el realisme, no deixa de ser una figura
basada en l’idealisme de l’home És una escultura nua i monocromàtica (encara que hi ha
sospites que anteriorment estigués pintada com el sulls i els cabells), i la expressió del rostre
és serena, tranquila.

Policlet fou un dels escultors més importants i reconeguts, juntament amb Fídies del món
antic. Es desconeix la seva cronologia exacte, però el situem entre els anys 460 i 420 a.C. Va
ser ciutadà de la ciutat d’Argos. Les seves escultures les elaboraba amb bronze, encara que
les desconeixem, però tenim còpies hel·lenístiques i romanes de marbre. Va ser el que va
elaborar la teoria del cànon perfecte, on l’altura d’una escultura és la de 7 caps.
El model que agafa Políclet per elabrorar l’obra prové de l’evolució de l’escultura arcaica i per
les idees de Pitàgores sobre la importància dels nombres, d’allà prové la seva teoria del
canon a la proporció del cos humà. Serà una gran influència cap a less escultures
romàniques, i més tard per artistes del Renaixement com Miquel Àngel, amb la seva
escultura David.

3. INTERPRETACIÓ
El tema és esportiu, i com he mencionat abans, tipologia de l’escultura és dempeus (posició
vertical amb els peus a terre). Representa un atleta en actitud de repòs a punt de participar
en la prova de llançament, en un equilibri perfecte entre la condició física i la intel·ligència. A
l’antiga Grècia, el esport com a tal era un aspecte molt important per l’educació de les
persones joves, per tant els atletes eren una figura molt important, la qual representa la
valentia dels guerrers. La figura la va encarregar el propi escultor, i originalment a Pompeia.
És la representació gràfica de la bellesa i la seva preocupació pel seu aspecte físic. Tenia
diferents funcions, com pot ser la commemorativa, recordant als guanyadors del Jocs o
simplement per estètica.