HISTÒRIA I TEORIA DE L’ANTROPOLOGIA I

1. PROTO-ANTROPOLOGIES (64.000 aC - present)

1.1. Introducció: les 4 varietats de l’alteritat 12/09/22

4 variacions de la història i pensament sobre l’altre:

1. Proto-antropologies (62000 aC - present)
- representacions pròpies (pintures rupestres) → art
2. Alteritat salvatge (1492 - present)
- arribada Colón a Amèrica, atribucions eurocentristes de “salvatges” als natius
americans
3. Alteritat racial (1758 - present)
- Linneo/Linnaeus. Ésser humà classificat en tipologies racials. Discurs raça
inferior emergides de la genètica (es porta a la sang no hi ha res a fer)
4. Alteritat mirall (1914 - present)
- Malinowski, treball de camp a llarg termini. Antropologia més reflexiva i
consolidada.

Què és l’antropologia?
ciència de les relacions en que intervé l’ésser “humà” (anthropos) en una forma
determinada. Incloent l’anthropos en tots els fenòmens de la vida, l’antropologia esdevé la
ciència que explica com intervé l'ésser humà en gairebé totes les relacions (humanes i
no-humanes) del món. És una ciència transversal, pensa què defineix l’ésser humà i com
afecta aquest en els seus entorns socials, simbòlics i ecològics.

Com ha esdevingut una ciència que ho estudia tot?

En aquest curs veurem 4 formes inicials que l’antropologia ha desenvolupat, en els seus
inicis com a ciència, per pensar què defineix l’ésser humà i com afecta aquest en els seus
entorns socials, simbòlics i ecològics.
1.2. La irrupció humana: Pleistocè-Holocè-Antropocè 13/09/22

Pleisitocè
- el que en arqueologia es coneix com a paleolític
- 2600000 - 10000 aC
- Aparició dels primers “homos” (anthropos) com el homo habilis
- El homo sapiens no apareix fins fa uns 200000 anys.
- pintures rupestres → primeres proves de pensament proto-antropològic que es tenen
d’aquesta època (dels Neandertals, a Cantàbria, fa uns 60000 anys).
● comparació d’espècies (potser desig de domesticar)
● pintar porc a la paret: primera mostra d’intenció de domesticar, “quedar-se
l’animal”.
● la pintura captura l’interès per l’espècie després d’un procés observatiu
● condició cognitiva
● Porc: animal que engreixa molt ràpid, molt resistent (viu a tot arreu) i molt
intel·ligents. Procés d’autodomesticació: ells mateix s’apropen als humans
per interès propi.

Holocè
- el que en arqueologia es coneix com a neolític
- fa uns 12000 anys
- en aquesta època aprenem a pulir pedra i a domesticar plantes i animals
- neix l’agricultura, ens expandim (horitzontalment)* per Eurasia.
- Les societats tendeixen a la vida sedentaria.
- Utilització i invenció de l’arada !!
● es necessita la força animal per fer-la funcionar
● tecnologia que transforma les societats radicalment
- societats animistes: animals i plantes tenen humanitat interior
- societat naturalista: només els éssers humans tenen humanitat.
● Abans el bou era un subjecte → relació entre subjectes
- quan s’utilitza coma força de treball el bou s’objectivitza, per tant, ja
no podien ser animistes (bou passa a ser objecte, no subjecte).*1
- les dones es retiren del treball agrícola, perden la seva funció
d’aportar menjar, l’aparten (per culpa dels avortaments espontanis
causats per fer massa esforços). Les religions també aparten les
figures femenines com a deïtats i la figura de l’home agafa força.
 - es creen murs per protegir els excedents de producció. Necessitat de
protegir la producció: murs i tanques → aparició propietat privada,
sedentarisme, comunitats més grans…
- Sorgeixen les anomenades “civilitzacions hidràuliques” al voltant de grans rius (fa
uns 5000 anys, a Mesopotàmia)
● noves formes de relació i convivència (alfabet, lleis, diners…) per tal
d’organitzar les grans comunitats
● riu important per les relacions exteriors: comerç.
- Mentrestant tenim l’Edat de cobre (5000aC), i després l’Edat de bronze (2500aC),
Edat de ferro (1400aC)...

* horitzontal per clima: supervivència d’animals i plantes en territoris semblants.

*1 el bou es percep com a objecte i no com a subjecte per justificar la submissió forçada

Antropocè
- Anthropos és la força que defineix l’estat del planeta
- des de fa uns 270 anys
- s’inicia amb la màquina de vapor (segle XVIII) i la revolució industrial
- l’ésser humà és el que té més impacte ecològic i ambiental, molt més ràpid i
destructiu que qualsevol altra espècie o factor.

Què és l’antropocè?
- l’antropocè és quan els humans la lien grossa

Passes per entendre l’antropocè i perquè l’antropologia hi té molt a dir

1. versions de l’antropocè
- diferents versions
- El capitalocè: no tots els anthros destrueixen, no tots són responsables. El
capitalisme és el responsable.
- El necrocè: ens morirem tots
- L’ecocè: aquest període és el renaixement “reset”.
- El chthulocè: hem de pensar amb les connexions amb altres organismes

2. marcadors de l’antropocè
- volen determinar quin element químic defineix el que estem fent ara mateix
(els futurs arqueòlegs troben molt de plàstic, molta presència de plutoni,
alumini…)
 - quin d’aquests materials serà el marcador principal de l’antropocè? L’”human
signature” in the Earth soil.
- Pollastrecè? → els antropòlegs es trobaran ossos del pollastre (que es menja
a tot arreu) com a marcador.
● pensant l’antropocè com a gest domesticatori

3. Antropocè i clima
- és el clima un hiperobjecte?. Hiperobjectes: sabem que existeixen però no
els percebem amb els nostres sentits (canvi climàtic, calentament global…).
Podem pensar o representar els hiperobjectes, però no podem sentir-los com
objectes clarament diferenciats (tot i que si sentim algunes manifestacions
locals).
- Hiperobjectes de factura humana. La hiperobjectivitat pot ser “reduida” si es
traça l’origen dels hiperobjectes fets per humans, per exemple: el test de la
bomba donà lloc a un nou hiperobjecte: radionicleids (com el plutoni-239.
- Com estudiar el canvi climàtic?
● El clima en el naturalisme: una realitat autònoma.
● El clima en l’animisme: el planeta es comporta com un humà
- tota la natura està lligada a la cultura: tot és antrhopos
- natura no objecte, l’animisme té un reconeixement més real
actualment. El naturalisme i la concepció del canvi climàtic
s’acosta a l’animisme.

4. Antropocè i anthropos
- Quin és l’anthropos de les ciències naturals?
● l’acceleració del desenvolupament de la tecnologia, el ràpid creixement de la
població humana i l’increment del consum dels recursos
- Quin és l’anthropos de les ciències socials?
● la desigual distribució de l’impacte antropogènic en el planeta. No tots els
anthropos són culpables
- el concepte d’anthropos va ser explicat pels científics naturals però els científics
socials han millorat i redefinit el terme.

5. Antropocè i animals
- La etnografia multiespecies i la seva contribució als debats sobre l’antropocè
● incloure els no-humans com un altre “antropologic”.
● Entendre allò humà com resultat de relacions inter-especies (Tsing)
 ● Considerar l’agència dels no-humans
● Considerar la reversibilitat de la domesticació (que a vegades som nosaltres
els domesticats)

1.3. Grecs, romans i d’altres antropòfags 19/09/22

L’alteritat salvatge
Els éssers humans comencen a classificar-se a ells mateixos (i a altres cultures) a través de
l’alteritat salvatge.
- Els primers precedents en la Grècia clàssica, amb la idea de “bàrbars”.
- En temps de La Conquista es discuteix si aquests salvatges del Nou Món tenen
ànima, és a dir, si són humans o animals
- Un cop s’accepta la relativa “humanitat” dels Amerindis i d’altres, comencen les
idees de societats “no-civilitzades” o “primitives”, però també idees del “bon
salvatge”. D’aquí sorgeix la idea de raça, la qual té a veure amb aquesta idea de
situar per sota de les persones “races inferiors”. Podem dir que és una evolució del
concepte de salvatge o de cultures primitives.

Primeres mostres d’interès per l’altre:

es comença a tenir interès per estudiar el contrast entre l’àmbit urbà i l’àmbit rural, analitzant
les diferents costums i cultures.
així, es comencen a analitzar altres societats i cultures des de diferents perspectives i amb
eines diferents.
- l’altre urbà i l’altre rural a la Grècia clàssica: Socrates (polis), Plató i Aristòtil (política,
monarquia, democràcia)
- Herodot (s. V aC): cròniques sobre viatges i comparació cultural amb antic Egipte.
Preguntes interculturals més enllà de les guerres Perses.
- Estrabó 60 aC: comparava les costums de Germans vs Celtes.
- Tàcit 50 dC: començà a mostrar-se favorable a costums estrangeres
- Ibn Idrisi o Ibn Khaldun (XII-XIV): determinisme geogràfic: les persones són com són
per influències ambientals.
Durant La Conquista s’inicia una discussió sobre l’altre com a salvatge, que es prolongarà
durant segles.
Comentant La historia general y natural de las Indias (Fernández de Oviedo, 1851),
Lévi-Strauss explica que els espanyols es preguntaven sobre la “humanitat” dels amerindis:
“tenen ànima dins el cos?”.
Els amerindis, en canvi, es preguntaven sobre si els europeus eren deitats (o fantasmes):
“estan aquests cossos subjectes a la putrefacció?”.
Aquest canvi de perspectiva va molt lligada al gran contrast cultural entre les dues societats,
els amerindis ja donaven per establert que tothom posseia ànima. Així, podem veure un
contrast entre dues antropologies diferents, la seva manera d’actuar i les seves bases
d’estudi.

En el Renaixement i durant la Il·lustració s'estén i diversifica l’interès per l’altre com a

salvatge:
- Montaigne: Des Cannibales: crònica de quan els indígenes venien a conèixer
Europa.
- Hobbes, Locke: evolucionisme dels s.XVII i la necessitat de “civilitzar l’altre”
- Rosseau, la Il·lustració, i la glorificació del “bon salvatge”.
- Turgot (XVIII) i les primeres idees sobre la “cultura”.
- Durant el s.XIX amb l’evolucionisme científic* (Lamarck; Darwin, Spencer, Comte)
les idees de salvathe es desplacen per les de “primitiu”, “no-civilitzat”. Finalment, la
idea de “raça” emergeix com a quasi-equivalent de la noció “d’espècie” i permet
traspassar els discursos classificatoris (evolucionistes*) de les ciències naturals a les
ciències socials. (Emergeix l’alteritat racial).

* Evolucionisme científic: teoria que afirma que tots els éssers humans actuals són el
resultat de canvis graduals a partir d’antecessors comuns.
* Evolucionisme: concepció de que les espècies canvien al llarg del temps
* Alteritat racial: concepció de les altres persones com a diferents de la pròpia identitat.
Consisteix en prendre consciència del punt de vista de l’altre, considerar-lo càlid i tenir-lo
present.
Un moment crucial del pensament sobre què defineix l’ésser humà es va donar a la
Junta de Valladolid, al 1550.

Allí, Bartolomé de las Casas (un missioner) i Luís de Sepúlveda (un jurista) es van enfrontar
davant d’un tribunal per determina el dret dels indígenes a ser considerats humans o no. La
película La controverse de valladolid (1992) il·lustra bé aquell debat i les seves conclusions.
- Bartolomé de las Casas era partidari de que els indígenes eren humans i no es
mereixien viure sotmesos en els diversos sistemes d’esclavatge i explotació dels
europeus. Els veia com a persones amb un gran potencial
- Luís de Sepúlveda, en canvi, considerava que els europeus estaven legitimats a
seguir esclavitzant els indígenes ja que els considerava molt primitius i salvatges,
així doncs, inferiors als europeus i posava en dubte la seva humanitat.
- La naturalesa d’aquests indígenes és crucial per determinar si els actes dels
espanyols són moralment i culturalment correctes o no.
- Una de les idees que més va condicionar les discussions sobre la humanitat i el
salvatgisme és la pràctica de l’antropofagia (el canibalisme).

2. L’ALTERITAT SALVATGE (1492 - present)

2.1. El canibalisme espanyol → lectura 20/09/22

CANIBALISME

- tema molt discutit, mite

- materialisme cultural: condicions materials les que donen forma a les cultures. Diu
que les societats amerindies són més violentes quan tenen una necessitat d’accés a
proteina. Estudis posteriors revelen que això no és cert (no mengen tapir).
● Harner
● Harris
- sociobiologia: utilitzen la idea de que les societats amazòniques són més violentes
quan volen tenir accés al recurs de les dones. Rapten dones a una altra societat
mitjançant la guerra. Napoleón fa referència a les dones com a recurs natural,
posant-les al mateix nivell que les pròpies proteïnes.
● Napoleón Chagnon

Bertran Díaz: observa a un km i mig de distància el que passa quan els aztecas capturen
uns soldats espanyols.
Canibalisme: s’ha utilitzat per justificació de la invasió i la guerra d’aquestes societats. →
casus belli. (sinonim canibalisme: antropofagia)

2.2. El bon salvatge, el (proto)relativisme i l’inici de l’antropologia inversa → lectura

27/09/22

El bon salvatge: iniciant l’antropologia inversa

- antropologia inversa: assumir que altra gent fa antropologia de nosaltres mateixos

Tres jefes tupinambá a la Cort de Ruan (XVI)

- Montaigne explica a Les cannibales: tres tupinambás que visitaven Ruan al 1560
observaren que el rei Carles IX de França (un nen) tenia un cos petit i la pell fina.
Aquests es pregunten com un cos tan feble pot ser rei. També es preguntaven com
podia haver tanta desigualtat entre els habitants de la ciutat, ja que ells consideren
les persones com mitats d’altres i no tenen el principi d’individualitat que hi havia a la
França d’aquella època.

● El text Les cannibales aporta tres coses:

- l’argument precursor de la idea del bon salvatge (que formulà més tard
Rosseau) → representar els indígenes d’una manera favorable, amb les
seves costums i la seva moral.
- La idea de que el bé i el mal són relatius al context de l’observador:
relativisme moral o (proto)relativisme.*
- La idea de que els “altres” (salvatges o no) tenen la seva pròpia antropologia,
és a dir, la idea de que el contracte colonial dóna pas a l’antropologia inversa:
una antropologia elaborada pels “altres” per entendre la nostra societat
(occidental).

* relativisme: posició que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una
norma, una concepció) està vinculat a una altra entitat i, per tant, no es pot entendre si no
és amb referència a aquesta.
El bon salvatge

- a l’estela de Bartolomé de las Casas, Montaigne dóna una versió favorable dels
indígenes
- això funciona com a percursor de la idea del bon salvatge

● context històric dels fets

- debat sobre la natura (bona o violenta) dels “salvatges” enfronta a Hobbes i
Rousseau
- Mentre Hobbes entén que els humans tenen una natura (biològica) violenta
(l’home és un llop per l’home), Rousseau diu que tots naixem bons i lliures, i
que són els sistemes polítics de l’aristocràcia i la burgesia els que creen
desigualtat, allò que ens encadena els uns als altres en relacions de poder i
explotació.
- Rousseau també diu que el progrés és degeneratiu, i que els salvatges
suposen un model vàlid de societat.
- Rousseau defen que, a diferència dels animals, tots els humans tenen una
capacitat d’autoperfeccionar-se.
- Aquest debat es dóna en un context de progressiva secularització en els
segles XVI - XVIII
- Ho veiem en Descartes, qui suggereix que som humans perquè pensem (ja
no som humans per pura creació divina → crítica a l’essencialisme.
Implementació relativisme)
- John Locke també diu que el que fa a l’humà és l’experiència, no déu,
proposant la idea de que naixem com una tabula rasa.
- En el debat sobre el bon salvatge hi ha una creixent comparació amb altres
societats, tractant d’entendre el que fan desde les seves circumstàncies. Es
crea el precedent del relativisme. Es tracta principalment d’un relativisme
moral.

El (proto)relativisme

Als segles XVIII i XIX el Romanticisme (alemanya) i la Il·lustració (frança) obren camins per
pensar en que les diferències entre grups socials són relatives als seus contextos (no
essencials). Això porta a ressaltar alguns punts en comú entre “nosaltres” i els “altres.
IL·LUSTRACIÓ:
- Montesquieu: canibalisme, poligamia, paganisme tenen una funció determinada allà
on es practiquen
- Diderot: La Enciclopedia orienta l’interès a la complexitat de les formes de vida dels
artesans i persones ordinàries
- Rousseau: el contracte social com a pacte per organitzar qualsevol societat.
Perfectibilitat universal.

ROMANTICISME
- Herder: no universals, sí emocions i llenguatge. El volk.
- Kant: no només raó, també sensibilitat. “La cosa per a mi”.
- Hegel: Weltgeist com a esperit de col·lectius. També parla de la construcció de la
realitat per dialèctica i síntesi, no per obra de Déu. Actitud humanista.

El (proto)relativisme il·lustrat és més formal o cognitiu, parteix de la idea d’una natura

humana universal que es formalitza (manifesta) de maneres diferents → tots som humans
perquè pensem de manera similar

El (proto)relativisme romàntic és més sentimental, parteix de la idea d’emocions i

sensibilitats essencialment diferents, però sempre humanes. Tots som humans perquè
sentim de manera similar.

El (proto)relativisme emergeix entre els segles XVI i XIX com a crítica de l’essencialisme i
pensament religiós.

● text de Montaigne: trobem trets il·lustrats (racionals) i romàntics (referents als

sentiments). També trobem en la seva valoració dels indígenes la retòrica de
l’evolucionisme, tot i que a l’hora també anuncia l’arribada d’un pensament secular i
relativista.

El bon salvatge i els límits del relativisme

“el apoyo mutuo, un componente de la evolución”.
Cas dels indígenes que maten guiri que vol anar a la seva illa (anteriorment avisat de que
seria perillós) per extendre la biblia.
● Són “bons salvatges”, és a dir bons per naturalesa, i per tant es podria relativitzar les
circumstàncies de l’homicidi?
 ● Si el relativisme cultural té límits i no legitima l’homicidi, els hauria de perseguir la
llei?

L’inici de l’antropologia inversa

- anunciada per primera vegada a “Les cannibales”.
- “Das Fest des Huhnes”

Com es desenvolupa l’antropologia inversa en la història del pensament

antropològic?

L’antropologia no només ha invertit la mirada cap a la pròpia societat (en les últimes
dècades), sinó que també d’altres societats han desenvolupat una mirada sobre la nostra.
Els altres fan també la seva pròpia antropologia.

Pensar en la idea atribuida a l’antropòleg Fernando Ortiz de que “mentre Colón descobria
les Amèriques, els indígenes descobrien a Colón”.

És molt difícil, si no impossible, conèixer plenament les antropologies dels altres. Sempre
queden incògnites crucials.

Percursor de l’antropologia inversa: Julius Lips

- “The savage hits back, or the white man through native’s eyes” (1937).
L’antropologia inversa en Roy Wagner:
- Els “nadius” també “imaginen els móns dels altres que ens imaginem nosaltres”.

2.3. Precedents de l’evolucionisme: el ressorgiment científic de l’ànima (i la espècie)

3/10/22

Els debats sobre l’anima havien marcat el pensament sobre les diferències entre humans i
animals des de el temps de La Conquista
- Fins al segle XVI, els assumptes de l’ànima eren un afer purament religiós.
- Amb la revolució científica (Galileo, Descartes…) s’inicia un procés de secularització.
- L’ànima ressorgirà, però en un sentit cada vegada més científic (se li dirà
subjectivitat, intel·ligència, raó…)
- Amb tot, tant les idees religioses com científiques de l’ànima aniran acompanyades
fins als anys 90 del segle XX d’una lògica evolucionista que estableix una jerarquia
entre societats
L’ànima a la religió

- Religió com a “creença en éssers espirituals” (Edward Taylor). Definició sustantiva:

què és l’essència de la religió?
- Religió religare: lligar fortament. Definició ostensiva: què fa? la religió com a lligam
entre persones i els éssers espirituals
- Els éssers espirituals i els humans es comuniquen perquè tenen (o són) ànimes.

Trets evolutius de l’ànima en la vida religiosa

- totes les societats semblen fer una distinció entre allò ordinari i allò extraordinari
(Robert Lowie)
- En totes les societats sembla haver una esfera d’allò sagrat i una esfera d’allò profà.
A més, trobem que les diferents formes de vida religiosa separen el pensament de la
pràctica religiosa: la creença i el culte. (Emile Durkheim).
- Al segle XX encara s’assumeix que hi ha una evolució de la vida espiritual i moral en
l’ordre: animisme - politeisme - monoteisme. (Edward Taylor)

El rol de l’ànima en determinar estadis evolutius de l’humà es complica quan es tracta no

només des de la religió sinó també des de la ciència.

Religió i ciència

- la religió parla de l’estatus de l’ésser humà a un món creat per una divinitat
- la ciència parla de la lògica organitzativa de l’univers
- Al portar l’ànima a l’àmbit de la ciència: passem de la creença en éssers immaterials
(o supernaturals) a l’estudi de principis organitzatius de l’ésser humà, alguns dels
quals no es poden observar directament (raó, intel·ligència, cultura…)
- les diferents nocions d’ànima reflexen maneres contrastades de concebre no només
l’ésser humà i la seva religió, sinó les diferents nocions sobre l’ésser (ontologia,
metafisica), el món, l’univers, les relacions amb l’entorn (ecologia), la ment
(psicologia)...
- La manera d’entendre qui té i qui no té ànima defineix diferents cosmologies, que
són formes d’ordenar el món (i de relacionar-nos amb l’entorn).
● Animisme:
- societats “tradicionals”
- Exemple: Amazonia
 - Els no humans (plantes, animals, fenòmens atosfèrics…)
comparteixen ànima amb els humans.
- Mode relacional humà - no humà: interacció (subjecte-subjecte).

● Naturalisme:
- societats “modernes”
- Exemple: Europa
- Els no humans no tenen ànima, només els humans en tenen
- El mode relacional humà - no humà és la dominació
(subjecte-objecte).

- El ressorgiment científic de l’ànima té a veure amb que ara és la ciència naturalista,

no la religió, la que determina qui té i qui no té ànima.
- Aquest desplaçament de l’àmbit religiós cap al científic es va començar a veure
clarament amb el dualisme cos-ànima proposat per René Descartes (s.XVII)

Quines són les conseqüències del ressorgiment científic de la noció d’ànima?

1. La nostra noció d’ànima (naturalista) no és només crucial per entendre la vida

religiosa. També va ser crucial pel desenvolupament del pensament científic
2. Des de Descartes (s.XVII), el nostre coneixement es fonamenta en la separació
entre la idea de cos i la idea d’ànima (dualisme cartesià). Ara tenim ciències que
estudien els cossos (naturals) i ciències que estudien les ànimes (socials,
humanitats).
3. La ciència moderna, en consonància amb les grans religions monoteistes
(especialment el cristianisme), ha entès fins ara que l’ésser humà és l’única espècie
que té ànima. Després li deien “cultura” o “intel·ligència”.
4. Però tot això està canviant amb el progrés tecnològic, la intel·ligència artificial, la
revelació de la “cultura” d’altres espècies… Ja no tenim tan clar si l’ànima és un tret
distintiu humà.

Des dels seus inicis l’antropologia ha mostrat que hi ha nocions alternatives d’ànima
(alternatives a la occidental)
1. Cos i ànima als primers encontres colonials
- comentant La historia general y natural de las Indias (Fernández de Oviedo,
1851), Lévi-Strauss explica que en els temps de La Conquista els espanyols
 es preguntaven sobre “la humanitat” dels amerindis: “tenen ànima dins del
cos?”
- Els amerindis, en canvi, es preguntaven si els Europeus eren deïtats (o
fantasmes): “estan aquests cossos subjectes a la putrefacció?”
- Es tracta d’un contrast entre el cos com a universal (Europa) i l’ànima com a
universal (Amerindis)
2. Maurice Leenhart i el descobriment del cos dels Canacs (Do kamo)
- A Nova Caledonia el cos i l’entorn eren observats com part d’un mateix
continuum. Els Europeus no varen ensenyar als Canacs a cultivar l’ànima,
sinó a pensar el seu cos com a entitat diferent de l’entorn. La noció d’ànima
ja la tenien.

La noció d’ànima també té relació amb l’emergència de la noció científica d’espècie, i la

separació dels humans de tots els altres éssers vius (que ve a justificar tot el que fem amb
ells).

Resum:

- L’ànima va ser un tema central de les religions per determinar la humanitat o no dels
altres
- L’ànima va ser un aspecte que determinava el grau evolutiu de les diferents societats
(salvatges, bàrbars, civilitzats…)
- Al s.XVII apareix una consideració científica de l’ànima, una que tendeix a fer-se
independent de la religió, però que encara determina diferents graus evolutius dels
humans o dels éssers vius (els humans, única espècie dotada d’ànima, se situen al
lloc més alt de la jerarquia de la vida)

Però què passarà més endavant, al s.XX?

- El primer és que la pròpia ciència i la societat aniran trobant cada vegada més
proves d’ànima (intel·ligència o cultura) en espècies no humanes.
- Exemple: documental “My teacher octopus”.
- El segon és que, sobretot des de l’antropologia, es mostra que les societats
animistes (suposadament primitives, per atribuir ànima a tots els éssers vius) tenen
una manera de relacionar-se amb l’entorn més sostenible que les societats
suposadament “avançades” i científiques.
 - La pregunta que es planteja és: si diem que vivim en l’antropocè (perquè l’humà
impacta a tota l’ecologia del planeta), i si els animistes ja sabien que l’humà (l’ànima)
estava a tot arreu, no seria raonable pensar que l’animisme no és un estadi “primitiu”
sinó en cert sentit un de més avançat que el nostre?
- No podriem dir que aquella idea d’ànima (la del animisme) és més adient per orientar
les relacions dels humans amb l’entorn?
- Si acceptem aquesta idea, l’antropologia deixa de ser una tasca de recopilació de
dades exòtiques per convertir-se en una font científica de possibles models
socioecològics
- Si bé la idea d’ànima ha marcat una lògica de pensament evolucionista (tant en la
religió com en la ciència), ara veiem la lògica de l’ànima en un sentit invers: l’ànima
no ens porta al passat, sinó al futur. Avui en dia, cada cop necessitem reconèixer
més la presència (o l’agència) d’una “ànima” en éssers no humans (animals, plantes,
tecnologies).
- Sembla que des d’Occident estem “reinventant” l’ànima. D’aquest futur que ens
ofereix l’ànima moderna, ens animistes en saben un munt…

2.4. L’humà: un mico problemàtic. El lloc de l’home a la natura → lectura 4/10/22

La gran cadena de l’ésser: micos i homes. Autors:

- Benito jerónimo Feijoo (Padre Feijoo)
● El llenguatge no marca la distinció
- Edward Tyson (1699)
● cadena de l’ésser: minerals - plantes - animals - home
● la paraula com a element distintiu
- Claude Perraull (1676)
● no coneixem la raó
- Linneo (1730)
● agrupació de l’home dins dels antropomorfs
● simple a complicat
● raó
- Bonet (1745)
● diferència al cervell
● cadena de l’ésser
● simi punt d’unió
El llenguatge i els límits de l’espècie humana. Autors
- Buffon (1756)
● pensem, per això parlem
- Rousseau (1781)
● petita distància entre l’home i el simi al llarg de la història
● perfecció dels simis
- Monboddo (1772)
● varietat humana?
● llengua element no distintiu
● art = home civilitzat
● punt d’unió

Els òrgans de la veu dels micos i l’estructura física de l’home. Autors:

- Camper (1779)
● solució anatòmica
● patrons
- Johann Friedrich Blumenbach (1795)
● separació absoluta home - animals
● límits molt marcats i precisos
- Johann Gottfried Herder (1770)

La gran cadena de l’ésser: micos i homes

Context: s.XVIII, coneixement biodiversitat del planeta augmenta molt

- problema: trobar les característiques distintives dels humans dins el regne animal
(homes/micos)
Primeres descripcions de micos s.XVII (Nicolas Talp i Jacob Bonitus). Les aprofiten autors
posteriors:
- Padre Feijoo i Visey
Aquesta tessitura fa trontollar la cadena de l’ésser
- superioritat físics vs. superioritat espiritual

Autors:
Tyson: disecció.
- laringe inutilitzada. raó.
Linneo (naturalista)
- l’home com a ésser físic, mateixa categoria que els micos
 - comprèn la cadena de l’ésser com una escala*
Ch.Bonnet:
- orangutan nexe d’unió (diferència al cervell)
- nominalisme delimita el coneixement humà

El llenguatge i els límits de l’espècie humana

Linneo/Hoppius
- naturalistes: dualitat cartesiana. Màquina animal / Pensament
- dificultat per establir distincions més enllà de les diferències anatòmiques
- llengua com a manifestació del pensament
- “no hi ha diferència més enllà del llenguatge”. Linneo, 1863.
Buffon
- l’humà (gràcies al pensament) és quelcom molt allunyat dels animals
- reflexió - llenguatge - perfectibilitat
- exemple: Els Hotentoe
- Continuista en la cadena de l’ésser / discontinuista respecte els humans
- “la matèria sola no pot produir per si mateixa, ni el llenguatge ni el pensament, si no
està animada per un principi superior”. Buffon 1749.
Padre Feijoo
- Orangutans i nens salvatges cobren importància filosòfica
- Exemple: 2 nens a la muntanya i sense pares
- “El homo sylvestris de Borneo no puede hablar, del mismo modo que un niño salvaje
tampoco y no por eso se le niega la humanidad”. Padre Feijoo
Lord Monboddo
- defensor de la teoría de que els micos eren una varietat d’humans
- “ni la llengua ni la raó són inherents naturalment a l’home”
- fer aprendre a parlar un orangutà és possible? (home natural sense ser modificat per
la cultura)
Rousseau
- crítica al dualisme cartesià
- creu en la perfeccionalitat com a característica principal distintiva dels micos
- el llenguatge com a eina perfeccionada
- comença a plantejar-se la idea del parentiu home - mico i la influència de la cultura
(art, convenció…) com a detonant del canvi
Els òrgans de la veu dels micos i l’estructura física de l’home

La diferència física dels òrgans de la parla dels homes i els micos allunya el debat del
dualisme cos i ànima.
Altres diferències físiques:
- els micos són quadrúpedes
- la línia facial, la qual determina la fisonomia animal i humana
Es comença a rompre amb la idea de la continuïtat i plenitud de la cadena de l’ésser

Blumenbach va insistir en la separació absoluta dels primats i els homes

- no es podia contemplar l’ordre de la natura com una gran cadena de sistemes
relacionats
- va fer desaparèixer les categories intermitges de Linneo
- varietats humanes relacionades formant una única unitat
- signes diferencials que van des de l’anatomia i fisiologia a facultats intel·lectuals
- continuïtat i relació entre cada espècie no en tot l’ordre natural

Naturalistes s.XVIII
Es podria entendre la cadena de l’ésser com a metàfora per explicar la natura i per
organitzar-la
Blumenbach
- ajuda a organitzar però no té un valor real en la naturalesa
- l’harmonia no es troba en la continuïtat i graduació imperceptible dels ésser sinó en
les diferències marcades com fronteres
sXVIII
- escala continua de l’ésser
- límits que marquen el final d’una i el principi de l’altre
+sXVIII
- conjunt de centres on es desenvolupen diferents variacions
- nuclis de coherència completament diferents uns dels altres

Humà primitiu i perfecte que pateix canvis pel seu entorn

Home únic humà que s'auto-domestica
- explicació de les varietats humanes

Nou dilema: el problema amb l’origen i la classificació de la varietat física humana

Blumenbach: l’home va ser creat per ser domèstic
Herder:
- el llenguatge és el que ens diferencia dels altres animals, els quals estan dominats
per l’instint
- els impediments orgànics dels micos són donats per impedir que expressin els seus
pensaments imperfectes

La lingüística cartesiana obre pas a la filologia comparada. s.XIX

- la figura del salvatge dóna pas a les figures racionals de l’espècie humana
- el llenguatge agafa una profunditat històrica i comença a formar part de l’estudi de
l’home i la cultura

3. L’ALTERITAT RACIAL (1735 - present)

3.1. Evolucionisme: el naixement racista de l’antropologia 10/10/22

L’evolucionisme és un marc originari per l’antropologia: la nostra disciplina s’origina amb el

mètode comparatiu i una idea de l’altre com a raça inferior
Entre els representants estan: Morgan i les idees racials d’una civilització superior, Taylor i
l’evolució de les cultures, Frazer i l’evolució de la màgia a la ciència

Quan i com va començar el problema de la raça (el qual encara no està resolt)?

Podem situar l’inici de l’alteritat racial en les primeres classificacions taxonòmiques de les
tipologies humanes.
Karl vol Linnaeus va ser el primer en fer-ho en el seu Sistema Naturae (1735). Del Sistema
Naturae de Linnaeus se’n van fer interpretacions classificatòries dels humans: dividits en
espècies.

L'evolucionisme científic va ser el marc original de l’antropologia

- Darwin: El origen de las especies / selecció natural de trets aleatoris. El medi
selecciona alguns individus que tenen trets concrets.
- Lamarck: la funció crea l’òrgan. Es donen mutacions en el temps de vida d’un
individu (típica explicació dels colls de les girafes)
- Spencer: l’organicisme social. Diu que hi ha una evolució social d’allò simple a allò
complex, tant en l’àmbit material com en l’àmbit moral
La idea de raça es va introduir com a quasi equivalent de la idea d’espècie per classificar
diferents tipus d’humans.
La noció de raça va permetre traslladar part de la lògica evolutiva de les ciències naturals a
les ciències socials: es va passar de pensar en l’evolució de les espècies a pensar en
l’evolució dels humans. L’especiació va donar pas a la racialització.

Tres iniciadors (evolucionistes) de l’antropologia

Lewis Henry Morgan (mitjans s.XIX)

- primeres “expedicions” de camp
- disposició parcialment positiva vers els subjectes estudiats. (Indis Iroquesos).
- interès per les terminologies de parentiu que no es corresponen amb les nostres
(exemple: “pare” = pare + tiets: associat a la poligamia?)
- com jurista, la seva etnografia sorgeix del dret comparat (origen de l’antropologia)
- la idea de raça com a marca d’etnocentrisme. Només hi ha una civilització (i la resta
es volen semblar a ella).

Edward B. Taylor (1832 - 1917)

- promotor del terme “cultura” (abans era sobretot “raça” i “civilització”
- canvis per contacte cultural, sobretot imitació (difussionisme)
- evolucions diverses de les cultures (evolucionisme social de tipus “lamarckià”)
- idea de “supervivències” culturals (darwinisme social): aquells trets exòtics que s’han
mantingut en determinats ambients
- evolució entesa com a transformacions cosmològiques i/o religioses:
1. animisme i fetitxisme (com a base)
2. politeísme
3. monoteísme
- Dos conceptes claus de Taylor a Primitive Culture (1871)
● cultura: culture or civilization, taken in its wide ethnographic sense, is that
complex whole which includes knowledge, belief, art, morals, law, custom,
and any other capabilities and habits acquired by man as a member of
society // la cultura com a camp de comparació.
● supervivències culturals: processes, customs, and opinions, and so forth,
which have been carried on by force of habit into a new state of society
different from that in which they had their original home, and they thus remain
as proofs and examples of an older condition of culture out of which a newer
 has been evolved. (exemple: creença en esperits en contextos religiosos
moderns).

James Frazer (1854 - 1941)

- antropòleg “de sofà”
- la Rama Dorada com a obra de referència en la comparació de múltiples cultures
- estadis evolutius: màgia - religió - ciència. (segons el grau de consciència de domini
de la natura)
- explicació del sacrifici com “víctima propiciatoria”. Algú incorpora la culpa d’un fet
ocorregut a una comunitat i ha de ser sacrificat. (veure més endavant funcionalisme).
- Lògiques de la màgia: similitud (per exemple el dibuix de la caça assegura l’èxit
d’aquesta) o contagi: usar parts del cos (com ungles) per exercir poder sobre algú.
- va ser criticat pel seu deixeble, Malinowski, que veia que la racionalitat i la màgia
anaven en paral·lel

Altres grans figures de l’antropologia incipient del segle XIX

- henry Maine: Ancient Law (1861). estatus vs. contracte

- Johan Jakob Bachoffen: Das Mutterrecht (1861). Matriarcat originari
- Ferdinand Tonnies: Gemeinschaft und Gesellschaft (1887), de la comunitat a la
associació (societat)
- Bastian: Der Mensch in der Geschichte (1860), difusionisme, una propagació de trets
culturals per contacte i difusió (contradeia en part l’evolucionisme).

L’evolucionisme entenia que només hi ha una línia evolutiva, que les invencions culturals es
donen en paral·lel a totes les societats, tot i que en moments diferents. El difusionisme, en
contrast, questionava la idea de les “invencions paral·leles”, i proposava que les societats
canvien per contacte i contagi (no per una força evolutiva interna). La difusió de la
civilització es va produir a partir d’un centre (Grècia, Mesopotàmia?)

3.2. Connectant les idees d’espècie i raça → lectura 11/10/22

La racionalitat delirant: el racisme científic durant la segona meitat del segle XIX

Autor
Juan Manuel Sánchez Arteaga
- biologia humana, 1999 Universitat Autònoma de Madrid
 - estudis i recerca relacionats amb el discurs científic de la “raça humana”
- doctorat “Las teorías biológicas sobre el orígen de las razas humanas (1859 - 1900).
Elementos para una crítica antropológica de la racionalidad tecnocientífica”:
- èmfasis en el continent americà (Brasil)
- treballs en diferents centres
- revistes i artícles

Context

Segona revolució industrial

- augment de la producció
- avenços tecnològics (màquines, transport, telèfon, bombeta)
- avenços científics (teoria evolutiva, pasteurització, medicina)
Colonització d’Àfrica
- extracció de matèries primeres
- repartició del territori
Antecedents del racisme científic
- Kant, Schopenhauer, Hegel, Hume

Idees principals del text

s.XIX:
- biologia evolutiva
- inferioritat evolutiva
- pre-nacisme
- violència simbòlica
- genocidi i extermini
s.XX
- dominació de grups
- jerarquia biològica
Darwin:
- jerarquia racial
- lluita per la supervivència
- selecció naturañ
* El discurso irrebatible de las ciencias naturales se utilizó para legitimar simbólicamente un
proceso de expansión colonial que, en términos materiales, supuso un verdadero genocidio
en varios continentes”. (J.M Sánchez Artega, 2007)

Resum final

1. La “violencia simbólica” de la biología humana en el estudio de las “razas” (1850 -

1900)
2. La mitificación biológica de las jerarquías raciales del imperialismo (1850 - 1900)
3. La biología del pueblo elegido: complementariedad de mythos y logos en la
definición científica de lo humano
4. Conclusiones: el carácter socio-emocional de la definición científica de lo humano

Exercici especies, Darwin i Kropotkin

La teoria de Darwin es basa en la lluita per la supervivència. La proposta de Kropotkin

s’enfocava en el suport mutu. Quins diferents models econòmics, polítics i socials, es
deriven d’aquestes idees “biològiques”?

3.3. Representant de l’anthropos en l’emergència del capitalisme 17/10/22

Breu història de l’homo economicus

La teoria neoclàssica diu que l’humà, en tant que homo economicus, es comporta
econòmicament (per la seva natura) de manera racional, és a dir, que persegueix l’interès
propi segons regles lògiques de cost i benefici.

Quin és el problema de la perspectiva purament calculadora de l’homo economicus?

- Per exemple, en els casos de crisi, els models i prediccions de la economia formal
no funcionen: es revela el problema de El cuento de la lechera

Com va començar tota aquesta idea (fallida) de l’homo economicus?

- amb la pròpia idea aristotèlica d’economia (oikonomia). Oikos = casa familiar.
- es tractava d’una idea d’economia a petita escala i en la que l’intercanvi havia de ser
proporcional
Tot això es va anar complicant molt per l’aparició de dues institucions econòmiques: els
mercats i els diners.
- Els mercats ja van començar amb la revolució neolítica (12000 BC): excedent,
superació de la lògica de subsistència, comerç entre diferents grups socials. Adam
Smith a The wealth of nations (1776), mostra que el mercat esdevé una institució
central de la societat moderna. Al principi els mercats eres estructures
emancipatòries: com que estaven oberts al comerç extern, suposaven un problema
per als poders locals dels grans terratinents.
- Els diners, com a sistema general de valor, apareixen a Mesopotàmia (3000 BC). La
plata i l’or s’empren a la Grècia clàssica. John Locke diu que hi ha two treatises of
Government (1689): el primer sense diners, no permetia acumulació, perquè els
aliments es podrien. El segon, amb diners, permetia l’acumulació de capital i va
donar lloc a estructures socials més complexes. Apareix la violència com a mitjà per
a l’acumulació de diners i poder.
- La globalització va acabar de complicar-ho tot encara més. Parlem del segle XV i
fins al present, però amb una gran acceleració a la segona meitat del sXX. Eric Wolf
descriu aquest canvi a Europa i els pobles sense història (1982).

Desfent l’homo economicus: Marx, Engels i el materialisme històric

Al Manifest der Kommunistischen Partei (Marx i Engels, 1848) es diu que l’acumulació de
diners no és suficient per incrementar el poder. Els capitalistes van esdevenir més
poderosos al acumular força de treball (treballadors), maquinària i matèries primeres. És el
que entenen com a control sobre els mitjans de producció.

Marx no veia el capitalisme com una cosa “occidental”, sinó com una dinàmica de la història
mundial que porta a relacions d’intercanvi desigual entre regions. Amb tot, Marx no va
estudiar amb profunditat l’economia global, i es va enfocar més en les regions industrials
d’Europa.

La pregunta que es feien era: com canvien les coses? Com es produeixen canvis històrics?
La resposta que van donar els marxistes és la de la diàlecta de diferents dimensions
materials que transformen el món social i natural.
Materialisme dialèctic:

Marx va donar-li la volta a la dialèctica idealista de Hegel. Ara, el que movia la història no
eren les idees, si no les condicions materials. Per exemple, el poder de producció sorgeix de
la dialèctica entre la maquinària i la força de treball (humana). El poder és de qui té el
control sobre la materialitat (tecnologia, cossos de treballadors, matèries primeres) no de les
idees

Max Weber i el retorn de les idees

En la ètica protestant i l’esperit del capitalisme (1905), Max Weber associa la racionalitat
ascètica i puritana d’algunes branques del protestantisme (ex. calvinisme) amb
l’esdeveniment del sistema de producció capitalista.
És a dir, que no associa el canvi a la tecnologia o a la dialèctica material, sinó a les idees.

Els protestants han de demostrar a Déu que treballen dur. No confessen (se la juguen al
final). Tots els treballs (no només dels estaments eclesiàstics) són dignes i fan un servei a
Déu. Mentre els catòlics treballen per la família, els protestants ho fan per la societat.
Treballar els apropa a la salvació. Els protestants no creuen en miracles i pensen que és un
mateix amb el seu treball dur qui guanya el progrés i un lloc al món.

EL poder segons Weber s’exerceix per les idees i pot ser personificat en una figura
carismàtica.
Parla de tres estadis de poder.
1. autoritat tradicional (parentiu i ritual)
2. carismàtic (personificat en una persona i el seu discurs)
3. burocràtic (basat en una tecnocracia, racionalitat, lleis)

La substància cultural de l’homo economicus

Marx i Weber diferien en associar el poder i el canvi històric a les condicions materials i les
idees, respectivament. Amb tot, coincidien en donar una versió cultural o socialment
substanciada de l’homo economicus.

Les persones es comporten d’una o altra manera per influències externes (materials o
ideològiques), no segons la seva natura “racional”.
Marx i Weber són autors molt rellevants per entendre la crítica substantivista de les ciències
socials als models econòmics formalistes

Formalista
- economia determinada per lleis formals
- lleis formals són universals
- les lleis universals permeten predicció del comportament econòmic, perquè sempre
és racional
- la racionalitat ens fa auto-interessats i egoistes. Tendim a maximitzar el nostre
capital material
- la competició econòmica és per tant un fet natural

Substantivista
- economia determinada per normes culturals
- les normes culturals són relatives
- les normes relatives comporten un alt grau impredictibilitat social
- la societat ens lliga a projectes comuns, i per tant tendim a maximitzar el capital
social
- la competició econòmica se’ns imposa per el capitalisme cultural o l’economia moral

Crítiques del formalisme econòmic

- en els casos de crisis, els models i prediccions de la economia formal no funcionen.

Es revela el problema de El cuento de la lechera.
- els models formals no detecten la variabilitat cultura. Per exemple: una societat
estalviadora (Xina) vs. una societat consumidora (EEUU)
- la idea de racionalitat que maximitza el benefici oculta comportaments com
donacions o generositat, i també el comportament d’alt risc financer (que són
potencialment lucratius però no necessàriament racionals).
- Models formals parlen d’institucions (“els mercats”, “l’economia”) que semblen
funcionar per si soles, amagant les intencions i projectes de les persones que hi ha
al darrere (veure el fetitxisme de la mercaderia de Marx)
- molt sovint les persones fan el control del que indica la “racionalitat”. Per exemple la
retirada massiva de diners enmig d’una crisi. Amartya Kumar Sen deia que som
“tontos racionals” (racional fools).
Les idees de Marx i Weber van donar pas a un camp de comparació antropològica sobre les
formes en què es substancia l’economia en diferents contextos socials i culturals
- A The Great Transformation (1944) Karl Polanyi diu que l’economia de la societat
preindustrial estava incrustada en d’altres institucions socials com el parentiu, el
ritual… És només amb l’adveniment del capitalisme industrial que l’economia es
presenta com si tingués les seves pròpies lleis formals i dinàmiques. Deia que es
tractava només d’una aparença de formalització, perquè en realitat l’economia va
seguir molt incrustada en altres dimensions (religió, política…)
- Els antropòlegs que van seguir a Weber, Marx o Polanyi, van començar a trobar que
en moltes societats les lleis formals de l’economia neoclàssica no es compleixen i
per exemple, es privilegiava la reciprocitat i la redistribució.
- Moltes de les que es pensaven com a economies de subsistència es van revelar
com a complexos sistemes socials d’intercanvi

Ja fos per les relacions materials (Marx) o les idees (Weber), amb la crítica de l’emergència
del capitalisme es va començar a demostrar que la natura humana (l’antropos) és molt
diversa, i, sobretot, maleable. És a dir, no estem condicionats per les lleis de l’economia (o
de la natura)!

Amb les teories substantivistes (culturals) de l’economia va sorgir la següent pregunta: com
pot ser que en el món industrial les persones acceptin el treball dur per adquirir coses que
no necessiten? Per què els homo economicus del capitalisme semblen estúpids desde la
perspectiva econòmica d’altres cultures?

Per què sembla l’homo economicus estúpid i irracional? Per les condicions materials que
ens envolten (Marx) o per les idees que ens inculquen (Weber)?

3.4. Marx i el fetitxisme com a concepte reversible → lectura 18/10/22

Context històric

- Trier, 1818 - London, 1883

- Revolució industrial (s.XVIII)
- pare del socialisme científic i el marxisme
- els filòsofs no només han d’interpretar el pensament: també han de transformar-lo
(agents de transformació social)
- manifest del partit comunista (1848)
 - el capital (1867)
● el fetichismo de la mercancía y su secreto

Conceptes i continguts del text

El fetitxisme de la mercaderia segons Marx
- mercaderia: essència + forma fenomènica
- fetitxisme de la emrcaderia a través de la seva naturalesa
- “el hombre, mediante su actividad, altera las formas de las materias naturales de un
modo que les resulta útil”

El fetitxisme religiós, sobre el caràcter místic d’aquest

- reflexió evolutiva de la mercaderia
- racionalitat per sobre de la religiositat
- “Esa dependencia real se refleja idealmente en las antiguas religiones naturales y
populares. El reflejo del mundo real sólo puede desaparecer, en general, desde el
momento en que las condiciones de la vida práctica de los trajines cotidianos se les
presenten a los hombres, día tras día, como unas relaciones transparentes y
racionales entre ellos y con la naturaleza”

El rol de les relacions socials de producció (i la relació social entre persona i

mercaderia)
- “No hay aquí nada que una determinada relación social entre los hombres mismos,
adquiere para ellos la forma fantasmagórica de una relación entre cosas”
- Quan obviem les relacions socials naturalitzem el valor de l’objecte, i això fa possible
el fetitxisme de la mercaderia

El valor d’ús i el valor de canvi per entendre el fetitxisme de la mercaderia

● valor d’ús: valor qualitatiu de l’objecte, que es medeix per la seva utilitat
● valor de canvi: valor quantitatiu de l’objecte, determinat per les hores de feina
- “Todas las mercancías son valores de uso para quienes no son sus propietarios, y
no son valores de uso para sus propietarios”
- Voluntat → Intercanvi → Regularització → Necessitat → Producció enfocada en
l’intercanvi —------> Separació del valor d’ús i del valor de canvi
Crítica i conclusions
- pretensions d’universalisme
- punt de partida analític en el treball material
- societat dicotòmica: burgesia vs proletariat

Aplicabilitat en les societats actuals

- desarticulació de la classe obrera
- pluridimensionalitat de les estructures i processos socials
- teoria dirigida a una classe, nacionalitat, gènere i context cultural/ètnic concrets

Fetitxisme: “feito” a “hechiço”. animisme però aplicat als objectes. Adoració a objectes.
Idea de fetitxisme:
1. Pura objectificació: mercaderies són la materialització de les relacions humanes, del
poder. Ens fa percebre els objectes com a objectes que no contenen cap mena de
subjectivitat, sense pensar en les relacions de producció. Acabem percebent el valor
com la qualitat de l’objecte, sense tenir en compte els costos temporals i físics
(quantitatius) dels treballadors.
- objectes materials talqual
2. Subjectivació. als objectes els atribueixen una certa subjectivitat, ja sigui humana o
divina (en el cas que siguin adorats).
- prendre consciència de tots els aferns que tenen darrere els objectes
(relacions de producció, poder…)

Connexió subjecte i objecte: els objectes tenen una autonomia en el seu funcionament, ja
que els objectes sembla que es relacionin de manera natural (preus, circulen pel mercat
autònomament…), no es té en compte la ment o el pla dels capitalistes. Tampoc es té en
compte la voluntat humana.

● Fetitxisme per amagar la intencionalitat política que hi ha darrere dels objectes. “si
és una cosa natural no hi ha crítica política, semblen independents de la voluntat
humana quan en realitat no ho són.” Ens oculta la naturalesa política que hi ha rere
la utilització i circulació d’objectes. Marx ho fa en el context del mercat capitalista.

Hi ha un punt en que l’objectivització i la subjectivització es connecten totalment: aquest

punt és la tecnologia moderna.
Exercici Marx: Penseu en alguns objectes que utilitzeu de manera quotidiana que estiguin
“fetitxitzats”.
- roba (pot parlar x tu, identitat), telèfon mòbil, pasta de dents
Construiu una breu explicació teòrica (1-3 frases) que continguin les següents idees clau:
“fetitxisme”, “objectes”, “natural”, “poder”.
Com es podria reduir la fetitxació (ser conscients de tot el que tenen darrere els processos
de producció)? Comprar de manera ètica, obligar a les empreses a incorporar la informació
de producció als seus productes.

3.5. Mauss i Durkheim: touché a l’evolucionisme 24/10/22

A finals del s XIX es va començar a cuinar a l’acadèmia francesa una estocada fatal per a
l’evolucionisme.
Dos representants d’aquest gir cap a una ciència social comparativa, que no superposa el
món occidental a les demés societats, eren Emile Durkheim i el seu nebot i deixeble Marcel
Mauss.
Tots dos van mostrar les complexitats i funcionalitats de formes suposadament “primitives”
de religió, economia, màgia o comportament social en general. Això relativitzava la
suposada irracionalitat dels sistemes socials exòtics.

Emile Durkheim (1859)

- Estudiós de la religió, la va enmarcar com un fet social que està a la base de totes
les societats
- entenia les societats com a organismes, és a dir, com a “cossos” funcionals que
s’han d’estudiar en els seus propis termes. Com funciona la lògica interna de cada
societat?
- va reflexionar sobre la paradoxa del capitalisme: a més riquesa, llibertat i
possibilitats, més anonimat, aïllament, incertesa i malalties mentals (Le Suicide,
1897)

Marcel Mauss (1872)

- teoria del do: els objectes de donacions a polinesia contenen una energia o ànima
anomenada Hau que fa que el receptor contragui un deure de reciprocar el donatiu
amb un contra-do. El que demostra Mauss és que l’economia, és un fet social molt
més ampli que el pur intercanvi mercantil. El do constitueix relacions socials que no
 estan explícitament relacionades amb l’intercanvi d’objectes (relacions
d’espiritualitat, moral, aliances…)
- tècniques corporals: demostra que el cos no es pot entendre com una herencia
natural, sinó com una construcció social que s’entrena de manera tècnica, cultural i
tradicional. El cos es forma culturalment al llarg de la vida per educació d’hàbits
(veure més endavant l’habitus). Les tècniques corporals expressen una genealogia i
posició social de la persona. És el punt de partida de l’antropologia del cos
- Mauss també va contribuir a la crítica de l’evolucionisme amb el seu anàlisi del
fenomen “civilisatora” com a conjunt de trets culturals i socialment idiosincràtics,
presents en moltes regions del món.

La religió en Durkheim: un fet social universal

- Per a Durkheim tota vida social emergeix de l’experiència religiosa que té la

característica de diferenciar els objectes sagrats dels fets profans
- El caràcter sagrat no és intrínsec als objectes (físics o simbòlics) si no que és atorgat
per les persones
- les religions tenen la funció de crear comunitat entre els vius, i entre aquests i els
ancestres. Quan falta, no hi ha comunitat per protegir l’individu i es crea l’anòmia i la
falta de sentiment de pertinença, que pot portar al suïcidi
- en la religió, són tan importants les creences i el simbolisme, com el ritual i la
pràctica
- la religió no la fa Déu, sinó les persones amb les seves pròpies pràctiques i creences
- Té un caràcter emocional molt fort, creador de dinàmiques socials inexplicables
desde el punt de vista de la psicologia individual i generadora de diferents tipus de
solidaritat i cohesió (mecànica i orgànica)
- la religió és un fet social que es troba també en societats primitives, on compleix una
funció essencial en la organització social. Té funcions polítiques, econòmiques i
òbviament morals i d’organització del calendari, la família i les pràctiques socials
Mecànica i orgànica: dues formes de solidaritat

Solidaritat mecànica: es dona en contextos premoderns, on no hi ha molta divisió del

treball (per exemple: caçadors/recol·lectors). Es basa en la similaritat de les experiències
vitals dels membres d’una comunitat. Es produeix de manera automatizada, visceral, per
contagi i imitació, fent funcionar la societat com si es tractés d’un mateix organisme. Tot i les
diferències internes (de gènere, de poder polític) hi ha una forta cohesió de consciència
col·lectiva, dels valors i respostes emocionals (és només premodern?)

Solidaritat orgànica: es dona en societats “modernes” i industrialitzades on hi ha moltes

diferències socials i especialització del treball. El que manté la solidaritat és la
interdependència (per això l’analogia funcional orgànica). Aquí lo social s’entén com un cos
humà en el que cadascú compleix una funció vital (pensar en reproducció biològica i
reproducció social). Hi ha molt èmfasis en l’individualisme, però interdependent. A més no hi
ha valors compartits, el que unifica no són les respostes emocionals comunes, sinó les lleis.
Curiosament, Durkheim veia el crim com a necessari (per reforçar les lleis i la solidaritat
necessitem trencar-les de tant en tant).

El pas de la mecànica a l’orgànica es dona per un augment de la densitat dinàmica

(interaccions entre persones i objectes)

A Durkheim se li va criticar l’èmfasi en la solidaritat i el menysteniment dels conflictes que

també mobilitzen el canvi social

El Suïcidi (1897), de Durkheim

La França del jove Durkheim va veure un creixement exponencial de la riquesa, la industria,

la vida urbana… i els suïcidis… Per què el capitalisme ens fa rics però infeliços? Durkheim
va identificar 5 causes:
1. A les societats tradicionals o premodernes no hi ha molt espai d’elecció, gairebé tot
ve donat per la posició familiar. En el món modern, en contrast, esculls de què
treballes, amb qui et cases, quina religió professes… El capitalisme modern
comporta una auto-responsabilitat molt difícil de gestionar.
2. Una esperança excessiva. Hi ha moltes oportunitats de tenir èxit, però també moltes
de fer-ho malament
 3. El capitalisme desfà moltes normes i allibera, però les persones es diferencien molt
unes de les alters, i es tornen més anònimes, més individuals. No hi ha una
protecció de l’entorn, sinó el contrari.
4. Ateisme deixa a la gent sense comunitat espiritual. EL capitalisme no ofereix aquest
sentit de comunitat (tot i que es professa com una religió)
5. Es perd el sentit de pertinença a la religió, a la nació i a la família. Ara ja no seguim
la tradició familiar, no treballem amb ells ni cultivem els seus cercels socials

3.6. Durkheim i l’antropologia de la vida religiosa → lectura 25/10/22

Lectura: més o menys el mateix que el del power de classe

Autor i context
- França 1858 - 1917
- quatre grans obres
- “Basta con investigar cuáles son las fuerzas que, por su energía excepcional, han
podido sacudir tan vivamente al espíritu humano como para inspirarle sentimientos
religiosos”

Crítica: A diferència dels autors anteriors, Durkheim és capaç d’adonar-se dels perills de
l’evolucionisme. Al llarg del text reconeix que totes les societats pràctiques alguna religió i
que cap és superior a l’altre. També reconeix que el cristianisme ha intentat absorbir i
assimilar els fenòmens religiosos.
No obstant això, encara que no fos partidari de l’evolucionisme, segueix utilitzant la
terminologia pròpia d’aquest: parla de societats primitives i de societats evolucionades.

3.7. L’antropologia total de Marcel Mauss → lectura 31/10/22

Marcel Mauss
- antropòleg i sociòleg
- nebot d’Émile Durkheim
- Revista Anne Sociologique
- professionalització de l’antropologia social i cultural a França
Context històric
- procés històric més determinant → colonialisme imperial europeu
- volia mostrar:
● formes d’organització de l’economia alternatives
● formes no irracionals i primitives
● la possible conservació d’aquestes economies en les administracions
africanes

Estructura de l’intercanvi de dons:

Intercanvis recíprocs
- presentació de béns i serveis sense retorn immediat
- presuposició del que el receptor ho retornarà quan se li presenti la necessitat del
donador
1. Reciprocitat bidimensional
- Aparença → voluntariat, llibertat i desinterès
- Realitat → obligatorietat i interés
2. Obligacions reguladores
- obligació de donar
- obligació de rebre
- obligació de retornar

Com es regula l’intercanvi de dons?

- la obligació social de donar, rebre i retornar es regula a través de 3 mecanismes
● fets socials totals
● honor
● Hau

Que s’intercanvia i com s’organitzen els intercanvis?

- en les economies de dons s’intercanvien
● béns, serveis, gentileses, informació, títols, persones, drets, rituals, serveis
militars, celebracions…
Objectiu de Mauss. Influències, crítica i reflexió

Objectius:
- mostrar altres formes d’economia
- eliminar la distinció entre societats primitives i modernes

Influències:
- Durkheim, precursor de l'antropologia i altres grans figures

Crítica i reflexió:
- racionalitat economies no mercantils
- el troc no ha sigut el precedent de les societats capitalistes

3.8. Boas: un excèntric (proto)antiracista 7/11/22

Franz Boas (1858 - 1942)

- particularisme històric: no seguim una única línia d’evolució, sinó que aquesta pot
tenir diferents causes. La història particular modifica les societats
- va ser un dels primers etnògrafs. Sobretot amb el Kwakiutl d’Amèrica del nord.
- Parcial defensor del difusionisme i creador de la idea de relativisme cultural
- Va reorientar la idea de raça (o les tipologies humanes) de lo biològic a lo ambiental.
Determinisme ambiental
- Va estudiar el “potlach” com a exemple de mecanisme de prestigi alternatiu (no eren
tontos dispensant). Es posicionava en contra de les lògiques socialment jeràrquiques
de l’evolucionisme.
- fundador de les quatre branques de l’antropologia i del relativisme cultural
- crítica a idea de raça. Callar la boca als biòlegs, trenca amb la idea de raça com a
genètica, aparença correlacionada amb les formes socials i culturals. Critica que es
defineixin les societats a partir de les races i defensa que es faci a l’inrevés.
- (inicis s.XX, 1900). Es descobreix que hi ha una part de l’ésser humà que no és
racional, que és irracional. Teoria de la relativitat d’Einstein.
- La idea del relativisme és molt àmplia. Qüestiona que la mera observació de la
realitat ens dongui conclusions totalment objectives → necessitat de tenir sempre en
compte la posició de l’observació. En paral·lel, aquesta crítica de l’objectivitat de
l’observació té una conseqüència directa en altres ciències: es creen diverses teories
del relativisme: el relativisme físic i el cultural.
- Fundador antropologia com a disciplina: Morgan.
- Fundador antropologia cultural: Boas. L’antropologia estudia la cultura. Això vol dir
que s’ha d’adoptar el punt de vista d’aquesta cultura estudiada per entendre-ho i
poder treure conclusions reals. Necessitat de fer una crítica de les concepcions
occidentals i adoptar el punt de vista dels subjectes estudiats.
- Problema relativisme cultural: dóna peu a molta crítica. Crítica molt forta cap a
l’antropologia: entenen que l’antropologia és una ciència purament colonial que
sustenta el racisme i l’imperialisme. Hem de ser conscients de que és la pròpia
antropología la que ha creat aquesta crítica, hi ha molta consciència i autocrítica.
Està clar que l’antropologia ha sigut colonialista, però igual que totes les altres
ciències.
- Antropologia actual: relacions d’estudi bastant simètrics, beneficis mutus
- Relativisme: pas necessari per realitzar aquesta autocrítica. “Allò que observem no
és objectiu”.
- Boas (1858-1942): personatge excèntric. “Un estranger professional” (Wagner). La
feina dels antropòlegs és que ens sorprengui, que ens fem preguntes sota tots els
contextos.
● era un físic, interessos lingüístic i geògraf. Jueu, d’origen alemany.
● Crítica a l’objectivitat. La percepció és una cosa completament cultivada.
● Emigra als estats units fugint de l’antisemitisme alemany. Això el motiva a
estudiar temes de tipus racial i ètnic.
● Particularisme històric: no seguim una única linea de evolució, sinó que
aquesta pot tenir diferents causes. La història particular modifica les
societats.
● Va ser un dels primers etnògrafs. Sobretot amb el Kwakiutl d’Amèrica del
nord.
● Parcial defensor del difusionisme, i creador de la idea de relativisme cultural.
● Va reorientar la idea de raça (o les tipologies humanes) de lo biològic a lo
ambiental. Determinisme ambiental.
● Va estudiar el “potlach” com a exemple de mecanisme del prestigi alternatiu
(no eren tontos dispensant). Es posicionava en contra de les lògiques
socialment jeràrquiques de l’evolucionisme.
● Crítica al mètode comparatiu? → Crítica a la idea jeràrquica del mètode
comparatiu per classificar les societats estudiades
● Determinisme ambiental: reconèixer que l’ambient natural en el que estan les
persones influeix molt en la societat i en la biologia.
 ● Si no entres en la societat no veus la complexitat d’aquesta. Hem d’entrar-hi i
hi hem de passar temps.

- En conjunt, a Franz Boas se li atribueixen els seguents posicionaments científics:

● relativisme cultural: entendre que totes les cultures tenen el seu propi punt de
vista i que per entendre’l hem de posicionar-nos dins d’aquests.
● Particularisme històric: trencar amb el discurs evolucionista que diu que totes
les societats segueixen una mateixa línia d’evolució.
● Determinisme ambiental: ser concients de l’impacte de l’ambient en les
societats i la biologia
● Evolucionisme
● (Anti)racisme

El que deia: de vegades la similitut entre dos individus de dos races diferents era més
similar que la similitut entre membres de la mateixa raça. Cada raça té una diversitat molt
gran en si mateixa
● Oblidem-nos parcialment de la idea de raça i estudiem la idea de cultura.
● Idea de cultura (societat): no té res a veure amb la biologia. Diu que la cultura i la
societat és el camp que ha de treballar l’antropologia. AIxò està determinat per les
històries (particularisme històric) i per l’ambient (determinisme ambiental). Això és el
que condiciona i defineix cada cultura i societat. Cultura pensada com a mecanisme
per entendre l’ésser humà.

3.9. Digues “raça”, però fes-ho amb propietat → lectura 8/11/22

Context històric
Europa:
- primera guerra mundial (1914 - 1918)
- Auge del feixisme
Estats Units
- Guerra de successió (1861 - 1865)
- Segregació racial - Lleis de Jim Crow

La visió de Boas sobre la raça

Determinisme biològic: genètica, comportament i personalitat

Determinisme genètic:
- l’origen racial determina la conducta mental i social
- existència de “poblacions pures”
- possibilitat d’una conducta uniforme dels individus que pertanyen a una mateixa raça
que, alhora, és hereditària

Relativisme cultural:
- no existeixen proves de que la conducta sigui uniforme en tots els individus d’una
raça
- barreja de línies genètiques (colonialisme, migracions…)
- el benestar biològic depèn de la qualitat de vida

La teoria racial i els seus errors

- el terme de “races” aplicat als humans és incoherent
- és impossible provar que la conducta és hereditària, ja que no hi ha possibilitats de
trobar una conducta uniforme de tots els individus del món i de totes les línies
genètiques que configuren una “raça”
- Boas parla del fet que “las variables reacciones del organismo no crean una cultura
sino que reaccionan a ella”
- És impossible reconstruir els tipus primitius constitutius més purs

Crítiques
- vocabulari evolucionista
- antiracisme molt inicial, poc elaborat
- dicotomia natura/cultura
- domesticació i variabilitat vs. biodiversitat salvatge
- relativisme amb valors finals universals
- no sistematització d’un mètode
- informants, objecte d’estudi. Alice Fletcher
- Dones mecenes. Elsie Parsons