EVOLUCIÓ-1

CRÈDIT 1. EVOLUCIÓ
2n BATXILLERAT
ESCOLA VIROLAI
 RECURSOS
Webs consultades:
• http://iris.cnice.mecd.es/biosfera
• http://www.edu365.com/aulanet/comsoc/Lab_bio/glossari
• Biologia.Curtis/ Barnes. Sisena edició
• http://www.um.es
• http://www.emc.maricopa.edu/faculty/farabee/BIOBK/BioBookTOC.h
tml
• http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/navegador/index.htm
• http://www.terra.es/personal/cxc_9747/pruebas.html
• http://www.ucmp.berkeley.edu/education/explorations/tours/intro/Intr
o9-12/tour1intro.html
• http://www.xtec.es/~cvillalb/evolucio/index.htm
• http://www.xtec.es/~lvallmaj/palau/vida.htm
• http://www.geocities.com/Athens/Marathon/5233/evolucio.html
 SUMARI-1
• Evolució
• Origen de la vida
– Explicacions religioses
– Generació espontània
– Experiments de Redi i Pasteur
– Noves teories de l’origen de la vida: Oparin, Haldane, Miller,..
• La vida en altres espais
• Evolució i Biodiversitat
– La vida en el nostre planeta
– Història de la Biosfera
– Regnes dels éssers vius
– Taxonomia de classificació
 EVOLUCIÓ
• L'evolució pot ser considerada com un procés de
transformació de la matèria des de l'origen de l'univers.
• Aquest procés inclouria tant l'evolució de la matèria
inorgànica (evolució abiòtica), com de la matèria viva
(evolució biològica).
• Si ens referim a l'evolució de la matèria orgànica caldria
diferenciar dues etapes:
• l'origen de la vida, que comprèn tots els fenòmens
químics i bioquímics que possibilitaren el pas de la matèria
inorgànica a la matèria orgànica, i amb això, l'aparició dels
primers éssers vius i
• l'etapa biològica que comprèn el conjunt de processos
relacionats amb l'herència dels caràcters biològics des
dels organismes vius més primitius fins als actuals.
 LA VIDA, ALGUNS INTERROGANTS
• Podem trobar vida observant qualsevol racó del
nostre planeta. A les imatges més vistoses de
paisatges hi són presents éssers vius.
• Però què és això que anomenem vida?
• En què es diferencien els microorganismes,
animals o vegetals de les roques, el mar o
d'objectes inanimats?
• Has pensat mai què fa que un ésser viu sigui
diferent d'un objecte no viu?
• Quines són les característiques dels éssers
vius?
• Quines en diries?
 ÉSSERS VIUS
• Podríem dir que els éssers vius són com màquines
d'intercanvi amb el medi que l'envolta: incorporen
matèria i energia del medi on viuen, però també excreten
matèria i dissipen energia.
• Aquests processos d'intercanvi de matèria i energia es
realitzen mitjançant reaccions químiques que
requereixen unes determinades condicions ambientals,
com ara aigua i un determinat espectre de temperatura.
• D'aquesta forma, els éssers vius es nodreixen, creixen,
es reprodueixen i es relacionen fins que es moren.
Tenen, així, un origen i un final.
• Ara bé, t'has parat a pensar mai sobre com s'ha originat
la vida?
 TEORIES ANTIGUES
• La tradició judeocristiana i moltes altres religions
ens diu que Déu va crear l'Univers i la vida en sis
dies: és l'anomenat creacionisme o "teoria
creacionista".
• Òbviament, aquesta és una explicació mítica que
es basa en la fe i que no recolza en evidències
empíriques.
• Malgrat això, va ser l'explicació dominant de
l'origen de la vida fins a finals del segle XIX
conjuntament amb la teoria de la generació
espontània per formes de vida més senzilles...
 TEORIA CREACIONISTA
• Malgrat el vell Anaximandre de Milet (segle VI aC) havia intuït la idea
d'evolució dels éssers vius.
• El pensament occidental ha defensat, fins ben entrat el segle XIX, una
concepció fixista i creacionista de la vida.
• Segons el fixisme, tant la natura com les espècies vives són una
realitat definitiva i acabada: els éssers vius són formes inalterables,
essent avui tal com van ser creades des de bon començament.
• Fins i tot el gran botànic suec, Carl von Linné (1707-1778) va ser un
defensor d’aquestes teories.
• George Cuvier (1769-1832), el fundador de la Paleontologia, intentà
solucionar el conflicte suggerint que la Terra havia sofert freqüents
cataclismes o catàstrofes, com el diluvi universal de la Bíblia, que
provocaren l'extinció de totes les espècies i que, posteriorment, noves
formes havien estat creades.
 TEORIA CREACIONISTA
• Fins a la segona meitat del segle XVIII es creia
que les espècies existien i mantenien el seu
aspecte immutable des del principi de la creació:
això deia la teoria del fixisme o creacionisme
que mostrava un món creat per una divinitat i,
per tant, definitiu. Totes les fonts de
coneixement es trobaven a la Bíblia; d'aquesta
manera, per exemple, un especialista de la
sagrada escriptura, l'arquebisbe Ussher calculà
l'edat de la Terra a partir de la informació
delllibre del Gènesi: la Terra va ser creada l'any
4.004 aC. , el 25 d'Octubre a les nou del matí !
 MÉS INTERROGANTS
• Llavors, com es va generar la vida?
– Si pensem en una evolució de tipus químic, com es va
produir el pas de molècules orgàniques a partir de
molècules inorgàniques?
– Com es van organitzar les molècules orgàniques per
formar éssers vius?
– I per què va succeir a la Terra? Fem una mica
d'història...
• La vida es podia originar de la matèria inert?
• Era certa la generació espontània?
 EXPERIMENTS
• Francesco Redi: científic italià que va qüestionar la
generació espontània al començament del segle XVII.
• Needham: científic del segle XVIII que va dir que la
generació espontània solament existia en els
microorganismes.
• Spallanzani: científic que va dir que tampoc creia en la
generació espontània en els microorganismes.
• Pasteur: Gràcies als seus experiments es va posar punt
final a les hipòtesis de la generació espontània: els
éssers vius procedeixen d'altres éssers vius.
EXPERIMENTS DE REDI
• Redi va
demostrar que
l’origen de les
larves a la carn
eren els ous de
les mosques
que podien
arribar a la carn
als pots oberts
PASTEUR
 PASTEUR
• Louis Pasteur (1822-1895), amb els experiments que el
van fer cèlebre, va descobrir que gèrmens microbians
pul·lulaven en l'aire, en la pols que respirem, en les
nostres mans, en tots els nostres instruments.
• Però, al mateix temps, demostrava que tota vida
provenia d'una vida preexistent: no hi havia
«generació espontània», la infinitat de gèrmens
microbians provenia d'altres gèrmens microbians.
• Si els experiments de Pasteur demostraven que la vida
no podia néixer de la matèria inerta sinó només de vida
anterior, aleshores, com explicar l'aparició de la
primera vida?
HIPÒTESIS SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA

• Evolució abiòtica
– 1a Etapa. Miller
– 2a Etapa. Evolució protobiològica
• Hipòtesi de Coacervats de Oparin
• Hipòtesi de les microsferes de Fox
• Hipòtesi del primer gen
• Evolució Biòtica
– 1a Hipòtesi. Autogènica
– 2a Hipòtesi. Endosimbiosis de Margulis
 OPARIN I HALDANE
• La hipòtesi que, independentment, havien formulat el bioquímic
soviètic Aleksandr Oparin (1894-1980) i el biòleg anglès John
Haldane (1892-1964). Oparin, el 1924, trencant el cercle de l'ou i la
gallina i superant la pregunta sobre quin dels dos fou primer, obrí
camins quan investigà la formació de compostos orgànics a
partir de compostos inorgànics.
• Ambdós van concloure que les condicions de la Terra en formació
eren ben diferents de les actuals.
• L'atmosfera, sense oxigen ni nitrogen, era una barreja inhòspita
d'hidrogen, metà, amoníac i vapor d'aigua; bombardejada per la
intensa radiació energètica del sol, la barreja hauria propiciat la
formació d'una gran quantitat de molècules orgàniques.
• Aquests compostos orgànics, en caure de l'atmosfera a l'aigua
durant milions d'anys, van anar constituint, acumulant-se, un
vertader «brou de cultiu» pels primers éssers vius.
 EXPERIMENTS DE MILLER
• La situació hipotètica que Oparin i Haldane van
prefigurar fou reconstruïda al laboratori, el 1952,
pel químic Stanley Lloyd Miller.
• Simulant en un matràs les condicions de la
Terra en formació —una atmosfera primitiva i un
constant bombardeig elèctric—, aconseguí fer
aparèixer una substància ataronjada que
contenia compostos orgànics, especialment
animoàcids, les molècules que composen la
vida. Aquesta i altres reconstruccions semblants
han permès establir una fonamentada hipòtesi
sobre l'origen de la vida a la Terra.
 EXPERIMENTS DE MILLER
• Stanley Miller buscava un tema per a la seva tesi
doctoral, quan va assistir a una conferència de
Harold Urey sobre els orígens de la vida.
• Miller es va proposar recrear les condicions de la
Terra primitiva que Oparin va descriure. Van
construir un dispositiu amb una mescla gasosa de
metà, hidrogen, amoníac i vapor d'aigua, imitant
l'atmosfera terrestre primigènia. Aleshores, hi va
aplicar descàrregues elèctriques, simulant raigs
d'una tempesta
• Una setmana més tard, amb descàrregues
continuades al llarg d'aquest temps, dins el matràs
es va trobar que un 10% del sistema s'havia
convertit en compostos orgànics.
• D'aquests, hi havia un 2% d'aminoàcids, que els
éssers vius utilitzen per fabricar proteïnes i que
són, per tant, substàncies fonamentals per a la
vida.
• Entre d'altres, Miller va trobar glicina, alanina,
valina, prolina, àcid aspàrtic i àcid glutàmic.
EXPERIMENTS DE MILLER.2
• Les idees d'Oparin i Haldane van poder ser, doncs,
confirmades experimentalment: la vida es podria haver
generat seguint aquest camí d'evolució química en una
atmosfera reductora.
• Tot i el valor indiscutible d'aquest experiment convé
recordar, però, que algunes hipòtesis actuals defensen
que a l'atmosfera primitiva es considera pràcticament
impossible que hi hagués amoníac i metà.
• En posteriors experiments es van sintetitzar altres
aminoàcids, monosacàrids i nucleòtids. Altre fet que
confirma la facilitat amb que es pot originar molècules
"orgàniques" a partir de molècules inorgàniques senzilles
el tenim en la presència d'aminoàcids en els meteorits
procedents de l'espai exterior.
 TEORIES ACTUALS
• Actualment es proposen, a més a més, altre
escenaris d'origen de la vida: en les profunditats
marines, lluny de la llum del Sol, i associades a
fenòmens magmàtics, es localitzen les
xemeneies hidrotermals.
• D'aquestes emanen, a gran temperatura (a prop
dels 300ºC) negres fumaroles d'aigua rica en
sofre, acompanyada de gran quantitat de gasos.
L'ambient és propici per a les reaccions
químiques necessàries per originar les
substàncies precursores de la vida.
 ORIGEN DE LA VIDA

• Evolució dels elements químics

• Evolució molecular
• Evolució protobiologica
• Evolució biologica
Evolució dels elements químics

• L’astrofísica sosté que tots els elements

químics, s’originen mitjançant reaccions
termonuclears en els estels a partir dels
elements més simples: Hidrogen, Heli.
• Per tant els elements més abundants a
l’Univers són l’hidrogen i l’heli.
 EVOLUCIÓ MOLECULAR
• Les molècules com el Metà, el sulfihidric, el
monoxid i el dioxid de Carboni entre moltes
d’altres són força abundants a la terra
actualment i es trobaven amb molta seguretat a
l'atmosfera primitiva.
• Les molècules monomers de biomolècules
complexes es va demostrar la seva síntesi en
els experiments de Miller i també Joan Oro va
treballar demostrant la síntesi de nucleotids.
• La formació de polímers és un tema més
complex i en aquest tema es barregen encara
algunes hipòtesi per confirmar.
 EVOLUCIÓ PROTOBIOLOGICA

• És la formació de complexos
macromoleculars, capaços de reproduir-
se. Això implica el desenvolupament del
codi genètic i dels primers complexos
enzimàtics. Pot ser que l’origen d’aquests
complexos macromolèculars sigui el RNA.
 EVOLUCIÓ BIOLOGICA
• A partir de l’aparició de les primeres
cèl·lules fins als organismes més
complexes totes aquestes etapes estan
més o menys documentades per la
presència de fòssils. I la seva aparició i
diversitat s’explica per les teories
evolutives actuals.
 LA TERRA
• El nostre planeta té 4.600 milions d'anys d'existència
aproximadament, i les roques més antigues estan datades amb 3.900
milions d'anys.
• Els primers fòssils d'éssers vius van aparèixer fa uns 3.500 milions
d'anys.
• L'atmosfera d'aquesta Terra primitiva i inicialment sense vida era ben
diferent a la d'avui en dia.
• Clàssicament s'ha considerat que contenia molt poc oxigen (un 1%,
quan l'actual en té un 21%), però tenia una alta concentració de metà,
amoníac, vapor d'aigua i altres compostos rics en hidrogen. En
definitiva, es tractava d'una atmosfera reductora formada pels gasos
eliminats per l'activitat volcànica de l'època.
• Actualment, però, el tema està sotmès a discussió: alguns
investigadors posen en dubte aquest caràcter reductor, en considerar
que la composició bàsica de l'atmosfera primitiva era diòxid de
carboni, vapor d'aigua i nitrogen. Ens trobem, doncs, amb una qüestió
que resta oberta, com moltes altres qüestions de la ciència.
 ORIGEN DE LA VIDA
• El pas que va des de la previda (brou primitiu) a
la vida (cèl·lules procariotes com ara les
bacteris) està ple d'interrogants.
• Sabem que s'esdevingué fa prop de 3.800
milions d'anys, després que el refredament de la
Terra fes possible la presència d'aigua líquida,
indispensable tant per l'aparició de la vida com
pel seu manteniment.
• Però segueix en peu la pregunta sobre què va
fer possible que un conjunt de molècules
orgàniques agrupades adquirissin les
característiques que defineixen els éssers
vius.
 ORIGEN DE LA VIDA
• La vida aparegué a la Terra entre 3.800 i 3.600 milions d'anys enrera.
• Com ho sabem? Fa 3.900 milions d'anys, el planeta tenia aigua: s'han
trobat còdols polits per l'aigua; per altra banda, disposem de roques, de
3.500 milions d'anys, plenes de bacteris.
• Quan la Terra és formà, la vida no hi era possible. Amb el refredament del
planeta, l'aigua es presentà en estat líquid.
• Les molècules constituïdes de carboni, hidrogen i nitrogen foren
especialment importants. Fa 4.000 milions d'anys, no existien éssers vius,
però sí un gran nombre de molècules orgàniques.
• Les molècules orgàniques, formades a l'atmosfera, van ser arrossegades
per les pluges constituint la sopa o brou primitiu a partir del qual,
gradualment, s'organitzarà la vida.
• Probablement en llacunes i aiguamolls, on es trobaven atrapades, aquestes
molècules s'associaren unes a les altres formant llargues cadenes.
Algunes cadenes, tancant-se en elles mateixes amb membranes, es
transformaran en glòbuls previvents.
• De l'evolució lenta d'aquests glòbuls o gotes, una vertadera lluita per la vida
abans de la vida, en naixerà la vida i les seves diverses formes.
 EVOLUCIÓ PREBIOTICA
• Entre els organismes més antics de la
Terra hi ha els estromatòlits, que van
aparèixer fa 3.500 milions d'anys. Són
microorganismes colonials que
actualment encara viuen en aigües
someres a Austràlia i altres llocs del
món. La importància d'aquests
primers exemples de vida rau en què
van transformar l'atmosfera.
• En efecte, van ser dels primers
organismes que feien la fotosíntesi
oxigènica, és a dir, amb alliberament
d'oxigen. És a dir, transformaven
l'energia solar en energia química i la
matèria inorgànica (diòxid de carboni i
aigua) en matèria orgànica (midó, per
exemple). En la reacció es desprenia
oxigen.
LA TERRA I ELS PRIMERS ORGANISMES
• Aquests protoorganismes fotosintetitzadors van tenir un gran èxit i es van
reproduir molt.
• Conseqüentment, es va incrementar moltíssim el seu nombre i l'oxigen que
es desprenia de la seva activitat fotosintètica es va anar acumulant a
l'atmosfera, fins al punt de transformar-la de reductora a oxidant.
• Aquest és el canvi en la biosfera més important provocat mai per
organismes vius, entre altres raons perquè va afavorir l'aparició de noves
formes de vida que no poden utilitzar l'energia solar. Es va obrir el pas,
doncs, a l'existència dels organismes heteròtrofs, que obtenen l'energia
mitjançant la combustió de matèria orgànica en presència d'oxigen, ara molt
abundant (21%) a aquesta nova atmosfera.
• Paradoxalment, la contaminació atmosfèrica deguda a l'acció fotosintètica
dels primers organismes vivents (bacteris, cianobacteris i algues) va
permetre una gran implantació d'organismes heteròtrofs; però això va
comportar, al mateix temps, la regressió d'aquestes primeres formes vivents
fotosintètiques.
• És a dir, l'atmosfera que ara coneixem, l'aire que respirem és fruit de
l'activitat de la vida a la Terra. Si a la Terra no hi hagués hagut vida,
l'atmosfera no seria com és: la vida de la Terra i la mateixa Terra no es
poden entendre si no és en un estret lligam.
 PRIMERES CÈL·LULES-1
• Alguns glòbuls, adquirint un avantatge evolutiu,
esdevindran capaços de reproduir la seva pròpia
constitució gràcies a una cadena de quatre molècules,
l'àcid RNA. Aleshores, quan un globus o gota es
fragmenta, la nova té un RNA semblant a la primera. Les
dues funcions inicials d'aquest àcid (codi informatiu i
principi actiu) es diferenciaran donant pas a un codi
genètic en forma de DNA i a les proteïnes com a principi
actiu.
• Un altre pas fonamental en l'avenç de la vida serà una
doble invenció: la fotosíntesi i la respiració. D'una
molècula avantpassat comuna n'emergirà el món de la
clorofil·la, base de la fotosíntesi, i el món de
l'hemoglobina, base de la respiració.
• Els bacteris més antics trobats, de fa uns 3.500 milions
d'anys, són testimoni d'aquesta primitiva diferenciació: són
bacteris de fotosíntesi.
 PRIMERES CÈL·LULES-2
• Arribarà un moment en el que aquests glòbuls o gotes
s'anomenaran cèl·lules; primer, sense nucli diferenciat,
les procariotes; després, amb nucli diferenciat, les
eucariotes.
• Una conquesta altament beneficiosa per la marxa de
l'evolució serà el pas de la reproducció asexual a la
sexual, un pas que millorarà tant l'intercanvi d'informació
genètica com les possibilitats d'adaptació al medi.
• I arribarà un moment, després de milions d'anys, en el
que les cèl·lules, després d'haver-se agrupat formant
colònies d'organismes unicel·lulars, evolucionaran cap a
organismes multicel·lulars. La tendència a formar
societats ha intervingut ben al principi de la vida.
 PRIMERES CÈL·LULES-3
• En aquests organismes multicel·lulars
començarà la diferenciació cel·lular. Unes
cèl·lules s'especialitzaran en la locomoció;
altres, en la digestió; altres, en
l'emmagatzemament d'energia.
• Diferenciació cel·lular i reproducció sexual
acceleraran la gran aventura de l'evolució
biològica: invertebrats, peixos, amfibis, rèptils,
mamífers, ocells, primats. Milers d'espècies
apareixeran. Charles Darwin serà el gran
cronista dels mecanismes d'aquesta evolució.
 RELLOTGE DE LA VIDA
Temps
Hora Esdeveniments
(fa ...)
0 h. 4.500 Ma Formació de la Terra
2 h. 4.000 Ma Molècules orgàniques
5 h. 3.500 Ma Aparició Vida. Fòssils procariotes

14 h. 1.800 Ma Oxigen acumulat a l'aire

Primeres cèl·lules eucariotes

16 h. 1.400 Ma

20 h. 600 Ma Éssers pluricel·lulars. Explosió de vida del Càmbric

21 h. 500 Ma Animals Vertebrats

22 h. 200 Ma Coexistència dinosaures i mamífers

65 Ma Extinció dinosaures. Primats (a les 23,40)

23 h.
4 Ma Austrolopitecs (a les 23,59)
ORIGEN I EVOLUCIÓ
ESCALA GEOLÒGICA
 FANEROZOIC

3 Eres geològiques:
• Paleozoic – 570-248 m.a.
• Mesozoic – 248-65 m.a.
• Cenozoic – 65 – m.a.
 PALEOZOIC
• El fòssil característic és:
Trilobits
• Apareixen els peixos, els
amfibis i al final del
període els rèptils.
• És la gran època de les
falgueres i al final del
paleozoic apareixen les
coníferes
• Al finalitzar aquest
període hi ha una extinció
masiva d'éssers vius.
PALEOZOIC
 MESOZOIC
• Com a fòssil característic
els Ammonites.
• És l’etapa dels gran
rèptils: dinosaures.
• Apareixen les aus i els
mamífers
• En el Regne vegetal
evolucionen les plantes
amb flors.
• Ara fa 65 m.a. Un gran
cataclisme d’un meteorit
va provocar l’extinció dels
dinosaures.
MESOZOIC
 CENOZOIC
• Com a fòssil característic els
Nummulites.
• És l’etapa de les aus i els
mamífers
• Sorgeixen els simis i fa uns 2
m.a. els primers hominids
• Ara fa uns 35.000 ha
evolucionat la nostra espècie:
Homo sapiens sapiens
• Ara fa 65 m.a. Un gran
cataclisme d’un meteorit va
provocar l’extinció dels
dinosaures.
CENOZOIC
 LA VIDA EN ALTRES ESPAIS
• No hi ha raons per pensar que la vida només va aparèixer i existeix en el nostre
planeta. Tot i que encara no hi ha cap evidència de vida fora de la Terra, de fet, alguns
planetes que coneixem (o els seus satèl·lits) també compleixen les característiques
per les quals es pot pensar que hi ha vida o n'hi ha hagut.
• Per què no pensar-ho? De fet, a la Terra s'han trobat microorganismes en condicions
molt extremes, com ara les aigües termals del parc de Yellowstone, o a les aigües
extremadament àcides i riques en certs metalls pesants del riu Riotinto.
• Els primers components químics orgànics es trobaven a la Terra primitiva. Ara bé, en
asteroides que han caigut a la Terra s'ha trobat matèria orgànica. Així, a un meteorit
caigut a prop de Murchinson (Austràlia), s'han trobat sis aminoàcids i altres compostos
orgànics propis dels éssers vius.
• Per això, Fred Hoyle i altres científics proposen la teoria de la panspèrmia, és a dir,
que la vida va arribar a la Terra procedent de l'espai.
• Tot i que pot haver succeït així, en qualsevol cas la teoria de la panspèrmia no explica
l'origen de la vida: només el transporta a un altre lloc i a un altre moment.
• Alguns científics consideren que podria ser perfectament que la vida s'hagi
desenvolupat en altres planetes. I que, fins i tot, s'hagi assolit una complexitat com la
que té la vida a la Terra. Per això, es va crear el projecte SETI (Searching for Extra-
Terrestrial Intelligence), de cerca de vida intel·ligent extraterrestre.
BIODIVERSITAT
 BIODIVERSITAT/EVOLUCIÓ
• El nostre entorn és molt variat, i, a més, canviant. En un bassiol d'aigua,
aviat hi creixen algues verdes. En un camp abandonat, aviat hi creixen
herbes i apareixen ocells: la vida s'escola per tot arreu. I qualsevol
observador s'adona que els organismes s'adeqüen a l'entorn: els ocells
tenen el disseny que els cal per volar, els peixos per nedar. Sembla com si
tots els éssers vius d'avui en dia estiguin perfectament adaptats al medi on
viuen.
• Altres canvis són més lents i costen molt de percebre, o calen generacions
per a veure'ls. Ara bé, si observem el nostre entorn amb més deteniment,
veurem que entre la gran varietat de formes vivents existents, també hi ha
una unitat en la vida. Hi ha patrons d'organització estructurals (les cèl·lules)
que es repeteixen; fins i tot molts processos bioquímics (com la síntesi de
proteïnes) són molt semblants en éssers vius molt diferents.
• Aquesta unitat dins la biodiversitat reflecteix l'origen comú de tots els éssers
vivents. Però... com hem arribat fins aquí?
• El genetista nord-americà d'origen rus Theodosius Dobzhansky va exposar
la idea de manera simple: "no es pot estudiar res en biologia si no és sota el
prisma de l'evolució".
Classificació dels éssers vius
• Aristòtil: Primera classificació dels éssers vius
(s. IV aC). Va classificar els éssers vius en:
Animals i Vegetals. Després va fer subdivisions
pels animals (corren, neden, volen).
• Linneo (1740): es considera el pare de la
taxonomia i la sistemàtica. La classificació de
Linneo es manté actualment. Linneo va classificar
als éssers vius en taxons.
– Taxó: és un grup d'éssers vius que tenen unes
característiques semblants.
 TAXONOMIA
Els éssers vius es classifiquen en:
• Regne
– Fílum
• Classe
– Ordre
» Família
» Gènere
» Espècie
 TAXONOMIA
EXEMPLES (Espècie EXEMPLES (Espècie
CATEGORÍA TAXONÓMICA
animal) vegetal)
Olea
Homo
ESPECIE europaea                               
sapiens                            
             
GENERO:
Conjunt d'espècies amb Homo Olea
caràcters comuns.
FAMILIA:
Conjunt de generes amb Homínids Oleaceas
caràcters comunes.
ORDRE:
Conjunt de famílies amb Primats Oleales
caràcters comuns.
CLASSE:
Conjunt d’ ordenes con Mamífers Dicotiledónies
caràcters comunes.
FILUM (animals) o DIVISIÓ
(vegetals):
Cordats Espermatófites
Conjunt de classes amb
caràcters comunes.
REGNE:
Conjunt de filums o
Metazoos (animal) Metafits (vegetal)
divisions amb caràcters
comuns.
 REGNES
• MONERES: organismes procariotes, com les
bactèries.
• PROTISTES: unicel·lulars eucariotes, com els
protozous, i els fongs i algues unicel·lulars.  
• METAFITS: vegetals pluricel·lulars (autòtrofs).  
• FONGS: pluricel·lulars heteròtrofs sense
teixits o amb teixits poc especialitzats.
• METAZOOS: animals pluricel·lulars amb teixits
i sistemes orgànics complexes.
REGNES
 CLASSIFICACIÓ-1
• REGNE MÒNERA: Són organismes unicel·lulars
procariotes
• REGNE PROTOCTISTA: Són organismes unicel·lulars
heteròtrofs, unicel·lulars autòtrofs o pluricel·lulars
autòtrofs i talòfits. Es divideix en dos subregnes:
– Protozoos: heteròtrofs de digestió interna i unicel·lulars.
– Algues: unicel·lulars autòtrofs o pluricel·lulars autòtrofs i talòfits.
• FONGS: són organismes eucariotes unicel·lulars o
pluricel·lulars que estan mancats de pigments
fotosintètics. Els fongs són heteròtrofs i estan constituïts
per hifes.
 CLASSIFICACIÓ-2
• METAFITES: Són organismes pluricel·lulars,
eucariotes i autòtrofs. Distingim sis grans grups:
– Briòfits: Presenten gametòfits sense vasos
conductors. Tenen falses arrels, falses tiges i falses
fulles.
– Traqueòfits: Presenten autèntiques tiges, arrels,
fulles i vasos conductors.
– Pteridòfits: No es reprodueixen per llavors.
– Espermatòfits: Es reprodueixen per llavors.
• Gimnosperma: Són les plantes que tenen la llavor nua. 
• Angiosperma: Són les plantes que tenen la llavor protegida.
 CLASSIFICACIÓ-3
METAZOOS: Són organismes pluricel·lulars, eucariotes i heteròtrofs de digestió interna.
• Diblàstics: • Cordats
• Porifers – Àgnats
• Cnidaris. – Condrictis
• Triblàstics: – Osteïctis
• Anèl·lids – Tetràpodes
• Platihelmints • Amfibis
• Nematods • Rèptils
• Artròpodes – Quelonis
– Miriàpodes – Cocodrilians
– Insectes
– Sauris
– Aràcnids
– Crustacis – Ofidis
• Mol·luscs • Aus
– Gasteròpodes • Mamífers
– Bivalves – Prototeris
– Cefalòpodes – Metateris
• Equinoderms – Euteris
 CONCEPTES
• Concepte d’espècie : Grup d’individus més
semblants entre ells que amb individus d’una
altra espècie, que es poden reproduir entre ells i
obtenir-ne descendents fèrtils.
• Concepte de població : Conjunt d’individus de
la mateixa espècie que comparteixen un mateix
territori i en què per tant és possible la
reproducció entre els diferents individus que la
formen.
– Tots ells comparteixen un conjunt de gens, que
constitueix el seu pool genètic ( tots els gens amb
els seus respectius al·lels presents en la població ).