BASES NUCLEÒTIDS NUCLEÒSIDS

Adenina Adenosina Adenosina-5’-monofosfat Guanina Desoxiguanosina Desoxiguanosina-5’-monofosfat

Guanina Guanosina Guanosina-5’-monofosfat Citosina Desoxicitidina Desoxicitidna-5’-monofosfat
Citosina Citidina Citidina-5’-monofosfat Timina Desoxitimidina Desoxitimidina-5’-monofosfat
Uracil Uridina Uridina-5’-monofosfat Adenina Desoxiadenosina Desoxiadenosina-5’-monofosfat

ELS ÀCIDS NUCLEICS

1. COMPOSICIÓ ÀCIDS NUCLEICS
1.1. COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ÀCIDS NUCLEICS:
Són biomolècules orgàniques per C,H, O, N i P. Són polímers formats per la unió de molts nucleòtids. Són substàncies de caràcter àcid i que es van trobar a
l’interior del nucli de les cèl·lules eucariotes.
NUCLEÒTID=Àcid fosfòric + Pentosa + Base nitrogenada. NUCLEÒSID=Àcid fosfòric + Pentosa.
-Àcid fosfòric (H3PO4): intervé en la unió dels nucleòtids entre si i és el responsable del caràcter àcid dels àcids nucleics.
-Pentosa: RIBOSA: la que es troba en els nucleòtids de l’àcid ribonucleic (RNA). 2-DESOXIRIBOSA: forma part de l’àcid desoxiribonucleic (DNA). Segons el
tipus de pentosa es diferencien dos tipus d’àcids nucleics: RNA I DNA. 2- desoxiribosa és una ribosa sense grup hidroxil. -osa de glúcids.
-Base nitrogenada: molècula de caràcter bàsic i que conté nitrogen. Trobem 2 tipus: PÚRIQUES: semblant a la molècula purina. Adenina i Guanina.
PIRIMIDÍNIQUES: semblant a la molècula pirimidina. Citosina i Timina (DNA) i Uracil (RNA).
1.2. NUCLEÒSIDS:
Es formen per mitjà de la unió d’una ribosa o d’una desoxiribosa amb una base nitrogenada, amb un enllaç N-glicosídic entre el carboni 1’ de la pentosa i el
nitrogen 1’ de la base nitrogenada (pirimidínica) o el nitrogen 9 (púrica).
S’anomenen afegint terminació -osina al nom de la base púrica, o -idina per a les pirimidíniques. Nucleòsids amb ribosa són adenosina, guanosina, citidina
i uridina.
Si la pentosa és desoxiribosa, -desoxi. Desoxiadenosina, desoxiguanosina, desoxicitidina i desoxitimidina.
1.3. NUCELÒTIDS:
Es formen per la unió d’un nucleòsid i un àcid fosfòric, amb un enllaç entre el grup hidroxil del 5 C de la pentosa i l’àcid fosfòric. Enllaç fosfoèster.
Fort caràcter àcid a causa del grup fosfat, que s’iontiza.
S’anomenen afegint al nom del nucleòsid el terme 5’-monofosfat.

-NUCLEÒTIDS LLIURES: al citoplasma, funcions metabòliques fonamentals (transport energia, transmissió senyals hormonals, transport substàncies,
oxidació i reducció de substàncies.
-ADENOSINA-TRIFOSFAT (ATP): nucleòtid format per adenosina i 3 grups d’àcid fosfòric. Actua com a molècula transportadora d’energia en el metabolisme
cel·lular. En les cèl·lules fa de portador d’energia perquè el trencament dels enllaços entre els seus grups fosfat allibera molta energia.
-AMP CÍCLIC (adenosina-5’-monofosfat cíclic): un dels segons missatgers més coneguts. Quan les hormones es fixen a la membrana cel·lular, hi indueixen la
formació d’AMPc, que transmet i amplifica el senyal per l’interior de la cèl·lula.
-Nucleòtids amb estructura més complexa, actuen en reaccions d’oxidació o reducció de substàncies. Oscil·len entre forma reduïda (capten e) o forma
oxidada (cedeixen e). NAD (nicotinamida-adenina-dinucleòtid), NADP (forma fosfatada del NAD) i FAD (flavina-adenina-dinucleòtid).
1.4. ELS ÀCIDS NUCLEICS:
Són polímers de nucleòtids. 2 extrems: 5’ (grup fosfat unit al C5’ del primer nucleòtid) i 3’ (radical hidroxil unit al C3’ de l’últim nucleòtid).
ENLLAÇ FOSFODIÈSTER: enllaç entre radical hidroxil del C3’ de l’últim nucleòtid i el radical fosfat del C5’ del nucleòtid que s’hi afegeix.
COMPOSICIÓ QUÍMICA LOCALITZACIÓ ESTRUCTURA

DNA PENTOSA: desoxiribosa .BASES NITROGENADES: A, T, C i G Mitocondris, cloroplasts. Nucli (cromosomes) Cadena llarga. Bicatenària
RNA PENTOSA: ribosa. BASES NITROGENADES: A, U, C i G Nucli (nuclèol). Citoplasma (ribosomes). Cadena curta. Monocatenària.

2. ÀCID DESOXIRIBONUCLEIC
2.1. NIVELLS ESTRUCTURALS I D’EMPAQUETAMENT DEL DNA:
DNA: molècula que emmagatzema la info biològica, es transmet a la descendència. Dues cadenes de nucleòtids enrotllades entre si (doble hèlix).
Cada cadena és un polímer de desoxinucleòtids d’A, G, C i T, sintetitzada des de l’extrem 5’ fins al 3’. Pes molecular elevat.
Si es tracta de cèl·lules eucariotes, bacteris, arqueus o virus, el DNA presenta diferents estructures i pot trobar-se en diferents llocs de la cèl·lula:
-DNA cèl·lules eucariotes: principalment en el nucli, tmb en els mitocondris i en els cloroplasts.
·DNA NUCLEAR: DNA lineal i està associat a proteïnes bàsiques (histones), formant els nucleosomes. Conjunt rep nom de fibra cromatina. Conté
associades petita quantitat d’un grup heterogeni de proteïnes (proteïnes no històniques).
·DNA DE MITOCONDRIS I CLOROPLASTS: similar al de les cèl·lules bacterianes.
-DNA cèl·lules bacterianes: és circular i no es troba associat a histones, no presenta estructura collar de perles. Està associat a proteïnes similars a les
histones, a RNA i a proteïnes no històniques, formant una estructura anomenada nucleoide, que, a diferència del nucli eucariòtic, no té embolcall.
-DNA cèl·lules arqueus: és circular i està associat a histones formant nucleosomes. Histones diferents a les de les cèl·lules eucariotes.
-DNA virus: pot ser circular o lineal, bicatenari o monocatenari, algunes proteïnes bàsiques associades al DNA.
El DNA té 3 nivells estructurals:
2.2. ESTRUCTURA PRIMÀRIA (seqüència de nucleòtids):
Simple filament estès o una mica doblegada en si mateixa. Es distingeix: un esquelet de fosfopolidesoxiriboses i una seqüència de bases nitrogenades.
El nombres de filaments diferents de DNA que es pot formar combinant de forma diferent els 4 nucleòtids és molt elevat. A través de la sequ¨¨uència de
nucleòtids és possible emmagatzemar una determinada informació, l’anomenat missatge biològic o informació genètica.
2.3. ESTRUCTURA SECUNDÀRIA (doble hèlix):
És la disposició en l’espai de dues cadenes o filaments de polinucleòtids en doble hèlix, amb les bases nitrogenades enfrontades i unides mitjançant
enllaços d’H. Es va deduir a partir de les dades experimentals següents:
-Densitat i viscositat de les dispersions aquoses de DNA eres superiors de les esperades.
-Tots els DNA tenien tantes molècules d’A com de T, i tantes de C com de G.
-El DNA estructura fibril·lar de 20 A de diàmetre.
-MODEL DE WATSON I CRICK:
Van elaborar el model de la doble hèlix. Segons el model, el DNA està format per 2 cadenes de polinucleòtids:
-ANTIPARAL·LELES: dues cadenes tenen enllaços 5’-3’ orientats en sentit diferent.
-COMPLEMENTÀRIES: les dues cadenes no són iguals. La seqüència de cadena és diferent.
-DEXTRÒGIRA: estructura gira a la dreta a mesura que avança.
-PLECTONÍMICA: per separar les dues cadenes cal girar-ne una respecte de l’altra.
Estabilitat deguda als ponts d’H, entre les bases nitrogenades complementàries, i tmb als enllaços de Van der Waals, entre els grups hidròfobs.
Enllaços fan que les bases nitrogenades quedin a l’interior, i les pentoses i grups fosfats a l’exterior. Gràcies a la ionització, són àcids (polianions).
Doble hèlix estable, però quan s’escalfa, els dos filaments de la doble hèlix se separen (DESNATURALITZACIÓ). Si després es manté el DNA desnaturalitzat a
65 graus, es torna a unir. Això és la RENATURALITZACIÓ.
2.4 ESTRUCTURA TERCIÀRIA (DNA superenrotllat):
Les molècules de DNA circular presenten una estructura terciària, que consisteix en que la fibra de 2’A es troba retorçada sobre si mateixa formant una
superhèlix. S’anomena DNA superenrotllat.
Els superenrotllaments aconsegueixen reduir la longitud del DNA i faciliten el procés de la seva duplicació.
2.5. ELS NIVELLS D’EMPAQUETAMENT:
El DNA s’empaqueta sobre unes proteïnes anomenades histones, excepte en l’esperma, que ho fa sobre les protamines. Els nivells són:
-Fibra de cromatina de 100A: constituïda per una successió de partícules de 100 A de diàmetre (nucleosomes). Cada nucleosoma està format per un
octàmer d’histones i per una fibra de DNA de 20A de 200 parells de bases de longitud, entre la part que s’enrotlla sobre l’octàmer i els dos extrems amb els
quals s’uneix al nucleosoma interior i posterior. El DNA que hi ha entre un octàmer i un altre és DNA espaiador. Histones: proteïnes bàsiques de baix pes
molecular.
La fibra de cromatina formada així s’anomena forma laxa. Quan cada nucleosoma s’associa a una molècula d’un cinquè tipus d’histona, la fibra s’escurça i
s’anomena forma condensada. També es pot anomenar filament nucleosòmic o nucleofilament.
-Fibra de cromatina de 300A(solenoide): segon nivell d’empaquetament. Enrotllament sobre si mateixa de la fibra condensada de cromatina de 100A. Les
histones H1 s’agrupen entre si i formen l’eix central de la fibra de 300A.
-Dominis en forma de bucle: En els cromosomes de la fibra 300A formen bucles, que queden ancorats sobre un eix proteic intern anomenat bastida
proteica del cromosoma. Bastida constituïda per proteïnes no històniques.
-Nivells superiors d’empaquetament
3. TIPUS DE DNA:
Segons les cadenes es classifica en:
-DNA monocatenari: poc freqüent. Lineal en parvovirus i circular en virus.
-DNA bicatenari: majoria dels organismes. Pot presentar superenrotllaments i estar enllaçat a una altra cadena.
Segons la forma pot ser:
-Circular: bacteris, arqueus, mitocondris, cloroplasts i alguns virus.
-Lineal: al nucli de les cèl·lules eucariotes i en alguns virus.
Segons el tipus de molècules que serveixen de suport per empaquetar el DNA i reduir-ne la longitud:
-DNA associat a histones formant nucleosomes: al nucli de les cèl·lules eucariotes i en els arqueus.
-DNA associat a protamines: al nucli des espermatozoides. Protamines més bàsiques que les histones.
-DNA associat a altres tipus de proteïnes: en els bacteris. DNA associat a proteïnes similars a histones, però sense formar nucleosomes, a RNA i a
proteïnes no històniques. Tmb en els virus. En alguns organismes la longitud del DNA no té relació amb la seva complexitat sinó que tenen molt més DNA
del necessari per codificar-ne l’estructura i la fisiologia. SUPERNUMERARI.
4. L’ÀCID RIBONUCLEIC
Constituït per nucleòtids de ribosa. No té timina i té uracil. Els nucleòtids s’uneixen entre si mitjançant enllaços fosfodièster en sentit 5’-3’. RNA sempre
monocatenari, excepte reovirus.
Es troba en les cèl·lules procariotes i eucariotes. En eucariotes hi ha més RNA. Tmb es troba en virus amb funció de contenir informació genètica. RNA amb
funció biocatalitzadora.
Els RNA es classifiquen en RNA bicatenari i monocatenari. RNA monocatenari l’RNA solubles o de transferència, el missatger, el ribosòmic i el nucleolar.
4.1. L’RNA SOLUBLE O DE TRANSFERÈNCIA:
Entre 70 i 90 nucleòtids. Es troba en el citoplasma en forma de molècula dispersa. Funció de transport d’aminoàcids específics fins als ribosomes on se
sintetitzen les proteïnes.
És monocatenari. Presenta zones amb estructura secundària en dobles hèlix i zones amb estructura primària o lineal, la qual cosa confereix a la molècula
una forma de fulla de trèvol. Es distingeix una braç D i un braç T, un braç anomenat braç anticodó i un braç acceptor d’aminoàcids.
en tres dimensions, la molècula està molt més replegada i l'RNAt presenta una estructura terciària en forma de L. Entre els nucleòtids que formen els
RNAt, a més de A, G, C i U, n'hi ha d'altres que duen bases metilades, com la dihidrouridina (UH), la ribotimidina (T), la inosina (I), que constitueixen el 10%
dels ribonucleòtids totals de l'RNAT. A l'extrem 5' dels RNAt es localitza sempre un ribonucleòtid de guanina (G), i a l'extrem 3', que és on s'enllaça
l'aminoàcid, hi ha sempre el triplet -C-C-A3'.
4.2. L’RNA MISSATGER:
L'RNA missatger (RNAm) és monocatenari, bàsicament lineal, i amb un pes molecular que oscil·la entre 200.000 i 1.000.000. Funció: copiar la informació
continguda en el DNA i dur-la fins als ribosomes, perquè s'hi sintetitzin les proteïnes a partir dels aminoàcids que aporten els RNA.
Maduració: procés en que L'RNAm eucariòtic es forma a partir del transcrit primari o preRNAm, també anomenat RNA heterogeni nuclear (RNAhn).
Aquest té una sèrie de segments amb informació, denominats exons, alternats amb uns altres sense informació anomenats introns, que després són
suprimits i no apareixen en l’ARN.
Caputxa: molècula de guanosina-trifosfat invertida i metilada en el nitrogen 7 que es troba a l'extrem 5' de L’RNAm eucariòtic. bloqueja l'acció dels
enzims exonucleases que poden destruir l’RNAm, i constitueix el senyal d'inici en la síntesi de proteïnes. A continuació, hi ha un segment sense informació,
seguit d'un altre segment amb informació que sol començar amb la seqüència AUG.
-L'RNAm eucariòtic es monocistrònic (conté informació per a una cadena polipeptídica).
-L'RNAm procariòtic generalment, policistrònic,(conté informacions separades per a diferents proteïnes). no adopta l'estructura de l'RNA eucariòtic, ni
presenta exons ni introns, està mancat de caputxa (comença amb un nucleòtid trifosfat no invertit) i de cua de poli-A.
4.3. L’RNA RIBOSÒMIC:
L'RNA que constitueix els ribosomes. Representa el 60% del seu pes Units a les proteïnes ribosomiques, originen en els ribosomes llocs adequats per donar
allotjament a l'RNAm i també als RNAT, que són els portadors dels aminoàcids que formen les proteïnes. L'RNAr presenta segments lineals i segments en
doble hèlix, a causa de la presència de parells de segments amb seqüències complementàries. El pes molecular de l'RNAr oscil·la entre 500.000 i
1.700.000.
4.4. L’RNA NUCLEOLAR:
Constitueix el nuclèol. S'origina a partir de diferents segments de DNA, un dels quals s'anomena regió organitzadora nucleolar. A partir d'aquest DNA, es
forma al nuclèol un RNA de 45 S. Aquest RNA nucleolar s'associa a proteïnes, procedents del citoplasma, moltes de les quals són les que conformen els
ribosomes. Posteriorment, la gran partícula de ribonucleoproteïna s'escindeix en tres RNA; a continuació s'afegeix un RNA de 5 S, també associat a
proteïnes, sintetitzat fora del nuclèol, és a dir, al nucleoplasma, a partir d'un altre segment de DNA. A partir de tots ells es formen les dues subunitats
ribosòmiques, una de 40 S i l'altra de 60 S, que travessen l'embolcall nuclear i s'uneixen en el citoplasma, i donen lloc a un ribosoma de 80 S.
5. LES FUNCIONS DELS ÀCIDS RIBONUCLEICS:
-Transmissió de la informació genètica: Els enzims RNA-polimerases sintetitzen, per mitjà de la complementarietat de les bases, un RNA missatger, procés
denominat transcripció. Ho fan a partir d'un gen de DNA és a dir, una seqüència de nucleòtids de DNA amb informació sobre una proteïna. Després, aquest
RNAm arribarà fins als ribosomes. El DNA s’utilitza únicament com a magatzem d’informació genètica.
-Conversió de la seqüència de ribonucleòtids d'RNAm en una seqüència d'aminoàcids. Aquest procés s'anomena traducció i es duu a terme en els
ribosomes. Hi intervenen, a més de l’RNAm, l’RNAr dels ribosomes i l'RNAt que transporten els aminoàcids, de l'edifici proteic.
-Emmagatzemament de la informació genètica: A alguns virus els manca DNA i, per això, tenen la informació biològica en forma d'RNA. Per exemple, el
virus de la grip, el de la poliomielitis, el de la immunodeficiència humana (VIH), els reovirus (que tenen RNA bicatenari), etc.