UF1 BIOLOGIA MOLECULAR

DNA I RNA
1. ÀCIDS NUCLEICS
Què són?
- Són biomolècules orgàniques encarregades d'emmagatzemar i difondre la informació
genètica.
- Són polímers, les peces elementals dels quals (les unitats que es repeteixen moltes
vegades) reben el nom de nucleòtids

Els àcids nucleics són les biomolècules portadores de la informació genètica heretada dels
progenitors. Aquesta informació és única i irrepetible per a cada individu i és la responsable de
moltes característiques que es manifesten al llarg de la nostra vida

Composició i Estructura
Cada nucleòtid està constituït per tres elements:
➔ un grup fosfat: PO4-
➔ un sucre de 5 carbonis (pentosa): ribosa (ARN) o desoxiribosa (ADN)
➔ una base nitrogenada:
Purina: Adenina (A) i Guanina (G)
Pirimidina: Citosina (C) Timina (T) a ADN i Uracil (U) a ARN

La unió d’una pentosa i una base nitrogenada rep el nom de nucleòsid. S’estableix un enllaç
N-glicosídic entre el carboni 1 de la pentosa i el nitrogen de les bases pirimidíniques o
puríniques

Els nucleòtids es formen per la unió d’un nucleòsid i un àcid fosfòric per mitjà d’un enllaç entre
el grup hidroxil del cinquè carboni de la pentosa i l’àcid fosfòric (enllaç fosfoèster).

Síntesi
Els àcids nucleics presenten dos extrems
- L’extrem 5’: on hi ha un grup fosfat unit al carboni 5´ del primer nucleòtid
- L’extrem 3’: on hi ha un radical hidroxil unit al carboni 3’ de l’últim nucleòtid

Els àcids nucleics es sintetitzen de l’extrem 5’ cap a l’extrem 3’

Tipus
➔ l'àcid desoxiribonucleic (ADN): format per dues cadenes de nucleòtids enrotllades entre
si formant una doble hèlix

➔ l'àcid ribonucleic (ARN): la seqüència de nucleòtids ja és en sí mateixa una molècula de

RNA (molècula mono catenària)
2. ADN
Estructura Dna
- Es troba en el nucli de les cèl·lules eucariotes associat a proteïnes (histones i altres)
formant la cromatina, substància que constitueix els cromosomes i a partir de la qual es
transcriu la informació genètica.

- El DNA està format, excepte en alguns virus, per dues cadenes de nucleòtids
enrotllades entre si formant una doble hèlix. Les dues cadenes que s'enllacen són
antiparal·leles; una d’elles va en direcció 5’-3’ i l’altre va en sentit oposat, 3’-5’.

En el DNA es distingeixen tres nivells estructurals:

1. Estructura primària: la seqüència dels nucleòtids
2. Estructura secundària: la doble hèlix
3. Estructura terciària: ADN superenrotllat (sorgeix de la torsió de la doble hèlix sobre sí
mateixa)

A més, per aconseguir condensar el DNA dins del nucli, l’estructura terciària està molt
empaquetada i encara més quan es condensa per formar un cromosoma (en el moment de la
divisió cel·lular o mitosi).

Estructura primària
L’estructura primària és la seqüència de nucleòtids d’una sola cadena: .
5'ACGTTTAACGACAAGTATTAAGACAAGTATTAA3’

La possibilitat de combinar quatre nucleòtids diferents i la gran longitud qde les cadenes
polinucleòtides → nombre molt elevat de polinucleòtids possibles. Això explica que l’ADN pugui
contenir el missatge biològic o informació genètica i la diversitat del missatge genètic de
tots els éssers vius.

En l’estructura primària de l’ADN utilitzem com unitat de mesura la kilobase (kb) i la megabase
(Mb): ➔ 1 kb= 103 parells de bases ➔ 1 MB= 106 parells de bases

Estructura secundària
És la disposició en l’espai de dues cadenes o filaments de polinucleòtids en
- doble hèlix enrotllades
- antiparal·leles: una d’elles va en direcció 5’-3’ i l’altre va en sentit oposat, 3’-5’
- complementàries amb les bases nitrogenades enfrontades i unides mitjançant enllaços
per pont d’hidrogen:
adenines (A) i timines (T)
citosines (C) i guanines (G)
Els grups fosfat estan orientats cap a l’exterior
Les bases nitrogenades estan cap a l’interior de l’hèlix. (Model doble hèlix de Watson i Crick)
Estructura terciària
Les molècules d’ADN circular (com ara DNA bacterià o mitocondrial) presenten una estructura
terciària (la cadena es troba retorçada sobre sí mateixa formant una espècie de superhèlix)
➔ADN superenrotllat

Els superenrotllaments d’ADN proporcionen dos avantatges

1. Aconsegueixen reduir la longitud del ADN
2. Faciliten el procés de duplicació del ADN

Cromosomes
- Les molècules d’ADN són generalment molt llargues i estan empaquetades en
estructures anomenades cromosomes

- Són un component del nucli cel·lular que només apareix quan la cèl·lula està en divisió.
- Un cromosoma pot incloure milers de gens
- Estan compostos per àcids nucleics i proteïnes
- El segment d’ADN que té la informació corresponent a la producció dels aminoàcids
d’una proteïna en particular s’anomena gen

Nivell d’empaquetament de DNA

Desnaturalització
La doble hèlix d’ADN en estat natural és molt estable; però si s’escalfa fins a uns 100ºC, els dos
filaments de la doble hèlix se separen, es produeix llavors la desnaturalització de l’ADN. Si
posteriorment es manté l’ADN desnaturalitzat a 65ºC, els dos filaments tornen a unir-se
(renaturalització).
La desnaturalització tèrmica és la més habitual però hi ha altres factors que poden provocar
aquest fenomen: pH, força iònica dels dissolvents…

2. ARN
L’ARN està format per una sola cadena de nucleòtids i, tot i que es sintetitza al nucli (a partir de
l’ADN), surt pels porus de la membrana nuclear i es queda al citoplasma. L’ARN es pot
classificar en diferents tipologies en funció del paper que tingui a la cèl·lula:
- ARN missatger
- ARN de transferència
- ARN ribosòmic
- ARN nuclear

➔ Constituït per nucleòtids de ribosa.

➔ Amb les bases adenina, guanina, citosina i uracil (no té timina com l’ADN).
➔ Nucleòtids units mitjançant enllaços fosfoèster en sentit 5’-3’.
➔ Gairebé sempre monocatenari (excepció: virus).

ARN missatger (ARNm)

- Aquest ARN és lineal.
- Transmetre la informació que es troba a l’ADN i transportar-la als ribosomes perquè
aquests puguin sintetitzar les proteïnes.
- La seqüència de nucleòtids de l’ARNm és denominat ARN codificant
- A cada tres nucleòtids (codó) li correspon un aminoàcid diferent.

ARN de transferència (ARNt)

- Aquest ARN no és lineal
- Es troba al citoplasma de la cèl·lula.
- Transportar aminoàcids específics fins als ribosomes perquè aquests sintetitzin les
proteïnes
- En l’ARNt es distingeix un braç on hi ha una seqüència de tres nucleòtids, denominada
anticodó, que es complementa amb una seqüència de l’ARNm, denominada codó
ARN ribosòmic (ARNr)
- Aquest tipus d’ARN constitueix els ribosomes.
- Genera una estructura que permet que els ribosomes allotgin l’ARNm i l’ARNt,
encarregats de transportar els aminoàcids que constituiran les proteïnes

3. INTRODUCCIÓ A LA GENÈTICA
Duplicació del DNA
Consisteix en la separació de les dues cadenes complementàries de l’ADN (forqueta de
replicació) i en la formació de dues noves molècules d’ADN (molècules filles)

- Cada molècula filla és complementària a una de les cadenes de la molècula mare

(duplicació semiconservativa)
- ADN polimerasa és l’enzim que afegeix nucleòtids per formar les molècules filles.
- Les dues cadenes antiparal·leles són replicades simultàniament en ambdues direccions.
- L’ARN encebador s’utilitza per iniciar la síntesi d’una nova cadena.

Enzims que intervenen

1. Helicasa: trenca els ponts d’hidrogen de les 2 cadenes d’ADN
2. ARN primasa: inicia la síntesi d’una nova cadena (col.loca els primers nucleòtids o
primers a l’extrem 3` formant la nova cadena 5’ 3’)
3. ADN polimerasa I : afegeix nucleòtids a una cadena preexistent (primers) per formar les
molècules filles 5 3’)
4. ADN polimerasa II: canvia l’encebador d’ARN per ADN
5. Lligasa: sella la unió dels fragments d’Okazaki

Transcripció de l’ADN a ARNm

L’ARN polimerasa es desplaça en sentit 3’-5’ i s’uneix al promotor i inicia la polimerització
d’ARN.
Els nucleòtids que es van afegint a la cadena d’ARN en construcció, ho fan en el sentit 5’→3

Cada nucleòtid afegit, és el complementari del nucleòtid de la cadena d’ADN que s’està llegint
en aquell moment.
•A→U •G→C
•C→G •T→A
L’ARN polimerasa reconeix seqüències específiques d’ADN on començar la transcripció, els
promotors (TATAAT i TTGACA).

L’ARN polimerasa continua afegint ribonucleòtids complementaris a l’ADN fins que arriba a una
determinada seqüència que indica a la polimerasa el final de la zona a transcriure (seqüència
terminal).

Traducció de l’ARNm a proteïna

- Cada conjunt de 3 nucleòtids del ARNm rep el nom de codó. Això fa possible 64
combinacions possibles per determinar els 20 aminoàcids essencials.

- Tres combinacions no determinen cap aminoàcid, només indiquen el final de la cadena

peptídica (codons de terminació, stop codons).
-
- Cada aminoàcid està representat per més d’1 codó (codi genètic degenerat)