Músiques Tradicionals del Món I

SESSIÓ 14/09: VEUS I SONS DE LA MEDITERRÀNIA

El Caire, Egipte
Azhan: crida a l’oració, (no ho consideren música)
Mvetzí: s’encarrega de fer
Una tradició musical es manté forta i immobil sobretot en àmbits relacionats amb la
religió
Transmissió de continguts de caràcter religiós

Marsella
Slam, poesia urbana improvitzada
La música ve donada pel moviment hippie dels anys 60 als EUA
Expressió urbana, jove, moderna, de crítica social i política al sistema que passa a través
de la música.

País Valencià
Cant d’estil: crítica social però més de caràcter tradicional que el slam
-Dues figures: el recitaor (poeta) suggereix al cantaor (camtant) les lletres que ha
de cantar. S’ha de fer encaixar els versos amb el model musical de qui canta.
A vegades s’acomoanya amb dolçaina/tabal, guitarra o petita formació (rondalla)

Formentera, Ses Illes

Cant redoblat: vibrat excessiu de la veu
Victòria Mayans, crack
Explica la història personal de qui canta, amb lletres improvisades al moment. Però a
diferència del cant d’estil valencià, aquí una mateixa persona pensa i canta el text.
 Músiques Tradicionals del Món I

Perpinyà, Catalunya Nord

Partit de rugbi
En aquest cas, la comunitat de participants representa el grup, en els altres casos són
personalitats individuals que representen la comunitat
Ritualitat social

Calvi, Còrsega
Setmana Santa. Primer exemple de polifonia dels que surten al documental.
No són artistes, no es consideren cantants, sinó cantadors

Sicília
Comunitat d’albanesos que viuen a Sicília
A nivell ritual, la utilitat de la llengua canvia segons el moment, a casa albanès, a fora
italià i als rituals fan les recitacions en albanès i grec (ortodox?)

Alexandria
L’Església Cristiana d’Egipte, copte

Bagheria, Sicília
Traginers, venedors de patates ambulants
 Músiques Tradicionals del Món I

SESSIÓ 19/09

Hi ha la tendència que determinats territoris estan aïllats i per tant, tenen

característiques pròpies. Té molt a veure amb l’ideal romàntic. El Romanticisme es
proposa obtenir una idea tencada de nació.

El passat del Mediterrani:

Les teories creades a partir de la història han servit epr crear una narració del
Mediterrani com a massa homogènia, contràriament a la realitat, que és més plural i de
fronteres.

Context històric:

Societats distintes i intercanvis comercials

Imperis romà i àrab (otomà)

Imperis colonials

Estats del segle XX

Els relats sobre el Mediterrani:

Homer amb l’Odissea: primera representació literària que parla del Mediterrani. Un
viatge al lalrg del Mediterrani, entés com una unitat però format per diferents llocs en
realitat.

Cròniques històriques: guerres i batalles navals fetes. El domini del territori permetia
dominar el mar també, cosa que interessava. Creuar el Mediterrani sense que
t’ataquessin era útil. Actuen modificant el territori, funcionava com una empresa. A un
territori concret es cultivava un cert conreu, en una altra zona potser també hi havia
aquest conreu però es decidia fer una altra cosa. El paisatge d’avui dia ve donat pel que
van fer ells. Taronges a València, vinya al Penedès <3

Narracions dels viatgers romàntics: la idea de la música espanyola la van fer els
francesos, considerant-la exòtica. Aquesta idea es reflexa en l’ideari cultural comú.

Tòpics socials i culturals de la població del Mediterrani: gent pobra, que no treballa o
que treball poc, gent que viu al dia, poca organització, no té valors morals,
comportaments basats en l’espontaneïtat (baralles, discussions, temperament fort...),
preferència per les organitzacions de caràcter familiar (família, clan,...)
 Músiques Tradicionals del Món I

Projectem els mateixos tòpics que ens van projectar a nosaltres sobre altres territoris
com per exemple el Nord d’Àfrica (Marroc, Algèria,...)

Història i Antropologia del Mediterrani: a finals del segle XIX, comencen a aparèixer
estudis sobre el Mediterrani. Des del punt de vista acadèmic, hi ha persones que es
dediquen a estudiar el Mediterrani com a un conjunt, encara que hi incloguin poblacions
diferents, les guerres, migracions,... Aquesta visió es traspassa a altres disciplines
acadèmiques com l’antropologia.

Història del Mediterrani:

Fernand Braudel (1902-1985)
Historiador francés, la figura més rellevant que va desenvolupar els estudis sobre la
història del Mediterrani, a partir de la idea de que el Mediterrani s’ha d’entendre com a
conjunt, més enllà de les diferències que hi ha.

1949: “Le Méditerranée et le monde Méditerranéen a l’époque de Philippe II”

El rei Felip II (segle XVI) és el rei que desenvolupa les colònies i que es troba amb
el món en canvi, un món nou. Fins abans de la descoberta d’Amèrica el
Mediterrani era el centre del món. Té un domini sobre la meitat del Mediterrani.

No està fent una explicacióp de l’actualitat sinñó que reconstrueix com era el
Mediterrani al segle XVI.

El Mediterrani és el resultat de:

-La geografia: la majoria de costes són de roques, les platges de sorra on puguin
arribar vaixells són menors, i és on acostumen a construir-se ports marítims.

-El clima: tòpics comparats amb el nord d’Europa

-Els intercanvis exonòmics de productes: creació dels ports marítims econòmics

Idea de “ciutat mediterrània”:

-Arribada i sortida de vaixells, mercaderies i persones

-Creació d’un rol de dependència econòmica, social, política,... respecte la ciutat

mediterrània amb les poblacions d’interior.
 Músiques Tradicionals del Món I

Antropologia social del Mediterrani

-Antropologia social: estudia el “funcionament” d’una societat.

-Des del poble/territori a l’àrea cultural

Reconèixer “maneres de viure”

-Estudiar els trets culturals d’una població en un determinat territori geogràfic: el

Mediterrani

Fundadors de l’Antropologia del Mediterrani

Julian Pitt-Rivers (1919-2001)
“The people of the Sierra” (1954): primer estudi antropològic de com vivien als anys 50
la població d’un poble petit, amb la visió d’una persona de fora.

“Mediterranean countrymen: essays in the social anthropology of the Mediterranean”

(1963)
 Músiques Tradicionals del Món I

SESSIÓ 21/09

Fundadors de l’Antropologia del Mediterrani (continuació)

John G. Peristiany
“Honor and shame. The values of mediterranean society” (1965): els valors de la societat
mediterrània s’articulen en l’honor i la vergonya.

Detectar i definir els codis cuturals del Mediterrani i la seva construcció al llarg del temps.
-Es basen molt en qüestions de caràcter històric
-Procés d’unificació, cerquen una unitat
-Els codis culturals no estan escrits, són comportaments, normes,... que tothom coneix
“Caracteritzen les diverses societats i faciliten una conceptualització unitària”

Codis culturals del Mediterrani (Pitt-Rivers i Peristiany)

-Individualisme: consideren que el fet de no tenir gaire comunitat, col·lectius, grups,..
que pensen col·lectivament és un codi cultural. Es promou la idea de que cadascú
s’espavili pel seu compte.
-Clientelisme: intercanvi de favors. Ajudo algú perquè m’ho acabi tornant.
-Astúcia: idea basada també en l’individualisme.
-Amistat: el pes del valor de l’amistat és superior al de la família
-Honor i vergonya: orgull.
-Diferències de gènere: també ens indica una separaió de gèneres, l’honor és
bàsicament de caràcter masculí, i la vergonya bàsicament femenina. És evident
que tots tenen les dues coses, però el pes ha estat repartit històricament
d’aquesta manera.
-Diferències de classe social: aristòcrates, reis, església,... es despreocupen més
per mantenir bons comportament; a les classes populars hi ha un major esforç
per respectar-los, com que hi ha una falta de recursos econòmics i menyspreu
social l´’unica cosa que queda és l’honor
-Diferències geogràfiques: encara que el Mediterrani es promogui com a àrea
cultural, els mateixos antropòlegs reconeixen que aquests valors (honor i
vergonya) poden variar segons el lloc.
 Músiques Tradicionals del Món I

Estudis antropològics posteriors

Jack Goody, “The development of the family and marraige in Europe” (1983)
Antiga unitat cultural del Mediterrani que es fragmenta al llarg del temps: antigament
les societats del Mediterrani eren molt unitàries, Grècia i Roma eren la mateixa societat.
Ara és més fàcil veure les diferències entre algú de Catalunya i algú d’Egipte que fa
centenars d’anys.

Michael Herzfeld, “Anthropology through the looking-glass. A critical ethnography in

the margins of Europe” (1987)
Crítica post-moderna: el Mediterrani és el resultat del domini imperialista europeu: les
poblacions del Mediterrani són molt diferents, tenen coses en comú, però per exemple,
el tema de l’honor i la vergonya és present en quasi totes les cultures del món.
 Músiques Tradicionals del Món I

SESSIÓ 28/09

Música del Mediterrani?

a) NO existeix!:
Cultures i músiques diferents, el mediterrani és només un element geográfic.
b) Existeix en part:
Diferències amb alguns elements compartits. Potser no es pot parlar d’una música igual
a tot arreu, però algun aspecte rítmic, melodia, manera de fer,... sí que és compartida.
c) SÍ, existeix:
És una realitat i també és un element fonamental de la creativitat musical actual. Té més
pes a la música d’ara que abans, fa anys.
El passat s’agafa com a punt de referència per a fer les noves creacions.

Exemples: són semblants?

Mario Scanu/Giovanni Scanu “Disispirata” (1966)
Repertori del cant amb guitarra de Sardenya. Auqest repertori es comença a definir cap
a finals del segle XVII-XVIII. Un determinat tous de vocalitat és acompanyada per una
guitarra. Avui encara és present i es considera virtuosístic pels que canten i pels
guitarristes. Té més reconeixement un cantant que interpreta aquest gènere abans que
si cantés en altres gèneres.

Oum Kalthoum “Enta omri” (1967)

Esdevé la portaveu del nou gènere que es situa entre el món popular i utilitzant recursos
de la música clàssica àrab i europea.
A la música àrab, no existeix la idea de que no es pot aplaudir ni parar fins que s’acaba
la peça. L’intèrpret pot aturar-se al mig, rebre aplaudiments del públic entusiasmat i
després seguir amb la peça.
També es dona el cas que a partir de la resposta del públic respecte a alguna de les parts
-un fragment que agradi moltíssim-, l’intèrpret altera l’estructura de la peça repetint
aquella part una vegada i altra; per això les peces s’acostumen a allargar més del
compte.
 Músiques Tradicionals del Món I

Niña de los peines “Seguiriya de Manuel Molina” (1946)

En la músiques tradicionals, les tècniques utilitzades per la veu no tendeixen cap a una
diferenciació d’una veu femenina i una veu masculina (com si que passa més en la
música clàssica).

Bernard Lortat-Jacob
Gran expert de les músiques del Mediterrani, estudiós de músiques tant del nord
d’Àfrica com d’Europa.
-Per ell, “Música del Meditterani” és una etiqueta comercial: als anys 90, les indústries
discogràfiques volen treure músiques tradicionals per al gran públic, i creen una
prestatgeria amb un nou títol.
-Alguns elements compartits en el Mediterrani, sobretot la vocalitat: hi ha una manera
de cantar o de mesclar les veus que és compartida. Característiques concretes que
anomena respecte això són:
-Tendeixen a utilitzar la veu projectada amb força, no es canta fluix
-Timbre nasal i veu aspra
-Melisme al llarg de la frase melòdica
-Àmbit vocal alt i estret