ANTROPOLOGIA

TEMA 1: CONCEPTES CLAUS

1. Evolucionisme:
- Autors: Bachofen, Tylor, Morgan, Frazer
- Morgan: salvatgisme, barbàrie, civilització
- Els autors evolucionistes promouen l’estudi i la defensa de la personalitat del
poble de la diversitat cultural.
- Interès per descobrir l’origen de la cultura.
- Autors juristes: recerca dels orígens de les institucions del dret: família i religió.
- Comparatisme però manca de treball de camp.
- Etnocentrisme
- Evolucionisme unilineal.
Morgan: teoria dels 7 estadis en que ha evolucionat la societat humana.
o Salvatgisme (baix, mig i alt)
 Baix: subsistència basada en recol·lecció de fruits silvestres i fruits
secs
 Mig: inici de la pesca i del control del foc.
 Alt: invenció de l’arc i la fletxa.
o Barbàrie (baix, mig i alt)
 Baixa: humans comencen a treballar la terrisseria
 Mitja: al continent europeu domesticació de plantes i animals/
América invenció agricultura de regadiu.
 Alt: fundació del ferro i eines d’aquest material.
o Civilització: invenció de l’escriptura.
2. Raça
Franz Boas escrivia l’any 1938:
- No diferencia en els models de pensar de l’home primitiu i civilitzat.
- Petita relació entre la raça i la personalitat.
- El concepte de tipus racial requereix una redefinició, tan lògica com biològica.
- El prejudici racial es encara un factor important a les nostres vides.
- Cada humà té les seves pròpies invencions, costums i creences.
- Raça i cultura lligades entre elles
 - El origen racial determina la vida cultural.
Levi-Strauss escrivia “Raça i història” l’any 1952:
- Per lluitar en contra del prejudici racista s’ha de parlar de la contribució de les
races humanes a la civilització mundial.
- El estat actual de la ciència afirma que la superioritat o la inferioritat intel·lectual
de la raça en relació amb una altra.
- La contribució de races humanes provoca circumstancies geogràfiques,
històriques i sociològiques.
- Hi ha més cultures humanes que races.
- La cultura es un avantatge o un inconvenient per la humanitat.

3. Particularisme històric
Contextualització històrica
Boas, a EEUU rebutja la recerca d’unes etapes evolutives i van a buscar un enfocament
històric que tractava sobre els “préstecs” entre cultures i ka difusió dels trets culturals per les
àrees geogràfiques.
Principal autors i autores
Franz Boas (fundador). Estudiants deixebles de Boas: Kroeber, Sapir, Wissler, Robert Lowie,
Paul Radin, Spier, Margaret Mead, Ruth Benedict.
Principis teòrics més rellevants
- Va cartografiar les societats indígenes des del punt de vista de la llengua, els tipus
físics i les divisions culturals. I va comprovar que les fronteres lingüístiques no
coincidien amb la distribució espacial dels trets físics, i que les divisions culturals
no coincidien amb cap de les divisòries dels dos criteris anteriors. (no hi ha
correlació entre les variables lingüística, físics, i cultural). Això que avui és un fet
comú en CCSS en el seu moment va suposar un gran avenç en un context social i
ideològic dominat pel nacionalisme, el racisme i el nativisme blanc a Europa i
EEUU.
- Va demostrar que la biologia humana era plàstica, que l’entorn podia canviar-la ,
inclòs les forces culturals. Boas i els seus alumnes van demostrar que la biologia
(inclòs la raça) no determinava la cultura. Veuen la cultura com un tot integrat i
regit per patrons. Creuen que qualsevol forma cultural (del totemisme als clans)
pot desenvolupar-se per moltes raons, i això dificulta comparar-les. Rebutjant així
el mètode comparatiu Cada cultura ha d’estudiar-se dins de cada societat en
 particular. Rebuig de l’etnocentrisme. Es plantegen el relativisme cultural (Boas i
especialment Herskovitz). Aª com a reconstrucció microhistòrica i microcultural.
Valoren i realitzen treball de camp, monografies.
Crítiques rebudes
Falta de perspectiva global. Entenen la cultura com a única i irreductible, no comparable

4. Etnocentrisme
Definició: És l’actitud dels components d’un grup ètnic a considerar al seu grup com a
superior, racial o culturalment, respecte d’altres comunitats pel fet d’actuar i pensar de
manera diferent.

5. Relativisme cultural

El relativisme cultural es basa en posar en valor la diversitat, és una eina per a la comprensió
de l’ALTRE des dels seus propis paràmetres.
Veure als altres com es veuen a sí mateixos – des de dins dels límits de la seva cultura.
Tal i com en va parlar Franz Boas (creador de la paraula, i Herskovits el concepte): “els fets
que l’etnologia ens mostra implica un important avenç del nostre coneixement del
desenvolupament de la cultura humana (...). Derivat d’aquests estudis – de correcció relativa -
de les emocions que a nosaltres ens semblen tan naturals”.
“De les etnografies aprenem, que no només les nostres habilitats i coneixements, sinó també
les formes i maneres dels nostres sentiments i pensaments són el resultat de la nostra
educació com a individus i de la nostra història com a poble.” (Boas, 1982).

TEMA 2: LES PRINCIPALS CORRENTS TEÒRIQUES

1. Escoles d’antropologia

EUROPA (Anglaterra
ESTATS UNITS i França)

1860 EVOLUCIONISME

PARTICULARISME
1910 HISTÒRIC:
DIFUSIONISME
FUNCIONALISME
 CULTURA I
1930
PERSONALITAT

2. Cultura i personalitat

Context social i històric

- 2am sXIX- ppi XX: Debat teòric al món científic i a la població d’EUA i Europa,
en base a les següents oposicions:
– Raça – cultura
– Naturalesa – cultura
– Herència – educació
- Dins i fora de l’Acadèmia, es prioritzaven els factors biològics, hereditaris i de
raça, com a aquells que determinaven el desenvolupament de la humanitat, i les
característiques físiques i mentals de diferents poblacions i la seva història.
- Pocs afirmaven el paper primordial de l’educació i la cultura.
Plantejaments teòrics i metodològics
- Importància de l’etnografia i l‘estudi comparatiu.
- Estudi de la variabilitat del caràcter i de l’estructura bàsica de la personalitat entre
els pobles àgrafs estudiats.
- Estudien com la cultura determina el comportament dels individus.
- Mead estudia EMPÍRICAMENT la relació entre la psicologia, el comportament
individual i el context cultural.
Margared Mead, idea de socialització:
procés d’adquisició dels coneixements i les habilitats que es requereixen per funcionar com a
membre d’una societat.
Coming of Age in Samoa (1928)
- Compara personalitat de les noies i joves de Samoa (Polinèsia) i d’EEUU.
- A Samoa: les noies es socialitzen amb una visió més relaxada i flexible de la
sexualitat que les noies de classe mitjana d’EEUU, de l’època.

Vida personal
- MEAD estudia tres pobles indígenes de Nova Guinea (els arapesh, els
mundugomor i els txambuli) i veu que cada un d’ells presentava diferències de
personalitat d’acord en relació al gènere.
- Homes i dones mostraven diferències psicològiques i de comportament
importants, però aquestes no eren iguals als tres pobles en qüestió.
- Si les dones d’una societat es poden comportar com els homes d’una altra, vol dir
que cal buscar la raó de les diferències de personalitat en la cultura i no pas en
biologia.

3. Endoculturació
Semblances entre la cultura d’una generació amb una altra.
Com es manté la continuïtat dels estils de vida de generació en generació?
La generació de més edat, incita, indueix i obliga a la generació més jove a adoptar les
formes de pensar i comportar-se tradicionals.

Límits de l’endoculturació: Abans trobàvem els avis que sabien molt més que els nens.
Bàsicament ja no existeixen guies (ni pares ni avis) sino que els hem de buscar per nostre
propi país o estranger. M.Mead, 1970.

4. Funcionalisme
- Colonialisme britànic
- 1920-1950
Les diferents parts de la societat (costums, creences, institucions...) acompleixen la funció
social bàsica de garantir el funcionament integral de la mateixa.
Idea que les societats funcionin com cal,
Marvin Harris aclara els principis de Darwin i els aplica a les CCSS. Va ser la anàlisis,
l’estudi, el progrés i l’evolució cultural, el que va facilitar el marc de l’estudi a l’evolució
biològica.

- Evolucionisme unilineal (1877)  Totes les societats han de passar per les mateixes
fases per arribar a la civilització (les societats que s’havien quedat en l’estudi
d’agricultura eren inferiors i menys desenvolupades).

- Enculturació  Procés d’aprenentatge on s’aprenen trets d’una cultura. Això es pot

traduir de forma voluntària a forçada. Es vincula a ‘aspecte biològic i es porta a la
sang. Influencia a autors com Engels.

- Evolucionistes  Tenen interès en l’estudi de la cultura i el seu origen. Estudien a

fonts institucionals, culturals, la religió i la comparació de diverses societats.
Dificultat per la comparació ja que ells no fan treball de camp.

- Franz Boas  critica a l’evolucionisme i diu que trets es transmeten de forma cultural
i no biològica. Diferencia el terme raça de cultura. Es basa en el treball de camp que
fa. El dels primers que va fer treball de camp.

Peter Wade diu que la identitat ja sigui ètnica o racial son categories socials que son
construïdes, i normalment tan l’ètnia com la raça es basen en diferencies de tipus cultural
però, a vegades poden ser posades en el mateix discurs. La identitat ètnica o racional no esta
estancada depèn del context.
El discurs racista s’estableix a partir d’una sèries de criteris físics.
Wade parla de les categories de indi/indígena (amèrica llatina) i negre (afroamericà). La
categoria indi es una categoria racial, imposada pels europeus.

- Assimilació Tu deixes la teva cultura i trets culturals de la teva cultura (normes,

costums, llengua...) i agafes una altre cultura per imposició.

L’indio després de la conquesta europea, aquest conqueridors no intenten fer una cultura
pluricultural sinó hi ha un procés d’assimilació. Els negres no se’ls hi dona la llibertat sinó
primer estan sota el poder la colònies i després sota el poder dels estats; i segueixen invisible
i de tercera classe. En canvi, l’indio està més ben valorat.
Estem instrumalitzant aquest afromestizatge.

- Etnocentrisme  Noció derivada d’un plantejament ETNOCÈNTRIIC.

Etnocentrisme és l’actitud dels components d’un grup ètnic a considerar al seu grup
com a superior; racial i culturalment, respecte d’altres comunitats pel fet d’actuar i
pensar de manera diferent.
- Relativisme cultural:
o El relativisme cultural es basa e posar en valor la diversitat, és una eina per a
la comprensió de l’ALTRE des dels seus propis paràmetres.
o Veure als altres com es veuen a sí mateixos- des de dins dels límits de la seva
cultura.
o Tal i com en va parlar Franz Boas (creador de la paraula, i Herskovits el
concepte): ”els fets que l’etnologia ens ostra implica un important avenç del
nostre coneixement del desenvolupament de la cultura humana (...). derivant
d’aquest estudis- de correcció relativa- de les emocions que a nosaltres ens
semblen tan naturals”.
o “De les etnografies aprenem, que no només les nostres habilitats i
coneixements, sinó també les formes i maneres dels nostres sentiments i
pensaments són el resultat de la nostra educació com a individus i de la nostra
història com a poble” (Boas, 1982).
Ens eduquen amb uns valors i no ens adonem de l’etnocentrisme que pertany a la
nostre cultura.

CRÍTIQUES AL PENSAMENT RELATIVISTA:

o Implica un relativisme moral de que hi ha pràctiques que potser a alguns els hi
pot sembla normal i a altres horribles, nivell ètic.
o Quin és el límit relativista?
o Hi ha moments que hi ha pràctiques, on la gent es comença a qüestionar el
relativisme, és a dir, ètica, drets humans, igualtat...
Context de globalització, s’amplia aquesta diversitat cultural. Hi ha pautes culturals molt
diferents. Això fa que la relativitat sigui accepta millor.

DIFUSIONISME Corrent teòrica. Pertany dins del particularisme històric. Estudia la

difusió de les cultures en un territori. Expliquen els contactes culturals i els seus resultats.

CULTURA I PERSONALITAT Als anys 1920/1930 es comença a estudiar la cultura i

personalitat. Margared Mead i Ruth Benedict estudien quina diferència hi ha entre la
cultura i la personalitat. Neix la psicologia i les teories psicoanalítiques.
Ruth Benedict parla dels patrons de la cultura dels pobles, i elles això ho vinculen en els
caràcters i quins tipus de personalitat tenen segons la societat on es troba.
Margared Mead parla de societats més individualitzes, més competitives o més
comparatives. Així que classifica diferents cultures i societats segons el seu comportament.
- INUIT és una societat més individualitza.
- KWAKIUTL és una societat més competitiva, és a dir, si una societat compensa la
competició, afavorirà una societat més competitiva.
- ZUNI és una societat més cooperativa. Aquesta societat dona prestigi al bé col·lectiu.
El que realitzen els seus habitats per aconseguir aquest bé parteixen de un bé
individual que el volen traslladar a col·lectiu.
En aquestes tres cultures els homes i dones tenen diferències. Podem trobar una societat que
l’home cuidi els nens i en una altre que sigui més distants. És a dir, el caràcter segons el
gènere serà un paper de la societat. No totes atribueixen el mateix paper en homes i dones.

“COMING OF AGE IN SAMOA (1928)- MARGARED MEAD

- Compara personalitats de les noies i joves de Samoa (Polinèsia) i d’EEUU.
- A Samoa: les noies es socialitzen amb una visió més relaxada i flexible de la
sexualitat que les noies de classe mitjà d’EEUU, de l’època.

FUNCIONALISME Malinowski, Radcliffe-brown. Dos autors importants d’aquest corrent

antropològic. Als funcionalistes no els hi interessa la història sinó que només descriuen la
societat en el moment presenet. Les diferents parts de la societat (costums, creences,
institucions...) acompleixen la funció social bàsica de garantir el funcionament integral de la
mateixa. Idea de que totes les societats funcionin com cal, d’una manera ordenada i integrada,
mi

ECOLOGIA CULTURAL
- Adaptació dels humans al medi. La cultura es forma com una adaptació al medi
(materialista).
- Exploració de recursos, captació i transformació energia.
- L. White, J. Steward. Rapapport.

ESTRUCTURALISME
- Estructures mentals universals, necessitat de classificar, descobrir (ideacional).
- L’hàbitus és el conjunt d’activitats i estructures que es reprodueixen socialment,
determinen cada classe social i en genera de noves.
- Levi-Strauss

MATERIALISME CULTURAL
- Adaptació dels humans al medi (materialista).
- Infraestructura (tecnològica/ econòmica/ demogràfica)/ estructura (relació social/
parentiu/ consum) / superestructura (religió, ideologia...)
- Marvin Harris

ANTROPOLOGIA MARXISTA
- Aplicació de les teories marxistes a societats precapitalistes i regides per relacions de
parentiu.
- Els anys 60-70

10/12/20
TEMA 3: MÈTODE ETNOGRÀFIC
EINES O INSTRUMENTS PER RECOLLIR LA INFORMACIÓ
- El diari de camp: la elaboració del quadern de notes ben escrit.
- Quadern de notes: recull idees centrals en un quadern. Coses que parlaven per després
poder reconstruir frases.
- El guió de l’entrevista
- La càmera fotogràfica/ vídeo
- La gravadora de so

L’observació
Observació directa:
- Distant i participant
- Rol de l’observador.
Ha de ser científica:
- Programada metodològicament
- Objectivable i validable.
Què observa?
- Els espais, els escenaris de l’acció social.
- Les persones i les seves relacions.
- Els comportaments. Les actituds.
Inconvenients:
- Errors de percepció
- Empatia
Avantatges:
- Ser el propi informant.

Les entrevistes
- Data/hora/ número fitxa/ qui fa l’entrevista
- Dades informatives:
o Nom/edat/Nacionalitat
o Explicar objectivament els gestos/comunicació no verbal...

La vida de les persones preses 2006/2007

- 1000 presos
 - 50 preses
- Principals actes delictius pels que compleixen condemna les dones: delictes contra la
salut pública (7-9 anys de presó)  tràfic de drogues i robatoris.

EXPERIÈNCIA DE L’OBSERVACIÓ ETNOGRÀFICA I EL PROCÉS DE RECERCA

A través de l’observació sistemàtica, perllongada i no intrusiva s’intentava captar la realitat
quotidiana del mòdul de dones.

ENTORN FAMILIAR I PERSONAL DE LES

 Cartes  Telèfon  Vis a vis 
PRESES

DONES  Funcionàries de vigilància

 Personal de tractament
 Presos

ELS TREBALLS I ELS DETINS- ACTORS A

- Les dones (i els homes també) que treballen als tallers productius del CIRE. (Centre
de Iniciatives per la Resignació).
- Estan emparats per la relació especial laboral penitenciària per sistema, cotitzen
- Com a treballadors/es a la seguretat social, tenen dret a atur. En canvi el destí és una
feina que es cobra, però no té cotització ni per tant atur. I s no es treballa no es cobra.

PLURALITAT DE VEUS SOBRE EL TREBALL A LES PRESONS

- Per les preses: diners necessaris per la vida quotidiana, mantenir-te ocupada, no
pensar, no dependre dels diners d’altres (família/amistats/presos/es). Obtenir beneficis
penitenciaris.
- Pel personal de vigilància; estant ocupades als tallers no estan al pati. Menys
conflictes, estan millor d’ànims.
- Pel personal de tractament: autonomia, experiència laboral, millora autoestima. Eina
d’avaluació de comportament.
- Pel CIRE: mà d’obra barata, ingressos econòmics, experiència laboral per la inserció.
- Per la societat...

LA LLAR A PROVIDENCIA (CARIB)

Quan les llars fan canvis saps que es un reflex del que esta passant a la societat.
Les illes tropicals del Carib, esclaus traslladats des d’Àfrica per les plantacions de sucre,
cotó... son descendents del esclaus. La majoritàriament de les illes son cristianes i la llar
nuclear (pare/dona/fills). L’índex de migració de les illes cap altres països és molt gran, la
família que s’ha anat de l’illa envien diners als familiars.
Aquesta illa, plantejaments de Peter J.Wilson, estudia aquesta illa als anys 70. Es va trobar
que el nucli social més fort era entre la mare i el fill, i la família nuclear que era la típica ho
deixa de ser. L’antropòleg troba molts homes casats tenen amants, dones amb fills de
diferents homes i per últim, home i dona viuen junts sense estar casats. Això fa que
l’estabilitat de les llars sigui complexa. El conflicte més típic és que es gastin els diners amb
el seus amics i la seva amant; els homes son uns irresponsables. Les dones tenen dret a no
estar satisfetes dels seus fills. Quan aquest son adults i viuen a la llar necessiten que
contribueixin a la llar.
Wilson també parla d’una dona quan se’n va a viure amb els parents del seu marit, moltes
vegades si no es sent còmode pot mudar-se a la seva llar materna. L’home ha de destinar uns
diners per cuidar a la seva mare.

La seva proposta ideal sueca ha d’estar formada per individus adults que siguin
fonamentalment independents i que treballin per ells mateixos, els anys 70.

07/01/21
TEMA 4: CULTURES DEL PARENTIU I FAMÍLIES

LA TEORIA SUECA DEL AMOR

- El final de la família com a estructura?
- Tensió entre dependència, autonomia i independència en el marc afectiu i familiar
- L’assoliment de la autonomia femenina a nivell de reproducció?
- La potencialitat dels vincles afectius
- La solitud (vida adulta i en la vellesa)
o La meitat de la població viu sol.
o Una quarta part de la població viu sola.
Proposta política d’un grup presenten un nou model de família per l’individu. Tots les
relacions humanes autèntiques s’han de basar en el principi de la independència entre les
persones. Una dona que depèn del seu marit, com sabem que els dos mantenen una relació
voluntària o una basada en la dependència econòmica? Els nens tenen força drets de la bona
voluntat des seus fills. La família ideal sueca està formada per individus adults que són
fonamentalment independents i que treballen per a ells mateixos.
Bancs d’esperma: aportacions a l’autonomia, al parentiu i possibles efectes per ús massiu.
Canvien – i com – les relacions afectives entre homes i dones? Què implica aquest model
familiar?
Independència del parents: llibertat i solitud. Aportacions, limitacions, efectes secundàries.
Bauman, pensador polac. Ell opina de la següent manera:
- La gent que ha estat educada en la independència, va perdent la capacitat de negociat
la cohabitació amb altres persones. Perquè ha quedat mancada de les habilitats per a
relacionar-se. És terriblement esgotador, requereix molt esforç, molta atenció tot un
procés de negociació i re-negociació de discutir i tornar a discutir per arribar a nous
acords. Crear. La independència et desposseeix de totes les habilitats per fer això.
- Al final de la independència, no hi ha la felicitat, hi ha la buidor de la vida, la
insignificança de la vida i un profund avorriment absolutament inimaginable.

FUNCIONS DELS GRUPS CORPORATIUS (GRUPS DE “PARENTS”)

1. Regulen el comportament o estableixen drets pels seus membres, així com dels que
pertanyen a altres grups.
2. Manteniment de la propietat
3. Produir i distribuir la riquesa
4. Propietat que es transmet
5. Consum i residència
6. Provisió de necessitats socials i emotives dels seus membres
7. Creació d’un sentit d’identitat compartida
8. Perpetuació del grup mitjançant la renovació demogràfica
9. Establint aliances amb els altres grups.
Perquè es redueixen tant l’any 2005 els matrimonis i augmenten exponencialment els
divorcis? Abans d’abordar el tema del divorci pas a pas, hem de deixar clar que la llei del 8
de juliol, es suprimeix les causes legals de la separació i divorci en Espanya.
Es a dir, el 2005 no es necessari al·legar una causa de divorci. L’únic requisit que existeix es
que hagin passat 3 mesos del divorci.