TEMA 7.

L’ARQUEOLOGIA FUNCIONALISTA

Entre finals del segle XIX i principis del segle XX i fins a la dècada del 1970.

Conviurà en l’àmbit de l’Europa occidental i dels Estats Units amb l’arqueologia

històrico-cultura, feixistes i paleolítica.

Introduirà dins de l’àmbit occidental els principis de la necessitat d’estudiar les

transformacions dels sistemes socials. Als funcionalistes li interessa veure les
transformacions dels sistemes socials però no el procés pel qual es produeix aquesta
transformació.

Els funcionalistes deuen gran part del seu component conceptual, objectius del treball,
a la antropologia. Sorgeix de la anàlisi antropològica. Grans antropòlegs que fan una
anàlisi directa per poder conèixer comprendre i interpretar els seves formes de vida
amb totes les seves característiques. Ho faran des de una perspectiva descriptiva però
no analitzaran les societat com un element viu en constant canvi.

L’arqueologia funcionalista és la base sobre la qual s’organitzarà la nova arqueologia a

partir dels anys 70.

Comença a introduir el principi que qualsevol estructura social de qualsevol període i

qualsevol àrea geogràfica és perceptible a ser estudiada des de una perspectiva
arqueològica.

Bronislaw Malinowski (1884 – 1942) i E.R. Radclif-Brown (1881 – 1955)

Aquests individus i els seus estudis són els que marquen aquest aprofundiment en el
que es l’àmbit de la antropologia de camp.

Noves idees. Nous conceptes

La superació de les idees històrico-cultural. Un nou objectiu per la ciència prehistòrica:

el coneixement sistèmic del comportament humà.

Suma de diferents corrents de pensament: la tradició ecològica de l’escola

escandinava, l’arqueologia soviètica i el rebuig del difusionisme.

La importància del desenvolupament dels postulats de la Antropologia social. Els

treballs de Bronislaw Malinowski (1884 – 1942) i E.R. Radcliffe-Brown (1881 – 1955).
Les obres: Argonauts of the Western Pacifico i The Andaman Islanders (1922). El
comportament humà pot ser entès en funció dels sistemes socials entesos com un
conjunt d’elements funcionalment independents. La importància de les necessitats
biològiques.

Antropologia social diferenciada de l’Etnologia (evolucionisme unilineal i difusionisme).

Émile Durkheim (1858 – 1917)

L’especialització del treball vol dir que comença a existir un tipus d’organització per
treballs (funcions) i significar també la creació d’estructures de producció especifiques
(sistemes gremials, obrer especialitzat, artesà itinerant).

Idea de superar el estadi d’anàlisi del bon salvatge del període de la il·lustració.
Societat, entorn i economia

Émile Durkheim (1858 – 1917): societats definides com la suma d’elements

interdependents.

Durkheim: l’objectiu de les ciències socials és comprendre les relacions socials;

l’origen dels processos humans s’ha d’estudiar a partir de la organització interna
dels grups humans.

Societats definides com sistemes integrats amb totes les seves parts
interrelacionades.

Durkheim: l’estadi òptim d’una societat era la solidaritat social. Un canvi en una part
afecta necessàriament a la resta i, per extensió, a tot el conjunt. L’evolució i
progressiva complexitat de les societats feia substituir la “solidaritat mecànica” (qui
llaura la terra, més per famílies individuals) per la “solidaritat orgànica” (com
s’organitza la producció, redistribució, conservació excedent, intercanvi, etc), un vincle
sorgit de la interdependència econòmica.

Passen de ser unitats aïllades a un element en conjunt.

Els sistemes socials que estan estudiant-se en prehistòria no hi ha més demografia

per tant, hi ha d’haver-hi una unió.

Les tesis de Durkheim van dur als arqueòlegs a analitzar el funcionament de les
societats prehistòriques entenent-les com sistemes. Contraposició al marxisme:
no interessava analitzar com es produïen els canvis, sinó el funcionament de les
societats resultants.

Myres i Fox. L’anàlisi geogràfica

John Myres: importància de l’anàlisi geogràfica (demografia, migracions, etc)

humana en la recerca en arqueologia.

Els treballs de Crawford (1886 – 1957): importància de la fotografia aèria;

formulació de cartes de distribució de materials; anàlisi del paleoentorn.

Cyril Fox (1882 – 1967): The Archaeology of the Cambridge Region (1923).
Determinació de la importància dels sols en l’organització dels assentaments al llarg
de l’Edat del Ferro. Els estudis sobre l’adopció de l’agricultura a Egipte i el sorgiment
del Neolític.

El canvi social. La dinàmica interna de les societats.

El motor del canvi cultural no es la tecnologia, sinó les institucions socials,

econòmiques i polítiques. Totes les societats tenen en el seu sí forces
progressistes i forces conservadores. Contradiccions com base dels canvis
irreversibles.

“En qualsevol dels nivells de desenvolupament social, però especialment les societats
inicials, les jerarquies polítiques molt arrelades o els sistemes inflexibles de creences
religioses poden entorpir i fins i tot paralitzar el canvi econòmic i social”.
Societats progressistes: les relacions de producció afavoreixen l’expansió de les
forces productives, relació harmònica entre mitjans de producció, institucions
socials i el sistema dominant de creences.

Societats conservadores: sistemes polítics i socials bloquegen el canvi.

Factors contraris al canvi: monopoli de l’excedent de producció; control

burocràtic sobre els artesans; poca atenció als canvis tecnològics;
desenvolupament de la màgia i la superstició; ús de la força.

Funcionalisme i comportament. L’evolució de les idees de Gordon Childe

Social Evolution (1951). Evolució multilineal. Totes les societats que es

desenvolupaven seguint el mateix esquema de modus de producció tendeixen a
desenvolupar institucions polítiques, socials i econòmiques relacionades amb el
sistema polític dominant. Definició d’un paràmetre general d’acció – reacció, lluita de
classes, confrontació com a motor de l’avenç.

Les societats poden evolucionar de forma diferenciada degut a components

geogràfics, històrics i a les seves diferències específiques, donant com a
resultat models no socialment uniformes ni equilibrats.

Els artefactes son expressions especifiques del pensament i les idees dels
essers humans. Adaptació a l’entorn i a l’idea que els grups tenen d’aquest.

The Prehistory of European Society (1958). Importància de reconstruir el context

social en el que es produïen les innovacions i els canvis tecnològics.
Manteniment de l’idea d eles relacions de producció com base de la interrelació
cultural. Dificultats per fer servir les evidencies arqueològiques com base per
l’explicació dels sistemes sociopolítics prehistòrics.

Grahame Clark i la seva escola. El funcionalisme no marxista

Crític amb l’opció de Childe d’aplicar les idees marxistes a l’arqueologia.

Influenciat per l’arqueologia escandinava, la visió funcionalista de l’antropologia i les

idees de Tallgren sobre la necessitat d’estudiar més les societats que les seves
tipologies materials.

Archaeology and Society (1939): l’arqueologia es l’estudi de com vivien els essers
humans en el passat; les troballes han de ser estudiades des d’una perspectiva
funcionalista. La principal funció de la cultura (modus de vida) es assegurar la
supervivència de la societat; tots els aspectes d’una cultura eren influïts per
condicionants ecològics.

Grahame Clark (II)

L’objectiu dels arqueòlegs consisteix en determinar les formes de vida dels

essers humans reconstruint la seva economia, organització política i social, i el
seu sistema de creences i valors, així com la seva interrelació en el
funcionament dels sistemes.

Un arqueòleg que estudia un lloc d’hàbitat és com un etnòleg que estudia una societat
viva.
Grahame Clark (III)

Ús de la comparació etnològica d’un territori per plantejar l’anàlisi dels sistemes

socials del passat.

Prehistoric England (1940). Organització de les fases d’estudi per categories

funcionalistes (subsistència, hàbitat, artesania, comerç,. Potenciació del treball
paleobotànic i zooarqueològic en la interpretació dels jaciments arqueològics, la
determinació del model de les societats caçadores-recol·lectores i l’ús estacional dels
assentaments.

Prehistoric Europe: The Economic Basis (1952). Anàlisi de la població no per

territoris ni cronologies, sinó en funció de l’evolució de conceptes específics en relació
a zones geogràfiques concretes; circumpolar, temperada i mediterrània. Aplicació del
concepte “ecosistema” a partir dels treballs d’Arthur George Tansley (1871 – 1955): un
mecanisme regulador que conserva l’equilibri de tot el sistema.

Grahame Clark (IV)

Canvi cultural: desequilibri temporal desencadenat per canvis ambientals, fluctuacions

en la població, innovacions en els sistemes de treball i contactes culturals.

La innovació només té lloc quan el cost de manteniment del sistema existent

excedeix al cost del canvi.

Desenvolupament de l’escola de paleoeconomia britànica. Anàlisi dels

processos de captació de recursos; concepte d’àrea de captació (quines son les
àrees d’on s’agafen tots els materials).

Colin Renfrew

Importància de l’anàlisi de la utilitat dels objectes.

La cultura es transforma seguint les seves pròpies lleis.

Importància de l’estudi dels motius responsables dels canvis en les cultures.

Adopció dels conceptes de subsistemes: subsistema econòmic + subsistema

social + subsistema ideològic.

Una cultura canvia quan existeixen raons per que canvií.

Concepte de Sistema adaptatiu.

Els funcionalisme als Estats Units

La nova arqueologia no existiria sense el funcionalisme estatunidenc, es el primer que

deixa de banda el historicisme.

Resultat de difusió d’idees i adaptabilitat.

Desenvolupat a partir del segle XIX amb les anàlisis sobre sistemes i tecnologies de
fabricació dels objectes.
Potenciació de les excavacions en extensió. Importància de les característiques
arquitectòniques i urbanístiques dels assentaments. Distribució espacial dels
artefactes (no tenen la mateixa funcionalitat si ho trobem en un indret o un altre d’un
mateix jaciment). Enunciació dels “complexes” (vinculació entre un nombre determinat
de jaciments en un espai, concordants en el temps per veure com s’articulen entre ells)
com fórmula d’associació dels materials (arquitectura, vida domèstica, cerimònies,
guerra, economia, art, producció alimentaria i terrissa).

Excavació en extensió per disposar de mes dades i per fer un anàlisi espacial de
l’indret.

Martin, Quimby i Collier: Indians before Columbus (1947). Classificació de les

cultures per regions i períodes segons la seva situació geogràfica, poble, poblat,
economia, material, tipus d’activitat i creences. Material emprat com evidencia del
comportament humà.

Utilitzar els objectes per estudiar allò immaterial. Intentar reconstruir un modus de vida.
Intentar comprendre com s’organitza una societat

Vinculació entre arqueòlegs i etnòlegs per comprendre els trets de funcionalitat

dels objectes.

L’intent de síntesi de Taylor

A Study of Archaeology (1948). Realitza una critica del treball dels arqueòlegs centrats
en les series tipològiques. Els objectius històrico-culturals de la recerca han limitat les
possibilitats d’estudi del registre arqueològic.

Defensa el denominat “enfoc conjuntiu”. Als estudis sobre la problemàtica

cronològica i les relacions entre jaciments (intersites) va proposar afegir altres
(intrasites, comparar la interpretació de dos jaciments no els objectes) dedicats
a l’anàlisi dels materials i les seves relacions espacials (anàlisis quantitatius i
distribució espacial de les troballes). Els jaciments es caracteritzen com “unitats
primàries d’anàlisi”.

El análisis del territorio (inter-site) permite realizar una aproximación a

la explotación del medio natural, dinámicas de la apropiación de los espacios,
relaciones sociales y también a la socialización del espacio. Del mismo modo, los
estudios intra- site son el vehículo más idóneo para fundamentar una explicación de la
funcionalidad de los yacimientos, dotando de significación a los modelos de ocupación
del territorio.

Nova arqueologia ve amb un canvi de la metodologia de registre que sigui universal i

comprensible.

També important la possibilitat de fer comparacions entre un mateix tipus de jaciment i

això s’aconsegueix amb la utilització d’una mateixa metodologia.

El que has de comparar no son els objectes sinó les anàlisi. Comparar la interpretació
de dos jaciments.
Taylor (II)

Las culturas, entendidas como modo de vida, no son conjuntos materiales, sino
de ideas (construcciones mentales) siendo los ítems el resultado de las
anteriores y no el fin en sí mismo.

Las “construcciones mentales” son idiosincráticas o compartidas por diversos pueblos

(creencias y valores que determinan las relaciones sociales). Pueden ser exclusivas
del pasado o permanecer en el tiempo).

Distinción entre cultura como proceso (holístico, interrelacionado) y como concepto

partitivo (cultura arqueológica individual).

Taylor

Recuperació de totes les dades d’un jaciment. Caracterització del tipus cultural
específic de cadascun abans d’iniciar el procés de comparació amb altres.

Comparació de tipus de jaciments, i no de les series d’objectes, per entendre els

processos.

Defensa de la paleoetnografia com objectiu essencial de l’arqueologia. Anàlisi de les

cultures com entitats funcionals que engloben elements socials, polítics i econòmics.

Visió idealista de la cultura. Treball inductiu. Explicació dels canvis com resultat de
contactes entre grups.

Robert Braidwood, Julian Stivan, Richard MacNeish i Karl Butzer

Arqueologia ecològica (ecoarqueologia).

Son importants perquè per la nomenclatura el seu objectiu es l’anàlisi econòmica. Del
patró econòmic es deriva tota la resta. Es centraran en veure quina es la transformació
dels processos econòmics i els canvis en els sistemes d’obtenció dels recursos
econòmics, especialment la transició de caçadores-recol·lectores (depredadores) en
productores (agrícoles i ganaderes) acumulació i posterior gestió del excedent de
producció. Per crear un sistema social complex (polític i socialment) s’ha de tenir
assegurada la supervivència econòmica / alimentaria.

El tipus de construcció ja no es perible sinó duradora, amb més recursos alimentaris

es pot tenir més demografia. Sorgiment de les societats complexes son per el
sorgiment de les potenciacions econòmiques.

Va estudiar les decoracions rupestres per estudiar quina es la seva evolució.

MacNeish va estudiar les societats preinqes

L’arqueologia ecològica

Julian Steward (1902 – 1972): arqueòlegs i etnòlegs deriven comprendre la naturalesa

del canvi cultural i contribuir a un anàlisi ecològica del comportament humà.

Priorització de la recerca sobre els canvis en les economies de subsistència, el

volum de població (demografia) i els models d’assentaments.
Els treballs de Robert Braidwood a Iraq i de MacNeish a Tehuacán. Primers treballs en
els que es demostraven els canvis en les economies de subsistència amb el suport de
datacions absolutes.

Joseph Caldwell (1916 – 1973). Anàlisi ecològica per la comprensió del canvi cultural.

Gordon Willey (1913 – 2002). Anàlisi dels assentaments considerats: “punts de partida
estratègics per la interpretació funcional de les cultures arqueològiques”. Els patrons
d’assentament “reflecteixen l’ambient natural, el nivell tecnològic dels constructors i les
variades institucions de control i interacció social que aquesta cultura mantenia”.

Els models d’assentament proporcionaven una evidencia directa del marc en el que es
duien a terme les activitats humanes.

L’arqueologia ecològica (II)

Potenciació de l’estudi dels models d’organització social i política a partir de

l’agrupació de jaciments de la mateixa època (palaus, poblats, temples, fortificacions, i
sistemes d’irrigació).

Els assentaments van deixar de ser estudiats com elements basics de la recerca o
com representació d’una cultura o dels poblaments d’un àrea geogràfica especifica.
Tots s’incloïen en una xarxa en la que cadascú exercia un paper determinat.

Els models d’assentament es van organitzar a partir d’una jerarquització de nivells:

- Estructures individuals: organització familiar.

- Assentaments: estructures de comunitat.

- Distribucions espacials: impacte del comerç, l’administració i la defensa regional.

Els treballs de Karl Butzer (1934 – 2016) sobre la formació del sistema social a Egipte.