TEMA 4 : EVOLUCIÓ HUMANA:

4.1 Abans de l’evolució: Creacionisme:

El creacionisme sosté que les espècies van ser creades per un ésser superior (Déu).
El fixisme afegeix que les espècies resten invariables des de la Creació. Són fixes i immutables. Quan es va veure que existien gran quantitat de fòssils
d’espècies diferents a les actuals va sorgir una variant del fixisme el catastrofisme que defensa que, al llarg de la història a la Terra hi ha hagut diverses
creacions després de varies catàstrofes que van fer desaparèixer nombroses espècies.
4.2. Teories de l’evolució:
Les teories de l’evolució tenen en comú que afirmen que totes les espècies tenen un origen comú a partir del qual es van anar formant les diferents
espècies. Aquest procés, anomenat evolució, és llarg i requereix de temps. Les teories evolucionistes diuen que les espècies poden canviar i generar-ne de
noves. Es basen en l’observació de diferents fets que es donen a la natura (proves de l’evolució) als que intenten donar-li una explicació.
Les semblances entre éssers vius són degudes a les relacions de parentesc entre ells. Com més semblants, més proper en el temps trobem un avantpassat
comú. Al llarg dels anys s’han proposat diverses teories que donen una explicació a l’evolució. Aquestes són:
Lamarkisme → Teoria proposada per Jean Baptiste Lamark a principis del segle XIX.
Darwinisme → Teoria proposada per Charles Darwin a finals del segle XIX.
Neodarwinisme o Teoria sintètica → Complementa la teoria de Darwin, donant una explicació molecular a l'evolució.
-LAMARCKISME: Jean-Baptiste de Lamarck (1744-1829), primer científic en defensar que les espècies evolucionaven. Va observar que els individus d’una
població són diferents entre si. Pensa que els éssers vius adquireixen característiques durant la seva vida per influència del medi i que aquestes noves
característiques les hereten els seus descendents. Lamarck va observar que:
- Els organismes comencen sent molt simples i evolucionen en éssers més complexos
- Els organismes canvien al llarg del temps, mostrant una tendència al perfeccionisme i a la complexitat.
- Els canvis de les condicions ambientals ocorregudes al llarg del temps fan que les espècies modifiquin els seus hàbits i variïn les seves necessitats.
A partir d’aquestes observacions, va elaborar una teoria on les idees principals eren les següents:
- L’ús i del desús dels òrgans provoca modificacions en aquests: Quan s’adapten a un ambient canviant, els organismes han d’utilitzar uns òrgans més
sovint i uns altres amb menys freqüència. Els que s’utilitzen més tendeixen a desenvolupar-se mentre que els que no, s’atrofien.
- Els caràcters adquirits es transmeten a la descendència. L’acumulació progressiva d’aquests canvis generació rere generació originarà al cap de milers
d’anys una espècie diferent.
Alguns exemples: la trompa de l’elefant, l’evolució de les serps a rèptils sense potes...Avui dia la hipòtesis sobre els canvis en els òrgans segons l’ús i el
desús:
- no demostra com el caràcters es transmeten a la descendència
- no demostra experimentalment com les espècies tendeixen a ser més complexes.
-DARWINISME: Charles Darwin va elaborar la seva teoria sobre l'evolució durant un viatge de 5 anys a bord del “Beagle” [1831-1836]. Una de les principals
troballes del viatge, va ser l’estudi de la biodiversitat a les illes Galápagos, prop d’Ecuador.
Durant el seu viatge, Darwin va trobar evidències de la variabilitat de les espècies: 14 espècies de pinsans diferents. Les espècies de pinsans es diferencien
pel tamany i per la forma, la mida i la duresa del bec: estan adaptats segons el seu tipus d’alimentació. També va fer observacions en tortugues. D’una
banda les tortugues amb closca amb forma de cadira de muntar, que poden alçar el coll per alimentar-se de fulles altes, vivien a les illes amb poc herba al
sòl. D’altra banda, les tortugues amb closques amb forma de cúpula, de coll i potes curtes, tenien moltes dificultats per alçar el coll i vivien en illes amb
molta herba al sòl. Darwin al 1859 publica el seu llibre “L’origen de les espècies”. En aquesta obra s’expressen els fonaments de la teoria moderna de la
evolució.
“Com que naixem molts més individus en cada espècie que els que tenen possibilitat de sobreviure, i per tant hi ha una lluita per l'existència, aquells
organismes que tinguin variacions més favorables per la seva adaptació al medi ambient tindran avantatges majors per sobreviure que aquells que no les
tinguin”
En aquest s’explicava el procés de selecció natural:
- En qualsevol hàbitat hi ha una gran variació d’espècies i dins de cada espècie una gran varietat d’individus
- Els individus solen viure en ambients amb circumstàncies complicades (poc aliment, depredadors...) i per tant només els més forts (més preparats o més
adaptats) aconsegueixen sobreviure
- Els que sobreviuen, és a dir, els millor adaptats, transmeten els seus caràcters a la descendència
- Amb el pas del temps, les espècies es transformen en millors preparades per a la seva existència
-NEODARWINISME O TEORIA SINTÈTICA DE L’EVOLUCIÓ: Darwin desconeixia perquè existia variabilitat en la descendència dels éssers vius. A mitjans del
segle XX es desenvolupa la genètica i es descobreixen els gens i les mutacions.. Aquests coneixements completen la teoria de de Darwin, que es reformúla
en una teoria nova acceptada actualment: el Neodarwinisme o teoria sintètica. En resum, s’afegeixen a la teoria de Darwin aquets dos principis:
- L’origen de la variabilitat entre individus està en les mutacions.
- La unitat evolutiva no és l’individu sinó la població. La selecció natural actua sobre el patrimoni genètic (conjunt de diferents gens, amb totes les seves
variants ) que existeix en la població.
Aquests coneixements completen la teoria de de Darwin, que es reformula en una teoria nova acceptada actualment: el Neodarwinisme o teoria sintètica.
-Com es forma una nova espècie (especiació)?
1. Apareix una barrera que impedeix la reproducció (mecàniques, ecològiques...). L’espècie queda dividida en dues poblacions.
2. Diferenciació gradual: cada població és seleccionada al seu propi entorn, com a conseqüència de la selecció natural.
3. Es formen espècies diferents. Després de molt de temps, les dues poblacions són tan diferents que no poden reproduir-se entre si.
Espècie: Conjunts d’individus d’aparença semblant amb capacitat de reproducció entre ells, donant lloc a descendència fèrtil.
4.3 Proves de l’evolució:
-Fòssils: són restes mineralitzades d’éssers vius que van viure al passat. El seu estudi demostra que amb el temps les espècies han augmentat en nombre i
complexitat. El procés de fossilització és lent i es dóna en condicions especials, per això el registre fòssil és incomplet. Els fòssils permeten fer
comparacions entre éssers vius actuals i altres que van existir abans. Gràcies al registre fòssil, s’observa com grups d'éssers vius molt semblants han
canviat a poc a poc. Es poden datar fòssils amb la tècnica del carboni 14. El carboni 14 és un isòtop inestable de l’àtom de carboni, que es desintegra
espontàniament. Tots els éssers vius contenen una proporció de 12C/14C estable. Quan un organisme mor, els àtoms de 14C comencen a desintegrar-se.
La velocitat amb la què els isòtops inestables es transformen en altres més estables és coneguda pels científics. Mesurant la quantitat de carboni 14 que
contenen les restes trobades, es pot determinar l’edat de les restes. Aquest mètode només serveix per datar fòssils de menys de 60.000 anys
- Anatomia comparada: És l’estudi comparat de la morfologia (forma) dels diferents òrgans dels éssers vius actuals i dels del passat ens ajuda a establir-hi
semblances i diferències. Els òrgans homòlegs són aquells que tenen estructura interna similar i funció i forma exterior diferents. Demostren l’existència
d’un avantpassat comú que ha evolucionat en diferents formes segons l’adaptació al medi. Els òrgans anàlegs són aquells que tenen una estructura interna
diferent i una forma exterior similar, ja que s’han adaptat per fer la mateixa funció. No demostren avantpassat comú (Diferent origen) Els òrgans vestigials
són òrgans residuals que tenien una funció als antecessors. La funció es va deixar de dur a terme reduint-se en els òrgans actuals. exemple: músculs de les
orelles, tendó palmaris lungus, músculs erectors del pèl, coccyx...
-Proves embriològiques: Les proves embriològiques són l’estudi del desenvolupament dels embrions dels diferents animals i de les semblances que els
relacionen. Els embrions d'espècies emparentades s'assemblen més.
-Proves biomoleculars: Les proves biomolèculars són la comparació de l’estructura de les biomolècules dels diferents organismes. Tots els éssers vius
estem formats per les mateixes biomolècules, prova que tenim un ancestre comú. Com més semblants són dues espècies, més semblants són les
biomolècules que les formen i al revés. Es comparen sobretot proteïnes i ADN. Comparar seqüències de nucleòtids d’ADN d’espècies diferents pot
proporcionar informació sobre el seu parentesc evolutiu.
-Proves biogeogràfiques: Les proves biogeogràfiques estudien la distribució d’éssers vius en diferents àrees geogràfiques. Es busquen espècies similars
que ocupin espais físics diferents. Aquestes proves demostren que existeix més similitud entre espècies que habiten hàbitats propers , que entre les que es
troben en zones més allunyades