TEMA 1.

L’ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL

1. INTRODUCCIÓ: L'ANTROPOLOGIA
L’Objecte d’estudi de l’antropologia: societat i/o cultura
Etimològicament, antropologia significa l’estudi de l’home, Anthropos (ésser humà), no Andros (home, referit al
sexe).
Fins època recent, es considerava que l’objecte d’estudi de l'antropologia social i cultural era l’estudi dels pobles
“no occidentals”, “primitius”, colonitzats o exòtics Avui en dia l’objecte d’estudi de l’antropologia s’ha ampliat i
inclou també l’estudi de certs aspectes dels grups de les societats industrials, modernes o no-exòtiques.
Per alguns antropòlegs com Maurice Godelier, l’antropologia no té ella mateixa un objecte propi, sinó que aquest
es construeix a partir mètode d’estudi emprat pels antropòlegs
Debat Objecte estudi vs. Mètode estudi en la definició

SOCIOLOGIA VS. ANTROPOLOGIA

Sociologia Antropologia

Societats urbanes, modernes i industrials Societats camperoles, arcaiques, primitives

El canvi social, la dinàmica social Les recurrències, les regularitats, el que no canvia

Perspectiva parcial, segmentària Perspectiva totalitzadora, holística

Tècniques quantitatives: enquestes, estadístiques... Tècniques qualitatives: treball de camp, observació

participant

Interès en la diversitat cultural i la comparació

intercultural que això comporta.

QUÈ ÉS L’ANTROPOLOGIA?
L’antropologia és una ciència social:
- Holística
- Integradora
- Comparativa

L’Antropologia és integradora:
Es vincula a la col·laboració interdisciplinària.
S’interessa per totes les aportacions que altres disciplines poden fer al seu objecte d’estudi i intenta tenir-les en
compte.
Pot considerar-se com una disciplina humanista en l’antic sentit del terme.

L’antropologia és holística:
L’antropologia s'interessa pel conjunt global de les condicions humanes: “tot té a veure amb tot”, “tots els
aspectes són rellevants”: el passat, el present i el futur, la biologia, la societat, la llengua, la cultura, etc.

- Holisme (Ídem visió holista o holística): perspectiva que postula la possibilitat de captar la totalitat dels
aspectes que intervenen en un fet social o cultural. Doctrina segons la qual les societats han de
considerar-se com un tot, o com a sistemes de parts en interacció
L'Antropologia és comparativa:
S'interessa alhora per la diversitat i les similituds entre els humans.
Proposa teories generals aplicables a tots els humans.
Organitza els grups humans segons certes característiques.
Compara els aspectes comparables, però tenint en compte que certs aspectes no són comparables: relativisme
cultural.
Té en compte que cada societat o cultura s’ha de veure com un cas particular d’un tot general que és la
humanitat; amb les seves especificats i les seves similituds amb els altres grups humans.
No es poden treure conclusions vàlides sobre la “naturalesa humana” a partir de l’estudi d’una única nació,
poble, societat o cultura.
Tot pensament antropològic s’haurà de relativitzar en certa mesura.

ANTROPOLOGIA GENERAL:
- Antropologia Física
- Antropologia lingüística
- Arqueologia
- Antropologia social i/o cultural
Social o cultural?

NIVELLS D'ANÀLISI DE L'ANTROPOLOGIA:

- Etnografia
- Etnologia
- Antropologia

ALTRES ANTROPOLOGIES:
antropologia filosòfica (especificitat de l'antropologia de l'educació)

2. L'ANTROPOLOGIA COM A CIÈNCIA SOCIAL. LES TÈCNIQUES D’ESTUDI

L’ANTROPOLOGIA GENERAL:
- Antropologia física
- Antropologia lingüística
- Arqueologia
- Antropologia social / cultural
També hi ha una branca de la filosofia que s’anomena “antropologia”, és una reflexió filosòfica entorn a l’ésser
humà.

ELS TRES NIVELLS D’ANÀLISI DE L’ANTROPOLOGIA

Etnografia: Descripció Estudi descriptiu de les societats o cultures (monografies) elaborat a partir d'informació
de primera mà obtinguda en una comunitat determinada i utilitzant mètodes i tècniques com el treball de camp i
l’observació participant
Etnologia: Comparació i classificació Estudi comparatiu del material etnogràfic amb l’objectiu de produir teories i
generalitzacions sobre la diversitat humana
Antropologia social o cultural: la teoria, l’explicació Estudi de la naturalesa i la dinàmica dels fenòmens
culturals específics i universals des d’un punt de vista comparatiu i la connexió entre l’estructura social i les
creences, els símbols i els valors de cada societat o cultura
MÈTODES I TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ PROPIS DE L’ANTROPOLOGIA
1. Enfocaments propis de l’antropologia:
- Holisme, integració, comparació
- Mirada propera / mirada llunyana
- Perspectiva emic / perspectiva etic
- Universalisme / Particularisme

L’universalisme neix amb la Il·lustració quan es considera a la cultura per oposició a la natura, a la vegada que
com un caràcter distintiu de l'espècie humana i com un conjunt de coneixements adquirits per les societats al
llarg del seu desenvolupament històric. El particularisme té el seu origen en el romanticisme del S-XIX, i defineix
la cultura com una configuració particular de creences tradicions, de formes socials, i de trets materials d’un grup
específic (social, religiós...)

EMIC / ETIC
- ETIC: Interpretacions fetes des d’una mirada exterior a la del context cultural que es vol entendre.
Habitualment construïda a partir d’un marc teòric que es considera “científic”.
- EMIC: Interpretació feta a partir des de la mirada i els conceptes que utilitzen els membres d’una
comunitat determinada. Construïda a partir dels conceptes i interpretacions que els membres d’aquella
comunitat consideren pertinents.

UNIVERSALISME / PARTICULARISME
- L’UNIVERSALISME neix amb la Il·lustració quan es considera a la cultura por oposició a la natura, a la
vegada que com un caràcter distintiu de l'espècie humana i com un conjunt de coneixements adquirits per
les societats al llarg del seu desenvolupament històric.
- El PARTICULARISME té el seu origen en el romanticisme del S-XIX, i defineix la cultura com una
configuració particular de creences tradicions, de formes socials, i de trets materials d’un grup específic
(social, religiós...)

2. Les tècniques d’investigació:

Prioritat de les tècniques qualitatives
Importància de l’observació participant
Treball de camp – Observació participant – Etnografia
Altres tècniques habituals: entrevistes, històries de vida, el mètode genealògic, qüestionaris i anàlisi de fonts
documentals

TIPUS DE PREGUNTES QUE ES PLANTEGEN:

1. Preguntes fàctiques
2. Preguntes comparatives
3. Preguntes de desenvolupament
4. Preguntes teòriques
1. Preguntes fàctiques:
La descripció. ¿Quines són les formes familiars que s’han desenvolupat els darrers anys? ¿Quines són les
pautes de residència i cohabitació? Per això en antropologia l’etnografia és un primer estadi tan important!
2. Preguntes comparatives:
¿Com sabem si el que hem vist i descrit és la norma o l’excepció? Cal contrastar exemples de diferents
societats, veure si en tots els contextos socials i culturals passa el mateix, esbrinar en quins passa i en quins
no... i per què. ¿En una societat on es practiquen ritus de pas físicament dolorosos ¿estan associats a etapes
anteriors en què la relació amb la mare és molt intensa? A aquestes preguntes comparatives correspon
l’etnologia, la comparació intercultural, que també és fonamental en antropologia.
3. Preguntes de desenvolupament.
La comparació també s’ha de realitzar entre el present i el passat. ¿Per què els pobles nòmades ocupen les
zones més dures del planeta (desert i pol nord)? ¿Quin és l’origen de les diferents formes d’organització política?
De fet, tant la història i la diversitat cultural actual constitueixen el nostre banc de dades per explicar la naturalesa
de les nostres institucions i la cultura.
4. Preguntes teòriques.
Saber PER QUÈ passen les coses. Les preguntes teòriques ens ajuden a entendre les causes d’allò que estem
estudiant i ens han d’ajudar a predir la seva evolució. Les TEORIES són construccions abstractes que poden
utilitzar-se per explicar moltes situacions específiques. Les teories posen en relació dos o més fenòmens: SI
PASSA “X” PASSARÀ “Y” ¿Per què hi ha diferències entre els processos d’industrialització dels diferents països?
¿En quines condicions és més probable que es desenvolupin conductes i actituds racistes en el conjunt de la
societat?

L’ANTROPOLOGIA ÉS UNA CIÈNCIA?

Què és una ciència: el mètode científic: la contrastació d’hipòtesis
Dificultats que fan front les ciències socials:
1. No podem fer experiments controlats (dificultats per a la contrastació).
2. Treballem amb activitats que tenen significats (que poden ser diferents segons cada agent).
3. Les lleis poques vegades són universals (variabilitat cultural – relativisme)
4. Quan estudiem alguna cosa, nosaltres mateixos intervenim i modifiquem la realitat que volem estudiar. 5.
Treballem amb subjectes pensants (subjectivisme) i resulta impossible accedir directament a aquest pensament i
obtenir una visió completa d’allò que volem estudiar.
6. Molts temes estudiats per les ciències socials estan subjectes a controvèrsies (polítiques, econòmiques) de les
quals difícilment se n’escapa l’investigador.
7. Tots tenim valors, ideologia...
La qüestió de l’objectivitat: com hi poden aspirar les ciències socials?

La qüestió moral:
Antropòleg molt implicat en allò que estudia: a quina mena de control ètic s’ha de sotmetre?
- Confidencialitat de les dades
- A qui serveix? Per a qui treballa?
- Quin és l’ús que es pot fer de la informació i el coneixement que genera
- Sempre ha de defensar les minories?
- A qui pertanyen les dades?
- Quin paper ha de jugar l’investigador / especialista? És l’autoritat que posseeix la interpretació científica
de la realitat? Ha d’informar ajustadament de tots els pros i contres perquè els altres puguin decidir?

3. L'ETNOGRAFIA ESCOLAR
ETNOGRAFIA. DEFINICIÓ I CLARIFICACIÓ DE CONCEPTES AFINS.
Etnografia com a mètode
Etnografia com a resultat
Etnografia com a producte
Etnografia / Treball de camp / Observació participant
L'ORIGEN DE L'ETNOGRAFIA: L'ANTROPOLOGIA SOCIAL / CULTURAL
El triangle antropològic: etnografia / contextualització /comparació

TÈCNIQUES DE TREBALL DE CAMP I TÈCNIQUES ETNOGRÀFIQUES.

Tècniques pròpies (habituals) de l'etnografia:
- Observació participant
- Entrevistes
- Anàlisis de xarxes socials
- Cartes de parentiu i genealogies
- Fonts documentals i arxius
- Fotografia, dibuix, gravacions audiovisuals, internet.

L'OBSERVACIÓ PARTICIPANT
Observació i participació.
L'observació participant consisteix en ‘la recerca basada en la interacció social entre l'investigador i els
informants en el milieu d'aquests últims, i durant la qual es recullen dades de manera sistemàtica i no intrusiva.”
(Taylor i Bogdan 1992)

“La realitat no parla per si sola, som nosaltres els qui la fem parlar”

La variable personal. Subjectivitat i objectivitat. Els informants.

“Amb independència del grau de participació que es consideri oportú observar, exercitar l'art de la mirada és
necessari en qualsevol context.” (Jorba 2000)

Què hem d'observar?

Malgrat la diversitat de situacions que hem d'observar i dels interessos dels investigadors, J.P. Goetz i M.D.
LeCompte (1988) ofereixen una síntesi de com els científics socials de camp organitzen les tasques
de mirar i escoltar:
1. Qui està en el grup o en l'escena?
Quants són i els qui són els tipus, identitats i característiques rellevants?
Com s'aconsegueix ser membre d'un grup o participar en l'escena?
2. Què està succeint aquí?
Què fan els individus del grup o de l'escena i què es diuen entre si?
3. Quins comportaments són repetitius i quins són anòmals?
En quins successos, activitats o rutions estan implicats els individus?
Quins recursos s'emprenen en aquestes activitats i com són assignats?
Quins contextos diferents és possible identificar?
4. Com es comporten les persones del grup recíprocament?
Quina és la naturalesa de la participació i de la interacció?
Com es relacionen i vinculen els individus?
Quin estatus i rols apareixen en la seva interacció?
Qui presa quines decisions i per què?
Quina organització està per sota de totes aquestes interaccions?
5. Quin és el contingut de les seves converses?
Quins temes són comuns i quins poc freqüents?
Quins relats, anècdotes i admonicions intercanvien?
 Quins llenguatges verbals i no verbals utilitzen per a comunicar-se?
Quines creences mostren el contingut de les seves converses?
Quines estructures tenen les seves converses?
Quins processos reflecteixen?
Qui parla i qui escolta?
6. On està situat el grup en l'escena?
Quins escenaris i entorns físics formen els seus contextos?
Amb quins recursos naturals compte el grup i quines tecnologies crea o utilitza?
Com s'assigna i s'utilitza l'espai i els objectes físics?
Què es consumeix i què es produeix?
Quines sensacions visuals, sonores, olfactòries, auditives i quins sentiments es detecten en els
contextos del grup?
7. Quan es reuneix i interactua el grup?
Amb quina freqüència es produeixen les reunions i quan es prolonguen?
De quina manera el grup conceptualitza, utilitza i distribueix el temps?
Com perceben els participants el seu passat i el seu futur?
8. Com s'interrelacionen els elements identificats tant des del punt de vista dels participants com
des de la perspectiva de l'investigador?
Com es manté l'estabilitat?
Com sorgeix i s'orienta el canvi?
Com s'organitzen tots aquests elements?
Quines regles, normes o costums regeixen en l'organització social?
Com es relaciona aquest grup amb altres grups, organitzacions o institucions?
9. Per què funciona el grup tal com ho fa?
Quins significats atribueixen els participants en la seva conducta?
Quina és la història del grup?
Quins símbols, valors, tradicions i concepcions del món es poden descobrir en ell?

LA IMAGINACIÓ ETNOGRÀFICA, LA MÀGIA DE L'ETNÒGRAF, EL SISÈ SENTIT I ALTRES HABILITATS

PARANORMALS.
Es pot ensenyar a observar?
L'etnografia com a experiència personal
Descripció densa
Mirar de prop, mirar des de lluny.
L'estranyament, el xoc cultural i el risc de la familiaritat.
“No es pot llegir la vida quotidiana com si aquesta estigués esperant a ser llegida”

Emic / Etic
Descripció, interpretació, explicació
Inductivisme, contrastació i etnografia
Hem d'entendre l'etnografia no solament com a observació i descripció, sinó com a observació orientada
teòricament i desenvolupada a partir del mètode científic:
“És una estratègia metodològica del treball científic i consegüentment està i ha d'estar subjecta a determinats
requisits i procediments” (Roigé et al. 1999: 34).