L’ORIGEN DE LA VIDA:

La Terra va aparèixer fa 4.600 milions d’anys i les primeres formes de vida fa uns 3.500
milions d’anys. L’ésser humà s’ha preguntat quin és l’origen de la seva pròpia
existència i dels éssers vius que habiten a la Terra. Avui en dia encara no s’ha
demostrat quin és l’origen de la vida, és a dir, com va aparèixer la primera cèl·lula,
però hi ha varies teories:

VIDA:
- Creacionisme
- Generació espontània
- Panspèrmia
- Síntesi abiòtica (Oparin i Haldane)

ESPÈCIES:
- Fixisme: Les espècies no varien
o Creacionisme
o Catastrofisme
- Evolucionisme: Les espècies varien al llarg del temps
o Lamarckisme
o Darwinisme
o Neodarwinisme
o Neutralisme
o Equilibri puntuat

La generació espontània:

La matèria viva es creava espontàniament en matèria no viva quan les condicions eren
adequades.
Al S.XVII Francesco Redi va posar en dubte la veracitat d’aquesta teoria a través d’un
experiment.

Francesco Redi va posar un tros de carn
en un flascó tancat, un altre en un de
cobert amb una reixeta i un altre en un
de descobert, i va esperar un temps.
Francesco Redi va observar que la carn
del primer flascó no va presentar gairebé
canvis, la del segon flascó estava
descomposta i la del tercer flascó estava
descomposta i plena de larves de
mosques.

Aquest experiment demostrava la falsedat de la generació espontània, però no va

servir per demostrar la presència i l’origen d’altres organismes sobre la carn.
Dos-cents anys després Louis Pasteur va posar fi a la controvèrsia en demostrar que els
microorganismes de l’aire eren els responsables de la putrefacció de la matèria
orgànica a través d’un experiment:
 Va col·locar brou en dos matrassos de
coll de cigne i els va posar a bullir per
esterilitzar-los.
Va trencar un coll d’un dels matrassos i
va esperar un temps.
Al cap d’un temps va veure que el brou
estava intacte en els dos matrassos.
El brou del coll intacta continuava sense
deteriorar-se, però el brou del coll
trencat s’havia contaminat.

Els microorganismes de l’aire eren els causants de la contaminació del brou i això ho va
comprovar girant el matràs fent arribar els microorganismes fins al brou i va veure que
després d’un temps el brou es va contaminar.
D’aquesta manera Pasteur va demostrar la falsedat de la generació espontània i va
treure una nova teoria: tot ésser viu prové d’un altre ésser viu.

Hipòtesi de la panspèrmia:

Aquesta teoria diu que la vida s’ha originat a l’espai i ha arribat a la Terra a través dels
meteorits que hi ha impactat i alguns científics defensen que els meteorits van
transportar éssers microscòpics semblants als nostres bacteris.
Aquesta teoria no explica com es va originar la vida. Arguments en contra: Aquestes
formes de vida haurien d’haver suportat unes condicions molt rigoroses i extremes.

Síntesi abiòtica (Hipòtesi d’Oparin i Haldane):

A principis del segle XX van proposar independentment que la vida va aparèixer a la

Terra després d’un llarg període d’evolució química: a partir de compostos inorgànics
es van formar molècules orgàniques que van ser les precursores dels primers
organismes.
- A l’atmosfera primitiva no hi havia oxigen i estava composta per matà ,
amoníac, vapor d’aigua, hidrogen i molècules inorgàniques. (bacteris
fotosintètics)
- El refredament de la superfície terrestre va provocar la condensació del
vapor d’aigua i es van formar els núvols i les precipitacions que van originar
els oceans primitius (la vida es va originar als oceans).
- L’energia procedent del Sol i les descàrregues elèctriques que es produïen a
l’atmosfera van provocar que els compostos inorgànics donessin lloc als
primers compostos orgànics = Descarregues elèctriques + Temperatura =
Compostos inorgànics – compostos orgànics.
- Els compostos orgànics que precipitaven i arribaven als oceans van formar
el brou primitiu (brou de cultiu), on van haver reaccions químiques entre les
molècules orgàniques senzilles que van originar les primeres molècules
orgàniques complexes.

Les associacions entre molècules complexes orgàniques complexes van tenir lloc en el
brou primitiu probablement per formar coacervats (esferes buides) que tanquen a
l’interior àcids nucleics per replicar-se (hi ha varios científics que defensen aquesta
teoria).
Amb l’aparició de les primeres cèl·lules va començar l’evolució biològica que va
originar formes de vida complexes a partir d’altres més senzilles, i que és el
responsable de la biodiversitat actual.

L’experiment de Miller:

Les teories sobre l’origen de les espècies:

- El fixisme: Les espècies es mantenen immutables al llarg del temps.

- L’evolucionisme: Les espècies canvien amb el pas del temps.

El fixisme: El fixisme agrupa teories que es basen en la interpretació de la Bíblia i altres

llibres sagrats. Aquestes teories defensen que les espècies es mantenien invariables
des de la seva aparició a la Terra. Dins del fixisme trobem:

- Creacionisme: Les espècies eren el resultat d’un procés de creació divina,

de manera que aquestes eren iguals a les espècies inicials.
Però el descobriment dels fòssils va fer trontollar els fonaments del fixisme,
que no podia acceptar que a la Terra hi hagués hagut espècies diferents de
les actuals.
- Catastrofisme: Georges Cuvier (pare de la paleontologia) va dir que les
espècies seguien igual durant molt de temps fins que s’extingien a causa
d’una catàstrofe natural. A continuació apareixen noves espècies que no
tenien cap relació amb les que s’havien extingit. Cada cert temps es produïa
una catàstrofe natural que determinava un nou procés d’extinció i creació.
L’evolució:

L’evolució és el procés de transformació que experimenten les espècies al llarg del

temps.

- El lamarckisme: Jean-Baptiste Lamarck.

PRINCIPIS DEL LAMARCKISME:

o Els individus canvien físicament durant la seva vida per adaptar-se al

medi on viuen. A mesura que canvien les característiques del medi,
també ho fan les característiques físiques dels organismes per
adaptar-se a aquests canvis.
o Al llarg de la vida, els organismes adquireixen caràcters que no
tenien els seus progenitors. Aquests canvis són causats per l’ús o el
desús dels òrgans. Si un òrgan s’utilitza habitualment, es
desenvoluparà i creixerà; per contra, si un òrgan s’utilitza poc o no
s’utilitza, es debilitarà i acabarà desapareixent. És anomenada llei de
l’ús i el desús.
o Tots els caràcters que els organismes adquireixen durant la seva
vida a causa de l’ús freqüent o del desús dels òrgans, es transmeten
als seus descendents gràcies a l’herència biològica. Es tracta de la
llei de l’herència dels caràcters.
Les idees de Lamarck van ser durament criticades per la comunitat
científica.
El lamarckisme, tot i que va ser una teoria errònia va ser molt important per
el desenvolupament de les teories evolucionistes perquè va ser la primera
en oposar-se a les idees fixistes i creacionistes establertes a l’època.

- El darwinisme:
Charles Darwin va participar en una expedició per la costa sud-americana
amb el vaixell Beagle i es va dedicar a investigacions geològiques, a
recol·lectar mostres de la natura i a recopilar dades de les seves
observacions.
Més tard va estudiar i analitzar totes les mostres recollides en l’expedició.
Conclusió: La gran diversitat d’éssers vius existents tenen un origen comú i
la selecció natural és el mecanisme pel qual les espècies canvien al llarg del
temps.

PRINCIPIS DEL DARWINISME:

o Els individus d’una població tenen una variabilitat, i sense saber d’on
prové aquesta variabilitat constata que algunes d’aquestes
variacions es transmeten a la descendència.
o En cada generació no sobreviuen tots els individus, i els que ho fan,
són els que tenen descendència. Els recursos de la natura són
limitats i es produeix una lluita per l’existència.
 o La natura selecciona els individus més ben adaptats a les condicions
d’un medi determinat. Una mateixa característica pot ser
beneficiosa o perjudicial segons les condicions del medi.
Selecció natural: Mecanisme que afavoreix la supervivència dels
individus que presenten una característica beneficiosa respecte dels
que no la tenen.
Segons el darwinisme els individus que presenten característiques favorables
s’adapten més bé al medi i tenen més possibilitats de sobreviure i de reproduir-
se i transmetre aquestes característiques als descendents. En canvi, els
individus amb característiques no favorables tenen més dificultats per
reproduir-se. Llavors, les variacions es van acumulant i les espècies
gradualment es van transformant.
D’aquesta manera Charles Darwin demostra l’existència de l’evolució i defensa
que les espècies evoluciones al llarg del temps.
(girafes)

- L’evolució de la Biston Betularia:

La papallona nocturna Biston Betularia té dues varietats: una negra i una
blanca, i se solen posar sobre l’escorça dels arbres (el color dels arbres era
de color clar perquè estava ple de líquens, i les papallones blanques eren
les afavorides perquè allà es mimetitzaven). Però la contaminació va matar
als líquens que tenien els arbres, de manera que van passar a ser més
foscos i ara les papallones afavorides eren les de color negre, i aquestes van
ser les que es van reproduir i 50 anys després, el 95% eren papallones
negres. Les de color blan, ara eren unes preses fàcils per els seus
depredadors i tenies dificultats per sobreviure.

- El neutralisme:
És una teoria desenvolupada per Motoo Kimura i defensa que la majoria de
les mutacions de les poblacions són neutres. Aquesta teoria treu
importància a la selecció natural, perquè diu que les mutacions no són
seleccionades neutralment i que és l’atzar el responsable que unes es
mantinguin i altres desapareguin.

- L’equilibri puntuat:
Diu que l’evolució no s’explica només a través de canvis graduals
(gradualisme) sinó que els llargs períodes d’estabilitat són interromputs per
canvis breus i bruscos que suposen l’aparició de noves espècies
(saltacionisme).

Les proves de l’evolució:

- Proves paleontològiques: Els fòssils són restes d’organismes o de la seva

activitat que s’han conservat fins a l’actualitat. Alguns fòssils presenten
semblances amb espècies existents actualment i amb espècies extingides
més antigues = Formes intermèdies: Barreja d’espècies.
 Exemple: L’Arqueòpterix presenta característiques pròpies d’un rèptil i
d’una au.
- Proves biogeogràfiques: Aquestes proves es basen en l’estudi de la
distribució geogràfica de les espècies. S’ha demostrat que les espècies que
es troben més a prop geogràficament tenen més característiques en comú
que les espècies que es troben allunyades les unes de les altres. Això en
demostra que totes les espècies venen d’un avantpassat comú.
Tot això ens porta a la Pangea, ja que quan va començar a separar-se, els
membres d’una mateixa espècie també s’han separat i han anat
evolucionant per adaptar-se ales condicions del medi on es troben.
- Proves anatòmiques: L’estudi de l’anatomia demostra que les espècies
evolutivament properes tenen òrgans i estructures més semblants que les
llunyanes.
o Espècies properes: Presenten òrgans homòlegs amb una estructura
anatòmica molt semblant, malgrat que presentin adaptacions a
condicions ambientals diferents.
o Espècies llunyanes: Presenten òrgans anàlegs, amb una estructura
anatòmica molt diferent, però presenten les mateixes adaptacions.
- Proves embriològiques: Aquestes proves es basen en l’estudi comparat del
desenvolupament embrionari de les espècies. S’ha constatat que les
espècies més properes evolutivament presenten un desenvolupament de
l’embrió molt semblant. A mesura que es va desenvolupant l’embrió, van
apareixent i augmentant les diferències entre els grups.
- Proves moleculars = bioquímiques: El desenvolupament de disciplines
científiques com la bioquímica i la genètica i de les modernes tècniques de
la biologia molecular ha portat noves proves concloents que afirmen
l’evolució dels éssers vius. Aquestes proves consisteixen en l’estudi
comparat de les molècules presents en els organismes i diuen que les
espècies mostren una gran uniformitat en els seus components moleculars,
que revela l’existència dels avantpassats comuns.
L’ADN fa que el seu estudi sigui molt adequat per estudiar el parentiu
evolutiu de les espècies. Les diferències genètiques i moleculars expliquen
el grau de parentiu evolutiu. Les espècies evolutivament properes són més
semblants que les que no ho són (pel que fa a l’estructura molecular).

L’evolució i la biodiversitat:
El resultat d’aquests milions i milions d’anys d’evolució és la biodiversitat o diversitat
biològica que hi ha al nostre planeta.
La biodiversitat és el conjunt de totes les espècies que viuen a la Terra.
La biodiversitat no fa referència a la quantitat d’individus de cada una de les espècies,
sinó la variabilitat. Els ecosistemes i tropicals i equatorials són les que presenten una
riquesa més gran d’espècies.

Origen de la biodiversitat: Les mutacions genètiques i la reproducció sexual són els

mecanismes que afavoreixen l’aparició de canvis i variacions en els organismes perquè
originen característiques noves que permeten que les espècies s’adaptin a les
condicions del medi. Quan canvien les condicions del medi, es donarà la selecció
natural: sobreviuen aquells que tenen alguna característica avantatjosa, i aquests
després tindran descendència.

L’especiació: És el procés que dona lloc a la formació d’una espècie nova a partir d’una
altra espècie existent.

Els pinsans de Darwin: Charles Darwin va quedar fascinat en veure la riquesa biològica
que hi havia a les illes Galàpagos. També li van cridar l’atenció el pinsans que vivien en
cada una de les 13 illes.
Originàriament, una única espècie de pinsans procedent de Sud-Amèrica va colonitzar
l’arxipèlag de les Galàpagos. Cada illa presentava diferents característiques ambientals
i oferia diferents recursos alimentaris. Les poblacions de les diferents illes, a causa de
les mutacions i de la recombinació genètica presentaven una certa variabilitat.
L’aïllament geogràfic va impedir la reproducció entre elles i es van convertir en
espècies diferents. Per tant tenen un avantpassat comú que ha anat evolucionant al
llarg del temps segons els diferent recursos de les illes: Bec fort i petit – grana /bec fort
i gros – fruita seca / bec esmolat – insectes que viuen en esquerdes...

L’extinció de les espècies: Es considera que una espècie està extingida quan mor
l’últim individu d’aquest espècie ja que no queda cap exemplar capaç de reproduir-se i
d’originar una nova generació.
L’extinció és la desaparició de tots els membres d’una espècie. És un procés natural
que normalment es produeix de manera gradual, però també es poden produir de
manera sobtada per catàstrofes (incendis, inundacions, erupcions volcàniques...)

Causes de les extincions provocades per l’ésser humà:

o La degradació dels hàbitats.
o La destrucció dels ecosistemes.
o La contaminació de la hidrosfera i l’atmosfera.
o L’escalfament global del planera
o L’ús no sostenible dels recursos naturals.
o La caça esportiva o furtiva.
o El tràfic il·legal d’espècies.
o La introducció d’espècies exòtiques.
o Les explotacions agrícoles i ramaderes.