EXPLICACIÓ DELS MEGÀLITS EUROPEUS

Una qüestió antiga en la prehistòria europea és la dels anomenats monuments megalítics.

Aquestes són impressionants estructures prehistòriques construïdes amb grans pedres. En
general, les pedres estan disposades per formar una sola cambra, enterrada sota un monticle
de terra i introduïda des d'un costat. Les cambres poden ser grans amb un llarg passadís
d'entrada. Les restes i artefactes humans es troben normalment dins d'aquestes estructures,
i és clar que la majoria serveixen com a cambres funeràries col·lectives. Els monuments
megalítics es troben àmpliament al llarg de les costes atlàntiques d'Europa. També es troben
a la major part d'Espanya, Portugal i França, però en altres països no més de 100 km de la
costa; en general no estan presents a l'Europa central i oriental. La majoria pertanyen al
Neolític, l'època dels primers grangers, però al començament de l'Edat del Bronze estaven
fora d'ús.
Es plantegen moltes preguntes al voltant d’aquestes estructures. Com van ser capaços els
neolítics d'erigir aquests grans monuments de pedra? Per què no es troben en un altre lloc?
Per què es van construir en aquest moment i no abans o després? Quina és l'explicació de la
gamma i varietat de formes trobades?
Migració i difusió
Les explicacions dels megàlits del segle XIX van ser vistos com el treball d'un sol grup de
persones, que havien emigrat a Europa occidental. Moltes de les explicacions es van oferir
en termes racials. Però fins i tot quan no es van fer distincions de raça, les explicacions van
continuar sent ètniques: els immigrants eren responsables. A principis del segle XX es van
oferir explicacions alternatives en termes de la influència de les civilitzacions més altes del
Mediterrani oriental. Els vincles comercials i altres contactes entre Creta i Grècia, d'una
banda, i Itàlia i potser Espanya, per un altre, van ser acreditats amb la responsabilitat d'un
flux d'idees. Així, el costum de l'enterrament col·lectiu en tombes construïdes a Creta al
voltant de 3200 a.C. es creu que es va transmetre a Espanya en un parell de segles. Des d'allà
s'hauria estès a través del funcionament de la difusió. Aquesta opinió va portar amb si la
idea que els megàlits d'Espanya i Portugal i després els de la resta d'Europa han de ser
posteriors als de Creta.
Explicació funcional-Processual
La datació per radiocarboni va deixar clar que les tombes megalítiques d'Europa occidental
eren en molts casos anteriors a les de Creta. Ara es va suggerir que les comunitats locals
havien desenvolupat les seves pròpies pràctiques per a l'enterrament dels morts. Una bona
explicació processal va haver de donar compte d'aquest desenvolupament en termes dels
processos socials i econòmics locals en el treball. Renfrew proposà que en el període neolític
en moltes àrees el patró d'assentament era un dels grups igualitaris dispersos. Cada tomba
comunal serviria com a punt focal per a la comunitat dispersa, i ajudaria a definir el seu
territori. Els megàlits eren vistos com els marcadors territorials de les societats
segmentàries. Una idea relacionada va ser introduïda per l'arqueòleg britànic Robert
Chapman, basant-se en l'obra de l'American Arthur Saxe: que les zones de disposició formal
per als morts (per exemple, les tombes) es produeixen en societats on hi ha competència per
a la propietat de la terra. Per poder mostrar una tomba ancestral es legitimaria la reclamació
de posseir i utilitzar les terres dins del territori. Aquesta explicació es pot denominar
"funcionalista" perquè suggereix com les tombes han servit a una funció útil, en termes socials
i econòmics, dins de la societat.
Explicació neomarxista
A principis de la dècada de 1980 Christopher Tilley va desenvolupar un relat dels megàlits del
Neolític Mitjà de Suècia, que (com el processual) va emfatitzar factors locals. Va veure
monuments relacionats amb l'exercici del poder per part d'individus que utilitzaven els
rituals associats amb els megàlits com a mitjà d'emmascarar la naturalesa arbitrària del
control i de legitimar les desigualtats dins de la societat. La barreja de parts del cos de
diferents individus dins d'una tomba va emfatitzar la integritat orgànica de la societat,
prenent l'atenció de les desigualtats en poder i estatus que realment existien. Les tombes i
els rituals feien que l'ordre establert semblés normal o natural. L'èmfasi en l'explicació de
Tilley sobre el domini dins del grup és típicament marxista, mentre que el ritual i la ideologia
que emmascaren les contradiccions subjacents és típicament neomarxista.
Explicació postprocessal
Ian Hodder, en criticar els dos punts de vista anteriors, ha destacat aspectes simbòlics.
Argumenta que les explicacions anteriors no han tingut prou en compte la particularitat dels
contextos històrics en què es troben els megàlits. I argumenta que sense tenir en compte el
context cultural específic no es pot esperar entendre els efectes de les accions socials
passades. Hodder sosté que moltes de les tombes de cambra d'Europa occidental es referien
simbòlicament a cases anteriors i contemporànies a Europa central i occidental. Com ell diu:
«la forma en què els megàlits van participar activament en les estratègies socials a Europa
occidental depenia d'un context històric existent. L'existència de les tombes només es pot
considerar adequadament mitjançant l'avaluació dels seus significats carregats de valor dins
de la societat europea". Hodder introdueix en l'argument una sèrie de qüestions més, inclòs
el paper de les dones. El seu objectiu és arribar a algun tipus de visió del significat que la
tomba en un context específic es manté per a aquells que la van construir. Alasdair Whittle
ha qüestionat si els constructors dels monuments eren grangers, argumentant que l'impuls
que va transformar la societat en aquest moment no era econòmic o demogràfic (és a dir,
l'agricultura) sinó ideal, i que les tècniques de l'agricultura només es van adoptar àmpliament
més tard: això podria semblar estar impulsant el punt de vista postprocessal fins a un extrem.

Què hi penses d’aquestes explicacions?

Estan en conflicte els uns amb els altres?
Els conceptes arquitectònics dels megalits són similars o fins i tot idèntics en
tota Europa.
Renfrew y Bahn proposen que cap d’aquestes teories es contradien però es
complementen, sobre tot les procesualistes i post-procesulistes. EN aquest
sentit consideren que el megalits
Varen ser útils per delimitar el territori
I que es posible que les tombes tingueren significats específics, i que per tant
cada túmul deu estudiarse independentment, i tiguent en compte el seu propi
context.