La teoria cel·lular

1. QUÈ EXPLICA LA TEORIA CEL·LULAR?

Exercicis

Completa aquesta explicació dels enunciats de la teoria cel·lular

amb els termes adequats.

Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Per això diem
que les cèl·lules són la unitat dels éssers vius.
Alguns éssers vius estan formats per moltes cèl·lules, i d’altres,
només per una de sola. Els organismes estan formats per
moltes cèl·lules. Es tracta dels (com els humans),
Pètal de rosa, vist a través del microscopi
les , les algues macroscòpiques i la majoria dels fongs.
Els organismes estan formats per una sola cèl·lula. Són els i alguns protists, concre-
tament els , i les algues unicel·lulars.
A més a més, les cèl·lules operen com a organismes vius independents. Per això també diem que
són la unitat dels éssers vius.
Això significa que cada cèl·lula porta a terme tots els : la nutrició, la relació i, evidentment, la .
De fet, tota cèl·lula s’origina a partir de la d’una altra cèl·lula.

Història de la teoria cel·lular

2. CRONOLOGIA DE LA TEORIA CEL·LULAR
Ordena cronològicament aquests esdeveniments que van contribuir al desenvolupament de la teoria
cel·lular.
A. Invenció del microscopi.
B. Santiago Ramón y Cajal aporta evidències de l’estructura cel·lular del sistema nerviós.
C. Theodor Schwann i Matthias Schleiden manifesten que tots els éssers vius estan formats per
cèl·lules, i que les cèl·lules estan vives.
D. Robert Hooke encunya el terme cèl·lula.
E. A partir de les seves observacions i dels treballs de Robert Remak, Rudolf Virchow constata
que tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula.
F. Antonie van Leeuwenhoek registra les primeres observacions de cèl·lules vives.
G. Robert Brown descriu el nucli en cèl·lules vegetals.

3. QUI HO PODIA HAVER DIT?

Indica a quin investigador podrien pertànyer les següents frases relacionades amb la història de la
teoria cel·lular.

R. Hooke / A. van Leeuwenhoek / R. Brown / T. Schwann y M. Schleiden / R. Virchow / S. Ramón y Cajal

● «Existeixen organismes tan petits que no els podem veure a simple vista.»
● « Les causes de la nutrició i el creixement no resideixen en l’organisme en conjunt, sinó en les
seves cèl·lules.»
● «El cervell i els nervis estan compostos per nombroses cèl·lules.»

22 science-bits.cat
 ● «En les cèl·lules de les plantes he observat amb regularitat una estructura ovalada al seu interior,
que anomeno nucli.»
● «Tota cèl·lula procedeix d’una altra cèl·lula.»
● « Aquestes petites cavitats que observo en el suro em recorden les cel·les o estances dels monjos,
així que les anomenaré de la mateixa manera.»

4. EL DESCOBRIMENT DE LES CÈL·LULES I LA TEORIA CEL·LULAR

El descobriment de les cèl·lules i la formulació de la teoria cel·lular són un bon exemple de com avan-
ça la ciència.
Llegeix el text i respon les preguntes de les pàgines següents.

La primera observació de cèl·lules

Mentre que la invenció del telescopi va fer que la immensitat del cosmos fos accessible per
a l’observació humana, el microscopi va obrir les portes al món d’allò extremadament petit i
va mostrar de què estaven fets els éssers vius. La cèl·lula va ser descoberta i anomenada per
primera vegada per Robert Hooke el 1665. Hooke va assenyalar que les cèl·lules s’assemblaven
estranyament a les cel·les (cellulae, en llatí) o petites habitacions on vivien els monjos, i d’aquí va
derivar el seu nom. Tanmateix, el que Hooke va veure realment eren les parets cel·lulars mortes de
les cèl·lules vegetals que formaven l’escorça de l’alzina surera, tal com apareixien sota el microscopi.
La descripció que va fer Hooke d’aquestes cèl·lules es va publicar a Micrographia.
Les parets cel·lulars observades per Hooke no mostraven cap indici de l’existència d’un nucli ni
d’altres orgànuls que podem trobar a la majoria de les cèl·lules de plantes o animals. La primera
persona que va observar una cèl·lula viva sota un microscopi va ser Antonie van Leeuwenhoek,
que el 1674 va descriure l’estructura microscòpica de les algues Spirogyra. Van Leeuwenhoek
probablement també va veure bacteris.

La formulació de la teoria cel·lular

El 1838, Theodor Schwann i Matthias Schleiden gaudien d’un cafè després de sopar, mentre
parlaven de les seves investigacions sobre les cèl·lules. Es diu que quan Schwann va sentir Schleiden
descriure les cèl·lules vegetals amb nucli, es va sorprendre de la similitud que tenien aquestes
cèl·lules vegetals amb les cèl·lules que ell havia observat en els teixits animals. Els dos científics
van anar immediatament al laboratori de Schwann per observar les seves preparacions de cèl·lules
animals al microscopi.
Schwann va publicar el seu llibre sobre cèl·lules d’animals i plantes l’any següent. Hi va resumir les
seves observacions en tres conclusions sobre les cèl·lules:
1. La cèl·lula és la unitat estructural, fisiològica i organitzativa dels éssers vius.
2. La cèl·lula té una existència dual com a entitat viva independent i com a bloc constitutiu dels
organismes.
3. Les cèl·lules es formen de manera espontània, de manera similar a com es formen els cristalls
(generació espontània).
Avui sabem que els dos primers principis són correctes, però el tercer és clarament erroni. La
interpretació correcta de la formació cel·lular per divisió de les cèl·lules va ser finalment defensada
per altres científics i formalment enunciada a la coneguda frase de Rudolf Virchow: Omnis cellula e
cellula, «Totes les cèl·lules sorgeixen a partir de cèl·lules preexistents».
Dan Rhoads, «History of Cell Biology», BitesizeBio, https://bitesizebio.com/166/his-
tory-of-cell-biology/ Data de consulta: 26 de gener de 2019 (Text adaptat)

Exercicis 23
 a. Se sol dir que Robert Hooke va ser la primera persona que
va veure les cèl·lules d’un ésser viu. Tanmateix, què va ser el
que va veure realment?
○ Les restes de les parets cel·lulars de cèl·lules vegetals
mortes.
○ Els nuclis de les cèl·lules mortes de l’escorça d’una alzina
surera.
○ Les membranes cel·lulars de les cèl·lules d’una planta
morta.
○ Els orgànuls i nuclis d’algunes cèl·lules vegetals mortes.
b. De quin tipus d’organisme es van descriure per primera ve-
gada cèl·lules vives sota el microscopi?
Gravat del microscopi de Hooke en el llibre
○ Un animal Micrographia.

○ Una planta
○ Una alga
○ Un fong
c. Com va arribar Schwann a la conclusió que les cèl·lules eren
les unitats fonamentals que constitueixen tots els éssers vius?
○ Va arribar a aquesta conclusió després d’investigar en
solitari durant anys.
○ Se li va acudir la idea de manera fortuïta.
○ Gràcies a la informació dels llibres dels savis de l’Antiguitat.
○ Gràcies al fet que va compartir i va discutir els seus descobri-
ments amb altres científics.

d. Què significa la segona conclusió que va escriure Schwann

sobre les cèl·lules?

○ Que les cèl·lules són la forma de vida més petita que

existeix.
○ Que les cèl·lules formen el cos dels éssers vius i a la vega-
da estan formades per altres cèl·lules més petites.
○ Que cada cèl·lula té la capacitat de multiplicar-se i formar
un nou ésser viu.
○ Que cada cèl·lula és un petit ésser viu i a la vegada forma
part d’un ésser viu més gran.
e. El text que has llegit explica que la teoria cel·lular de Schwann
va ser modificada per Rudolf Virchow. Què reflecteix aquest fet Il·lustració de la teoria cel·lular de Virchow.
sobre la naturalesa del coneixement científic?

○ Que el coneixement científic canvia contínuament i s’adapta a les idees de cada període de la
història.
○ Que el coneixement científic no té cap validesa perquè no és correcte.
○ Que el coneixement científic evoluciona per adaptar-se a l’opinió dels científics més importants de
cada època.

○ Que el coneixement científic està subjecte a revisió quan apareixen noves evidències.

24 science-bits.cat
f. Quina ha de ser l’actitud d’un científic respecte dels seus propis descobriments i interpretacions de
les evidències?
○ Un científic ha de mantenir una actitud oberta davant del qüestionament dels seus descobriments
i idees, sempre que es posin en dubte mitjançant arguments basats en evidències.
○ Un científic ha d’intentar defensar els seus descobriments i idees costi el que costi, buscant sem-
pre noves evidències que els confirmin i ignorant les crítiques.
○ Un científic s’ha de mantenir escèptic davant de qualsevol evidència que posi en qüestió els seus
descobriments, tret que aquestes evidències procedeixin d’un científic més important.
○ Un científic ha d’ignorar totes aquelles evidències que no concordin amb les seves idees i centrar
la seva atenció en aquelles altres que li donin la raó.

5. PREGUNTES SOBRE LA TEORIA CEL·LULAR

a. En el segle XIX, molts científics creien que alguns organismes
vius apareixien per generació espontània, és a dir, que es for-
maven a partir de substàncies no vives.
Quin principi de la teoria cel·lular nega aquesta possibilitat?
○ El principi enunciat per Rudolf Virchow
○ El principi enunciat per Robert Hooke
○ El principi enunciat per Santiago Ramón y Cajal
○ El principi enunciat per Robert Brown
b. A la segona meitat del segle XIX ja hi havia un consens força
general al voltant de la teoria cel·lular. Tanmateix, molts cientí-
fics seguien considerant que alguns teixits animals no complien
les seves premisses.
De quin científic és el treball que va posar fi a aquestes discrepàncies?
○ De Rudolf Virchow ○ De Robert Hooke
○ De Santiago Ramón y Cajal ○ De Robert Brown
c. En els laboratoris de biomedicina actuals, els investigadors
cultiven cèl·lules d’alguns teixits del cos humà.
Després d’extreure-les de l’organisme, aquestes cèl·lules es
mantenen en un medi adequat que els aporta els nutrients que
necessiten.

Quin principi de la teoria cel·lular es fa evident en poder cultivar

cèl·lules a fora de l’organisme del qual provenen?
○ La cèl·lula és la unitat funcional dels éssers vius.
○ La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius.
○ Tota cèl·lula procedeix d’una altra cèl·lula.
○wCap dels principis de la teoria cel·lular està relacionat
amb aquest cas. Cultiu cel·lular

d. La hipòtesi de l’últim avantpassat comú universal, conegut per la seva sigla en anglès LUCA (last
universal common ancestor), suggereix que tots els éssers vius actuals descendeixen del que va ser el
primer ésser viu que va aparèixer a la Terra, probablement un organisme unicel·lular molt simple.

Exercicis 25
 A partir de quin principi de la teoria cel·lular s’infereix aquesta
hipòtesi?

○ A partir del principi enunciat per Rudolf Virchow

○ A partir dels principis enunciats per Schwann i Schleiden
○ A partir del principi enunciat per Van Leeuwenhoek
○ A partir del principi enunciat per Robert Hooke
Algunes hipòtesis apunten que les primeres
cèl·lules es van originar al voltant de xemeneies
volcàniques submarines.

Components de totes les cèl·lules

6. ELS NOMS DELS COMPONENTS DE LA CÈL·LULA
Completa aquests enunciats amb el nom del component cel·lular al qual fan referència.

● actua com un filtre que regula el pas de substàncies entre l’interior i

l’exterior de la cèl·lula.
● es compon principalment d’aigua i substàncies dissoltes, i és on
tenen lloc els principals processos necessaris per al funcionament de la
cèl·lula.
● , el component principal del qual és l’ADN, regula els processos que
tenen lloc a la cèl·lula.

7. LA MEMBRANA CEL·LULAR
L’aigua és imprescindible per a la vida. De fet, és el component
majoritari de tot ésser viu i, per tant, de les cèl·lules.
Efectivament, la major part del contingut cel·lular és una
dissolució aquosa, el citoplasma.
L’aigua no només és el component principal de l’interior de les
cèl·lules sinó també del seu exterior: el medi intercel·lular dels
teixits és aquós i els organismes unicel·lulars viuen sempre en
aigua.
Així doncs, la membrana cel·lular, que separa el citoplasma del
medi extern, ha d’estar composta d’una substància que no es pugui dissoldre en aigua. En cas contrari,
les cèl·lules es disgregarien.

a. Indica quins dels tipus de substància següents són cap Model simplificat
sempre insolubles en aigua. hidrofílic

○ Lípids ○ Sucres
○ Sals minerals ○ Proteïnes
Efectivament, la membrana cel·lular és de naturalesa
lipídica.
Tanmateix, l’aigua i els greixos no solament no es poden
mesclar homogèniament sinó que es repel·leixen, és a dir,
tendeixen a separar-se i a minimitzar el contacte mutu.
Aleshores, com és possible que la unió entre la
cues
membrana i el citoplasma sigui estable? Per poder hidrofòbiques
respondre aquesta pregunta, n’hem de conèixer millor Model molecular
la composició.
Model molecular d’un fosfolípid.

26 science-bits.cat
La membrana cel·lular està composta per fosfolípids, una classe de lípids les molècules dels
quals estan formades per un cap hidrofílic, amb tendència a mesclar-se amb l’aigua, i dues cues
hidrofòbiques, que repel·leixen l’aigua i tenen tendència a mesclar-se amb altres lípids.
En contacte amb aigua, els fosfolípids s’agrupen i formen petites gotes anomenades micel·les. La
disposició de les seves molècules dependrà de la naturalesa dels medis que quedin a dins i a fora de
la gota.
b. Les imatges mostren dues possibles dispo-
sicions d’una micel·la de fosfolípids. Indica en
cada cas quins són els medis extern i intern de
les micel·les.
aquós / lipídic

Micel·la 1: medi extern i medi intern

Micel·la 2: medi extern i medi intern

c. Quina de les micel·les podria retenir al seu in-

terior una solució aquosa estant en un medi exte-
rior aquós? Micel·la 1 Micel·la 2

○ Micel·la 1 ○M
 icel·la 2 ○ Cap de les dues
d. A la membrana cel·lular, els fosfolípids estan disposats en dues capes. Aquesta disposició rep el nom
de bicapa lipídica i permet a la membrana separar un medi intern aquós d’un medi extern aquós.
Quin dels esquemes de la galeria mostra la disposició correcta dels fosfolípids a la bicapa lipídica?
Observa els esquemes i completa les frases.
L’esquema no és possible, perquè la disposició de les molècules causaria repulsió amb el medi
intern de la cèl·lula.
L’esquema no és possible, perquè la disposició de les molècules causaria repulsió amb el medi
extern de la cèl·lula.
L’esquema no és possible, perquè la disposició de les molècules causaria repulsió amb els medis
extern i intern de la cèl·lula.
L’estructura correcta és la de l’esquema , perquè la disposició de les molècules permet el
contacte amb un medi aquós tant a l’interior com a l’exterior.

Medi extern Medi extern Medi extern Medi extern

Medi intern Medi intern Medi intern Medi intern

Esquema 1 Esquema 2 Esquema 3 Esquema 4

Exercicis 27
 La mida de les cèl·lules
8. LA UNITAT ADEQUADA
L’ull humà és capaç de veure objectes d’una longitud d’aproximadament 0,1 mm.
Per això les cèl·lules, que en general són més petites, no es van observar fins que no es va inventar el
microscopi.
Per referir-nos a la mida de les cèl·lules cal utilitzar una unitat més petita que el mil·límetre:
el micròmetre o micra (µm).
Un micròmetre (µm) és la mil·lèsima part d’un mil·límetre.

1
1 µm = mm = 0,001 mm 1 mm = 1.000 µm
1.000

a. Expressa les mesures següents en micròmetres.

● 6,3 mm = µm
● 0,129 mm = µm
● 2,69 cm = µm
● 3,3 m = µm

b. Expressa les mesures següents en la unitat que s’indica.

● 63 µm = mm
● 139 µm = mm
● 1.555 µm = cm
● 20.700 µm = m

9. CÀLCULS AMB MICRÒMETRES

El diàmetre d’un eritròcit o glòbul vermell humà mesura
8 µm.

a. Quin seria el perímetre del contorn d’aquesta cèl·lula,

considerant que forma una circumferència? Expressa el
resultat arrodonit a la unitat més propera.
Seria µm.

b. Quants eritròcits alineats són necessaris per cobrir

una longitud de 1,1 cm? Expressa el resultat arrodonit a
la unitat més propera.
Són necessaris eritròcits.
Representació en 3D d’eritròcits humans.

28 science-bits.cat
10. LONGITUDS CEL·LULARS
a. Observa aquesta imatge presa amb el microscopi i,
fixant-te en l’escala de referència, indica quina és la longi-
tud màxima de la cèl·lula destacada. Selecciona totes les
respostes correctes.
□
100 µm
□
0,139 mm
□
0,001 mm
□
13,9 cm
□
0,1 cm
□
139 µm

Cèl·lules de l’epidermis d’una ceba vistes sota el

microscopi òptic.

b. Observa aquesta imatge presa amb el microscopi i,

fixant-te en l’escala de referència, indica quina és la longi-
tud màxima de la cèl·lula destacada. Selecciona totes les
respostes correctes.
□
0,006 cm
□
160 µm
□
60 µm
□
0,11 mm
□
16 µm
□
110 µm

Cèl·lules de la mucosa bucal vistes sota el micros-

copi òptic.

c. Fes el mateix amb la cèl·lula que apareix destacada en

aquesta imatge. Selecciona totes les respostes correctes.
□
0,36 cm
□
1,36 µm
□
13 µm
□
0,09 mm
□
0,136 mm
□
90 µm

Protozou vist sota el microscopi òptic.

Exercicis 29
 d. Fixa’t en les següents imatges de cèl·lules preses a través del microscopi i ordena-les segons la seva
longitud màxima, de més petita a més gran.

Cèl·lules del ronyó humà Cèl·lules d’epidermis de ceba Alga unicel·lular del gènere Bacteris de l’espècie Bacillus
(Allium cepa) Ceratium coagulans

11. CÈL·LULES I CREIXEMENT

a. Observa les imatges. Quin model creus que descriu millor per què un elefant és més gran que un ratolí?
○ El model A. ○ El model B.

Model A: Un elefant és més gran que un Model B: Un elefant és més gran que un
ratolí perquè les seves cèl·lules són més ratolí perquè té moltes més cèl·lules.
grans.

b. D’acord amb això, què creus que fan les teves cèl·lules quan creixes? Es fan més grans o es multi-
pliquen?

○ Es fan més grans. ○ Es multipliquen.

c. Observa aquestes dues fotografies de les cèl·lules d’una persona adulta i d’un infant.

0,1 mm 0,1 mm

Cèl·lules d’una persona adulta Cèl·lules d’un infant

30 science-bits.cat
0,07 mm
Confirmen o contradiuen les respostes a les preguntes anteriors?
○ Les confirmen ○ Les contradiuen.
d. Per què?
○ Perquè podem observar que les cèl·lules de la persona adulta i les de l’infant tenen la mateixa mida.
○ Perquè podem observar que la persona adulta té més cèl·lules que l’infant.
Classes de cèl·lules
12. EUCARIOTES I PROCARIOTES
Indica a quin tipus de cèl·lules corresponen les característiques següents.
cèl·lules eucariotes / cèl·lules procariotes / tots dos tipus de cèl·lules

• Contenen ADN:
• Contenen orgànuls:
• Estan envoltades d’una membrana plasmàtica:
• En general no mesuren gaire més d’una mil·lèsima de
mil·límetre:
• El seu material genètic es troba encapsulat al nucli:
• Poden formar part d’organismes unicel·lulars:
• Poden formar part d’organismes pluricel·lulars:
• Són pròpies de bacteris i arqueus:

13. QUIN TIPUS DE CÈL·LULES TENEN?

Classifica els organismes següents segons el tipus de cèl·lules que els formen. Si cal, busca informació.
Cèl·lules eucariotes / Cèl·lules procariotes

Enciam de mar Rossinyol Avet roig Ós rentador Ésser humà

(Ulva lactuca) (Cantharellus cibarius) (Picea abies) (Procyon lotor) (Homo sapiens)

Anabena Colibacil Lactobacil Streptococcus Halobacterium sp.

(Anabaena sp.) (Escherichia coli) (Lactobacillus sp.) pneumoniae

Sulfolobus sp. Parameci

(Paramecium caudatum)

Exercicis 31
 14. ORGANISMES UNICEL·LULARS
a. Indica si els grups d’organismes unicel·lulars següents con-
sisteixen en cèl·lules eucariotes o cèl·lules procariotes. Si cal,
busca informació.

éssers unicel·lulars procariotes / éssers unicel·lulars procariotes

• Arqueus: .
• Llevats: .
• Algues unicel·lulars: .
• Bacteris: .
• Protozous: .

Algues unicel·lulars vistes sota el microscopi òptic.

b. A través del microscopi virtual de la versió digital podràs observar mostres de tres espècies diferents
d’organismes unicel·lulars:
• Bacillus coagulans. Bacteris amb forma de bastó. Longitud entre 1 i 3 µm.
Interactivitat

• Paramecium caudatum. Gran protozou, d’entre 200 i 300 µm de longitud. Nucli molt visible, cèl·lu-
les envoltades de cilis.
• Chlamydomonas globosa. Petita alga unicel·lular, d’uns 50 µm de diàmetre. Té cloroplasts i dos
flagels.
Observa les tres següents mostres a través del microscopi virtual de la versió digital i indica a quina de
les tres espècies correspon cadascuna.

c. Quines d’aquestes cèl·lules són procariotes?

□ Les cèl·lules de Bacillus coagulans
□ Les cèl·lules de Paramecium caudatum
□ Les cèl·lules de Chlamydomonas globosa

d. Quines d’aquestes cèl·lules tenen orgànuls en el seu

citoplasma?
○s○n Les cèl·lules de Chlamydomonas globosa
○s○n Les cèl·lules de Paramecium caudatum
○s○n Les cèl·lules de Bacillus coagulans

32 science-bits.cat
15. CÈL·LULES DIVERSES
Les cèl·lules no només es diferencien entre elles segons si són procariotes o eucariotes, o segons si
pertanyen a organismes animals o vegetals. Hi ha una gran diversitat de cèl·lules a dins de cadascuna
d’aquestes categories.
De fet, les cèl·lules d’un individu pluricel·lular no acostumen a ser iguals entre elles, sinó tot el contrari.
Segons la funció que duen a terme en el conjunt de l’organisme, les cèl·lules presenten estructures espe-
cífiques que contribueixen a desenvolupar aquesta funció.
En el cas dels organismes unicel·lulars, en funció de l’ambient que habiten presenten característiques
diferents que fan possible que hi sobrevisquin.

100 µm 5 µm 5 µm 10 µm

Les neurones són cèl·lules
allargades i amb molts apèn-
dixs, transmeten estímuls i
respostes, i són pròpies dels
animals.
Els espermatozoides són
cèl·lules animals equipades
amb un flagel mòbil, que els
permet desplaçar-se en un
medi líquid.
Els apèndixs d’aquesta cèl·lula
recullen les vibracions cau-
sades pel so a l’orella interna
humana.
A la cara superior de les fulles
trobem cèl·lules plenes de clo-
roplasts que capten l’energia
de la llum solar i en què té lloc
la fotosíntesi.

20 µm 20 µm

Els vasos conductors de les Aquesta cèl·lula correspon a un

plantes són files de cèl·lules; a protist unicel·lular. Té un flagel
través dels porus de les seves per desplaçar-se i cloroplasts
parets circula la saba. per dur a terme la fotosíntesi,
en condicions de llum.

a. Classifica aquestes imatges microscòpiques segons si corresponen a un organisme unicel·lular, a un

animal o a una planta. Si cal, busca informació.

Cèl·lules d’animals / Cèl·lules de plantes / Cèl·lules d’éssers unicel·lulars

100 µm 10 µm 150 µm 200 µm

200 µm 50 µm 2 µm 30 µm

Exercicis 33
 b. En el cos humà, hi trobem cèl·lules eucariotes amb característi-
ques molt diverses, agrupades en teixits. Aquesta diversitat de tipus
cel·lulars respon a la funció que porten a terme en l’organisme. Cada
tipus cel·lular és identificat amb un nom específic.
Busca informació sobre aquests tipus de cèl·lules humanes i indica de
quin òrgan o sistema formen part.

fetge / sistema nerviós / os / sang / múscul / pell / cartílag /

intestí / ronyó / sistema immunitari

• Enteròcit: • Mastòcit: • Osteòcit:

• Podòcit: • Miòcit: • Neurona:
• Queratinòcit: • Eritròcit: • Hepatòcit:

c. Les imatges mostren teixits del cos humà vistos sota el microscopi òptic.
Identifica el tipus de cèl·lules que conté cada teixit. Si cal, busca informació.

Enteròcits / Neurones / Eritròcits / Miòcits / Osteòcits

Teixit 1 Teixit 2 Teixit 3 Teixit 4 Teixit 5

100 µm 150 µm 10 µm 25 µm 150 µm

La cèl·lula procariota
16. ELS COMPONENTS DE LA CÈL·LULA PROCARIOTA
Escriu el nom del component de la cèl·lula procariota al qual es refereixen cadascuna de les frases següents.

•  :
estructura allargada que, en girar, impulsa la cèl·lula a
través del medi.
•  :
extensions molt primes de la membrana cel·lular que
travessen la paret i permeten a la cèl·lula connectar
amb altres cèl·lules o adherir-se sobre una superfície.
• : coberta que atorga rigidesa i protecció a la cèl·lula.
• :
complexos macromoleculars que porten a terme la pro-
ducció de proteïnes en el citoplasma.
• :
regió del citoplasma on es troba el material genètic.
• :
capa que delimita el citoplasma i regula el pas de
substàncies entre el citoplasma i el medi extern.

Bacteri de l’espècie Escherichia coli vist

sota el microscopi electrònic.

34 science-bits.cat
17. ARQUEUS: TERCER DOMINI DE LA VIDA
Llegeix el text següent i respon les preguntes que es plantegen a continuació.
«Evidentment que són bacteris», explica el microbiòleg Ralph Wolfe que va contestar al seu col·lega Carl
Woese quan aquest li va comunicar que els microorganismes generadors de metà que havien inclòs en
els seus estudis genètics havien de ser diferents dels bacteris i de tots els altres éssers vius coneguts.
Era aleshores l’any 1977 i aquest equip d’investigadors de la Universitat d’Illinois acabava de descobrir
els arqueus, una increïble troballa que canviaria completament la classificació de la vida.
La primera reacció de Wolfe estava justificada, atès que, a través del microscopi, aquells microbis
metanogènics que només creixien en ambients sense oxigen tenien la mateixa mida i la mateixa
aparença cel·lular que qualsevol bacteri. Des del punt de vista de l’estudi tradicional, eren iguals. I
per això se’ls situava dins del superregne dels bacteris, un dels dos en els quals es classificava ales-
hores tota la vida del planeta, juntament amb el dels eucariotes (format pels animals, les plantes,
els fongs, les algues…). Tanmateix, les noves anàlisis genètiques portades a terme per l’equip de Wo-
ese obligaven de sobte a redibuixar aquest arbre de la vida i a afegir-hi una tercera gran branca.
Estudiar el material genètic d’aquests microorganismes va portar a la conclusió que no es correspo-
nien amb cap altre ésser viu, de manera que l’octubre del 1977 Woese i el seu equip de la Universi-
tat d’Illinois proposaven una nova classificació de la vida amb tres superregnes o dominis: eucario-
tes, eubacteris i arqueobacteris. Unes denominacions que més tard es van modificar per eucariotes,
bacteris i arqueus.
Els investigadors nord-americans van triar el nom d’arqueus, o archaea, que significa’arcaic’ o’antic’,
perquè aquells microorganismes que estudiaven creixien en absència d’oxigen i produïen metà, cosa
que recordava una atmosfera primitiva dels orígens de la vida. I, tot i que molts arqueus no viuen en
aquests ambients extrems, sembla que dels tres dominis aquest probablement és el més antic.
Per un altre costat, malgrat que es té la certesa que existeixen
arqueus en hàbitats considerats normals per l’ésser humà, es
dóna la paradoxa que tots els descrits procedeixen dels més
extrems: per sobre dels 80 °C de temperatura, ambients sense
oxigen, aigües hipersalines o àcides… Així mateix, no deixen de
quedar uns quants interrogants molt interessants per resoldre,
per exemple, com és possible que es puguin trobar individus del
gènere Sulfolobus, un arqueu que viu a 80 ºC i amb un pH de
2,5, en guèisers dels EUA, Islàndia, el Japó o Itàlia, que estan tan
allunyats entre ells?
Clemente Álvarez (2017), «Arqueas: tercer dominio de la
vida» El País, https://elpais.com/diario/2007/12/05/
futuro/1196809201_850215.html [Data de consulta: 13 de
setembre de 2019. (Text adaptat)

a. Com es va aconseguir diferenciar els arqueus dels bacteris?

○ Comparant-ne la mida.
○ Comparant-ne la forma.
○ Comparant el medi que habiten.
○ Comparant-ne el material genètic.
b. Quins són els dominis proposats per l’equip de Woese per classi-
ficar els éssers vius?
○ Animals, plantes, fongs i algues.
○ Arqueus, bacteris, animals i plantes.
Arqueus del gènere Halobacterium.
○ Eucariotes, arqueus i unicel·lulars.
○ Eucariotes, bacteris i arqueus.
Exercicis 35
 c. De quin tipus són les cèl·lules dels arqueus?
○ Són cèl·lules eucariotes.
○ Són cèl·lules procariotes.
○ No es poden classificar com a eucariotes ni com a procariotes.
d. És habitual referir-se als arqueus com a éssers extremòfils. Per què?
○Perquè molts arqueus viuen en ambients amb condicions extremes de temperatura, salinitat o acidesa.
○ Perquè algunes espècies es troben en llocs de la Terra molt allunyats entre ells.
○ Perquè són els éssers vius més antics de la Terra.
e. Indica si les afirmacions següents són certes o falses.
○ c ○ fwProbablement els primers éssers vius que van habitar la Terra eren bacteris.
○ c ○ f Sota el microscopi, l’aparença de bacteris i arqueus és la mateixa.
○ c ○ f A diferència dels bacteris, el material genètic dels arqueus no conté ADN.
○ c ○ f Els bacteris i els arqueus es diferencien en la manera d’alimentar-se.
○ c ○ f Els primers organismes que van poblar la Terra podien viure sense oxigen.
○ c ○ f Actualment cap organisme no és capaç de viure sense oxigen.

18. ELS ANTIBIÒTICS

Els antibiòtics són medicaments que combaten de manera específica les malalties causades per bacteris.
Des que es van començar a utilitzar a mitjan segle XX, els antibiòtics han salvat milions de vides huma-
nes, i el seu descobriment és considerat una de les fites més rellevants de la ciència mèdica moderna.
L’èxit dels antibiòtics es deu al fet que actuen exclusivament sobre components cel·lulars específics dels
bacteris —com la paret bacteriana— i no afecten les cèl·lules eucariotes de l’organisme que es tracta.

a. Creus que un metge et receptarà antibiòtics per curar-te d’una grip?

○
Sí, perquè actuen directament contra el
microorganisme causant de la grip.
○
No, perquè la grip és una malaltia causada per
virus, i els antibiòtics només actuen contra els
bacteris.
○
Sí, perquè ajuden a reduir el malestar i la febre
mentre el teu cos es cura sol.

b. Prendre antibiòtics quan no és necessari pot ser

perjudicial per al teu organisme?
○
Sí, perquè els antibiòtics actuen contra qualsevol
cèl·lula, sigui eucariota o procariota.
○
Sí, perquè els antibiòtics també afecten els
bacteris beneficiosos que viuen a l’intestí, per
exemple.
○
No, perquè els antibiòtics no actuen contra les
cèl·lules eucariotes.

36 science-bits.cat
c. Busca informació i indica si les malalties següents
es poden tractar o no amb antibiòtics.
○s○n Febre tifoide
○s○n Refredat
○s○n Tuberculosi
○s○n Malària
○s○n Varicel·la
○s○n Bronquitis bacteriana
○s○n Bronquitis vírica

d. La penicil·lina va ser el primer dels antibiòtics que

es van utilitzar per tractar malalties. El seu mecanisme
d’acció consisteix a bloquejar la producció de mureïna.

Quina conseqüència directa té sobre un bacteri no po-

der produir mureïna?
○
El bacteri no pot sintetitzar paret cel·lular.
○
El flagel no pot girar.
○
El bacteri no pot regenerar la seva membrana
plasmàtica.
○
El bacteri no pot produir les proteïnes
necessàries per a la seva activitat.
Alexander Fleming va descobrir la penicil·lina el 1928, però
no es va utilitzar amb finalitats mèdiques fins al 1942.

e. Els ribosomes dels bacteris no són idèntics en la seva composició als de les cèl·lules eucario-
tes.S’han descobert antibiòtics, com l’eritromicina, que actuen específicament sobre els ribosomes
bacterians.

Quina conseqüència directa té sobre un bacteri no poder utilitzar els seus ribosomes?
○
El bacteri no pot produir les proteïnes necessàries per a la seva activitat.
○
El flagel no pot girar.
○
El bacteri no pot regenerar la seva membrana plasmàtica.
○
El bacteri no pot sintetitzar paret cel·lular.

Exercicis 37
 Estructura cel·lular
19. IDENTIFIQUEM ORGÀNULS
a. Identifica els orgànuls de la cèl·lula animal de la imatge.
vacúol / mitocondri / reticle endoplasmàtic / lisosoma / nucli / aparell de Golgi / cili /paret cel·lular / cloro-
plast

b. Identifica ara els orgànuls de la cèl·lula vegetal de la imatge.

vacúol / mitocondri / reticle endoplasmàtic / lisosoma / nucli / aparell de Golgi / cili /paret cel·lular / cloro-
plast

38 science-bits.cat
20. QUIN ORGÀNUL EL PORTA A TERME?
Escriu el nom de l’orgànul que porta a terme cadascun d’aquests processos en la cèl·lula eucariota.

•  : proporcionen l’energia que la cèl·lula requereix.

•  :
protegeix el material genètic.
•  :
intervé en la síntesi de lípids i proteïnes.
•  :
actuen com apèndixs mòbils
•  :
forma vesícules que contenen diferents substàncies.
•  :
digereixen grans molècules en molècules més simples.
•  :
atorga rigidesa a la cèl·lula vegetal.
•  :
produeixen nutrients orgànics a partir de diòxid de carboni i aigua, aprofitant
l’energia de la llum.
•  :
emmagatzemen aigua i altres substàncies, i solen ocupar bona part del cito-
plasma en les cèl·lules vegetals.

21. VEGETAL O ANIMAL?

a. Senyala els elements que són b. Senyala els elements que són c. Senyala els elements que són
compartits per les cèl·lules ani- exclusius de les cèl·lules vege- exclusius de les cèl·lules ani-
mals i les cèl·lules vegetals. tals. mals.

○s○n Plastidis
○s○n Ribosomes ○s○n Plastidis ○s○n Plastidis

○s○n Mitocondris ○s○n Ribosomes ○s○n Ribosomes

○s○n Centríols ○s○n Mitocondris ○s○n Mitocondris

○s○n Lisosomes ○s○n Centríols ○s○n Centríols

○s○n Citosquelet ○s○n Lisosomes ○s○n Lisosomes

○s○n Aparell de Golgi ○s○n Citosquelet ○s○n Citosquelet

○s○n Nucli ○s○n Aparell de Golgi ○s○n Aparell de Golgi

○s○n Vacúols ○s○n Nucli ○s○n Nucli

○s○n Proteosomes ○s○n Vacúols ○s○n Vacúols

○s○n Paret cel·lular ○s○n Proteosomes ○s○n Proteosomes

○s○n Reticle
 ○s○n Paret cel·lular ○s○n Paret cel·lular
endoplasmàtic ○s○n Reticle
 ○s○n Reticle

endoplasmàtic endoplasmàtic

Exercicis 39
 22. MÉS ENLLÀ DEL MICROSCOPI ÒPTIC
El microscopi òptic ens ha permès observar entitats tan
petites com les cèl·lules. Per fer-ho, utilitza un sistema de
lents capaç de separar els rajos de llum que han passat a
través d’una mostra i així formar-ne una imatge augmen-
tada a la nostra retina.
Gràcies al microscopi òptic podem veure la realitat am-
pliada 100, 400 o 1.000 vegades.

Quan augmentem 1.000 vegades la imatge d’una cèl·lula

de 10 µm, la veiem com si mesurés 10 mm.

Tanmateix, la naturalesa de la llum visible i de les lents

ens impedeix anar molt més enllà sense que les imatges
obtingudes es tornin borroses o es deformin.

L’augment més gran aconseguit amb un microscopi òptic

és de 1.500, de manera que permet distingir dos punts Microscopi òptic
separats per només 0,2 µm.

Aleshores, com és possible observar amb prou detall

els orgànuls i complexos moleculars de les cèl·lules per
poder-los estudiar?

Hi ha un altre tipus de microscopis, anomenats microsco-

pis electrònics, que en lloc d’utilitzar llum visible, dirigeixen
un feix d’electrons cap a la mostra.
Els primers microscopis electrònics que es van utilitzar,
a la dècada dels anys 1930, van ser els microscopis
electrònics de transmissió (MET) i la seva tècnica s’ha
desenvolupat i perfeccionat fins als nostres dies.
Com si es tractés de llum, els electrons travessen en més
o menys quantitat les diverses parts de la mostra i són
dirigits a una pantalla que tradueix els impactes d’elec-
trons en una imatge en blanc i negre.

Les zones de la mostra que permeten més bé el pas

d’electrons donen lloc a parts més clares en la imatge,
mentre que les que el dificulten més donen lloc a parts
més fosques.

Gràcies al MET podem estudiar l’interior de la cèl·lula Microscopi electrònic de transmissió

amb detall.

El MET pot augmentar la imatge un milió de vegades i permet distingir punts separats per 0,0002 µm.

Observa les imatges següents preses en un microscopi electrònic de transmissió i identifica l’orgànul
assenyalat en cada cas.
nucli / mitocondri / aparell de Golgi / reticle endoplasmàtic / cilis o flagels

• Imatge 1: • Imatge 4:
• Imatge 2: • Imatge 5:
• Imatge 3:

40 science-bits.cat
 0,5 µm 0,5 µm 0,5 µm

Imatge 1 Imatge 2 Imatge 3

1 µm 1 µm

Imatge 4 Imatge 5

L’origen de la cèl·lula eucariota

23. EVIDÈNCIES DE L’ENDOSIMBIOSI
a. Observa l’estructura interna d’un bacteri i un mitocondri en els esquemes de sota.
□ Pili □ Espai intermembranal □ Membrana interna i externa
□ Paret cel·lular □ Ribosomes
□ ADN □ Flagel

Estructura d’un bacteri Estructura d’un mitocondri

membrana
paret cel·lular plasmàtica membrana externa

ADN ADN
ribosomes
citoplasma

membrana
ribosomes interna

flagel
pili

Exercicis 41
 b. Quin origen té la membrana interna dels mitocondris?
○
La paret cel·lular del bacteri que va ser fagocitat.
○
La membrana plasmàtica de la cèl·lula que va fagocitar el bacteri.
○
La membrana plasmàtica del bacteri que va ser fagocitat.

c. Quin origen té la membrana externa dels mitocondris?

○
La membrana plasmàtica de la cèl·lula que va fagocitar el bacteri.
○
La membrana plasmàtica del bacteri que va ser fagocitat.
○
La paret cel·lular del bacteri que va ser fagocitat.

d. A més de les coincidències estructurals, els mito-

condris comparteixen amb els bacteris la forma de
reproduir-se. Així, a l’interior de la cèl·lula eucariota els
mitocondris es generen a partir d’altres mitocondris, de
manera que, en cas de perdre tots aquests orgànuls,
una cèl·lula eucariota no seria capaç de tornar-ne a ge-
nerar de nous.
Indica si les afirmacions següents són certes o falses.
○c○f Les cèl·lules eucariotes poden dur a terme la

respiració cel·lular sense necessitat de tenir
mitocondris.
○c○f Els mitocondris en origen eren bacteris

capaços de dur a terme la respiració
cel·lular.
○c○f Els mitocondris i la seva cèl·lula hoste

són interdependents: no poden viure per
Els bacteris es reprodueixen asexualment per bipartició.
separat.
○c○f Els mitocondris poden abandonar la

cèl·lula que els allotja i viure de manera
independent com a bacteris.

24. EVOLUCIÓ CEL·LULAR

a. Quina de les afirmacions següents concorda amb
les teories endosimbiòtiques de l’evolució cel·lular?
○
La cèl·lula eucariota es va desenvolupar amb la
competència de dues cèl·lules, una devorada per
l’altra.
○
La cèl·lula eucariota es va desenvolupar a partir
d’invaginacions originades en la membrana
plasmàtica.
○
La cèl·lula eucariota es va desenvolupar a través
d’una relació de benefici mutu entre dues
cèl·lules —una dins de l’altra— i la seva posterior
evolució conjunta.
○
La cèl·lula eucariota es va desenvolupar a partir
La teoria endosimbiòtica presentada per Lynn Margulis
de la síntesi dels orgànuls per part del nucli de la va obtenir una àmplia acceptació a partir de la dècada de
cèl·lula. 1980.

42 science-bits.cat
b. Quina de les afirmacions següents concorda amb les teories au-
tògenes de l’evolució cel·lular?
○
Els orgànuls de la cèl·lula eucariota es van desenvolupar a
partir de replecs interns de la membrana plasmàtica.
○
Les primeres cèl·lules que van poblar la Terra ja tenien
orgànuls.
○
La cèl·lula eucariota va obtenir orgànuls per mitjà de la
fagocitosi d’altres cèl·lules.
○
Els orgànuls de la cèl·lula eucariota van ser sintetitzats pel
nucli.

c. Actualment, hi ha cert consens en el fet que l’origen de determinats orgànuls s’explica amb la teoria
endosimbiòtica, mentre que l’origen d’altres orgànuls s’explica millor amb la teoria autògena.
Quina teoria explica millor l’origen de cadascun d’aquests orgànuls, segons el consens actual?
origen endosimbiòtic / origen autogen

• Nucli:
• Mitocondris:
• Cloroplasts:
• Reticle endoplasmàtic:
• Aparell de Golgi:

d. Podem afirmar que totes les cèl·lules tenen el mateix origen?

○
No, atès que les cèl·lules eucariotes i les procariotes es van originar alhora, a través d’un llarg procés
d’evolució.
○
Sí, atès que el procés evolutiu que va portar a la cèl·lula procariota també forma part de la història
de la cèl·lula eucariota.
○
Sí, atès que les cèl·lules procariotes també descendeixen de les cèl·lules eucariotes.
○
No, atès que la cèl·lula eucariota és descendent de la cèl·lula procariota, però la cèl·lula procariota
no és descendent de l’eucariota.

e. Busca informació sobre els registres fòssils més

antics de cèl·lules i completa el text.
Les primeres cèl·lules de les quals es té constància
en el registre fòssil eren eucariotes / procariotes que
van viure fa aproximadament 10 / 50 / 100 / 1.000 /
2.000 / 3.500 / 4.500 milions d’anys.

Després d’elles, va haver de passar molt temps fins

que van aparèixer les cèl·lules eucariotes / procariotes,
els registres fòssils més antics de les quals daten
de fa uns 10 / 50 / 100 / 500 / 1.000 / 2.000 / 3.500
milions d’anys.

Algunes colònies de bacteris originen estructures minerals

visibles a simple vista, anomenades estromatòlits, que
poden formar fòssils.

Exercicis 43
 El material genètic en el nucli
25. ADN EMPAQUETAT
Relaciona cada il·lustració amb el nivell d’empaquetament de l’ADN que representa.
Cadena d’ADN / Detall de l’estructura de la cromatina / Fragment de cromosoma / Cromosoma empaquetat

1. 
.......... 2. 
.......... 3. 
.......... 4. 
..........

26. COM S’ANOMENEN?

a. Com s’anomena el tipus de biomolècula que conté la
informació genètica dels éssers vius?
S’anomena .

b. Com s’anomena el material fibrós format per aquesta

biomolècula i les proteïnes sobre les quals s’enrotlla i
empaqueta?
S’anomena .

c. Com s’anomenen les estructures formades per aquesta

substància, que encara es poden compactar més durant
la divisió cel·lular?
S’anomena .
Alga unicel·lular vista sota el microscopi electrònic, en la
El cicle cel·lular qual s’hi destaca el nucli.

27. SOBRE EL CICLE CEL·LULAR

Indica si les afirmacions següents fan referència a la interfase, a la fase M, a totes dues o a cap d’elles.

Fase M Interfase

Els cromosomes són visibles al microscopi òptic. no / sí no / sí

L’ADN es duplica. no / sí no / sí

La cèl·lula conté material genètic. no / sí no / sí

El material genètic es reparteix en dos nuclis. no / sí no / sí

La cèl·lula incorpora nutrients i creix. no / sí no / sí

Augmenta el nombre d’orgànuls en la cèl·lula. no / sí no / sí

La cèl·lula dóna lloc a dues cèl·lules. no / sí no / sí

El citoplasma desapareix. no / sí no / sí

44 science-bits.cat
La divisió cel·lular per mitosi
28. IDENTIFICACIÓ DE LES FASES DE LA DIVISIÓ CEL·LULAR
Relaciona cada il·lustració amb la fase de la divisió cel·lular que representa.
Interfase / Profase / Metafase / Anafase / Telofase

1. 
.......... 2. 
.......... 3. 
.......... 4. 
.......... 5. 
..........

29. LES FASES DEL CICLE CEL·LULAR EN VIU

a. Identifica a quina fase del cicle cel·lular es troben les
cèl·lules que s’indiquen a la imatge. cèl·lula B

interfase / profase / metafase / anafase / telofase

cèl·lula A
• Cèl·lula A:
cèl·lula D
• Cèl·lula B:
• Cèl·lula C:
• Cèl·lula D: cèl·lula C

b. Quina fase de la mitosi no es veu en aquesta imatge?

La 10 µm

Cèl·lules d’àpex d’arrel de ceba vistes en el microscopi.

La meiosi
30. MITOSI I MEIOSI
a. La mitosi i la meiosi són dos processos de divisió cel·
lular que comparteixen determinades característiques,
alhora que presenten diferències fonamentals.
Quina d’aquestes descripcions correspon a la mitosi? I
a la meiosi?
• A partir d’una cèl·lula diploide s’obtenen dues
cèl·lules diploides: mitosi / meiosi
• A partir d’una cèl·lula diploide s’obtenen quatre
cèl·lules haploides: mitosi / meiosi

Abans de començar la divisió cel·lular, les cèl·lules dupliquen

el seu ADN.

Exercicis 45
 b. A quin dels dos processos fan referència les afirmacions següents?

Mitosi Meiosi

El material genètic, ja duplicat, es condensa en cromosomes en forma de

no / sí no / sí
«x», i cada cromosoma té dues cromàtides idèntiques.

En una fase del procés, els cromosomes homòlegs se situen l’un al costat
de l’altre, de manera que cadascun d’ells acaba en una cèl·lula filla dife- no / sí no / sí
rent.

Aquest procés implica dues divisions cel·lulars consecutives. no / sí no / sí

Al final del procés, les cèl·lules filles tenen una sola versió de cada cromo-
no / sí no / sí
soma.

Al final del procés, les cèl·lules filles tenen dues versions de cada cromoso-
no / sí no / sí
ma.

Les cèl·lules filles són genèticament idèntiques entre elles. no / sí no / sí

Aquest procés dóna lloc a la formació de les cèl·lules sexuals o gàmetes. no / sí no / sí

31. CROMOSOMES A CADA ETAPA

a. Una cèl·lula somàtica del mosquit Anopheles stephensi
conté 6 cromosomes.
Completa les frases següents amb el nombre adequat.
• Durant la primera divisió meiòtica, la cèl·lula conté
amb cromosomes duplicats.
• En acabar la primera divisió meiòtica, s’obtenen
cèl·lules amb cromosomes duplicats
cada una.
• Durant la segona divisió meiòtica, les
cèl·lules contenen cromosomes duplicats.
• En acabar la segona divisió meiòtica, s’obté un
total de cèl·lules sexuals, amb cro-
mosomes simples cada una. Mosquit de l’espècie Anopheles stephensi.

b. Una cèl·lula somàtica de ximpanzé (Pan troglodytes)

conté 48 cromosomes.
Completa les frases següents amb el nombre adequat.
• Durant la primera divisió meiòtica, la cèl·lula conté
amb cromosomes duplicats.
• En acabar la primera divisió meiòtica, s’obtenen
cèl·lules amb cromosomes duplicats
cada una.
• Durant la segona divisió meiòtica, les
cèl·lules contenen cromosomes duplicats.
• En acabar la segona divisió meiòtica, s’obté un
total de cèl·lules sexuals, amb cro-
mosomes simples cada una.

Ximpanzé

46 science-bits.cat