Professional Documents
Culture Documents
3. Particularisme històric
Contextualització històrica
Boas, a EEUU rebutja la recerca d’unes etapes evolutives i van a buscar un enfocament
històric que tractava sobre els “préstecs” entre cultures i ka difusió dels trets culturals per les
àrees geogràfiques.
Principal autors i autores
Franz Boas (fundador). Estudiants deixebles de Boas: Kroeber, Sapir, Wissler, Robert Lowie,
Paul Radin, Spier, Margaret Mead, Ruth Benedict.
Principis teòrics més rellevants
- Va cartografiar les societats indígenes des del punt de vista de la llengua, els tipus
físics i les divisions culturals. I va comprovar que les fronteres lingüístiques no
coincidien amb la distribució espacial dels trets físics, i que les divisions culturals
no coincidien amb cap de les divisòries dels dos criteris anteriors. (no hi ha
correlació entre les variables lingüística, físics, i cultural). Això que avui és un fet
comú en CCSS en el seu moment va suposar un gran avenç en un context social i
ideològic dominat pel nacionalisme, el racisme i el nativisme blanc a Europa i
EEUU.
- Va demostrar que la biologia humana era plàstica, que l’entorn podia canviar-la ,
inclòs les forces culturals. Boas i els seus alumnes van demostrar que la biologia
(inclòs la raça) no determinava la cultura. Veuen la cultura com un tot integrat i
regit per patrons. Creuen que qualsevol forma cultural (del totemisme als clans)
pot desenvolupar-se per moltes raons, i això dificulta comparar-les. Rebutjant així
el mètode comparatiu Cada cultura ha d’estudiar-se dins de cada societat en
particular. Rebuig de l’etnocentrisme. Es plantegen el relativisme cultural (Boas i
especialment Herskovitz). Aª com a reconstrucció microhistòrica i microcultural.
Valoren i realitzen treball de camp, monografies.
Crítiques rebudes
Falta de perspectiva global. Entenen la cultura com a única i irreductible, no comparable
4. Etnocentrisme
Definició: És l’actitud dels components d’un grup ètnic a considerar al seu grup com a
superior, racial o culturalment, respecte d’altres comunitats pel fet d’actuar i pensar de
manera diferent.
5. Relativisme cultural
El relativisme cultural es basa en posar en valor la diversitat, és una eina per a la comprensió
de l’ALTRE des dels seus propis paràmetres.
Veure als altres com es veuen a sí mateixos – des de dins dels límits de la seva cultura.
Tal i com en va parlar Franz Boas (creador de la paraula, i Herskovits el concepte): “els fets
que l’etnologia ens mostra implica un important avenç del nostre coneixement del
desenvolupament de la cultura humana (...). Derivat d’aquests estudis – de correcció relativa -
de les emocions que a nosaltres ens semblen tan naturals”.
“De les etnografies aprenem, que no només les nostres habilitats i coneixements, sinó també
les formes i maneres dels nostres sentiments i pensaments són el resultat de la nostra
educació com a individus i de la nostra història com a poble.” (Boas, 1982).
EUROPA (Anglaterra
ESTATS UNITS i França)
1860 EVOLUCIONISME
PARTICULARISME
1910 HISTÒRIC:
DIFUSIONISME
FUNCIONALISME
CULTURA I
1930
PERSONALITAT
2. Cultura i personalitat
Vida personal
- MEAD estudia tres pobles indígenes de Nova Guinea (els arapesh, els
mundugomor i els txambuli) i veu que cada un d’ells presentava diferències de
personalitat d’acord en relació al gènere.
- Homes i dones mostraven diferències psicològiques i de comportament
importants, però aquestes no eren iguals als tres pobles en qüestió.
- Si les dones d’una societat es poden comportar com els homes d’una altra, vol dir
que cal buscar la raó de les diferències de personalitat en la cultura i no pas en
biologia.
3. Endoculturació
Semblances entre la cultura d’una generació amb una altra.
Com es manté la continuïtat dels estils de vida de generació en generació?
La generació de més edat, incita, indueix i obliga a la generació més jove a adoptar les
formes de pensar i comportar-se tradicionals.
Límits de l’endoculturació: Abans trobàvem els avis que sabien molt més que els nens.
Bàsicament ja no existeixen guies (ni pares ni avis) sino que els hem de buscar per nostre
propi país o estranger. M.Mead, 1970.
4. Funcionalisme
- Colonialisme britànic
- 1920-1950
Les diferents parts de la societat (costums, creences, institucions...) acompleixen la funció
social bàsica de garantir el funcionament integral de la mateixa.
Idea que les societats funcionin com cal,
Marvin Harris aclara els principis de Darwin i els aplica a les CCSS. Va ser la anàlisis,
l’estudi, el progrés i l’evolució cultural, el que va facilitar el marc de l’estudi a l’evolució
biològica.
- Evolucionisme unilineal (1877) Totes les societats han de passar per les mateixes
fases per arribar a la civilització (les societats que s’havien quedat en l’estudi
d’agricultura eren inferiors i menys desenvolupades).
- Franz Boas critica a l’evolucionisme i diu que trets es transmeten de forma cultural
i no biològica. Diferencia el terme raça de cultura. Es basa en el treball de camp que
fa. El dels primers que va fer treball de camp.
Peter Wade diu que la identitat ja sigui ètnica o racial son categories socials que son
construïdes, i normalment tan l’ètnia com la raça es basen en diferencies de tipus cultural
però, a vegades poden ser posades en el mateix discurs. La identitat ètnica o racional no esta
estancada depèn del context.
El discurs racista s’estableix a partir d’una sèries de criteris físics.
Wade parla de les categories de indi/indígena (amèrica llatina) i negre (afroamericà). La
categoria indi es una categoria racial, imposada pels europeus.
L’indio després de la conquesta europea, aquest conqueridors no intenten fer una cultura
pluricultural sinó hi ha un procés d’assimilació. Els negres no se’ls hi dona la llibertat sinó
primer estan sota el poder la colònies i després sota el poder dels estats; i segueixen invisible
i de tercera classe. En canvi, l’indio està més ben valorat.
Estem instrumalitzant aquest afromestizatge.
ECOLOGIA CULTURAL
- Adaptació dels humans al medi. La cultura es forma com una adaptació al medi
(materialista).
- Exploració de recursos, captació i transformació energia.
- L. White, J. Steward. Rapapport.
ESTRUCTURALISME
- Estructures mentals universals, necessitat de classificar, descobrir (ideacional).
- L’hàbitus és el conjunt d’activitats i estructures que es reprodueixen socialment,
determinen cada classe social i en genera de noves.
- Levi-Strauss
MATERIALISME CULTURAL
- Adaptació dels humans al medi (materialista).
- Infraestructura (tecnològica/ econòmica/ demogràfica)/ estructura (relació social/
parentiu/ consum) / superestructura (religió, ideologia...)
- Marvin Harris
ANTROPOLOGIA MARXISTA
- Aplicació de les teories marxistes a societats precapitalistes i regides per relacions de
parentiu.
- Els anys 60-70
10/12/20
TEMA 3: MÈTODE ETNOGRÀFIC
EINES O INSTRUMENTS PER RECOLLIR LA INFORMACIÓ
- El diari de camp: la elaboració del quadern de notes ben escrit.
- Quadern de notes: recull idees centrals en un quadern. Coses que parlaven per després
poder reconstruir frases.
- El guió de l’entrevista
- La càmera fotogràfica/ vídeo
- La gravadora de so
L’observació
Observació directa:
- Distant i participant
- Rol de l’observador.
Ha de ser científica:
- Programada metodològicament
- Objectivable i validable.
Què observa?
- Els espais, els escenaris de l’acció social.
- Les persones i les seves relacions.
- Els comportaments. Les actituds.
Inconvenients:
- Errors de percepció
- Empatia
Avantatges:
- Ser el propi informant.
Les entrevistes
- Data/hora/ número fitxa/ qui fa l’entrevista
- Dades informatives:
o Nom/edat/Nacionalitat
o Explicar objectivament els gestos/comunicació no verbal...
La seva proposta ideal sueca ha d’estar formada per individus adults que siguin
fonamentalment independents i que treballin per ells mateixos, els anys 70.
07/01/21
TEMA 4: CULTURES DEL PARENTIU I FAMÍLIES